13/4/14

Merengues THM

IMG_5394

La veritat és que a mi les merengues no m’han dit mai res. Massa dolces per al meu gust! Però a l’Aleix li encanten i, un cop a l’any, aprofito les clares que sobren de fer la crema de Sant Josep per fer-li unes quantes merengues que desapareixen en un parell d’esmorzars.

Aquest cop va ser el primer que em vaig decidir per seguir la recepta de les merengues amb Thermomix, i la veritat és que estic contenta amb el resultat i, sobretot, d’haver-me estalviat de muntar les clares!

Ingredients per a 8-10 merengues:

6 clares d’ou
300 g de sucre blanc
un polsim de sal
un rajolí de llimona

Preparació:
Temps estimat
: 20 minuts + 1h mínim de cocció

  • Primer de tot, preescalfem el forn a 150º
  • Tot seguit, col·loquem a la Thermomix les varetes en forma de papallona, que seran ideals per muntar les clares.
  • Posem al vas de la Thermomix les clares d’ou, procurant que no hi hagi cap resta de rovell; el sucre; un polsim de sal; i unes gotes de llimona.
  • A continuació programem 4 minuts a velocitat 3’5 i temperatura 37º.
  • Passat aquest temps, tornem a programar 4 minuts a velocitat 3’5, però aquest cop sense temperatura.
  • Passats els 4 minuts, ja tindrem la pasta de merenga a punt. Col·loqueu una màniga pastissera dins d’un vas americà, poseu-hi una boquilla de forma arrissada i empleneu la màniga amb la pasta de merenga.
  • Aneu omplint amb la pasta els motlles que tingueu preparats. Jo us aconsello emprar motlles de silicona per a magdalenes o muffins amb papers de magdalena a l’interior.
  • Introduïu les merengues al forn i deixeu que coguin a 150º durant 10-15 minuts. Passat aquest temps, abaixeu el foc a 80-100º i deixeu les merengues, com a mínim una hora més. Si us agraden més cuites de dins, les podeu deixar ben bé mitja hora més, vigilant que no es cremin.
  • Si voleu que quedin més daurades de sobre, podeu apujar el foc els darrers 10 minuts de cocció.
  • Deixeu que les merengues es refredin, desmotlleu-les i serviu-les com a esmorzar, com a berenar o com a postres.

8/4/14

El truc del calamar a la romana

IMG_5378

Una de les coses més empipadores del calamar a la romana és que, si no saps el truc que us explicaré tot seguit, solen esquitxar molt i deixen la cuina feta un niu d’oli.

El truc, que vaig aprendre de la meva àvia Roser, consisteix a deixar una estona les rodanxes de calamar dins una bossa amb farina. Passats uns minuts ja les podrem passar per ou batut i fregir-les sense un sol esquitx.

Ingredients per a 4 persones:

4 calamars grans
farina de blat
1 ou
oli d’oliva verge extra
sal

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Quan aneu a la peixateria, demaneu a la peixatera que us talli els calamars a rodanxes per fer a la romana, si pot ser no massa gruixuts. Jo les potes les congelo i les reservo per fer un arròs un altre dia.
  • Un cop a casa, poseu les rodanxes de calamar ben netes en una bossa de plàstic plena de farina de blat. Sacsegeu la bossa procurant que les rodanxes quedin ben enfarinades i deixeu reposar uns minuts.
  • Mentrestant bateu l’ou amb un polsim de sal i poseu al foc una paella amb un bon raig d’oli.
  • Passeu les rodanxes enfarinades per l’ou debatut i aneu-les posant a la paella, si és possible amb ajuda d’unes pinces per no empastifar-vos els dits.
  • Quan estiguin daurades per les dues bandes aneu retirant les anelles de calamar i deixeu-les sobre paper absorbent.
  • Repetiu l’operació fins acabar les rodanxes.

Podeu acompanyar el calamar a la romana amb unes gotes de suc de llimona o amb una mica de maonesa. A mi, la maonesa feta a casa és l’acompanyament que més m’hi agrada, i és ben fàcil de fer: posem un ou, un polsim de sal, un rajolí de vinagre o unes gotes de llimona i dos dits d’oli d’oliva suau en un vas americà; posem la batedora al fons a màxima potència i esperem uns segons abans de començar un moviment ascendent i descendent mentre acabem d’incorporar una mica més d’oli ben lentament. De seguida tindreu una maonesa ben compacta i deliciosa!

