26/10/11

“Ja fa 5 anys que fem bullir l’olla”

Aquest dilluns 24 d’octubre, l’Aleix i jo, juntament amb altres blocaires gastronòmics, vam tenir l’honor de ser convidats al restaurant Can Piqué per celebrar el 5è aniversari de l’associació Cuina Vallès que, sota el lema “Ja fa cinc anys que fem bullir l’olla”, donava a conèixer la tasca que, durant aquest darrers cinc anys, han dut a terme els onze restaurants que integren l’associació:  9 de la borriana, Can Feu, Can Piqué, Can Vinyers, Capritx, El cel de les oques, Forrellat, Garbí, La terrassa del museu, Lossum i Ristol Viladecavalls.

L’acte va començar amb un pica-pica on es van exhibir alguns dels productes més genuïns de les comarques vallesanes, com la mongeta del ganxet, la rutabaga ecològica de Can Pelacs o el cigró menut. De tots els aperitius, el que menys ens va agradar va ser l’snak de figues amb parmesà i pernil ibèric i ens van sorprendre molt gratament la crema de carabassa amb saltejat de bolets i castanyes i la terrina de foie amb pets de monja i reducció de mistela de SQV.

IMG_4618

IMG_4624

Durant l’aperitiu, alguns dels bloggers més tecnòfils no van deixar passar ocasió per compartir tot el que passava a la sala a través de Twiter i Facebook…

 IMG_4632

Després de l’aperitiu vam passar al menjador principal i vam seure a la taula que ens havia estat assignada, en companyia dels nostres amics blocaires d’Olleta de Verdures, DeCuina.net, Gastromimix i Mis restaurantes para recordar y olvidar. No cal que us digui que, amb una companyia tan grata, el sopar va estar ben amenitzat i vam aprofitar per posar-nos al dia sobre activitats gastronòmiques i noves propostes.

Taula

Abans de començar a sopar, els cuiners de Cuina Vallès van donar-nos la benvinguda explicant els orígens i reptes de l’associació, que malda perquè la cuina vallesana tingui una digna representació dins del panorama gastronòmic català.

IMG_4638

El menú, més que complet, va començar amb una carxofa confitada amb rovell d’ou ecològic de La Roca, que vam acompanyar amb un cava rosat Codorniu Pinot Noir.

IMG_4643 

Vam seguir amb una deliciosa terrina de botifarra terregada i bolets maridada amb vi blanc Idoia.

IMG_4648

El plat principal de peix va ser un morro de bacallà al pil-pil de bolets de Sant Llorenç de Munt, un pèl salat pel meu gust, però molt ben maridat amb el vi blanc Martialis, que va ser molt ben rebut per molts dels comensals de la nostra taula.

IMG_4649

El plat de carn va ser la perdiu guisada amb verduretes i fetge d’ànec, acompanyada de vi negre Prior Scala Dei.

IMG_4653

Les postres no van ser menys abundants que la resta de la degustació: vam començar amb una selecció de formatges (formatge cendrat i recuit d’Ullastrell) acompanyada amb codony; vam seguir amb una crema de iogurt amb maduixes cru i gelat de xocolata blanca.

IMG_4671

I, per acompanyar els cafès, encara ens van treure un assortiment de pastes entre les quals van tenir força èxit la coca de vidre i els carquinyols.

 IMG_4673

Va ser una vetllada molt agradable i crec que tots vam percebre la il·lusió amb què els cuiners de Cuina Vallès havien organitzat l’esdeveniment. Els protagonistes indiscutibles van ser els productes vallesans i van predominar les elaboracions tradicionals d’arrel catalana amb lleugers tocs creatius.

Al final de la vetllada, l’Albert Oltra, l’actual propietari de Can Piqué i fill de dues generacions de restauradors, ens va convidar a visitar la cuina del restaurant i de seguida vam comprendre per què s’havia escollit Can Piqué entre tots els restaurants que formen part de l’associació. La cuina era immensa i molt nova i comptava amb algunes màquines que van captar la nostra atenció de blocaires curiosos.

Cuina

La que més ens va entusiasmar va ser una màquina de tallar embotits que l’Albert ens va dir que tenia més de vint anys i que havien de conservar molt bé perquè si se’ls espatllava alguna peça ja no trobarien recanvis al mercat.

