31/12/10

Alvocats amb tonyina i salmó

IMG_7454

Com us havia comentat al darrer post, no fa massa la Lupe ens va preparar uns alvocats farcits que em van encantar i que ja fa dies que volia provar de fer a casa. La recepta és tan senzilla que gairebé no necessita explicació, però el resultat és excel·lent i, a mi, que m’encanta l’alvocat, em sembla una autèntica delícia.

Ingredients per a 4 persones:

2 alvocats petits
2 llaunes de tonyina
2 ous
2 cullerades de maionesa
1-2 talls de salmó fumat

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts

  • Comenceu bullint els ous durant 10 minuts perquè quedin durs.
  • Mentre els ous es refreden, partiu els alvocats per la meitat, retireu-ne el pinyol i buideu-los amb ajuda d’una cullera. Reserveu-ne la polpa amb els pinyols per tal que no s’oxidi.
  • Aixafeu la polpa dels alvocats amb una forquilla i afegiu-hi la tonyina, la maionesa i el salmó fumat tallat a quadrets petits.
  • Un cop freds, ralleu els ous durs i afegiu-los a la mescla reservant-ne una mica per decorar els alvocats.
  • Un cop barrejats tots els ingredients, farciu els alvocats. Decoreu amb una mica d’or rallat i unes tires de salmó.
  • Podeu acompanyar els alvocats d’una mica d’enciams variats.

Ja veieu que és una recepta fàcil, lleugera i molt resultona!

Aprofito per desitjar-vos a tots un FELIÇ 2011!!!

Trufes variades

IMG_7389

L’altre dia la Lupe ens va convidar a casa seva per fer un soparet íntim i ensenyar-nos el seu nou pis, una autèntica perleta plena d’encant situada a l’Eixample de Barcelona. A més de ser un lloc espaiós, lluminós i pràcticament nou, ens va despertar molt bones vibracions, amb la qual cosa estem segurs que aquesta serà una nova llar acollidora plena de bons auguris.

L’amfitriona ens va preparar un sopar deliciós a base de formatges i embotits i uns alvocats farcits de tonyina i salmó que em van semblar exquisits. Qualsevol dia li copiaré la idea perquè em va encantar…

La beguda i les postres les vam portar nosaltres i, com que l’endemà teníem dinar a casa i anàvem a visitar l’àvia de l’Aleix, vaig decidir fer trufes, que fan de bon repartir i tampoc donen massa feina. La recepta que vaig seguir per fer-ne la passa és la de Can Corbera, on vaig comprar els ingredients. Tot i que van tenir molt d’èxit entre els més llaminers, jo vaig trobar-les un pèl dolces i notava massa el crec-crec del sucre. Tot és qüestió de gustos…

Per a la guarnició, només cal fer servir la imaginació i buscar una mica pels calaixos de casa…

Ingredients per a la pasta:

200g de xocolata en pols
200g d’ametlles torrades
100g de mantega
100g de sucre
1/2 copa de conyac
1 rovell d’ou

Per a la coberetura:

Xocolata granulada, coco rallat, festucs picats, xocolata en pols, etc.

Preparació:
Temps estimat:
40 minuts

  • Primer de tot, piqueu les ametlles ben fines amb una picadora elèctrica.
  • Seguidament, desfeu la mantega al microones i afegiu-la al rovell d’ou batut, l’ametlla picada, la xocolata en pols, el sucre i el conyac. Jo, aquest cop, vaig fer servir sucre normal, però el proper cop empraré sucre llustre per evitar el crec-crec. Com que a casa no tenia conyac, vaig substituir-lo per Cointreau, que li va donar un toc ataronjat molt encertat.
  • Pasteu-ho tot bé i deixeu-ho reposar com a mínim tres hores o, si és possible, tota la nit.
  • Passat aquest temps, feu les boles amb la pasta i arrebosseu-les amb allò que més desitgeu. Jo vaig utilitzar la tradicional xocolata granulada, coco rallat, festucs picats i xocolata en pols; però aquí és qüestió de posar-hi imaginació…
  • Com que havíem de portar les trufes fins a casa la Lupe, jo les vaig tenir una estona al congelador, però penseu que per menjar han d’estar fredes però no gelades!

27/12/10

Argentina gastronòmica

En el penúltim post us comentava que l'Aleix i jo estàvem a punt de marxar a Argentina, el destí del nostre esperat viatge de noces. Ara que ja hem tornat puc dir que la Patagònia és una autèntica meravella: paisatges impressionants i diversos, les imponents glaceres, els simpàtics pingüins i les colossals balenes, llacs immensos de color turquesa... El que digui amb paraules no fa justícia, sens dubte, a tot el que hem vist i gaudit durant aquests dies esplèndids i inoblidables.