4/4/14

Bacallà amb mel i sobrassada

IMG_5388

Un dels nostres plats preferits de La Sargantana són les torradetes amb sobrassada i mel que, tradicionalment, sempre havien acompanyat amb tàperes.

Aquesta vegada, vaig decidir agafar-ne la idea principal per preparar un bacallà que va quedar per sucar-hi pa!

Ingredients per a 4 persones:

8 talls del morro de bacallà (dessalats)
8 talls de sobrassada
8 cullerades de mel
1 pot petit de tàperes
oli d’oliva verge extra i farina

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

    • Primer de tot fregirem els talls de bacallà: passeu-los per farina, espolseu-los bé i poseu-los a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. És important no coure el bacallà en excés perquè si no queda sec per dins!
    • Reserveu els trossos de bacallà en un plat amb paper absorbent.
    • Un cop absorbit l’excés d’oli, poseu dos talls de bacallà a cada plat i unteu-los amb una cullerada de mel. Jo he fet servir mel de farigola, que és la que corria per casa, però també hi pot anar bé una mel de romaní o de taronger.
    • Tot seguit, passeu els talls de sobrassada per la paella i poseu-ne un damunt de cada tall. Amb l’oli que hagin anat deixant anar, acabeu de decorar el plat.
    • Finalment afegiu-hi les tàperes i ja estarà llest per poder servir.

Una altra opció hagués estat posar els trossos de bacallà amb la mel i la sobrassada crua uns minuts a gratinar al forn. Segur que també queda bé!

1/4/14

Llenties estofades amb xoriço i xistorra

IMG_5355

Ingredients per a 4 persones:

750 g de llenties cuites
1 pot petit de tomàquet triturat
1 ceba de Figueres
1/2 pebrot verd
1-2 alls
1 fulla de llorer
1/2 litre de brou de verdures
12 talls de xoriço
12 talls de xistorra
oli d’oliva verge extra
sal, sucre i pebre

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot fregiu el xoriço i la xistorra en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. La cocció ha de ser molt ràpida així que, de seguida, aneu posant els talls d’embotit en un plat amb paper absorbent.
  • Seguiu picant la ceba, el pebrot verd i l’all.
  • Amb el mateix oli de fregir el xoriço i la xistorra, sofregiu-hi la ceba i el pebrot a foc mig amb un polsim de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent i toveta, afegiu-hi l’all i deixeu que s’acabi de coure uns minuts més.
  • Afegiu a la cassola el tomàquet triturat. Jo aquest cop he fet servir tomàquet de pot per anar més ràpid, però també podeu emprar tomàquets madurs ratllats.
  • Deixeu que el sofregit faci xup-xup durant uns 10-15 minuts més. Afegiu-hi un polsim de pebre, un polsim de sucre i rectifiqueu de sal.
  • Un cop llest el sofregit, afegiu-hi les llenties ja cuites. A mi m’agrada comprar el gra cuit al mercat però, com que no sempre m’és possible, per casa sempre hi tinc algun pot de llegums en conserva de bona qualitat.
  • Mescleu bé les llenties amb el sofregit de tomàquet procurant no aixafar-les. Afegiu-hi el brou i la fulla de llorer. Jo aquest cop vaig aprofitar el brou de bullir una minestra de verdures, però podeu fer servir un brou de verdures de brick o una mica d’aigua amb una pastilleta de brou concentrat.
  • Afegiu a la cassola els trossets de xoriço i xistorra que havíem reservat i deixeu que faci xup-xup 10 minutets més. Podeu afegir una mica d’aigua si us agraden unes llenties més caldoses.
  • Passats aquests darrers minuts, apagueu el foc, deixeu reposar uns minuts l’estofat, retireu la fulla de llorer i ja podeu servir.

Aquesta vegada, a més de la xistorra i el xoriç vaig afegir a les llenties un parell de salsitxes de pollastre per donar-li de tall a la Tanit. Les llenties li van encantar, i jo crec que s’hagués menjat el xoriç i tot, però per començar en va tenir prou amb les salsitxes.

I per acabar, un apunt lingüístic: al DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) hi apareixen dues entrades diferents per a “xoriç” i “xoriço”

xoriç m. Llonganissa de llom de porc.
xoriço m. Tros curt de budell farcit de carn principalment de porc, adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant.

