14/11/14

Mandonguilles sense gluten a l’estil de la Conxi

IMG_5931

Feia dies que no escrivia cap post i, tot i que hi ha hagut mil motius, un d’ells ha estat el descobriment que l’Aleix és celíac. Els que coneixeu la malaltia ja sabreu que tenir una persona celíaca, és a dir intolerant al gluten, altera els hàbits culinaris de tota la família. Però després d’uns mesos d’adaptació ja ho tenim tot per la mà i sembla que no n’hi ha per tant com semblava. Pasta sense gluten, cereals sense gluten, farina sense gluten… I anar llegint les etiquetes dels productes al súper, tot i que ara ja ens sabem quines marques podem comprar i quines no.

Avui, aprofitant que tenia temps al matí, he volgut preparar unes mandonguilles sense gluten per a l’Aleix. És un dels seus plats preferits i des que sabem que és celíac que no n’havia fet.

Jo abans, les mandonguilles les comprava sempre fetes a l’Albert, però aquest cop he tingut l’ajuda inestimable de la Gemma, que m’ha ensenyat a fer les mandonguilles tal com les prepara la seva mare, la Conxi. I la veritat és que han quedat unes mandonguilles que tenen una pinta brutal.

COMPO

Ingredients per a 4-5 racions:

400g de carn picada de vedella
100g de carn picada de porc
1 ou
julivert
2 llesques de pa de motlle sense gluten
un rajolí de llet
farina sense gluten
Per a la salsa i l’acompanyament mireu els ingredients d’aquí.

Preparació:
Temps estimat:
1’5h

  • Mescleu bé en un bol les dues carns picades amb l’ou i una mica de julivert picat.
  • En un plat fondo poseu-hi les dues llesques de pa de motlle sense la crosta i remulleu-les bé amb un rajolí de llet fins que quedin ben pastadetes.
  • Afegiu el pa remullat al bol i mescleu fins que quedi ben homogeni.
  • Per fer les boletes, no us perdeu el truquet de la mare de la Gemma: poseu una mica de farina al fons d’un got, amb dues culleres agafeu una porció de massa i poseu-la dins del got, sacsegeu bé fins que quedi una bola perfecta i aneu posant les boletes en un plat pla.
  • Mentre acabem de fer les mandonguilles, escalfem una cassola amb una mica d’oli, on anirem fregint les mandonguilles per tots els costats.
  • Un cop cuites, retireu les mandonguilles de la cassola i deixeu-les escórrer sobre paper absorbent.
  • Ja teniu les mandonguilles a punt per fer-les com més us agradin: amb salsa de tomàquet, amb verduretes. Aquí hi teniu la meva versió ràpida de les mandonguilles de casa.

Les mandonguilles han quedat perfectes, tot gràcies a l’habilitat i els truquis de la Gemma, i l’acompanyament de verduretes crec que estarà per llepar-se’n els dits. Ara falta que vingui l’Aleix i les provi, a veure què tal les troba. Les hem fet amb molt d’amor, paciència i, això sí, hem passat un matí ben entretingut i ens ho hem passat molt bé!

29/9/14

Restaurant Cal Siscu

IMG_5800

El dia 11 de setembre va ser un dia especial. No només vam acudir a la gran “v” catalana per reclamar el dreta a decidir, sinó que també ens vam reunir amb els oncles i cosins de l’Aleix, amb qui feia un munt de temps que no ens trobàvem.

Per acabar-ho d’adobar, el meu sogre –que és una mica cap quadrat- es va entestar a anar a dinar a Cal Siscu, una tasca sense cap mena de pretensió i amb certa pàtina d’altres temps, on vam menjar un dels millors suquets de llamàntol que he provat mai. El local, regentat per en Toni i la Dolors, ofereix un tracte proper i amable, sense deixar de ser del tot professional, i la seva especialitat són el peix i els mariscos. Va valer la pena desplaçar-nos fins a l’Hospitalet del Llobregat i caminar gairebé una hora fins al tram 2 per conèixer un lloc tan singular.

IMG_5796

Per anar fent boca, vam demanar alguns plats per compartir, entre els quals jo destacaria el rap arrebossat i els cigrons amb ou escalfat i espardenyes. Una veritable delícia!

IMG_5802

IMG_5807

També vam compartir uns calamarsons guisats i unes cloïsses delicioses. I, després del pica-pica, va arribar el plat fort de la casa: el suquet de llamàntol. La meva sogra va preferir el rap, que també van cuinar amb el suquet, i els meus cunyats i l’Aleix van optar per altres plats de la carta com les mandonguilles, el calamar a la romana o la tonyina a la planxa.

IMG_5813

IMG_5815

Un cop acabat el llamàntol els nostres amfitrions ens van proposar aprofitar el suc de la cassola per fer-hi uns ous escalfats que haurien estat, sens dubte, irresistibles. Però havíem menjat molt, estàvem tips i ens esperava una tarda mogudeta amb el tema de la diada, així que vam renunciar a aquesta mítica tradició del Siscu, que algun dia haurem de provar. Això sí, demanant menys entrants, perquè el pica-pica ens va matar.

I després d’unes postres lleugeres i uns cafès, va començar la nostra peregrinació fins al tram 2 de la “V”, on ens vam trobar amb l’altra part de la família Gabarre i vam poder gaudir una estona de l’ambient d’eufòria i germanor.

IMG_5823.IMG_5850

IMG_5853

Visca Catalunya!!!

6/9/14

Koy Shunka, tot una revelació

Com alguns ja sabeu, el menjar oriental no és una de les meves debilitats, però em resisteixo a tancar les portes a una cuina que ha estat elogiada pels millors cuiners d’arreu del món. És per això que aquest estiu, amb l’Aleix, vam decidir anar al Koy Shunka. La idea va sorgir de l’entrevista que la revista Cuina feia a Hideki Matasuhisa, el xef del restaurant i dels mil elogis que n’havíem sentit. I la veritat és que l’experiència va superer amb escreix les nostres expectatives.