Pel que fa a la qüestió gastronòmica, no hi ha dubte que el plat estrella d'Argentina és la carn, tant de vedella com de xai. I, tot i que no sóc gaire carnívora, he d'admetre que enlloc hem menjat carn com la que hem assaborit a Argentina.

Tot i que m’encantaria explicar-vos tots els llocs que hem visitat, aquest és un blog de cuina i em centraré en els aspectes gastronòmics del país i de cada regió que hem visitat. El nostre primer destí va ser l’enorme i caòtica ciutat de Buenos Aires, on vam passar tres dies sencers. Si bé la ciutat no ha estat el lloc més idíl·lic del viatge, sí que és el lloc on potser hem gaudit de les millors carns.

argentina 032

Un dels llocs més recomanables per assaborir la carn buonarense és el modern barri de Puerto Madero, on hi ha les millors parrillas de la ciutat. És cert que també és el barri més car amb diferència, però si comparem els preus amb els d’aquí, encara resulta força assequible.

argentina 179

Fent cas de les recomanacions de la Sílvia, de l’agència Giramondo de Badalona, vam anar a sopar al restaurant Estilo Campo, l’únic de la ciutat amb un asador campestre. Aquí vaig menjar l’asado de tira més bo d’Argentina i que he menjat mai a la vida. L’Aleix va optar per un bife de chorizo (porc), que com sol passar a les braseries argentines, va resultar massa fet. A partir d’aleshores ja ens va quedar clar que el que per a nosaltres és “al punt”, allà és “muy jugoso” (molt poc fet).

Estilo Campo 2

Estilo Campo

El segon restaurant de Puerto Madero on vam sopar va ser la famosa Cabaña Las Lilas, una de les braseries més distingides de Buenos Aires que m’havien recomanat les perruqueres de Blau.

IMG_7250

La veritat és que el lloc no ens va decebre. Ens van portar uns aperitius deliciosos acompanyats de pans de tota mena, exquisits! La carn tampoc ens va decebre, tot i que el meu asado de tira no va superar el que havia menjat a Estilo Campo. L’Aleix va optar per un bife de ternera que, aquest cop sí, li van servir al punt (al nostre punt!).

Cabaña Las Lilas

En un dels barris més humils i moguts de la ciutat, el barri de San Telmo, vam descobrir un lloc fantàstic per menjar autèntics plats argentins a un preu més que assequible. Es tracta del bar-restaurant La Puñalada, inspirat en el popular tango del mateix nom: “Mentan los que saben que un malevo muy de agallas y de fama bien sentada por el barrio de Palermo cayó un día taconeando...”

argentina 170

Com a entrant, vam compartir una mousse de ave boníssima, però el plat estrella va ser el estofado de ternera que va demanar l’Aleix. Jo, com que no volia saturar-me de carn, vaig demanar una tortilla de jamón y queso que també va resultar deliciosa. I per acompanyar-ho tot, una Quilmes, la cervesa regional que ens ha acompanyat al llarg del viatge!

La Puñalada

Una altra bona opció per fugir de la carn omnipresent del país, són els múltiples restaurants italians que es troben per tot Argentina, especialment a la capital. A Buenos Aires, ben a prop del cementiri de La Recoleta, i seguint un altre cop les recomanacions de la Sílvia, vam dinar al restaurant San Babila, on vam compartir uns entremesos deliciosos (millors que els que he menjat a Itàlia!) i un plat de tagliatelle amb bolets que no ens vam poder ni acabar! El lloc és molt agradable, especialment si pots menjar a la terrassa, com vam fer nosaltres, i gaudir de l’acompanyament d’algun guitarrista nostàlgic. Això sí, en comparació amb altres restaurants, el preu va picar una mica, potser perquè era cap de setmana i no tenien el menú diari.

San Babila

Finalment, dues recomanacions gastronòmiques més de la ciutat de Buenos Aires: en primer lloc, és molt recomanable reservar un esmorzar o berenar al Cafè Tortoni, situat a la Calle de Mayo, i freqüentat per escriptors, pintors i artistes de l’antiga Agrupación de Gente de Artes y Letras.

Cafè Tortoni

En segon lloc, no podeu marxar de Buenos Aires sense haver provat el popular choripán, una mena de frankfurt o perrito caliente, que solen preparar en xiringuitos del carrer elaborat amb carn de porc i vedella i acompanyat de la també famosíssima salsa chimichurri. Un bon lloc per gaudir dels choris són els xiringuitos que hi ha davant de l’Aeroparque, amb vistes al Río de la Plata, una bona opció per fer temps mentre s’espera el vol freqüentment demorado.

argentina 237  

El nostre següent destí va ser Península Valdés, des d’on vam poder contemplar les colossals balenes franques i els graciosos pingüins de Punta Tombo.

