18/5/08

Pastís de salmó fumat i espàrregs

Aquí us presento una recepta senzillíssima, molt resultona i completament compatible amb el Mètode Montignac. Es tracta d’un plat inspirat en una recepta que va presentar Karlos Arguiñano la setmana passada, però he substituït les gambes per salmó fumat.

De fet, la recepta segueix un procediment molt similar a les quiches que proposa Montignac, ja que no porta gens de farina. Amb la mateixa base d’ou i crema de llet podeu elaborar tota mena de pastissos. Més endavant, us explicaré com fer algunes quiches del llibre de receptes de Michel Montignac. Espero que no s’enfadi...

De moment, aquí teniu el primer tastet. Fins i tot el meu cunyat, a qui no agrada gens el salmó, va deixar el plat ben escurat.

Ingredients:
6 ous grans
200 ml de crema de llet
20-24 espàrrecs verds
150g de salmó fumat tallat a daus

I per a l’acompanyament:
Amanida variada
3 cullerades soperes de maionesa (us recomano Hellmans)
1 cullerada de ketchup
un rajolí de Cointreau
una cullerada de suc de taronja natural
aigua i sal

Preparació:
Temps estimat:
15 min + 1h de cocció

  • Primer de tot, escaldeu els espàrrecs en una cassola amb aigua i un polsim de sal. Passats 4 minuts, retireu els espàrrecs del foc i refredeu-los amb aigua freda perquè mantinguin el color verd intens.
  • A continuació, bateu els ous amb la crema de llet a punt de truita.
  • Prepareu el motlle posant una tira de paper antiadherent en horitzontal. Les parets que no quedin recobertes, unteu-les amb força mantega.
  • Seguidament, cobriu el fons del motlle amb una mica de crema. A sobre poseu-hi els espàrrecs horitzontalment. Torneu a cobrir amb crema i a sobre poseu-hi els trossets de salmó. Cobriu amb crema, un cop més, torneu a posar una capa d’espàrrecs i, finalment, torneu a cobrir amb crema procurant que els espàrrecs quedin ben coberts.
  • Poseu el motlle dins una safata de vidre per coure al bany maria. Introduïu-ho al forn prèviament escalfat a 170º i deixeu-ho fins que estigui ben cuit. El temps de cocció és sempre difícil de precisar, perquè depèn de l’alçada del motlle i de la potència del forn. Karlos Arguiñano va dir que es deixés uns 40 minuts, però jo l’hi vaig deixar més d’una hora perquè el motlle que vaig fer servir era força alt. La millor manera d’encertar el punt de cocció és comprovar amb un escuradents si el pastís ha quallat, en aquest cas, l’escuradents ha de quedar ben net.
  • Quan el pastís estigui cuit, traieu-lo del forn i, un cop fred, desmotlleu-lo i talleu-lo en trossos d’un dit de gruix aproximadament. Amb les quantitats que us he anotat, en teniu per servir dos talls per cap. Jo només en vaig posar un, però després alguns vam repetir.
  • Per fer la salsa rosa només heu de mesclar bé la maionesa, el ketchup, el Cointreau (hi ha qui hi posa whisky o conyac), el suc de taronja i la sal. Per fer més clara la maionesa hi podeu afegir unes gotes d’aigua o una mica de llet.
  • Per muntar el plat, poseu un o dos talls de pastís, una mica d’amanida i una cullerada de salsa rosa a la qual podeu donar forma arrodonida amb el dors de la cullera. Per guarnir la salsa hi podeu posar una mica de julivert o unes branquetes de cibulet.

6 comentarios:

Ro dijo...

Vaig veure la recepta de l'Arguiñano i em va agradar molt. I la teva variant també té molt bona pinta. Me la guardo com a possibilitat. I em sembla molt interessant aquestes receptes que fas seguint el "mètode", a veure si funcionen.

Anónimo dijo...

Anna,dong fe que el passtis de salmo esta molt bo,es suau passa be,es pot acompanya d,un filet amb alguna salseta.Es pot recumenar sensa por hi ho fare.Estic acaban l´ultim trosset mmmmmmmmh.

La cuina vermella dijo...

Hola Anna!
Veiem que les receptes d'en Michel estan fent furor, al final entre tu i nosaltres podrem escriure un llibre sencer. A la cuina vermella hem fet enllaços amb el teu bloc i les teves explicacions (esperem que no t'importi, si és així ja ens ho diràs i ho treiem)!
Mil petons guapa!

La Taula d'en Bernat dijo...

Hola cuiners de la cuina vermella!
Encantada de tenir enllaç al vostre blog. Jo acabo d'adonar-me'n que no tinc el vostre (no sé per què perquè us visito sovint). Ara mateix el poso, suposo que no us fa res.
Ànims amb la MM! Jo només porto una setmana i he perdut un quilo i mig. Ara s'acosta el pitjor, però amb aquestes receptes tan fantàstiques segur que resistim...
Fins ben aviat!

Anónimo dijo...

Té una pinta...llastima que jo no puc menjar nata per la dieta. Pero em penso que es pot fer igualment amb nata de soja. Felicitats per les explicacions tan ben donades i per la teva pàgina, molt interessant.

La Taula d'en Bernat dijo...

Ei, acabo de donar un cop d'ull al teu blog i la veritat és que tot fa molt bona pinta... Quan tingui un moment m'ho miraré amb més calma. I, per cert, no havia sentit a parlar d'aquesta dieta Seignalet, però ara m'ha picat la curiositat.
Fins aviat!