IMG_4685

També ens va estar explicant els seus projectes per al restaurant: primer de tot, reformar el menjador i, mica en mica, aconseguir el seu somni: “tenir el restaurant on a mi m’agradaria anar a menjar”. D’altra banda, l’Albert també està pensant en inaugurar un parc d’esports d’aventura, a prop del camp de tir que hi ha al costat del restaurant. Un noi jove amb un munt de projectes i il·lusions que, de moment, no s’ha deixat temptar per l’ambició de l’estrella. Esperem que tot li vagi molt bé!

Per acabar, només dir-vos que, fins el 10 de gener de 1012, teniu temps per participar al sorteig de 11 sopars, un a cadascun dels restaurants que integren l’associació, que organitza Cuina Vallès. Per participar-hi heu d’anar a menjar a un dels restaurants que teniu més amunt i sol·licitar la butlleta de dades per al sorteig. Els resultats es faran saber personalment i es publicaran a través del Facebook.

25/10/11

Ous amb boletus estil Arzak

retallada

La darrera edició de Caçadors de bolets va tenir un convidat molt especial: Juan Mari Arzak, un dels meus cuiners preferits i un gran coneixedor dels productes de la seva terra, Euskadi. Tot i que el cistell de bolets no es va acabar d’omplir, Arzak va anar revelant els noms bascos de diferents espècies de bolets i va acabar cuinant alguns plats exquisits entre els quals em va cridar l’atenció aquest ou rebentat amb bolets.

La meva mare, el cap de setmana passat, va fer la prova amb uns rovellons i em va comentar que els havia encantat i jo no em vaig poder estar de fer la mateixa provatura, aquest cop emprant uns boletus de cultiu que em va semblar que anirien prou bé amb l’ou. El sabor no és igual que el d’un cep de debò, però aquest any, com podem constatar als mercats i les fires especialitzades, no és any de bolets, i els bolets de cultiu com el xampinyó són una bona alternativa als més saborosos rovellons que, enguany, sembla que no volen sortir més avall del Pirineu francès.

Ingredients per a 4 persones:

500 g de bolets de cultiu
4 ous de gallina grans
1 all
julivert
oli d’oliva verge extra
sal

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts

  • Netegeu bé els bolets i talleu-los a quadradets petits.
  • Fregiu-los en una paella amb una mica d’oli d’oliva. A mitja cocció afegiu-hi l’all i el julivert picat. Retireu del foc i reserveu dins la mateixa paella perquè no perdin massa temperatura.
  • Fregiu a part els ous en oli abundant, d’un en un perquè no s’amalgamin les clares.
  • Emplateu els ous, un a cada plat, i disposeu per sobre els bolets de manera que el rovell quedi a la vista.
  • Abans de servir, rebenteu els rovells amb ajuda d’un ganivet.

I no oblideu tenir pa a la taula, perquè no sucar un ou ferrat és un pecat!

17/10/11

Tiramisú

IMG_4562

Aquesta és una recepta que tenia pendent posar al blog des de fa molt de temps. El tiramisú clàssic, el de xocolata i cafè, a casa sempre ha tingut molt d’èxit. No són les meves postres preferides, però a l’Aleix li encanten i la veritat és que ara feia molt temps que no en preparava.

Aquest cap de setmana, aprofitant que van venir a sopar a casa uns amics molt especials, em vaig animar a preparar-lo i tothom va quedar força satisfet. La prova és que després d’un sopar més que contundent tothom va fer un foradet per a un trosset de tiramisú. El secret, com sempre, és en gran part la qualitat dels ingredients utilitzats. En aquest cas, uns melindros deliciosos de la botiga-cafeteria K-nonge-50 i la xocolata en pols de la casa Cluizel que vaig comprar a La Senalla. Perquè el tiramisú quedi perfecte és molt important que la xocolata sigui de qualitat i que sigui amarga, és a dir, sense sucre. La de la casa Cluizel, a més, és l’única que està elaborada amb sucre moreno de canya.

Ingredients per a 6 racions:


300 g de melindros
250 g de Mascarpone
3 ous
50 g de sucre
3-4 tasses de cafè ensucrat al gust
un rajolí d’amaretto o whisky (opcional)
cacau amarg en pols

Preparació:

Temps estimat: 25 minuts


  • Comenceu separant els rovells de les clares d’ou.
  • Bateu els rovells amb la meitat del sucre i afegiu-hi el mascarpone tot remenant amb unes varetes de cuina. Aneu removent fins que quedi una mescla totalment homogènia i sense grumolls.
  • A part, bateu les clares a punt de neu amb la resta del sucre. Si teniu unes varetes elèctriques el vostre braç dret us ho agrairà.
  • Afegiu les clares a la mescla dels rovells amb suavitat. Ajudeu-vos d’una espàtula de silicona i procureu que la mescla no perdi consistència. Reserveu.
  • Prepareu una cafetera o quatre cafès individuals (jo he fet servir el descafeïnat intens de la Nespresso) i afegiu-hi sucre al vostre gust i un rajolí d’amaretto. El sabor ametllat de l’amaretto és ideal per a aquesta recepta, però si no en teniu podeu fer servir un altre licor o una mica de whisky. Jo, aquest cop, vaig pensar de posar-hi mistela per donar-li un toc més nostrat, però després em vaig fer enrere perquè no veia clara la combinació de la mistela i el cafè, així que, com que no tenia amaretto per casa, hi vaig acabar posant whisky, que sempre queda bé.
  • Aneu remullant els melindros en el cafè i disposeu-los verticalment en una safata de vidre.
  • Escampeu per sobre els melindros la meitat de la crema de mascarpone i repartiu-la per tota la superfície amb ajuda de l’espàtula.
  • Empolvoreu tota la superfície amb la pols de cacau i repetiu la mateixa operació, aquest cop disposant els melindros en sentit horitzontal.
  • Un cop disposada la segona capa de crema de mascarpone, torneu a empolvorar la superfície amb ajuda d’un tamís o colador, de manera que quedi tota recoberta de xocolata.
  • Deixeu refredar el tiramisú a la nevera durant, almenys 3 hores. L’ideal és preparar el tiramisú al matí per menjar al vespre o el dia abans si és per dinar. D’un dia per l’altre, aquestes postres milloren!
Podeu servir les porcions de tiramisú decorades amb una fulleta de menta i una cirera confitada i tornar a empolvorar lleugerament amb el cacau en pols just abans de servir.

15/10/11

Taller de panellets

Alguns de vosaltres ja coneixeu la meva afició pels panellets. Des que era petita, a casa meva cap castanyada han faltat els panellets casolans, que vaig aprendre a fer amb la meva mare i alguns truquets indispensables del meu pare. Doncs bé, aquest any, juntament amb el Tatos del Cullerot, hem decidit fer un taller de panellets per a tots aquells que tingueu ganes d’aprendre a fer-los o millorar les tècniques per donar-los formes diferents i decorar-los de maneres variades.

El taller, totalment participatiu, tindrà lloc el proper divendres 21 d’octubre a les 19h al Cullerot, al Carrer Canonge Baranera num. 75 de Badalona. Començarem amb una explicació teòrica per aprendre a elaborar la massa i explicarem diferents truquets per decorar sense problemes els panellets: com aconseguir que els pinyons s’enganxin amb poc esforç, com donar-los la forma de bolet, idees per a fer decoracions originals… Seguidament, elaborarem la massa entre tots i procedirem a fer els diferents tipus de panellets en petits grups. En farem de pinyons, d’ametlles, de festucs, de cirera vermella, de coco, de moka i el bolet enxocolatat.

Un cop cuits els panellets, farem una petita degustació amb cava i tothom s’emportarà a casa uns quants panellets i una mica de massa per poder practicar abans de la castanyada.

Què, us hi animeu?

panellets cartell

11/10/11

Restaurant Cinc Sentits

gerro

Ja feia temps que tenia ganes de provar aquest restaurant, però havíem d’esperar una ocasió especial per decidir-nos. L’aniversari de l’Aleix va ser l’ocasió perfecte i, aprofitant el restopass que em va regalar per al meu aniversari, vam decidir-nos a donar el pas a aquesta experiència que ens va fer gaudir amb els cinc sentits.

Amb Jordi Artal a la cuina i Amèlia Artal com a cap de sala, el restaurant Cinc Sentits s’ha convertit en un dels restaurants de moda de Barcelona. Guardonat amb una estrella Michelin, Artal aposta per una cuina creativa amb productes de la terra, plena de contrastos i sabors mediterranis.