D’entrada, el local ja és molt acollidor i ofereix la possibilitat de menjar a la barra, des d’on pots veure un munt de cuiners japonesos preparant amb diligència i rapidesa tots els plats que es van encomanant. Nosaltres vam optar per menjar a taula, ja que feia temps que no sortíem tots dos sols a sopar i ens venia de gust una mica d’intimitat. Pèrò si repetim –que de ben segur ho farem- no descarto seure a la barra per poder gaudir de l’espectacle de la preparació dels plats.

El primer dilema que vam tenir només seure va ser: “quin menú escollim?”, “demanem a la carta?”. Tenint en compte que a mi no m’agrada gens el peix cru i que l’Aleix és celíac (ho sabem des de fa uns mesos) no semblava gaire fàcil trobar una fórmula que ens satisfés a tots dos. Doncs cap problema: en preguntar-ho al cambrer, ens va aconsellar que demanéssim el Menu Koy, a mi me l’adaptarien sense res cru i a l’Aleix sense res de gluten. Fantàstic!

El menú va començar amb un aperitiu amb la tradicional sopa de miso que mai havia provat i que vaig trobar excel·lent, acompanyada d’uns cruiixents d’arròs de gust intens i textura molt agradable. L’àpat no podia començar millor!

IMG_20140805_215205

A continuació tocava la famosa vieira amb cogombre i tòfona d’estiu, un plat que pot semblar senzill però que porta la seva feina, ja que s’ha de tallar el cogombre per fer-ne anelles que encaixin amb les vieires.

IMG_20140805_220109

Com que a mi el peix cru no m’agrada, aquest plat me¡l van substituir per unes anxoves que també estaven molt bones. Però em vaig atrevir a provar una vieira de l’Aleix i em vaig penedir d’haver demanat un menú alternatiu. Estaven exquisides!

IMG_20140805_220019

A continuació, tocava el plat que han batejat com a “qué bonito”, i ho escric en castellà perquè si no perd tota la gràcia del joc de paraules. Com podeu imaginar l’ingredient principal del plat era el bonítol, que a mi em van portar molt més cuit, decorat amb flor de carbassó i acompanyat amb gelatina de tomàquet. El més curiós és que el plat estava pintat de color vermell i donava la sensació que havia de ser una salsa. Em va semblar un gran encert perquè, mentre els ulls percebien el vermell del tomàquet, el paladar en degustava el sabor.

IMG_20140805_221055

El següent plat van ser les ries de koy, amb una presentació molt espectacular que fan incrustant el marisc en una massa feta amb sal i algues que li dóna un sabor molt intens. El més sorprenent del plat és que el marisc tenia gust de marisc, no com en molts restaurants japonesos on el marisc no té gust de res. Un escamarlà, tres percebes i dos cargols de mar. La recepta d’aquest plat surt a la revista Cuina que dedica una entrevista al xef del restaurant,

IMG_20140805_221947

El següent plat era el sashimi, un dels plats japonesos més típics consistent en peix cru, normalment acompanyat d’alguna salsa. Com que a mi el peix cru no m’agrada gens, em van preparar un altrre plat totalment diferent. Però em vaig atrevir a tastar una mica del plat de l’Aleix i la veritat és que no ho vaig trobar tan desagradable com imaginava.

IMG_20140805_223512

El meu plat, doncs, va ser un bacallà amb bolets, cuit al punt i molt saborós.

IMG_20140805_223449

El següent plat, molt vistós, van ser les gambes d’estrella, presentades com una gran gamba prenyada de gambetes petites arrebossades amb una mena de tempura. Una altra vegada ens va sorprendre el sabor intens del marisc, poc comú en restaurants orientals.

IMG_20140805_224926

El següent, del qual parlava Hideki Matasuhisa a la revista cuina, va ser el llamàntol nyàmara. Deliciós. El xef explicava que el secret del plat i la part més difícil d’elaborar era el puré de nyàmares i ique, per justificar el preu del plat, l’acompanyava amb llamàntol.

IMG_20140805_230238

A continuació va arribar el torn al sushi, amb una presentació espectacular. A l’Aleix li van servir tot cru, tal com toca, i a mi em van adaptar el plat amb el peix cuit al punt. Tot un detall perquè aquest plat sí que no hagués estat capaç de menjar-me’l cru. Entre els peixos que ens van servir hi havia tonyina, salmó, calamar, anguila del Delta, etc.

compo sushi

Per acabar, tot i que no constava en els plats del menú koy, ens van portar uns cucurutxos d’alga farcits de peix. El de l’aleix era de tonyina i el meu d’anguila del Delta cuita. Vaig estar molt contenta perquè en el plat anterior jo no vaig poder degustar la famosa anguila del Delta i en aquest darrer plat en vaig tenir l’oportunitat.

compo cucurutxos

Les postres, més aviat lleugeres, eren una composició de fruits vermells amb crema, gelat i petits bescuits de xociolata. Una delícia! I unes postres molt adequades per concloure amb un àpat més que complert.

IMG_20140805_233717

Com que l’Aleix no podia menjar alguns dels ingredients del plat, li van portar unes postres molt típiques del Japó, i totalment aptes per a celíacs, ja que estan fetes a base d’arròs. Es tracta dels famosos mochis, que en aquest cas estava farcit de maduixa.

IMG_20140805_233808

Vam acabar la degustació amb un xarrup de sake, cortesia de la casa, que em va semblar molt menys fort del que pensava.

IMG_20140806_000542

L’experiència va ser de 10. Servei correctíssim, productes de primera qualitat i elaboració i presentació immillorables. Vam sortir del restaurant pensant en quan hi podríem tornar. És d’aquells llocs que no et sap greu repetir i, tenint en compte que té una estrella Michelin i que els productes són frescos i de primeríssima qualitat, el preu (82 euros el menú Koy) no em sembla excessiu. Us el recomano a tots aquells aficionats a la cuina japonesa, però també als més escèptics, no us en penedireu.

La Taula d’en Bernat a la tele de Badalona

Aquest estiu la Gina de Tera, companya de facultat i directora del magazine L’hora del vermut, em  va proposar col·laborar-hi amb una secció de cuina que tenia per objectiu mostrar plats molt fàcils de fer, frescos, ideals per a aquests dies d’estiu en què no ens volem tancar gaire temps a la cuina i preferim gaudir de menges més lleugeres.