Península Valdés

La ciutat que acull la majoria de turistes que es dirigeixen a aquests destins és Puerto Madryn. Només baixar de l’autocar, sorprèn gratament un intens aroma de marisc que fa pensar que la ciutat serà plena de marisqueries per a turistes. Res més allunyat de la realitat: per arribar a la marisqueria que ens havia aconsellat el guia, vam haver de travessar un inhòspit descampat dels afores de la ciutat, pujar una escaleta amagada que hi havia en un edifici poc il·luminat i, aleshores sí, vam arribar al popular restaurant Mariscos del Atlántico, dirigit per una família de pescadors que serveixen en aquest petit local d’ambientació pesquera el marisc que pesquen al Golfo de San José.

argentina 359

L’excursió per arribar-hi va valdre la pena. Vam compartir una mariscada, unes vieires amb llagostins i salsa de bolets i unes rabas (calamar a la romana), tot per 140 pesos (uns 28 euros). A més, el cambrer que ens atenia, en veure que jo guardava les closques de les vieires que havíem menjat, va sortir amb una bossa plena de vieires netes. Tot un detall!

Mariscos del Atlántico

Una altra recomanació, si visiteu el poble galès de Gaiman, és entrar en una de les teteries on serveixen el típic te gal·lès acompanyat de pastes, melmelades i pastissets. Nosaltres vam entrar al Ty Gwyn, que va obrir gairebé expressament per a nosaltres, ja que era dia del cens i pràcticament tots els establiments estaven tancats. A mi els dolços no m’entusiasmen però l’Aleix i altres llaminers del grup van gaudir com criatures!

Ty Gwyn

Ushuaia, el nostre tercer destí, és un indret incomparable situat pràcticament a la fi del món. Més enllà d’aquesta ciutat, la més austral del planeta, ja només queden els imponents blocs de gel de l’Antàrtida. Ningú queda indiferent en apropar-se a aquesta recòndita regió: he sentit opinions nefastes, però també hi ha qui s’enamora màgicament d’aquest paratge captivador. Com podeu imaginar, nosaltres estem en el segon grup.

argentina 600

argentina 666

Pel que fa a la gastronomia, Ushuaia és una ciutat costera i té fama pels seus mariscos, especialment la popular centolla, que serveixen a la majoria de marsiqueries locals. Nosaltres ens vam decidir a provar-la al lloc on ens havia recomanat la Sílvia i, un cop més, vam encertar de ple. Volver és un restaurant petit i acollidor amb un servei excel·lent i una carta prou àmplia per a aquells que no se sentin atrets per l’enorme crustaci que exhibeixen en les enormes peixeres de l’entrada. Nosaltres vam voler provar la centolla, però més aviat ens va decebre: i és que com els mariscos del Mediterrani no hi ha res… En canvi, ens va sorprendre gratament la merluza negra, deliciosa! Vam acabar el sopar amb unes magnífiques crêpes de dulce de leche, el dolç nacional per excel·lència que ens va acompanyar en quasi tots els esmorzars del viatge.

Volver

Per a àpats més lleugers i informals és molt aconsellable el Fast Lunch que es troba a l’avinguda principal. En un entorn càlid i ple de banderes, on no hi falta una estelada gegant, s’hi poden degustar des d’hamburgueses de vedella excel·lents, fins a especialitats patagòniques o regionals.

Fast Lunch

Després d’Ushuaia ens vam dirigir cap a Calafate, terra de glaceres i paisatges imponents. Sens dubte, el plat fort de la regió és el conegut Perito Moreno, per on vam fer un trekking de dues hores més que recomanable.

argentina 836

argentina 859

Durant els dies per Calafate ens vam allotjar al Galpón del Glaciar, una antiga estància on encara es conserva l’activitat ramadera i es practica l’arreo i l’esquila. El paisatge que envolta l’estància és meravellós, el personal increïblement amable, el menjar deliciós i l’experiència inoblidable. Molt aconsellable! A més, resulta un autèntic paradís per a ornitòlegs i amants de les aus.

El galpón del glaciar

A més del tradicional asado patagónico, a base de cordero i morcillas, val la pena provar els dolços de calafate, un arbust de flors grogues que ens va acompanyar durant totes les nostres excursions per la regió amb el fruit del qual elaboren melmelades i un gelat deliciós.

Calafate

El nostre darrer destí va ser Bariloche, regió de llacs i paisatges majestuosos. Bariloche, una de les ciutats més boniques del nostre recorregut, és la capital de la xocolata i els bombons.

argentina bis 148

És més que recomanable degustar la típica xocolata calenta o el tradicional chocoñac, ideal per entrar en calor un dia de fred. A més, les bomboneries que hi ha per tota la ciutat són un veritable esquer per als turistes i un delit per a la vista, el gust i l’olfacte. Nosaltres vam entrar a Rapa Nui, d’on vam sortir carregats de bombons i dolços per a tota la família. També vam comprar els tradicionals alfajores, una mena de polvorons farcits de xocolata, melmelada o dulce de leche. Ideals per mantenir la línia!