25/3/14

Poma amb oli d’oliva i canyella

IMG_5315

Unes postres més senzilles i saludables us seran difícils de trobar. Només cal tenir pomes Golden per casa, oli d’oliva, una mica de canyella en pols i poques ganes o temps per cuinar!

Ingredients per a 4 persones:

4 pomes Golden
oli d’oliva
canyella en pols

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts + 10 minuts de cocció

  • Peleu les pomes, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en forma de mitges llunes.
  • Coeu-les durant uns 10 minuts dins d’un recipient tapat al microones. Cal que quedin ben groguetes i toves.
  • Col·loqueu en un plat, amaniu amb un rajolí d’oli d’oliva i empolvoreu amb una mica de canyella.

Senzillament deliciós!

19/3/14

Quiche Lorraine

IMG_5343

Aquesta és un d’aquells plats que fem tot sovint a casa, però que mai penso a fotografiar per poder-ne posar la recepta al blog. Tal com el seu nom indica, té el seu origen a la regió francesa de la Lorraine i és una proposta ideal per quan es fan sopars informals amb amics o has de portar algun plat fet en algun sopar o dinar comunitari. Un xic calenta és molt millor, però freda es deixa menjar i sempre se li pot donar un cop de microones.

Ingredients:

1 base de pasta brisa fresca
150 g de bacó tallat a tires
200 g de formatge Emmental ratllat
250 ml de crema de llet o nata per cuinar
100 ml de llet
4 ous
sal, pebre i oli d’oliva

Preparació:
Temps estimat
: 10 minuts + 45 minuts de cocció

  • Primer de tot preescalfeu el forn a 180º.
  • Col·loqueu la base de pasta brisa damunt d’un motlle d’un 28 cm de diàmetre sense retirar-ne el paper. Premeu amb els dits perquè s’adapti bé al motlle, punxeu-ne la base i, amb ajuda d’un corró, retireu les puntes que sobrin.
  • Coeu la base durant uns 15 minuts al forn.
  • Mentrestant, fregiu les tires de bacó amb un rajolí d’oli d’oliva, retireu-les de la paella i escorreu-les sobre paper absorbent.
  • Bateu els ous en un bol, juntament amb la nata, la llet, el formatge ratllat, un polsim de sal i un polsim de pebre. Afegiu-hi les tires de bacó i ja tindreu el farcit de la quiche a punt.
  • Quan la pasta brisa estigui cuita, retireu-la del forn, ompliu-la amb la barreja que hem preparat i torneu-la a posar al forn durant uns 3-40 minuts, fins que estigui dauradeta per fora i ben cuita per dins. Per saber si està prou cuita de dins podeu fer servir el truc de l’escuradents: punxeu al centre de la quiche i si l’escuradents surt net és que ja està al punt!

IMG_5340

Podeu servir la quiche dins del mateix motlle i tallar-la a la taula o bé servir-la tallada en porcions en plats individuals. Un toc de julivert o de porradell tallat sempre donarà un toc de color al plat.

7/3/14

Remenat de xampinyons amb bacó

IMG_5293

Sembla mentida com la presentació d’un plat el pot canviar completament. De vegades val la pena dedicar-hi un parell de minuts més i una mica d’enginy per convertir una menja ben senzilla i quotidiana en un petit àpat de gala.

És el cas d’aquest remenat de bolets i bacó que vaig preparar ahir per sopar. No teníem cap motiu de celebració, i tampoc és que tingués massa temps per passar a la cuina, però em va venir de gust presentar el plat d’una manera diferent i una mica més atractiva.

Un motlle cilíndric, una mica de julivert fresc picat i reservar una mica de xampinyons i bacó abans de fer el remenat, va ser l’únic que vaig necessitar per muntar el plat.