D’entrada em va fer una mica de respecte posar-me en un terreny que no domino com a professional, però em va semblar que ens ho podíem passar molt bé i que valia la pena viure l’experiència. A més, com que la secció de cuina no és en directe, no hi ha tant de risc que et traeixin els nervis.

I la veritat és que ens ho vam passar molt bé. Vam rodar els cinc programes a l’espai gastronòmic que el Cullerot ens va cedir i, durant els mesos de juliol i setembre s’han anat emetent els programes amb les diferents receptes, que espero que més d’algú s’hagi atrevit a provar perquè són realment senzilles i molt resultones.

A continuació us deixo els vídeos de les receptes, tal i com han sortit per la tele de la nostra ciutat.

Cuscús de verduretes i panses

 

Carbassó farcit de tonyina i formatge

 

Pinxo de llenguado amb bacó

 

Sopa de meló amb pernil i gaspatxo de síndria

 

Espàrrecs blancs amb maionesa d’espàrrecs bladers

13/4/14

Merengues THM

IMG_5394

La veritat és que a mi les merengues no m’han dit mai res. Massa dolces per al meu gust! Però a l’Aleix li encanten i, un cop a l’any, aprofito les clares que sobren de fer la crema de Sant Josep per fer-li unes quantes merengues que desapareixen en un parell d’esmorzars.

Aquest cop va ser el primer que em vaig decidir per seguir la recepta de les merengues amb Thermomix, i la veritat és que estic contenta amb el resultat i, sobretot, d’haver-me estalviat de muntar les clares!

Ingredients per a 8-10 merengues:

6 clares d’ou
300 g de sucre blanc
un polsim de sal
un rajolí de llimona

Preparació:
Temps estimat
: 20 minuts + 1h mínim de cocció

  • Primer de tot, preescalfem el forn a 150º
  • Tot seguit, col·loquem a la Thermomix les varetes en forma de papallona, que seran ideals per muntar les clares.
  • Posem al vas de la Thermomix les clares d’ou, procurant que no hi hagi cap resta de rovell; el sucre; un polsim de sal; i unes gotes de llimona.
  • A continuació programem 4 minuts a velocitat 3’5 i temperatura 37º.
  • Passat aquest temps, tornem a programar 4 minuts a velocitat 3’5, però aquest cop sense temperatura.
  • Passats els 4 minuts, ja tindrem la pasta de merenga a punt. Col·loqueu una màniga pastissera dins d’un vas americà, poseu-hi una boquilla de forma arrissada i empleneu la màniga amb la pasta de merenga.
  • Aneu omplint amb la pasta els motlles que tingueu preparats. Jo us aconsello emprar motlles de silicona per a magdalenes o muffins amb papers de magdalena a l’interior.
  • Introduïu les merengues al forn i deixeu que coguin a 150º durant 10-15 minuts. Passat aquest temps, abaixeu el foc a 80-100º i deixeu les merengues, com a mínim una hora més. Si us agraden més cuites de dins, les podeu deixar ben bé mitja hora més, vigilant que no es cremin.
  • Si voleu que quedin més daurades de sobre, podeu apujar el foc els darrers 10 minuts de cocció.
  • Deixeu que les merengues es refredin, desmotlleu-les i serviu-les com a esmorzar, com a berenar o com a postres.

8/4/14

El truc del calamar a la romana

IMG_5378

Una de les coses més empipadores del calamar a la romana és que, si no saps el truc que us explicaré tot seguit, solen esquitxar molt i deixen la cuina feta un niu d’oli.

El truc, que vaig aprendre de la meva àvia Roser, consisteix a deixar una estona les rodanxes de calamar dins una bossa amb farina. Passats uns minuts ja les podrem passar per ou batut i fregir-les sense un sol esquitx.

Ingredients per a 4 persones:

4 calamars grans
farina de blat
1 ou
oli d’oliva verge extra
sal

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Quan aneu a la peixateria, demaneu a la peixatera que us talli els calamars a rodanxes per fer a la romana, si pot ser no massa gruixuts. Jo les potes les congelo i les reservo per fer un arròs un altre dia.
  • Un cop a casa, poseu les rodanxes de calamar ben netes en una bossa de plàstic plena de farina de blat. Sacsegeu la bossa procurant que les rodanxes quedin ben enfarinades i deixeu reposar uns minuts.
  • Mentrestant bateu l’ou amb un polsim de sal i poseu al foc una paella amb un bon raig d’oli.
  • Passeu les rodanxes enfarinades per l’ou debatut i aneu-les posant a la paella, si és possible amb ajuda d’unes pinces per no empastifar-vos els dits.
  • Quan estiguin daurades per les dues bandes aneu retirant les anelles de calamar i deixeu-les sobre paper absorbent.
  • Repetiu l’operació fins acabar les rodanxes.

Podeu acompanyar el calamar a la romana amb unes gotes de suc de llimona o amb una mica de maonesa. A mi, la maonesa feta a casa és l’acompanyament que més m’hi agrada, i és ben fàcil de fer: posem un ou, un polsim de sal, un rajolí de vinagre o unes gotes de llimona i dos dits d’oli d’oliva suau en un vas americà; posem la batedora al fons a màxima potència i esperem uns segons abans de començar un moviment ascendent i descendent mentre acabem d’incorporar una mica més d’oli ben lentament. De seguida tindreu una maonesa ben compacta i deliciosa!

4/4/14

Bacallà amb mel i sobrassada

IMG_5388

Un dels nostres plats preferits de La Sargantana són les torradetes amb sobrassada i mel que, tradicionalment, sempre havien acompanyat amb tàperes.

Aquesta vegada, vaig decidir agafar-ne la idea principal per preparar un bacallà que va quedar per sucar-hi pa!