IMG_7111

A més de xocolata, Bariloche també té bones braseries, com el Boliche de Alberto, que també ens va recomanar la Sílvia, i on vam menjar a base de bé per un mòdic preu.

El boliche de Alberto

El propietari, que dirigeix diverses braseries i un restaurant de pasta a la ciutat de Bariloche, va ser guardonat a Espanya en un concurs internacional que li atorgà un premi per la qualitat de les seves carns.

IMG_7170

Ja veieu que Argentina, a més de ser un destí únic pels seus paisatges, la seva fauna i la seva gent, és un país ric gastronòmicament on és molt difícil passar gana. La saborosa carn, els peixos i mariscos de l’Atlàntic, el dulce de leche i els alfajores... Una autèntica temptació per preus que per aquí ja no es troben!

23/12/10

Tapa de sardines amb brie i melmelada de tomàquet

IMG_7402

Fa dies que tinc pendent un post explicant-vos el nostre meravellós viatge per Argentina i tots els plats i les carns que vam tenir el gust d’assaborir. Però com que aquest article demana temps i dedicació i aquests dies anem tots de bòlid, m’anticipo amb una recepta molt senzilla que pot ser una idea per a un aperitiu d’aquestes festes.

La combinació se’m va acudir agafant idees d’una tapa de l’Arzak i una tapa del Quimet & Quimet. Afegint-hi una mica d’imaginació, vaig obtenir un resultat que em va deixar més que satisfeta i que va impressionar a tots els comensals. El que més m’agrada és que, en un sol mos, es concentra el dolç de la melmelada de tomàquet, el salat de la sardina, la untuositat del brie, l’avinagrat dels cogombrets i el toc aromàtic de l’alfàbrega. A més, no hi ha cap sabor que eclipsi els altres i resulta una tapa molt lleugera i diferent.

Ingredients per a 4 persones:


2 oblees de farina (Bimbo)
1 quilo de tomàquets madurs
250g de sucre
oli d’oliva
una branca d’alfàbrega
200g de formatge Brie
3 sardines en conserva en oli
cogombrets en vinagre

Preparació:
Temps estimat:
20 min + 1h de cocció
  • Una de les coses interessants d’aquesta recepta és que la major part dels ingredients es poden deixar preparats el dia abans. El primer que podeu fer és picar l’alfàbrega i posar-la en un pot de vidre amb 200 ml d’oli d’oliva.
  • A continuació, escaldeu els tomàquets per tal de pelar-los millor. Jo vaig fer servir tomàquets de penjar, que són els més saborosos, però també s’ha de dir que són caríssims, així que podeu fer servir qualsevol tomàquet madur.
  • Un cop escaldats, peleu els tomàquets, partiu-los per la meitat, traieu-ne la part més blanquinosa, escorreu bé i talleu-los a trossos. Hi ha qui prefereix retirar-ne les llavors, però aquest cop, com que és per a una recepta salada, he preferit deixar-les perquè penso que li donen un toc més natural.
  • Poseu el tomàquet escorregut en una cassola amb el sucre a foc ben baix i deixeu-ho coure durant 50-60 minuts.
  • Un cop cuit, el tomàquet agafarà un color vermell intens. Deixeu que es refredi i poseu-lo dins d’un pot de vidre.
  • També el dia abans, us podeu deixar tallats els cogombrets. Jo els he partit per la meitat i n’he fet quadradets petits, tal com recordo haver-los menjat al Quimet & Quimet.
  • Per muntar la tapa, primer cal tallar dos rectangles de cada oblea i passar-los per la planxa amb un xic d’oli. Quan hagin agafat un color torradet, podeu retirar les oblees i veureu com, de seguida, queden rígides i torradetes.
  • Escampeu una mica de melmelada per sobre l’oblea. A sobre, col·loqueu-hi dues tires de formatge brie. Damunt del brie, hi posarem els dos lloms de sardina sense l’espina ni la tripa. Jo he comprat les sardines de la marca Cuca, que sempre dóna bon resultat. El que és important és que estiguin conservades amb oli i no en escabetx, que mataria el gust dels altres ingredients.
  • Per decorar el plat, hi posarem el cogombret escampat i ho perfumarem tot amb l’oli d’alfàbrega.
També hi podríem posar uns grans de raïm blanc pelat, que fan molt bon contrast amb les sardines, però com que aquest cop el toc de dolçor ja l’aporta la melmelada de tomàquet, he preferit no recarregar-ho.

Aprofito per desitjar-vos a tots MOLT BON NADAL!!!

16/10/10

Bolets, bolets i més bolets!!!