Ingredients per a 4 persones:

500 g de xampinyons
4 talls de bacó una mica gruixuts
8 ous
1 got de xarrup de llet
oli d’oliva verge extra i sal
julivert picat

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Comenceu netejant els xampinyons, els partiu per la meitat i, cada meitat, en tres o quatre trossos segons com siguin de grans.
  • Talleu els talls de bacó a tires primetes i les poseu a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva .
  • Quan el bacó estigui rosset, hi afegiu els xampinyons trossejats i un polsim de sal. Deixeu coure 5 minuts a foc mig amb la paella tapada i acabeu la cocció amb la paella destapada. Al darrer minut afegiu-hi el julivert picat. Si us hi agrada, també hi podeu posar un all picat.
  • Reserveu quatre cullerades de xampinyons per decorar el plat.
  • Bateu els ous i un rajolí de llet amb un polsim de sal i afegiu-ho a la paella.
  • Aneu remenant amb una cullera de fusta fins que l’ou hagi quallat, procurant que no quedin qualls massa grans. Un cop quallat apagueu el foc i reserveu.
  • Damunt d’un plat pla disposeu-hi un motlle cilíndric metàl·lic, empleneu-lo amb el remenat amb ajuda d’una cullera. Premeu una mica perquè el timbal no es desmunti en retirar el motlle.
  • Un cop retirat el motlle, disposeu damunt del timbal una cullerada de xampinyons amb bacó i empolvoreu-lo amb una mica de julivert fresc picat.

Si voleu tenir julivert fresc picat per a una bona temporada, només cal que piqueu un bon manat de julivert retirant-ne les tiges i ho poseu a la nevera en un plat pla durant un parell o tres de dies. Després ja ho podeu posar en un pot o una tassa i us durarà setmanes en bon estat. És un truc ideal per tenir sempre una mica de julivert picat llest per decorar qualsevol plat.

27/2/14

Patates farcides de tonyina

IMG_5183

L’altre dia l’Aleix em va demanar un desig: unes empanadilles! Feia un munt que no en feia i és cert que a casa ens agraden molt. Sempre que en faig en preparo de carn (les preferides de l’Aleix) de tonyina i de formatge, i en preparo un bon gavadal per poder-ne tenir vàries safates congelades. Aquesta vegada, em vaig passar amb el farciment de tonyina i el vaig guardar per si em venia la inspiració i se m’acudia alguna recepta d’aprofitament.

Ahir, en obrir la nevera i veure el plat amb el farciment, vaig tenir la inspiració: prepararia unes patates farcides i les decoraria amb una mica de pebrot del piquillo que també m’havia sobrat. Sopar solucionat!

Ingredients per a 4 persones:

1 pot petit de tomàquet triturat
1 ceba gran
oli d’oliva verge extra
sal i sucre
4 patates grans, arrodonides i de pell llisa
4 llaunes de tonyina
2 ous durs
1 pot d’olives farcides d’anxova o pebrot vermell
6 pebrots del piquillo

Preparació:
Temps estimat:
1 hora i 30 minuts

  • Primer de tot, prepareu el sofregit: peleu la ceba i piqueu-la ben fineta i poseu-la en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva a foc mig. Quan comenci a estar toveta i una mica daurada, afegiu-hi el tomàquet triturat, un polsim de sal, i un polsim de sucre per contrarestar l’acidesa del tomàquet. Deixeu coure el sofregit fins que tingui la consistència desitjada, durant uns 10-15 minuts.
  • Mentrestant podeu coure les patates al microones. Remulleu-les una mica amb aigua perquè no quedin eixutes i poseu-les 10 minuts a màxima potència. Comproveu el punt de cocció punxant amb un ganivet i, si cal, les poseu uns minuts més, fins que estiguin totalment toves per dins. Reserveu.
  • Un cop fet el sofregit, afegiu-hi la tonyina esmicolada, les olives tallades a rodanxes fines, l’ou dur ratllat i el pebrot del piquillo tallat a quadradets fins. Reserveu-vos un pebrot i quatre olives per decorar les patates un cop farcides.
  • Un cop temperades les patates, partiu-les per la meitat i, amb ajuda d’una cullera buideu-les per dins deixant un marge d’un mig centímetre. Amb la polpa de la patata en podeu fer un puré per a una altra elaboració o reservar-la per a l’acompanyament d’un altre plat, però penseu que d’un dia per l’altra la patata perd molt.
  • Empleneu les mitges patates amb el farcit i decoreu-les amb una tira de pebrot i mitja oliva.

24/2/14

Tempura de verdures i rap

IMG_5199

Fa dies que tenia ganes de menjar unes verduretes en tempura i, de fet, quan aquesta setmana vaig fer la compra habitual a Can Cuevas, ja hi vaig incloure carxofes, pastanagues i albergínies amb ànim de preparar-les d’aquesta manera. Quan al vespre vaig mirar el que tenia a la nevera intentant inspirar-me per al segon plat, me’n vaig adonar que tenia alguns talls de rap descongelats que s’havien de menjar aviat. Res millor! Faria plat únic: les verduretes en tempura amb el rap. Sé que el més tradicional en restaurants orientals és acompanyar les verdures amb llagostins, però us asseguro que el rap també hi va anar de perles.