Ingredients per a 4 persones:

8 talls del morro de bacallà (dessalats)
8 talls de sobrassada
8 cullerades de mel
1 pot petit de tàperes
oli d’oliva verge extra i farina

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

    • Primer de tot fregirem els talls de bacallà: passeu-los per farina, espolseu-los bé i poseu-los a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. És important no coure el bacallà en excés perquè si no queda sec per dins!
    • Reserveu els trossos de bacallà en un plat amb paper absorbent.
    • Un cop absorbit l’excés d’oli, poseu dos talls de bacallà a cada plat i unteu-los amb una cullerada de mel. Jo he fet servir mel de farigola, que és la que corria per casa, però també hi pot anar bé una mel de romaní o de taronger.
    • Tot seguit, passeu els talls de sobrassada per la paella i poseu-ne un damunt de cada tall. Amb l’oli que hagin anat deixant anar, acabeu de decorar el plat.
    • Finalment afegiu-hi les tàperes i ja estarà llest per poder servir.

Una altra opció hagués estat posar els trossos de bacallà amb la mel i la sobrassada crua uns minuts a gratinar al forn. Segur que també queda bé!

1/4/14

Llenties estofades amb xoriço i xistorra

IMG_5355

Ingredients per a 4 persones:

750 g de llenties cuites
1 pot petit de tomàquet triturat
1 ceba de Figueres
1/2 pebrot verd
1-2 alls
1 fulla de llorer
1/2 litre de brou de verdures
12 talls de xoriço
12 talls de xistorra
oli d’oliva verge extra
sal, sucre i pebre

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot fregiu el xoriço i la xistorra en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. La cocció ha de ser molt ràpida així que, de seguida, aneu posant els talls d’embotit en un plat amb paper absorbent.
  • Seguiu picant la ceba, el pebrot verd i l’all.
  • Amb el mateix oli de fregir el xoriço i la xistorra, sofregiu-hi la ceba i el pebrot a foc mig amb un polsim de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent i toveta, afegiu-hi l’all i deixeu que s’acabi de coure uns minuts més.
  • Afegiu a la cassola el tomàquet triturat. Jo aquest cop he fet servir tomàquet de pot per anar més ràpid, però també podeu emprar tomàquets madurs ratllats.
  • Deixeu que el sofregit faci xup-xup durant uns 10-15 minuts més. Afegiu-hi un polsim de pebre, un polsim de sucre i rectifiqueu de sal.
  • Un cop llest el sofregit, afegiu-hi les llenties ja cuites. A mi m’agrada comprar el gra cuit al mercat però, com que no sempre m’és possible, per casa sempre hi tinc algun pot de llegums en conserva de bona qualitat.
  • Mescleu bé les llenties amb el sofregit de tomàquet procurant no aixafar-les. Afegiu-hi el brou i la fulla de llorer. Jo aquest cop vaig aprofitar el brou de bullir una minestra de verdures, però podeu fer servir un brou de verdures de brick o una mica d’aigua amb una pastilleta de brou concentrat.
  • Afegiu a la cassola els trossets de xoriço i xistorra que havíem reservat i deixeu que faci xup-xup 10 minutets més. Podeu afegir una mica d’aigua si us agraden unes llenties més caldoses.
  • Passats aquests darrers minuts, apagueu el foc, deixeu reposar uns minuts l’estofat, retireu la fulla de llorer i ja podeu servir.

Aquesta vegada, a més de la xistorra i el xoriç vaig afegir a les llenties un parell de salsitxes de pollastre per donar-li de tall a la Tanit. Les llenties li van encantar, i jo crec que s’hagués menjat el xoriç i tot, però per començar en va tenir prou amb les salsitxes.

I per acabar, un apunt lingüístic: al DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) hi apareixen dues entrades diferents per a “xoriç” i “xoriço”

xoriç m. Llonganissa de llom de porc.
xoriço m. Tros curt de budell farcit de carn principalment de porc, adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant.

25/3/14

Poma amb oli d’oliva i canyella

IMG_5315

Unes postres més senzilles i saludables us seran difícils de trobar. Només cal tenir pomes Golden per casa, oli d’oliva, una mica de canyella en pols i poques ganes o temps per cuinar!

Ingredients per a 4 persones:

4 pomes Golden
oli d’oliva
canyella en pols

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts + 10 minuts de cocció

  • Peleu les pomes, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en forma de mitges llunes.
  • Coeu-les durant uns 10 minuts dins d’un recipient tapat al microones. Cal que quedin ben groguetes i toves.
  • Col·loqueu en un plat, amaniu amb un rajolí d’oli d’oliva i empolvoreu amb una mica de canyella.

Senzillament deliciós!

19/3/14

Quiche Lorraine

IMG_5343

Aquesta és un d’aquells plats que fem tot sovint a casa, però que mai penso a fotografiar per poder-ne posar la recepta al blog. Tal com el seu nom indica, té el seu origen a la regió francesa de la Lorraine i és una proposta ideal per quan es fan sopars informals amb amics o has de portar algun plat fet en algun sopar o dinar comunitari. Un xic calenta és molt millor, però freda es deixa menjar i sempre se li pot donar un cop de microones.

Ingredients:

1 base de pasta brisa fresca
150 g de bacó tallat a tires
200 g de formatge Emmental ratllat
250 ml de crema de llet o nata per cuinar
100 ml de llet
4 ous
sal, pebre i oli d’oliva

Preparació:
Temps estimat
: 10 minuts + 45 minuts de cocció

  • Primer de tot preescalfeu el forn a 180º.
  • Col·loqueu la base de pasta brisa damunt d’un motlle d’un 28 cm de diàmetre sense retirar-ne el paper. Premeu amb els dits perquè s’adapti bé al motlle, punxeu-ne la base i, amb ajuda d’un corró, retireu les puntes que sobrin.
  • Coeu la base durant uns 15 minuts al forn.
  • Mentrestant, fregiu les tires de bacó amb un rajolí d’oli d’oliva, retireu-les de la paella i escorreu-les sobre paper absorbent.
  • Bateu els ous en un bol, juntament amb la nata, la llet, el formatge ratllat, un polsim de sal i un polsim de pebre. Afegiu-hi les tires de bacó i ja tindreu el farcit de la quiche a punt.
  • Quan la pasta brisa estigui cuita, retireu-la del forn, ompliu-la amb la barreja que hem preparat i torneu-la a posar al forn durant uns 3-40 minuts, fins que estigui dauradeta per fora i ben cuita per dins. Per saber si està prou cuita de dins podeu fer servir el truc de l’escuradents: punxeu al centre de la quiche i si l’escuradents surt net és que ja està al punt!