IMG_2872
El dimarts passat, aprofitant la festa del Pilar, vam anar a la muntanya amb la Sara i l’Albert amb la intenció de caçar bolets. La previsió del temps no era gaire esperançadora i alguns dels amics que havien de venir es van fer enrere a l’últim moment. Al final, però, la Lourdes i l’Omar –el germà de la Sara- també es van unir a l’escapada boletaire.

M’han fet prometre que no diré l’indret on vam anar
, però el que sí que puc dir és que, malgrat les quatre gotes de pluja impertinents que no ens van deixar d’empipar en tot el dia, la nostra troballa va ser espectacular. Vam trobar centenars de bolets, de dotze classes diferents: rovellons, pinetells, trompetes de la mort, llenegues, carlets, rossinyols, un cep, diversos ous de reig, pebrasses, cames de perdiu, mollerics i fredolics. I encara en vam deixar un munt perquè no estàvem segurs que fossin comestibles.

Compo 1

Compo 2
La Sara i l’Albert ens van comentar que mai havien trobat tants bolets i de tantes classes diferents en un sol dia. Va ser una escapada fantàstica i plena d’eufòria pels continus triomfs. Fins i tot jo, que no sóc gaire experta en micologia, vaig sorprendre’m descobrint rovellons a la soca d’un arbre o trompetes al marge d’un camí. El que més il·lusió em va fer va ser trobar ous de reig, perquè mai n’havia vist, almenys al bosc.
Després de l’exitosa caminada, i una mica xopats per la pluja, vam anar cap a casa la Sara, on vam fer un esplèndid risotto amb alguns dels bolets que havíem trobat. Mai havia fet un risotto per a tantes persones i amb una paella de fer l’arròs, però la veritat és que va quedar prou bé i va agradar a tothom. La Sara va prendre nota dels passos i els ingredients i segur que ben aviat ens sorprendrà amb un magnífic risotto de bolets.

Ingredients per a 4 persones:

bolets variats
1 pebrot verd petit
1 ceba
1 all
400g d’arròs tipus bomba
1 copa de vi blanc
1l de brou de pollastre
nata líquida
formatge parmesà rallat
oli de tòfona blanca (opcional)

Preparació:
Temps estimat: 45 minuts

IMG_2876
  • Primer de tot, piquem la ceba, el pebrot i l’all, i ho posem a sofregir per aquest mateix ordre en una cassola. Nosaltres ho vam fer en una paella d’arròs perquè érem força colla i no teníem cap cassola prou gran.
  • Mentrestant, netegem els bolets i els tallem a trossets petits. Segons els experts, els bolets mai s’han de netejar amb aigua perquè perden gust i textura, però nosaltres els vam passar una mica per aigua perquè, com que plovia, estaven molt enfangats. Per netejar-los en sec, podeu emprar un drap de cuina, un paper absorbent o un pinzell.
  • Quan la ceba comença a agafar coloret, afegim els bolets al sofregit. Remenem una mica i ho deixem coure uns minuts.
  • Afegim l’arròs i remenem perquè tots els ingredients quedin ben mesclats.
  • Deixem coure dos minuts i afegim el vi blanc.
  • Quan l’arròs s’hagi begut tot el vi, comencem a afegir brou, prèviament escalfat, de cullerot en cullerot. És important no deixar de remenar i afegir poc a poc el brou, a mesura que l’arròs se’l va bebent.
  • Si veieu que quan s’acaba el brou, l’arròs encara està cru, podeu afegir-hi una mica d’aigua.
  • Quan l’arròs estigui pràcticament al punt, afegiu-hi una mica de crema de llet (aproximadament mitja ampolla), remeneu i apagueu el foc.
  • Deixeu que el risotto reposi 5 minuts i emplateu.
  • Si voleu, podeu servir el risotto amb un rajolí d’oli de tòfona per aromatitzar i potenciar el gust dels bolets, i una mica de parmesà rallat.
La veritat és que es va notar que tots havíem col·laborat en la preparació del risotto i que l’havíem fet amb molt d’amor i entusiasme, perquè ens va quedar un plat excel·lent i molt gustós. Clar que si no haguéssim trobat el bé de Déu de bolets que vam trobar, segur que no hagués quedat tan bo…

IMG_2882

IMG_2883


A l’hora de retirar cap a casa, vam fer la repartició de bolets. Havíem omplert dos cistells força grans i un parell de bosses de plàstic. Després havíem distribuït els bolets en safates classificats per espècies.

IMG_2847
A nosaltres ens va tocar un assortit més que generós amb un munt de trompetes de la mort que, de moment, tinc assecant-se a la cuina.

compo 3

compo 4
Ara només queda pensar en la manera de cuinar-los!!!!

