14/5/08

Michel Montignac i el producte ecològic: conferència a Biocultura

El divendres passat, dins del marc de la fira de Biocultura –celebrat al Palau Sant Jordi de Bareclona- , va tenir lloc una interessant conferència del nutricionista francès Michel Montignac. Una bona amiga, la Núria Piè, em va informar d’aquest esdeveniment i , evidentment, no vaig deixar perdre l’oportunitat de conèixer i escoltar en directe les explicacions del meu dietista preferit.

La conferència estava prevista per a les 7h de la tarda. Nosaltres vam arribar una mica abans per donar un cop d’ull a la fira. La veritat és que encara no he sentit la crida del consum ecològic i no sento debilitat per aquesta mena de productes, però tot el que té a veure amb la gastronomia aconsegueix atreure la meva curiositat, així que vam voltar una bona estona entre ruscs d’abelles, bolquers ecològics, olis essencials i algues de tota mena. L’Aleix, que més aviat sent una simpatia sarcàstica per tot aquest món, es va dedicar a prendre notes per escriure alguna cosa en el seu blog (us aconsello que no el visiteu si esteu sensibilitzats amb aquests temes).

Quan va arribar l’hora ens vam dirigir cap a una sala força cutre on havia de tenir lloc la conferència. Malauradament, el senyor Montignac es va retardar força estona ja que venia directament de la ràdio i havia trobat molt trànsit.

La seva conferència –traduïda per una noia que sabia tant francès com jo àrab- es va centrar en analitzar les causes del sobrepès. La teoria de Montignac, que us explicaré amb més detall en pròxims posts, atribueix l’augment de pes a l’hiperinsulinisme, provocat per la ingestió de carbohidrats amb un alt contingut de IG (íbdex glucèmic). Segurament molts us haureu quedat igual, però no us preocupeu, prometo explicar-vos-ho tan bé que, en una setmana, ningú tindrà cap mena de dubte. El senyor Montignac, per il·lustrar aquest procés, va explicar un experiment fet amb rates: van seleccionar 50 rates de característiques similars i del mateix pes i les van dividir en dos grups; els dos grups de rates van ser alimentats exactament amb els mateixos aliments i amb les mateixes quantitats, però a un dels grups els injectaven insulina després de cada ingesta; així, les rates injectades van augmentar desmesuradament el seu volum, mentre que les altres van mantenir el seu pes.

El seu discurs, evidentment, va estar ple de referències subliminals contra les tradicionals dietes hipocalòriques que, segons el nutricionista francès, no són més que una presa de pèl. Per contra, Michel Montignac, proposa una dieta sense cap mena de restricció calòrica però que posa límits estrictes a alguns carbohidrats com la patata, la farina o el sucre. A més, Montignac va apostar obertament pels productes ecològics ja que, pel fet de ser menys refinats i manipulats, acostumen a tenir un IG més baix. Perquè ens féssim una idea de com es manipulen alguns productes ens va posar l’exemple del blat de moro. Sembla ser que el blat de moro que van conèixer els indígenes abans del gran descobriment no tenia res a veure amb l’actual. El seu IG era molt inferior, però quan els americans van començar a manipular els cereals per treure’n més profit, l’IG d’aquests productes es va disparar. La prova és que els indígenes americans eren gent més aviat prima malgrat que la seva alimentació es basava en el blat de moro i, actualment, tot el continent americà pateix obesitat.

Un altre punt controvertit que va tractar el conferenciant va ser el de l’exercici físic, tan recomanat per dietistes i nutricionistes moderns com a complement de qualsevol dieta. Montignac, a través d’una sèrie d’estadístiques que anava mostrant en una pantalla, va demostrar que la població que tendeix més a estar prima té feines més aviat sedentàries i no acostuma a practicar esport. A França es va demostrar que el col·lectiu amb menys tendència al sobrepès són els banquers. En canvi, gent de camp o senyores de fer feina, que estan constantment fent exercici, tendeixen molt més al sobrepès.

Un altre mite que Montignac ens va tirar per terra sense cap mena de dificultat va ser el de l’associació entre greixos i augment de pes. Entre tots els tipus d’aliments, els greixos han estat els més perseguits i condemnats pels dietistes tradicionals. Tot i així, una llarga sèrie d’experiments demostren que als països on hi ha una tendència més acusada al consum de greixos –com és el cas de Grècia- és on hi ha menys casos d’obesitat.

Amb totes aquestes demostracions i desmentint alguns mites nutricionals que tots tenim assumits com a veritats absolutes, Montignac ens proposava el seu mètode com a únic camí possible cap a la pèrdua i manteniment de pes.

La veritat és que entre la traducció nefasta i la inquietud d’alguns oients que no van poder reprimir interrompre constantment el discurs del conferenciant, la xerrada va resultar una mica esperpèntica. Tot i així, em va semblar genial haver conegut el senyor Montignac en persona i me’n vaig endur un autògraf del qual em sento ben orgullosa.

7 comentarios:

Tita dijo...

Me encanta el blog...que pena que no pueda entenderlo tó...

La cuina vermella dijo...

Hola! La Glòria del Cafè de nit ens ha avisat de les vostres entrades sobre el senyor Montingnac, nosaltres des de fa un parell de setmanes estem seguin el seu mètode i de veres que funciona. N'estem publicant receptes al nostre bloc. (Quina casualitat que dos blocs alhora en facin esment!).
Bé, gràcies per la teva informació tan ben explicada.
Salut.

Anna dijo...

Hola Tita, muchas gracias por visitarme. Sé que la lengua es un obstáculo... ¡Ojalá hubiese una lengua universal! ¿Has probado el traductor? Supongo que las traducciones tendrán muchos errores y serán algo disparatadas pero para entender lo esencial puede que funcione. De todos modos, si quieres que te mande alguna receta traducida pudo enviártela por correo...

Benvinguts, amics de la cuina vermella. Espero que el mètode us funcioni i que puguem aprendre moltes receptes els uns dels altres.

Hasta pronto!

olletadeverdures dijo...

Hola, hola!
Aquest comentari és per fer-te saber que em incorporat un enllaç del teu bloc al nostre. Tenim un petit apartat, gastrosfera.cat, on intentem recollir tots els blocs de cuina escrits en català.
Ens agradaria comptar amb el teu vistiplau, així que si tens algun inconvenient si us plau feu-nos-ho saber que el treurem

Massitet i kisumenja

Anna dijo...

Benvinguts, Massitet i kisumenja!
Moltes gràcies per la visita i encantada de tenir enllaç al vostre blog. L'acabo de visitar i us he escrit unes línies.
Fins aviat!

David dijo...

Com t'envejo: tens un autògraf dedicat d'Ell, el sacrosantu Montignac! Ah, espero que l'autògraf també tingui un IG baix!
Moltes felicitats pel teu blog, Anna.

Snur dijo...

Anna!! Ja soc aquí. Jo soc una montyadicta, amb el seu blog amb adaptacions de tot tipus al mètode montignac, que tú ja coneixes...
Adoro a aquest home, que em va fer aprimar-me 30 kilos!!!Per cert, l'any passat vaig estar a Angouleme de pasada, però no tinc cap autògraf..
Bueno, em passaré per aqui, perque m'interessa tot lo que escrius i les teves receptes..
La fira de biocultura,me la vaig perdre irremediablement..un altre any sera...