Jordi Artal i Amelia Artal del restaurant Cinc Sentits

A la sala, decorada de manera sòbria i elegant, hi predomina el color beix de les parets, el marró de les cadires i els sofàs i el blanc de les estovalles. La il·luminació, ni massa cridanera ni massa tènue, és ideal per a una degustació romàntica però no impedeix gaudir dels plats també a través de la vista. Amèlia Artal ens va rebre amb molta amabilitat i ens va acompanyar durant tot el sopar amb professionalitat i simpatia. Puc dir que costa trobar a casa nostra caps de sala que sàpiguen conjugar tan bé la professionalitat i el tracte proper amb el client.

taules gran 2

taules gran

El restaurant proposa dos menús degustació que van canviant a cada temporada. El menú Essència és una mostra de la cuina més tradicional posada al dia i consta de quatre plats. El menú Sensacions, el que vam escollir nosaltres, és una mostra dels vuit plats estrella de cada temporada. Hi ha també la possibilitat de fer un maridatge especial amb cada menú, però nosaltres ho vam haver de deixar per una altra ocasió perquè l’Aleix havia de conduir la moto, així que vam compartir mitja ampolla de Cepas Viejas, un vi del Bierzo que s’ha convertit ja en un clàssic a casa nostra.

La degustació va començar amb uns aperitius consistents en uns bastonets de pasta filo amb sobrassada, unes olives farcides d’all en escabetx i unes ametlles fregides amb pebre vermell. Em van semblar especialment sorprenents les olives, tot i que d’entrada no em va fer massa gràcia això de posar-me un all sencer a la boca…

aperitiu 

Vam continuar amb uns xarrups de xarop d’auró (jarabe de arce), nata, sabayon de cava i escates de sal. Un sabor molt sorprenent que s’ha de prendre d’un sol glop!

IMG_4178

El primer plat de la degustació va ser una deconstrucció del pa amb tomàquet amb llonganissa de tota la vida, un tòpic que ha arrelat en molts dels restaurants creatius de moda. El més original de la proposta del Cinc Sentits és que el tomàquet ens el van presentar en forma de sorbet.

IMG_4180 

Vam seguir amb l’especialitat de la casa: la coca de foie gras amb porros caramel·litzats, sucre cremat i cibulet. L’Aleix, que és molt amant del foie, va gaudir com un nen petit d’aquest platet tan saborós i ben presentat. La veritat és que feia una pinta tremenda, però a mi em va agafar una mica de mania perquè en la primera mossegada hi vaig trobar molts nervis. El que va resultar excepcional va ser el pa de nous que ens van oferir amb els dos olis que ens van servir, un de més suau i color groc intens i l’altre més àcid i molt llaminer de color completament verd.

IMG_4191

La següent degustació va ser una llauneta de sardina fumada amb escalivada, on el pebrot també el presentaven en forma de sorbet. La sardina estava exquisida, el sorbet sorprenent i molt gustós i la presentació dins de la llauna em va semblar molt acurada i original.

IMG_4195

El plat de peix que incloïa el menú Sensacions era un moll amb cítrics, puré de carabassa i sal d’hibisc, però vam demanar si ens el podien canviar per la vieira amb puré de topinambur, salsa de ceba escalivada i cruixent de pernil serrà, que aquesta temporada està inclosa dins del menú Essència. La maître no va posar cap problema per fer el canvi quan vam dir que els molls no ens agradaven massa i ella mateixa ens va proposar aquesta vieira que, per la pinta que fa, us podeu imaginar que va ser tot un èxit. Em va sorprendre molt positivament el puré de topinambur, finíssim i molt gustós.

IMG_4202

El plat principal del menú es podia escollir entre garrí ibèric farcit de botifarra negra o filet de bou amb salsa de foie i pastisset de patata (suplement de 9 €). Tots dos plats van ser exquisits, però jo em quedo amb la meva elecció, el garrí ibèric: cruixent per per fora i súper melós per dins i amb un acompanyament sensacional. Per repetir!

IMG_4207

IMG_4205

He de reconèixer que quan va arribar l’hora de les postres, el meu estómac encara tenia ganes de gresca i no estava tan tipa com acostuma a passar amb els sopars degustació. Les racions, en efecte, no són massa grans, però un cop acabat el sopar vaig comprendre que la quantitat de cada plat és la justa i adequada per poder gaudir de tot l’àpat fins el final.

Les primeres postres que ens van servir va ser una selecció de formatges catalans, un de vaca, un d’ovella i un de cabra, combinats cadascun amb un acompanyament sàviament escollit per crear un efecte de contrast. El “maridatge” entre els formatges i els seus acompanyaments em va semblar un dels punts més forts de la degustació.

IMG_4210

El primer formatge, el de vaca anava acompanyat d’un pastisset d’ametlla; el d’ovella, d’una melmelada de taronja amarga; i el de cabra, d’una gelatina de mel ensucrada. No cal que us digui que la degustació va ser sensacional.