7/10/10

Risotto de cames de perdiu, mollerics i trompeta de la mort

IMG_4540
L’altre dia la Sara i l’Albert es van presentar a casa amb un cistell replè de bolets que ells mateixos havien anat a caçar per Vallgorguina. Com que estàvem reunits tots els amics celebrant la nostra primera trobada gastronòmica amb degustació, van tenir la generositat de repartir el cistell entre tots els amics. La major part del cistell eren cames de perdiu i mollerics, bolets menys coneguts que els rovellons o els rossinyols, però que a mi em van fer molta il·lusió perquè mai havia tingut ocasió de cuinar-los. L’Albert ens va explicar que els mollerics s’han de pelar perquè la membrana que els recobreix sol ser bastant amarga i també ens va recomanar que en retiréssim la part esponjosa que tenen a la cara interna. Entre les cames de perdiu i els mollerics, però, s’hi va colar una única i remenuda trompeta de la mort que, amb molta fortuna, va anar a parar al meu cistell!!!

IMG_4575

IMG_4578

L’endemà mateix, vaig decidir fer un risotto amb els bolets de la Sara i l’Albert i, com que em sentia inspirada, vaig decidir improvisar la recepta. La principal innovació d’aquest risotto és que vaig emprar vi negre –que havia sobrat del sopar del dia anterior- enlloc del vi blanc. La veritat és que ho vaig fer així perquè quan vaig anar a buscar el vi blanc, em vaig adonar que no en quedava ni una mica i, com que en un risotto de l’Àlex hi vam posar Barolo –un vi negre d’origen italià- i va quedar prou bo, no vaig dubtar a canviar el vi blanc pel negre. La situació em va fer pensar en el Manel, de cuinar és generós, que fa poc explicava una situació similar mentre es disposava a fer un deliciós arròs amb carxofes, pastanaguetes i samfaina. I és que és gràcies a aquests descuits tan oportuns que fem nous descobriments a la cuina!
Bé, passo a explicar-vos la recepta d’avui que, com no podia ser d’altra manera, dedico a la Sara i l’Albert.

Ingredients per a 4 persones:

400g d’arròs bomba
2 botifarres de pagès
400g de cames de perdiu i mollerics
1l de brou de pollastre
1 rajolí de llet
1/2 pebrot verd
1/2 ceba tendra gran
1 all
1 copa de vi negre
mantega
julivert o coriandre
unes gotes d’oli de trufa blanca (Tuber Magnatum)

Preparació:

Temps estimat: 45 minuts

IMG_4628
  • Comenceu picant la ceba, el pebrot i l’all, i poseu-ho a sofregir en una cassola amb una mica d’oli d’oliva.
  • Quan les verdures estiguin ben estovades, afegiu-hi els bolets i un polim de sal. Saltegeu i deixeu coure un parell de minuts.
  • Tot seguit, hi afegiu la carn de la botifarra esparracada i l’aneu aixafant amb una cullera de fusta perquè quedi ben desfeta.
  • Quan la carn sigui ben cuita, hi afegiu l’arròs i el deixeu enrossir un parell de minuts. A continuació, hi afegiu la copeta de vi i deixeu que s’evapori.
  • Mentrestant, poseu el brou en un cassó al foc perquè s’escalfi sense que arribi a bullir. Afegiu-hi un rajolí de llet.
  • Quan l’arròs s’hagi begut tot el vi, aneu-hi incorporant el brou mica en mica amb un cullerot.
  • Remeneu contínuament i aneu afegint-hi tot el brou.
  • Apagueu el foc abans que l’arròs s’hagi begut el darrer cullerot de brou. Retireu la cassola del foc i deixeu reposar 5 minuts.
  • Passats els 5 minuts podeu emplatar. Decoreu el plat amb una mica de julivert o coriandre, afegiu-hi una culleradeta de mantega i unes gotes d’oli trufat.
IMG_4642

Us asseguro que les cames de perdiu, els mollerics i la trompeteta de la mort, que han estat els protagonistes indiscutibles d’aquest plat, no tenen res a envejar als rovellons, almenys en un risotto com el que us he presentat avui. Bon profit!

4/10/10

Trobada gastronòmica i degustació

IMG_4552

Aquest dissabte, a casa nostra, hi ha hagut festa grossa. La Raquel i jo vam decidir que, un cop acabéssim el curs de cuina de l’Aula Gastronòmica, faríem un sopar per mostrar als nostres amics alguns dels plats que havíem après. La sorpresa va ser nostra quan la majoria de noies van decidir apuntar-se a la festa abans de sopar per preparar amb nosaltres els plats. Així doncs, durant la tarda del dissabte, van venir a casa la Raquel, la Núria, la Maria i la meva germana per preparar els quatre plats que havíem seleccionat. Com a entrant, vam escollir l’aperitiu d’ou de guatlla amb poma i cruixent de pernil que ja us havia explicat una mica més avall; de primer, vam optar pels farcellets de paper d’arròs amb vinagreta de quinoa, que també havíem explicat anteriorment; com a plat principal, vam elaborar unes broquetes de xai amb cous-cous i salsa tzatziki, que us explicaré més endavant; i de postres, unes figues amb xocolata anisada i festucs que tampoc havia explicat abans.