Ingredients per a 4 persones:

4 carxofes
2 pastanagues
1 albergínia
12 talls de rap
preparat per fer tempura
julivert picat
salsa de soja
oli d’oliva verge extra i sal

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot netegeu les verdures i talleu-les en formes diferents. Les carxofes s’han de netejar ben netejades i deixar-ne poc més que el cor si no voleu que faci fils. Jo he tallat el cor en sis parts. Les albergínies les he tallat en forma de mitges llunes deixant-ne la pell i les pastanagues, un cop ben pelades, a tires allargades.
  • Tot seguit, prepareu la tempura: només cal barrejar tres o quatre cullerades soperes del preparat per a fer tempura amb la quantitat adient d’aigua freda, si pot ser de la nevera. El millor és anar afegint l’aigua poc a poc fins aconseguir una pasta fina però prou espessa per poder cobrir bé les verdures.
  • Poseu en una paella oli abundant i espereu que estigui calent per anar-hi fregint les verduretes prèviament passades per la tempura. La pastanaga, per donar una mica de color al plat, només l’he passat per la tempura fins una mica més de la meitat. D’aquesta manera, la part de dalt ha quedat més ataronjada.
  • Escorreu les verdures sobre un plat amb paper absorbent i saleu-les.
  • Per últim, passeu per la tempura i fregiu els talls de rap. Si se us acaba el preparat torneu a preparar-ne seguint les mateixes instruccions que abans. Jo, quan és per fregir, demano a la peixatera que em posi una cua de rap sencera, en tregui l’espina central i, dels dos lloms, me’n faci talls primets per arrebossar. Segons la mida del rap, en tinc per un parell de vegades.
  • Un cop fregit el rap i escorregut sobre paper absorbent, passem a muntar el plat: disposeu les verdures de manera vistosa, jugant amb formes i colors i al damunt poseu-hi tres talls de rap per plat. Podeu amanir amb una mica de salsa de soja i un polsim de julivert sec.

I ja veureu com el plat té èxit, fins i tot amb els que arrufen el nas davant el peix o les verdures!

20/2/14

Restaurant Loidi, la proposta bistronòmica de Martín Berasategui

Logo-Loidi-OK redu

El divendres passat, vam aprofitar que els pares de l’Aleix es van quedar la Tanit a dinar, per fer una escapada gastronòmica a Barcelona.

Feia pocs dies que la meva tieta havia estat al restaurant Loidi, de Martín Berasategui, i ens n’havia parlat molt bé. A més, vam tenir sort de trobar una oferta a través d’Atrapalo, en què el menú Condes, que a la carta surt per 28 €, ens va sortir per 23 € (begudes i IVA a part).

El Loidi, està situat a la planta baixa de l’Hotel Condes de Barcelona, que es troba situat entre Passeig de Gràcia i Mallorca. A la banda de muntanya s’hi troba l’edifici més antic de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el més conegut i estrellat restaurant Lasarte. Just al davant, a la banda de mar, s’hi troba l’edifici més modern de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el Loidi, també dirigit per Martín Berasategui, però amb un aire molt més informal, més proper al concepte tan actual de restaurant “bistronòmic”.

S’ha de dir que el menjador és gran i acollidor, amb decoració moderna però gens carregosa. La veritat és que és un espai molt agradable ideal per a un dinar de cada dia o per a qualsevol celebració.

3069_loidi2

Nosaltres vam seure a la part del darrere, on una mena de galeria interior deixa entrar la claror natural. D’entrada tenir llum natural ens va semblar molt agradable, però a mig dinar el sol va anar baixant i ens va començar a molestar. No ho vam haver ni de dir: de seguida, una de les cambreres va agafar un comandament a distància i va fer baixar un tendal que va cobrir mig celobert, just el necessari perquè el sol no ens molestés.