Per compensar l’untuositat dels formatges, les següents postres van ser més fresques i lleugeres: un sorbet de gerds amb pa de pessic de festucs. El pa de pessic verd donava un toc de color al plat molt interessant, però al paladar em va agradar més la salsa de festucs que es veu a l’esquerra, a sota del gerd, amb un sabor de festuc intens i molt cremós, perfecte per acompanyar el sorbet.

IMG_4214

A aquestes alçades de la vetllada va ser quan vaig comprendre que les racions dels plats anteriors eren les adequades, ja que si haguessin estat plats més complets no hagués arribat a poder assaborir la darrera de les postres, una altra versió posada al dia del tradicional pa amb xocolata calenta i oli d’oliva. En aquest cas, ens van servir un soufflé de xocolata presentat dins d’un got, acompanyat de gelat d’oli d’oliva, pols de coca de vidre i nou de macadàmia. 

IMG_4217  

Vam acabar la degustació amb un cafè sol acompanyat d’uns petit-fours, cortesia de la casa, que van posar punt i final a la nostra vetllada. L’últim toc d’originalitat va ser el sucre, servit en diferents tubs d’assaig.

IMG_4220

IMG_4219

L’experiència va ser molt positiva, tot i que, quan va arribar l’hora del compte, vam agrair el descompte del restopass (50 €). El millor del restaurant, sens dubte, el tracte amè de la cap de sala i les matèries primes emprades en tots els plats. Com a punt més negatiu senyalaria certa repetició en algunes presentacions del menú, per exemple la presència en molts plats de sorbets o gelats de gustos poc habituals (sorbet de tomàquet, sorbet de pebrot, sorbet de gerds, gelat d’oli d’oliva). Tot i així, l’experiència és del tot aconsellable!

9/10/11

Filet de porc al pebre negre

IMG_4019

La recepta que us presento avui, la vaig preparar fa temps per a un dinar de cap de setmana i va tenir força èxit. Com que a mi la carn de vedella no m’entusiasma, vaig decidir preparar aquest clàssic de la cuina occidental amb filet de porc, que vaig comprar a Ca l’Albert, la carnisseria de confiança que tinc davant de casa.

Ingredients per a 4 persones:

2 filets de porc
2 cullerades de pebre negre
1/2 tassa de vi blanc
1/2 tassa de brou de carn
un rajolí de conyac
un rajolí de salsa de soja
1 nou de mantega
sal i oli d’oliva

Preparació:
Temps estimat:
1 hora

  • Primer de tot, rostiu els filets de porc sencers en una paella amb un rajolí d’oli d’oliva. Heu de pensar que de dins han de quedar rosadets, perquè encara s’hauran d’acabar de coure amb la salsa.
  • Mentre es van fent els filets, tritureu una mica els grans de pebre amb la mà de morter. Quan més triturats estiguin més picant serà la salsa, així que si no voleu que quedi massa forta no els piqueu massa.
  • Seguidament, poseu en un cassó el vi blanc, el brou de carn, el pebre triturat i un rajolí de conyac. El brou, si no en teniu de casolà, el podeu preparar amb una mica d’aigua i un cup de brou concentrat.
  • Deixeu coure la salsa a foc mig fins que hagi reduït a la meitat i, aleshores, hi afegiu la mantega i la salsa de soja.
  • Deixeu coure uns minuts més i apagueu el foc.
  • Finalment, talleu els filets a talls d’1’5 cm i col·loqueu-los a la mateixa paella on els heu rostit. Afegiu per sobre la salsa i deixeu que faci xup-xup un minutet més.
  • Podeu acompanyar la carn amb una mica d’arròs blanc o amb una patata bullida, tal com he fet jo.

I això sí, penseu de comprar pa, perquè seria un pecat no sucar en aquesta salseta tan bona!

7/10/11

Fira medieval de Peratallada

El cap de setmana passat, vam anar a celebrar l’aniversari de l’Aleix a Fontanilles, on els meus sogres passaven les vacances allotjats al Mas vermell, una casa rural espectacular situada molt a prop de Pals i Peratallada.