La veritat és que hi va haver força feina, però l’organització va ser magnífica. Jo, que sóc patidora de mena, vaig estar fins l’últim moment pensant que no acabaríem a l’hora, però finalment tot va quedar enllestit a una hora prou prudencial. Els nois, que s’havien escapolit en veure tanta dona junta, es van afegir a la festa just a temps per parar taula i ajudar a muntar plats. El resultat va ser una degustació exquisida i una trobada molt animada en què vam combinar el treball amb la xerrera, el riure i el menjar. Tot un plaer!

El millor de tot, però, és que tots els amics ens vam trobar i vam gaudir d’aquest moment que, per a mi, va ser molt especial, perquè vaig poder compartir amb la gent que més estimo la meva passió per la cuina. Un autèntic privilegi.

A continuació us explicaré la recepta de les broquetes de xai amb cous-cous i salsa tzatziqui, que és l’únic plat, a part de les postres, que no havia explicat en articles anteriors.

IMG_4559

Ingredients per a 4 persones:


400g de xai picat
1 ceba petita
1 cullerada de garam masala
julivert
100g de cous-cous
20g de mantega
2 tomàquets pera
10g de panses
menta fresca
1 iogurt grec
1/4 de cogombre
1 llimona
4 broquetes de fusta
sal, pebre i oli

Preparació:

Temps estimat: 1h

compo
  • Mescleu en un cossi la carn picada, la ceba picada fina, una cullerada de julivert també picat i el garam masala. El garam masala és una mescla d’espècies molt utilitzada a la Índia que porta pebre, canyella, clau, cardamom i nou moscada. Com que jo no tenia per casa ni clau ni cardamom, vam decidir substituir el garam masala per una mescla d’espècies que havia elaborat feia uns mesos en un curs de cuina romana.
  • Per altra banda, poseu aigua al foc per tal d’escaldar el cous-cous. Quan l’aigua estigui calenta (no cal que bulli) cobriu el cous-cous i el deixeu reposar 5 minuts. No cal posar massa aigua, si us passeu us quedarà covat!
  • Afegiu la mantega al cous-cous i mescleu amb una forquilla perquè quedi ben solt.
  • Seguidament, peleu el tomàquet i piqueu-lo a daus petits. Piqueu temabé la menta i talleu a rodanxes les tàperes i les panses.
  • Mescleu els ingredients anteriors amb el cous-cous, un cop estigui fred, corregiu de sal i reserveu a la nevera.
  • Per acabar prepareu la salsa tzatziki amb el iogurt, la menta picada i el cogombre picat. També hi podeu afegir el suc d’una llimona, tot i que nosaltres no l’hi vam posar.
  • El darrer pas serà posar la carn a les broquetes i coure-les a la planxa o a la barbacoa.
  • Muntem el plat posant una mica de cous-cous, una mica de tzatziki i una broqueta de carn al mig.
Les postres, que tampoc us havia explicat abans, són molt fàcils de fer. Només cal pelar les figues i tallar-les a quarts, preparar una xocolata fondant fent desfer al bany maria 200g de xocolata negra, 200 ml de crema de llet i un rajolí d’anís del Mono; i presentar posant les figues en un vas transparent, la xocolata calenta per sobre i empolvorar amb una mica de festuc picat o ametlla laminada.

3/10/10

Pastís de xocolata negra i ametlla

Foto pastís

Fa uns dies, quan us explicava que la meva germana havia preparat un pastís d’aniversari per a l’Aleix, molts de vosaltres em vau demanar que us en fes saber la recepta. Ahir la meva germana va complir amb la seva promesa i em va dur el llibre de cuina d’on va treure la recepta. Es tracta del llibre Pasión por el chocolate de Tirsh Deseine. Als que us agrada la xocolata o les postres en general us el recomano quasi imperativament perquè és d’aquells libres que et fan venir salivera només d’anar passant les pàgines. Aquest matí li he estat donant un cop d’ull i m’he fotocopiat algunes pàgines, tot i que us asseguro que és un ferm candidat a la meva carta dels Reis d’aquest any (germaneta, aquí tens una indirecta més que directa… jeje!).