IMG_5340

Podeu servir la quiche dins del mateix motlle i tallar-la a la taula o bé servir-la tallada en porcions en plats individuals. Un toc de julivert o de porradell tallat sempre donarà un toc de color al plat.

7/3/14

Remenat de xampinyons amb bacó

IMG_5293

Sembla mentida com la presentació d’un plat el pot canviar completament. De vegades val la pena dedicar-hi un parell de minuts més i una mica d’enginy per convertir una menja ben senzilla i quotidiana en un petit àpat de gala.

És el cas d’aquest remenat de bolets i bacó que vaig preparar ahir per sopar. No teníem cap motiu de celebració, i tampoc és que tingués massa temps per passar a la cuina, però em va venir de gust presentar el plat d’una manera diferent i una mica més atractiva.

Un motlle cilíndric, una mica de julivert fresc picat i reservar una mica de xampinyons i bacó abans de fer el remenat, va ser l’únic que vaig necessitar per muntar el plat.

Ingredients per a 4 persones:

500 g de xampinyons
4 talls de bacó una mica gruixuts
8 ous
1 got de xarrup de llet
oli d’oliva verge extra i sal
julivert picat

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Comenceu netejant els xampinyons, els partiu per la meitat i, cada meitat, en tres o quatre trossos segons com siguin de grans.
  • Talleu els talls de bacó a tires primetes i les poseu a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva .
  • Quan el bacó estigui rosset, hi afegiu els xampinyons trossejats i un polsim de sal. Deixeu coure 5 minuts a foc mig amb la paella tapada i acabeu la cocció amb la paella destapada. Al darrer minut afegiu-hi el julivert picat. Si us hi agrada, també hi podeu posar un all picat.
  • Reserveu quatre cullerades de xampinyons per decorar el plat.
  • Bateu els ous i un rajolí de llet amb un polsim de sal i afegiu-ho a la paella.
  • Aneu remenant amb una cullera de fusta fins que l’ou hagi quallat, procurant que no quedin qualls massa grans. Un cop quallat apagueu el foc i reserveu.
  • Damunt d’un plat pla disposeu-hi un motlle cilíndric metàl·lic, empleneu-lo amb el remenat amb ajuda d’una cullera. Premeu una mica perquè el timbal no es desmunti en retirar el motlle.
  • Un cop retirat el motlle, disposeu damunt del timbal una cullerada de xampinyons amb bacó i empolvoreu-lo amb una mica de julivert fresc picat.

Si voleu tenir julivert fresc picat per a una bona temporada, només cal que piqueu un bon manat de julivert retirant-ne les tiges i ho poseu a la nevera en un plat pla durant un parell o tres de dies. Després ja ho podeu posar en un pot o una tassa i us durarà setmanes en bon estat. És un truc ideal per tenir sempre una mica de julivert picat llest per decorar qualsevol plat.

27/2/14

Patates farcides de tonyina

IMG_5183

L’altre dia l’Aleix em va demanar un desig: unes empanadilles! Feia un munt que no en feia i és cert que a casa ens agraden molt. Sempre que en faig en preparo de carn (les preferides de l’Aleix) de tonyina i de formatge, i en preparo un bon gavadal per poder-ne tenir vàries safates congelades. Aquesta vegada, em vaig passar amb el farciment de tonyina i el vaig guardar per si em venia la inspiració i se m’acudia alguna recepta d’aprofitament.

Ahir, en obrir la nevera i veure el plat amb el farciment, vaig tenir la inspiració: prepararia unes patates farcides i les decoraria amb una mica de pebrot del piquillo que també m’havia sobrat. Sopar solucionat!

Ingredients per a 4 persones:

1 pot petit de tomàquet triturat
1 ceba gran
oli d’oliva verge extra
sal i sucre
4 patates grans, arrodonides i de pell llisa
4 llaunes de tonyina
2 ous durs
1 pot d’olives farcides d’anxova o pebrot vermell
6 pebrots del piquillo

Preparació:
Temps estimat:
1 hora i 30 minuts

  • Primer de tot, prepareu el sofregit: peleu la ceba i piqueu-la ben fineta i poseu-la en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva a foc mig. Quan comenci a estar toveta i una mica daurada, afegiu-hi el tomàquet triturat, un polsim de sal, i un polsim de sucre per contrarestar l’acidesa del tomàquet. Deixeu coure el sofregit fins que tingui la consistència desitjada, durant uns 10-15 minuts.
  • Mentrestant podeu coure les patates al microones. Remulleu-les una mica amb aigua perquè no quedin eixutes i poseu-les 10 minuts a màxima potència. Comproveu el punt de cocció punxant amb un ganivet i, si cal, les poseu uns minuts més, fins que estiguin totalment toves per dins. Reserveu.
  • Un cop fet el sofregit, afegiu-hi la tonyina esmicolada, les olives tallades a rodanxes fines, l’ou dur ratllat i el pebrot del piquillo tallat a quadradets fins. Reserveu-vos un pebrot i quatre olives per decorar les patates un cop farcides.
  • Un cop temperades les patates, partiu-les per la meitat i, amb ajuda d’una cullera buideu-les per dins deixant un marge d’un mig centímetre. Amb la polpa de la patata en podeu fer un puré per a una altra elaboració o reservar-la per a l’acompanyament d’un altre plat, però penseu que d’un dia per l’altra la patata perd molt.
  • Empleneu les mitges patates amb el farcit i decoreu-les amb una tira de pebrot i mitja oliva.