IMG_4246

El diumenge, aprofitant la fira medieval que se celebrava aquell cap de setmana, vam decidir passar el dia a Peratallada on, a més de gaudir d’un bon dinar “medieval”, vam poder passejar pels carrers guarnits amb motius medieval i plens de paradetes amb productes variats, alguns més medievals que altres.

carrers

Les paradetes, on predominaven productes cosmètics i alimentaris, estaven molt ben decorades i els venedors i venedores anaven vestits amb disfresses medievals. No es pot dir que els productes que estaven a la venda fossin rigorosament propis de l’Edat Mitjana, però sí que predominaven els elements naturals típics de la cosmètica antiga: cremes, ungüents, perfums de tota mena lluïen captivant tots els sentits dels visitants. Potets amb olis essencials, espècies, bossetes amb plantes aromàtiques… Hi havia paradetes que feien realment goig!

floretes

La meva sogra va quedar enamorada d’una paradeta dedicada a la lavanda on, a més d’exhibir diferents ramets d’aquesta bonica planta de color violeta, hi havia un munt de bossetes d’olor per a decorar i aromatitzar l’armari o la llar.

IMG_4422

IMG_4424

IMG_4421

Els restaurants del poble també s’havien vestit de gala i oferien menús “medievals” especials per a aquell cap de setmana. Alguns d’ells, a més, tenien una paradeta a fora on es podia fer un tast d’algunes especialitats culinàries de l’establiment.

calandria

Entre els productes alimentaris destacaven els productes de la terra, especialment embotits i dolços, productes molt típics en totes les fires populars com ara la fira de l’arrop. També hi havia algunes paradetes que venien vins i vinagres catalans o el típic arròs de Pals, que pugna per fer la competència al més conegut arròs de l’Ebre. Jo en vaig comprar un paquet d’integral envasat al buit amb el qual tinc ganes de preparar un arròs a la cassola que tinc pendent de fa temps.

IMG_4405

Els bunyols de l’Empordà i altres dolços com el pa de figues, els panellets, les coques o les galetes casolanes també feien venir salivera als qui passejàvem pels carrerons guarnits de Peratallada. Va costar resistir-se a la temptació, però al final només vam comprar una coca de vidre que ens vam menjar el dilluns per esmorzar. Deliciosa!

IMG_4437

IMG_4478

IMG_4487

La mel i els fruits secs també van ser presents en les paradetes de la fira, així com el codonyat, el pol·len i la bresca.

IMG_4419

Les parades d’embotits també feien aturar els visitants més golosos. El cert és que la flaire de llonganissa o formatge obligava a aturar-se, de tant en tant, a contemplar els productes ben col·locats sobre els taulells de fusta. Al final, no ens hi vam poder resistir i vam acabar comprant una secallona que –us ho podeu imaginar- estava boníssima!

IMG_4475

IMG_4440

També hi havia algunes paradetes dedicades als més petits. Em van cridar especialment l’atenció les joguines de guerrer medieval, força ben imitades i molt autèntiques, ideals per fer despertar la imaginació dels nens: elms, espases i escuts de fusta, les armes indispensables de qualsevol guerrer en busca de dracs i princeses encantades.

IMG_4482

El nostre recorregut pels carrers de Peratallada va acabar a la Casa Fonda La Riera, situada a la plaça principal del poble. A la plaça, guarnida amb escuts i estendards medievals, s’hi respirava un aire de festa gairebé estiuenca. Clar que amb el dia de sol i calor que vam tenir, qualsevol hagués dit que estàvem en ple mes d’agost.

IMG_4471

El menú medieval que oferia la La Riera ens va semblar perfecte a tota la taula i, tot i que de medieval només tenia el nom, la veritat és que vam menjar molt bé. El menú, de 25 €, incloïa primer plat, segon, postres, pa, beguda i postres.

IMG_4443

De primer, l’Aleix i jo vam compartir uns espàrrecs amb romesco i uns canelons de bolets que van estar prou bé. La meva sogra va preferir les verdures a la graella, igual que la meva cunyada. De segon, jo vaig demanar l’ànec amb peres i l’Aleix el filet de porc amb salsa de ceps, mentre que el meu sogre i la meva cunyada van preferir l’entrecot a la brasa. Tot va resultar molt correcte i les racions força generoses, sobretot l’entrecot, que gairebé no cabia al plat!

la riera

Vam acabar el dinar amb una crema catalana i un cafè, que vam prendre tranquil·lament a la terrassa del restaurant, i al final del dia encara vam poder gaudir de la música alegre d’un grup de joglars que anaven animant els carrers amb la seva xerinola.

IMG_4492

Va ser un cap de setmana fantàstic: piscina, relax, naturalesa i animalons, carn a la brasa en família, passejades nocturnes per Pals…

mas vermell

I el millor de tot, l’oportunitat de veure la fira medieval de Peratallada i passejar pels seus pintorescos carrerons. Quina pena que tot això s’acabés quan va sonar el despertador del dilluns al matí…