Portada llibre

El pastís de xocolata i ametlles que la meva germana va adaptar per elaborar el pastís d’aniversari de l’Aleix és el següent:

Ingredients per a 8 persones:

200g de xocolata negra en trocets
5 ous
180g de sucre
100g de mantega a punt de pomada
100g d’ametlles en pols
75g de farina
1 cullerada de cafè de llevat químic

Preparació:
Temps estimat:
10 min + 50 min de cocció

  • Untar amb mantega i enfarinar un motlle rodó d’uns 20 cm de diàmetre.
  • Preescalfar el forn a 180ºC.
  • Fondre la mantega i la xocolata al bany maria. Retirar del foc i afegir-hi els rovells dels ous i el sucre.
  • Afegir-hi les ametlles, el llevat i la farina, i mesclar els ingredients.
  • Incorporar les clares a punt de neu, a poc a poc i amb una cullera de fusta, procurant que no baixi.
  • Abocar la mescla al motlle i enfornar durant uns 50 minuts.
  • Treure del forn i deixar refredar.
  • Per decorar el pastís es pot recórrer a la imaginació. La meva germana el va cobrir de sucre glaç i hi va posar unes cireretes confitades al voltant. A més, es va currar les lletres de felicitació amb la màniga pastissera. L’autora del llibre proposa un munt de maneres per recobrir el pastís: cobertures de xocolata blanca o negra, crema anglesa, salsa de cafè irlandès, salsa de caramel a la mantega salada, ganaché, etc.

Ja veieu que aquest llibre ha estat per a mi tot un descobriment i penso provar-ne ben aviat algunes receptes. Espero que em surtin tan bé com li solen sortir a la meva germana, que és la pastissera de la família!

1/10/10

Braç de gitano de patata

IMG_4480

La recepta que us presento avui la vaig treure del blog de la Margarida. Ella la va titular “El rollo de Arno” perquè, tal com ens explica, la seva recepta va sorgir de la necessitat de millorar el rotlle de patata de la seva amiga que, tot i elaborar un plat exquisit, tenia certs problemes per aconseguir que la patata agafés consistència. La aportació de la Margarida a la recepta va ser afegir gelatina a la patata i, d’aquesta manera, va aconseguir la textura desitjada.

Com que em va semblar molt bona idea, vaig decidir seguir els seus passos. La meva recepta té un farcit una mica diferent, però vaig seguir el consell de la Margarida i vaig afegir gelatina a la patata. El resultat va ser excel·lent, llàstima que vaig enrotllar el braç de gitano abans que la patata estigués completament freda i se’m va enganxar una mica al drap. De totes maneres, retallant una mica les puntes i afegint un xic de patata, l’esguerro no es va notar gaire…

Ingredients per al puré de patata:

1 kg de patates
1 fulla de gelatina (cua de peix)
un rajolí de llet

Ingredients per al farcit:

3 llaunes de tonyina
olives verdes sense pinyol
blat de moro
pinya en almívar
cogombrets envinagrats
1 ou dur
maionesa feta a casa

Ingredients per decorar:

maonesa
2 ous durs
olives negres
anxoves

Preparació:

Temps estimat: 1h

IMG_4488
  • Comencem posant les patates a bullir amb un polsim de sal. Per provar que són cuites les podeu punxar amb un ganivet. La cocció depèn molt de la potència del foc i la mida de les patates.
  • Seguidament, retirem les patates del foc, les pelem i les passem pel passapurés. Si no teniu passapurés, les podeu aixafar amb una forquilla.
  • Poseu en remull una làmina de gelatina. Quan sigui ben estovada, la retireu i la desfeu en un got amb un dit de llet calenta.
  • Afegiu la llet amb la gelatina al puré de patata i remeneu-ho bé perquè quedi homogeni. Reserveu.
  • Prepareu el farcit mesclant la tonyina, les olives verdes tallades a rodanxes, el blat de moro, la pinya tallada ben petita, el cogombrets tallats a rodanxes, l’ou dur rallat i un parell o tres de cullerades de maionesa.
  • Quan estigui del tot fred, esteneu el puré de patata sobre un drap de cuina mullat però ben escorregut, procurant formar un rectangle regular.
  • Escampeu el farcit per la part central del puré formant un altre rectangle concèntric.
  • Enrotlleu la patata amb l’ajuda del drap.
  • Un cop tingueu el braç de gitano, poseu-lo en una safata. Si cal, podeu tallar-ne les puntes perquè quedi més estètic.
  • Cobriu bé el braç de gitano amb maionesa i, per sobre, hi col·loqueu l’ou dur rallat, les olives negres i uns quants filets d’anxova.
  • Podeu acompanyar el braç de gitano amb unes fulles d’enciams variats, amb pastanaga rallada, o amb el que més desitgeu.
El tros de braç de gitano que va sobrar, el vaig posar a la nevera i ens el vam menjar l’endemà, i quasi que estava més bo i tot. A més, al dia següent, es notava més l’efecte de la gelatina que, evidentment, és tot un encert!Espero que us animeu a provar-lo!
I que vagi de gust!