24/2/14

Tempura de verdures i rap

IMG_5199

Fa dies que tenia ganes de menjar unes verduretes en tempura i, de fet, quan aquesta setmana vaig fer la compra habitual a Can Cuevas, ja hi vaig incloure carxofes, pastanagues i albergínies amb ànim de preparar-les d’aquesta manera. Quan al vespre vaig mirar el que tenia a la nevera intentant inspirar-me per al segon plat, me’n vaig adonar que tenia alguns talls de rap descongelats que s’havien de menjar aviat. Res millor! Faria plat únic: les verduretes en tempura amb el rap. Sé que el més tradicional en restaurants orientals és acompanyar les verdures amb llagostins, però us asseguro que el rap també hi va anar de perles.

Ingredients per a 4 persones:

4 carxofes
2 pastanagues
1 albergínia
12 talls de rap
preparat per fer tempura
julivert picat
salsa de soja
oli d’oliva verge extra i sal

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot netegeu les verdures i talleu-les en formes diferents. Les carxofes s’han de netejar ben netejades i deixar-ne poc més que el cor si no voleu que faci fils. Jo he tallat el cor en sis parts. Les albergínies les he tallat en forma de mitges llunes deixant-ne la pell i les pastanagues, un cop ben pelades, a tires allargades.
  • Tot seguit, prepareu la tempura: només cal barrejar tres o quatre cullerades soperes del preparat per a fer tempura amb la quantitat adient d’aigua freda, si pot ser de la nevera. El millor és anar afegint l’aigua poc a poc fins aconseguir una pasta fina però prou espessa per poder cobrir bé les verdures.
  • Poseu en una paella oli abundant i espereu que estigui calent per anar-hi fregint les verduretes prèviament passades per la tempura. La pastanaga, per donar una mica de color al plat, només l’he passat per la tempura fins una mica més de la meitat. D’aquesta manera, la part de dalt ha quedat més ataronjada.
  • Escorreu les verdures sobre un plat amb paper absorbent i saleu-les.
  • Per últim, passeu per la tempura i fregiu els talls de rap. Si se us acaba el preparat torneu a preparar-ne seguint les mateixes instruccions que abans. Jo, quan és per fregir, demano a la peixatera que em posi una cua de rap sencera, en tregui l’espina central i, dels dos lloms, me’n faci talls primets per arrebossar. Segons la mida del rap, en tinc per un parell de vegades.
  • Un cop fregit el rap i escorregut sobre paper absorbent, passem a muntar el plat: disposeu les verdures de manera vistosa, jugant amb formes i colors i al damunt poseu-hi tres talls de rap per plat. Podeu amanir amb una mica de salsa de soja i un polsim de julivert sec.

I ja veureu com el plat té èxit, fins i tot amb els que arrufen el nas davant el peix o les verdures!

20/2/14

Restaurant Loidi, la proposta bistronòmica de Martín Berasategui

Logo-Loidi-OK redu

El divendres passat, vam aprofitar que els pares de l’Aleix es van quedar la Tanit a dinar, per fer una escapada gastronòmica a Barcelona.

Feia pocs dies que la meva tieta havia estat al restaurant Loidi, de Martín Berasategui, i ens n’havia parlat molt bé. A més, vam tenir sort de trobar una oferta a través d’Atrapalo, en què el menú Condes, que a la carta surt per 28 €, ens va sortir per 23 € (begudes i IVA a part).

El Loidi, està situat a la planta baixa de l’Hotel Condes de Barcelona, que es troba situat entre Passeig de Gràcia i Mallorca. A la banda de muntanya s’hi troba l’edifici més antic de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el més conegut i estrellat restaurant Lasarte. Just al davant, a la banda de mar, s’hi troba l’edifici més modern de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el Loidi, també dirigit per Martín Berasategui, però amb un aire molt més informal, més proper al concepte tan actual de restaurant “bistronòmic”.

S’ha de dir que el menjador és gran i acollidor, amb decoració moderna però gens carregosa. La veritat és que és un espai molt agradable ideal per a un dinar de cada dia o per a qualsevol celebració.

3069_loidi2

Nosaltres vam seure a la part del darrere, on una mena de galeria interior deixa entrar la claror natural. D’entrada tenir llum natural ens va semblar molt agradable, però a mig dinar el sol va anar baixant i ens va començar a molestar. No ho vam haver ni de dir: de seguida, una de les cambreres va agafar un comandament a distància i va fer baixar un tendal que va cobrir mig celobert, just el necessari perquè el sol no ens molestés.

El servei, majoritàriament oriental (al menys a la zona on vam estar nosaltres) va ser molt amable i atent durant tot l’àpat. Només hi va haver dues coses que no em van agradar. La primera, pot semblar una tonteria, però em va fer una ràbia excepcional. Com podeu veure a la imatge inferior, només arribar ens van dur el pa, uns bastonets i unes olives delicioses. La llàstima va ser que dos minuts després, quan només havíem tingut temps de menjar una oliva cada un, ens les van retirar sense ni preguntar. Ens vam quedar tan parats que no vam tenir tems de reaccionar i la veritat és que em va fer molta ràbia perquè, com he dit, les olives estaven delicioses.

IMG_5140

L’altra cosa que no em va agradar és que des del començament de l’àpat, el servei no va parar d’intentar colar-nos extres que no estaven al menú: que si voldran algun aperitiu, que si els recomano unes croquetes de bolets delicioses… Amb algunes coses, com podeu veure, vam picar. I acabat l’àpat amb les postres, la cambrera ens va demanar què prendríem de cafès donant per descomptat que l’havíem de prendre.

L’Aleix diu que vaig ser massa crítica amb el servei per culpa de les olives. I potser té raó, que em posessin la mel a la boca i me la traguessin sense preguntar em va creuar una mica i potser vaig estar a la que salta durant tot el dinar. Però la veritat és que ens van servir correctament i van ser molt amables i, olives a part, no vam tenir cap queixa.

IMG_5145

El menú Condes, que havíem elegit a través d’Atrapalo, consistia a escollir un primer plat, un segon i unes postres entre la carta, força reduïda, però amb plats força elaborats i molt suggerents.

Com a entrant, jo vaig escollir el gratin de vieires carbonara amb anguila fumada i gelat de foie. No cal que us digui que va ser tot un encert: les vieires tenien el punt just de cocció i la combinació amb l’anguila fumada i el gelat de foie em va semblar excepcional.