El servei, majoritàriament oriental (al menys a la zona on vam estar nosaltres) va ser molt amable i atent durant tot l’àpat. Només hi va haver dues coses que no em van agradar. La primera, pot semblar una tonteria, però em va fer una ràbia excepcional. Com podeu veure a la imatge inferior, només arribar ens van dur el pa, uns bastonets i unes olives delicioses. La llàstima va ser que dos minuts després, quan només havíem tingut temps de menjar una oliva cada un, ens les van retirar sense ni preguntar. Ens vam quedar tan parats que no vam tenir tems de reaccionar i la veritat és que em va fer molta ràbia perquè, com he dit, les olives estaven delicioses.

IMG_5140

L’altra cosa que no em va agradar és que des del començament de l’àpat, el servei no va parar d’intentar colar-nos extres que no estaven al menú: que si voldran algun aperitiu, que si els recomano unes croquetes de bolets delicioses… Amb algunes coses, com podeu veure, vam picar. I acabat l’àpat amb les postres, la cambrera ens va demanar què prendríem de cafès donant per descomptat que l’havíem de prendre.

L’Aleix diu que vaig ser massa crítica amb el servei per culpa de les olives. I potser té raó, que em posessin la mel a la boca i me la traguessin sense preguntar em va creuar una mica i potser vaig estar a la que salta durant tot el dinar. Però la veritat és que ens van servir correctament i van ser molt amables i, olives a part, no vam tenir cap queixa.

IMG_5145

El menú Condes, que havíem elegit a través d’Atrapalo, consistia a escollir un primer plat, un segon i unes postres entre la carta, força reduïda, però amb plats força elaborats i molt suggerents.

Com a entrant, jo vaig escollir el gratin de vieires carbonara amb anguila fumada i gelat de foie. No cal que us digui que va ser tot un encert: les vieires tenien el punt just de cocció i la combinació amb l’anguila fumada i el gelat de foie em va semblar excepcional.

IMG_5149

L’Aleix es va decantar per l’arròs melós de la masia Loidi, perfumat i acompanyat de tòfona negre. El punt de cocció de l’arròs també era perfecte i el sabor intens i l’aroma de la tòfona el feien un plat molt llamenc. La ració també em va semblar molt correcta, tot i que d’entrada poués semblar escassa.

IMG_5153

El segon plat que va escollir l’Aleix van ser els xipironets d’ham sobre un brou untuós de pernil i bèric a l’”olorós”. He de dir que, tot i que no em va semblar el plat més apetitós de la carta, estaven deliciosos i el prou de pernil hi combinava a la perfecció.

IMG_5162

Però el plat estrella de tota la degustació va ser el meu llom de turbot sobre ragout de verduretes i lletons d’ànec, ou tremolós i xips de nyàmera. El plat em va semblar excel·lent, no només per la combinació de sabors sinó també per l’esclat de colors i l’efecte visual del conjunt. Sobre els lloms de turbot, les xips de nyàmeres tenyides de color coure cobrien el peix com si fossin pètals de rosa. Al costat, l’ou tremolós cuit al punt exacte, descansava sobre un llit circular de verduretes i lletons. Fenomenal. I el cas és que, encara que a primera vista pogués semblar que els ingredients no lligaven massa, la combinació de cada sabor i cada textura em va semblar rodona.

IMG_5155

Les postres vam decidir compartir-les i en vam escollir unes de més refrescants i les altres més contundents. La meva elecció va ser la taronja, ruibarbre, cacau i arbequina. Unes postres diferents amb un toc exòtic i el toc més tradicional del melindro farcit de crema de cacau.

IMG_5172

L’Aleix va escollir la Torrada de Santa Teresa amb rovell d’ou cremat, gelat de poma al forn i strudel de sèsam. Tot i que les coques de Santa Teresa no són Sant de la meva devoció, he de reconèixer que aquesta estava molt aconseguida, però el que més em va sorprendre del plat va ser el gelat, amb el sabor exacte de les pomes cuites al forn.

IMG_5166

Després de les postres i els cafès, que ens van servir amb una xocolatina força discreta, va arribar el moment del compte. L’Aleix i jo sempre juguem a endevinar el preu de la factura i aquest cop vaig ser jo qui més s’hi va acostar: 69,30 €, una mica més del que havíem imaginat, però és que als 23 € del menú s’hi havien d’afegir dues copes de vi blanc, els cafès, l’aigua i les croquetes.

Tot i així, el preu ens va semblar raonable tenint en comte la qualitat dels plats, l’ambient agradable de la sala i el servei professional i atent que vam rebre. Un lloc per tornar-hi i més que recomanable.