IMG_5149

L’Aleix es va decantar per l’arròs melós de la masia Loidi, perfumat i acompanyat de tòfona negre. El punt de cocció de l’arròs també era perfecte i el sabor intens i l’aroma de la tòfona el feien un plat molt llamenc. La ració també em va semblar molt correcta, tot i que d’entrada poués semblar escassa.

IMG_5153

El segon plat que va escollir l’Aleix van ser els xipironets d’ham sobre un brou untuós de pernil i bèric a l’”olorós”. He de dir que, tot i que no em va semblar el plat més apetitós de la carta, estaven deliciosos i el prou de pernil hi combinava a la perfecció.

IMG_5162

Però el plat estrella de tota la degustació va ser el meu llom de turbot sobre ragout de verduretes i lletons d’ànec, ou tremolós i xips de nyàmera. El plat em va semblar excel·lent, no només per la combinació de sabors sinó també per l’esclat de colors i l’efecte visual del conjunt. Sobre els lloms de turbot, les xips de nyàmeres tenyides de color coure cobrien el peix com si fossin pètals de rosa. Al costat, l’ou tremolós cuit al punt exacte, descansava sobre un llit circular de verduretes i lletons. Fenomenal. I el cas és que, encara que a primera vista pogués semblar que els ingredients no lligaven massa, la combinació de cada sabor i cada textura em va semblar rodona.

IMG_5155

Les postres vam decidir compartir-les i en vam escollir unes de més refrescants i les altres més contundents. La meva elecció va ser la taronja, ruibarbre, cacau i arbequina. Unes postres diferents amb un toc exòtic i el toc més tradicional del melindro farcit de crema de cacau.

IMG_5172

L’Aleix va escollir la Torrada de Santa Teresa amb rovell d’ou cremat, gelat de poma al forn i strudel de sèsam. Tot i que les coques de Santa Teresa no són Sant de la meva devoció, he de reconèixer que aquesta estava molt aconseguida, però el que més em va sorprendre del plat va ser el gelat, amb el sabor exacte de les pomes cuites al forn.

IMG_5166

Després de les postres i els cafès, que ens van servir amb una xocolatina força discreta, va arribar el moment del compte. L’Aleix i jo sempre juguem a endevinar el preu de la factura i aquest cop vaig ser jo qui més s’hi va acostar: 69,30 €, una mica més del que havíem imaginat, però és que als 23 € del menú s’hi havien d’afegir dues copes de vi blanc, els cafès, l’aigua i les croquetes.

Tot i així, el preu ens va semblar raonable tenint en comte la qualitat dels plats, l’ambient agradable de la sala i el servei professional i atent que vam rebre. Un lloc per tornar-hi i més que recomanable.

13/2/14

Peres caramel·litzades amb ratafia, mató i gelat de vainilla

IMG_4547

La recepta que us presento avui la vaig veure no fa massa en un dels programes del Cuines de TV3. Em va semblar tan senzill i llaminer que, el mateix dia, vaig anar al K-nonge-50 a buscar uns carquinyolis i a la Cristina Guillén a buscar una ampolleta de Ratafia i el dia següent vaig fer les postres per dinar.

El resultat va ser excel·lent, segur que repetirem!

Ingredients per a 4 persones:

4 peres Conference
1 got de ratafia
50 g de sucre
1 nou de mantega
200 g de mató
50 g de carquinyolis
gelat de vainilla
ratlladura de 1/2 llimona

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Comenceu pelant les peres i talleu-les en forma de mitges llunes. Al programa de TV3, el cuiner va fer servir un llevacors per tallar les peres en forma de cilindres, però si no teniu l’estri no cal que us compliqueu la vida perquè la presentació és igualment acurada.
  • A continuació, en un cassó al foc, poseu-hi el sucre i espereu que es desfaci i agafi color marró. Seguidament, afegiu-hi una nou de mantega i els talls de pera i caramel·litzeu-los a foc mitjà durant un minut. Després, poseu-hi la ratafia, deixeu-ho coure durant 5 minuts més, retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient.
  • Mentrestant, piqueu amb un ganivet els carquinyolis a trossets petits i talleu el mató a daus.
  • Per emplatar, col·loqueu els carquinyolis picats al fons d’un plat fondo, poseu-hi a sobre els talls de pera intercalats amb els daus de mató, afegiu-hi una mica de pell de llimona ratllada al damunt i acabeu el plat amb una quenelle de gelat de vainilla i una mica del caramel de ratafia. Al programa de TV3 van acompanyar les peres amb gelat de xocolata blanca, però trobo que la vainilla també queda bé amb els carquinyolis i la pera. En tot cas, l’elecció del gelat queda a les vostres mans.

6/2/14

Sardines amb pebrots del piquillo i Brie

IMG_5179

Aquest cap de setmana, després de molts dies sense veure’ns, van venir a dinar a casa l’Àlex i l’Elisenda amb la Venezia, que cada vegada està més gran i més espavilada. Vam passar una estoneta a la rambla gaudint del solet i el bon temps i després vam venir cap a casa a preparar el dinar de les criatures.

Un cop enllestit el primer torn, em vaig disposar a fer el dinar per als més grans. I, com que ja vaig preveure que massa temps per estar a la cuina no tindria, vaig dedicar-me a buscar alguna recepta que fos molt fàcil de preparar però que sorprengués, ni que fos una mica, els nostres convidats.

Aquest cop vaig trobar la inspiració en l’edició que la revista Cuina ha fet d’Un any a la cuina amb els millors xefs, on apareixia una terrina de sardines amb pebrots del piquillo, proposta de Jordi Vilà, xef del restaurant Alkimia.

La versió que jo n’he fet no és tan elaborada, ni de bon tros, començant perquè jo he emprat sardines de llauna enlloc de sardines fresques. A més, jo hi he afegit el Brie, un ingredient que d’entrada sembla que no s’hagi d’adir amb les sardines però que ja havia comprovat amb altres receptes que hi marida la mar de ve. Així que, aquí teniu la meva versió. Més senzilla impossible!

Ingredients per a 4 persones:

1-2 pots de pebrots del piquillo
1 paquet de formatge Brie
2 llaunes de sardines amb oli d’oliva
porradell fresc
oli d’oliva verge extra

Preparació:
Temps estimat: 10 minuts

  • Obriu els pebrots del piquillo, traieu-ne les llavors i esteneu-ne un parell sobre del plat.
  • Poseu-hi a sobre dos talls de formatge Brie.
  • Torneu a posar-hi a sobre dos pebrots oberts i sense llavors.
  • Poseu-hi al damunt les sardines obertes per la meitat i sense espines.
  • Decoreu el plat amb una mica de porradell picat i amaniu-lo amb un bon raig d’oli d’oliva.

Ja veieu que és un plat molt acolorit, diferent i que podeu preparar en menys de deu minuts just abans de servir-lo.

30/1/14

Llenguado amb bacó a la salsa de taronja

IMG_2809

La recepta d’avui torna a ser un plat de peix molt fàcil de fer i amb una presentació ben atractiva. A l’Aleix, com que el peix no li entusiasma, sempre procuro presentar-li de maneres diferents i aquesta va triomfar de debò.

Ingredients per a 4 persones:

4 llenguados fets a filets
16 làmines fines de bacó
1 taronja
oli d’oliva verge extra
sal i farina blanca
1/2 cullerada de cafè de xantana
4 brotxetes de fusta

Preparació:
Temps estimat
: 30 minuts

  • Comenceu preparant la salsa de taronja: escorreu mitja taronja, afegiu al suc una punteta de goma xantana (la podreu trobar en llocs especialitzats) i passeu-ho tot per la batedora. La xantana actuarà com a espessant i el suc adquirirà textura de salsa. Reserveu.
  • A continuació prepareu les brotxetes de llenguado: enfarineu cada filet prèviament salat, poseu-hi al damunt una làmina de bacó, enrotlleu-ho i claveu el rotllet a la brotxeta. Perquè quedi més bonic podeu col·locar els filets en diferents posicions, com es veu a la foto.
  • Fregiu les brotxetes amb oli abundant per les dues bandes, fins que el peix es vegi dauradet, i escorreu-les sobre un paper absorbent.
  • Emplateu col·locant la brotxeta al centre del plat, una mica de salsa al costat i mitja rodanxa de taronja per decorar. Si voleu que predomini el sabor del cítric també podeu escórrer unes gotes de taronja sobre la brotxeta.

25/1/14

Restaurant Topik, un gran descobriment

DSC_0008

Des que tenim la nostra filla, que anar a menjar fora de casa s’ha convertit en una activitat ben esporàdica. I, si abans escollíem els restaurant pensant en la seva carta o el seu prestigi, ara ens fixem més en si tenen menú infantil, trones i espai per al cotxet.

Però quan, de tant en tant, els avis s’ofereixen per fer-nos de cangur, aprofitem per fer totes aquelles coses que amb la nena no podem ni somniar. L’altre dia vam decidir anar a passar el matí a Barcelona per fer algunes compres nadalenques i, després de voltar una mica per la capital, l’Aleix em va proposar anar a dinar al restaurant Topik.

La nostra primera intenció era provar el menú de migdies, que sembla tenir molt d’èxit i té un preu més que raonable. Però quan vam veure la llarga llista de tapes que proposa el restaurant, no ens en vam poder estar.

L’interior del restaurant és acollidor i d’ambient familiar. Crida l’atenció, només entrar, la selecció d’ostres que s’exhibeixen a la mateixa barra. No cal dir que són un dels plats forts de la casa, juntament amb els tàrtars i els arrossos.

La carta, on es fa visible la fusió entre la cuina japonesa i llevantina que dóna caràcter al restaurant, ofereix tres propostes diferents per als comensals: el menú del dia (entre setmana); un menú de sis tapes elegides pel xef, un arròs i unes postres; i una bona selecció de tapes i plats tan suggerents com les ostres a la brasa amb salsa ponzu, el mini steak tartare a l’estil japonès amb salsa yakiniku, el tataky de tonyina amb guacamole suau o l’arròs d’eriçó de mar.

Tot i que les ostres i els arrossos semblen ser l’especialitat de la casa, nosaltres ens vam inclinar per fer un dinar a base d’algunes de les apetitoses tapetes de la carta.

Vam començar la degustació amb els mini rotllets de primavera, molt cruixents i acompanyats de la típica salseta japonesa que sempre els dóna un toc molt llaminer.

DSC_0053

Seguidament, ens van servir les croquetes de txangurro, amb un intens gust de mar ben diferent a les típiques croquetes de peix, normalment elaborades amb rap i gambes.

DSC_0056

Vam seguir amb la terrina de foie caramel·litzat i melmelada que, com us podeu imaginar, va ser un dels plats forts de la degustació.

DSC_0062

Tot seguit van arribar els canelons de bolets amb oli de tòfona blanca. Només arribar a la taula l’aroma intensa de la tòfona ja va impregnar els nostres narius. Un plat més que generós i amb un sabor exquisit.

DSC_0066

Després dels canelons va arribar el seu torn a les cuixetes de guatlla amb caramel de soja. Tot i que el plat el va triar l’Aleix i a mi no em va motivar massa d’entrada, he de dir que la salseta estava tremenda i les cuixetes van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls.

DSC_0060

El darrer plat va ser la topik burguer de vedella i calamarsons, servida amb pa de tinta de calamar del Forn de la Trinitat.

DSC_0071

I encara vam tenir lloc per degustar dues de les postres: la tatin de poma amb gelat de canyella i el fondant de xocolata, que estaven realment deliciosos. No sé pas amb quin dels dos em quedaria…

DSC_0076

DSC_0078

I, a més a més, vam tenir la sort de seure just al costat de la taula on va menjar Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. I, en acabar l’àpat, el xef, Adelf Morales, va sortir a xerrar una estona amb ell i li va estar explicant les expectatives del restaurant i un munt de coses interessants sobre el món de les ostres. És de mala educació escoltar converses alienes, ho sé, però va ser inevitable parar l’orella davant d’una conversa gastronòmica tant interessant.