25/12/12

Le petit Bergerac, cuina francesa del Périgord

Fa temps que amb els meus sogres teníem pendent de provar aquest restaurant que en plena Eixample de Barcelona ofereix als seus clients algunes de les elaboracions i productes més típics de la regió francesa del Périgord, una regió molt coneguda gastronòmicament per l’elaboració de foies i la criança d’ànecs i oques.

El restaurant compta amb un menú degustació per 39’70 euros que ofereix algunes de les especialitats de la casa com ara el foie mi-cuit amb pa de nous, al magret d’ànec amb poma i oli de nous o una selecció de formatges francesos. També prepara alguns plats per emportar com el foie o l’exquisida tarta Tatin.

Nosaltres vam optar per la carta, que ofereix una selecció de deu entrants, deu plats principals i deu postres a escollir per un preu tancat de 28 euros

De primer plat, jo vaig demanar el capritx de vieires amb créixens, una magnífica elecció ja que les vieires estaven delicioses i el plat va resultar molt lleugeret; l’Aleix va demanar el foie mi-cuit amb pa de nous, una de les especialitats de la casa que també van demanar els meus sogres; la meva cunyada va optar pel milfulles de formatge de cabra Cabécou amb vinagreta de mel, que també tenia una pinta fantàstica.

Compo 1

Els plats principals, tots acompanyats amb abundants racions de patates fregides, van resultar més contundents. Els meus cunyats van optar pel filet de bou Sarladais (Sarlat és un dels pobles més bonics del Périgord Noir i té un mercat impressionant on s’exhibeixen alguns dels productes més preuats de la regió com el foie de canard o les trufes). Jo vaig optar per una altra especialitat de la regió, la Tourtière Périgourdine, una mena de pasta de full farcida de carn picada i ànec, amb un suquet que estava per sucar-hi pa! L’Aleix va demanar el magret d’ànec amb poma i oli de nous i el meu sogre l’steak tartar “Cyril” i també en van quedar molt satisfets.

Compo 2 

Si el menú ja va ser tot un èxit, les postres no van quedar pas a segon terme. I, un cop més, he de dir que penso que vaig encertar de ple amb la meva elecció: la Tarta Tatin de sempre, elaborada amb una fina base de pasta de full farcida abundantment de pomes caramel·litzades i acompanyada de gelat de vainilla. De les millors que he menjat mai! L’Aleix i els meus cunyats van preferir la tarta fina de poma amb gelat de canyella, segur que deliciosa, però no els la canvio per la meva tatin. La meva sogra va optar per la tarta de nous i cafè amb gelat “Galette de Bretagne” i el meu sogre, més atrevit, va demanar la piràmide de xocolata negra amb salsa de taronja i gelat de Cointreau, una altra excel·lent elecció que, per sort, vaig poder tastar!

Compo 3

Vam posar punt i final al nostre àpat en família amb uns tallats molt originals servits en tres nivells, una presentació que ens va cridar l’atenció i ens va semblar d’allò més creativa.

2012-12-01 16.40.14

Així que, si busqueu un bon restaurant per degustar especialitats franceses per Barcelona, no dubteu a escollir Le Petit Bergerac, segur que no us decep i la relació qualitat preu és més que acceptable.

19/12/12

Ab ovo usque ad mala: poma rostida amb fruits secs i mel de romaní

IMG_1544

En el post anterior us explicava que un banquet romà solia començar amb uns entremesos o gustatio, en què a més de verdures, llegums i hortalisses hi tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la secunda mensa, que eren les postres. D’aquí l’expressió d’Horaci “Ab ovo usque ad mala” (des de l’ou fins la poma).

Si en el darrer post el protagonista va ser l’ou, en el post d’avui les protagonistes seran les pomes, que ens serviran per fer unes postres molt a l’estil de l’antiga gastronomia romana. Tot i que la recepta original no porta cap mena de base, jo he emprat la pasta de full, que és un tipus de massa molt semblant a la que empraven els romans en algunes de les seves elaboracions.

Ingredients per a 4 racions:

1 base de pasta de full fresca
4 pomes Golden
nous, pinyons i panses
mel de romaní
pebre negre i canyella

Preparació:
Temps estimat
: 45 minuts

  • Comencem pelant i trossejant les pomes a trossets petits. Les courem al microones durant uns 10 minuts a màxima potència, fins que estiguin ben tovetes. Si voleu, les podeu aixafar una mica amb una forquilla o les podeu servir senceres. Reserveu.
  • Preescalfeu el forn a 200º. Mentrestant, retalleu quatre porcions quadrades de la pasta de full i reforceu-ne els contorns amb la massa sobrant, com si estiguéssiu fent el marc d’un quadre. Punxeu la part central de cada requadre amb una forquilla i enforneu durant uns 15 minuts, fins que la massa estigui rosseta.
  • Retireu les tartaletes del forn i, si la part central ha pujat i no baixa per si sola, enfonseu-la una mica amb els dits. Empleneu-les amb la poma que havíeu reservat abundantment.
  • Poseu per sobre la poma els fruits secs. Jo he fet servir pinyons, nous i panses Sultana, però també podeu emprar avellanes, ametlles, orellanes… Als romans els encantaven els fruits secs!
  • Empolvoreu amb una mica de pebre negre i canyella. Els romans també van ser molt aficionats a les espècies, que importaven de països llunyans i exòtics i donaven categoria als seus plats. El pebre, present en moltes receptes de cuina romana antiga, va ser una de les seves preferides. La canyella també la coneixien, però la feien servir més com a perfum que com a condiment culinari. Es diu que Neró, quan va morir la seva estimada Popea, en va fer cremar en senyal de dol i amor, i que Vespesià solia exhibir corones d’or i canyella.
  • Finalment, disposeu la mel de romaní sobre cada tartaleta.
  • Si voleu, podeu acabar posant les tartaletes uns minuts al forn perquè la mel es desfaci i estiguin una mica calentes.

Tant si sou aficionats a la cuina romana antiga com si no, estic segura que us en llepareu els dits!

17/12/12

Ab ovo usque ad mala: truita de llet

IMG_1567

Aquest cap de setmana, cercant receptes de cuina romana antiga no massa complicades de fer, vaig trobar un article del blog De re coquinaria que em va encantar. Charo Marco, autora del blog i professora de grec i llatí, ens explica en aquest post interessantíssim –que titula Ab ovo usque ad mala- des de l’etimologia de la paraula “ova” (ous), fins els usos culinaris que en donaven a l’Antiguitat, sempre citant fonts clàssiques com Apici, Varró, Petroni, Plini o Marcial. Us recomano que doneu un tomb pel seu bloc perquè, a més de ser molt interessant, està documentat fins el darrer detall i il·lustrat amb imatges molt curioses, gairebé sempre pertanyents a l’època grecollatina.

El títol del post, ab ovo usque ad mala (“des de l’ou fins la poma”), és una cita d’Horaci, que en una de les seves sàtires es referia així a l’inici i el final d’un banquet típicament romà, que començava amb la gustatio o entrants, en què es degustaven aliments més lleugers entre els quals tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la secunda mensa o les postres, en què es degustaven tot tipus de dolços, des de pastissos, fins a fruits secs amb mel o fruites variades.

L’ou, dins de la gastronomia romana, va ser un aliment força apreciat, no només pel seu sabor i el se valor nutritiu, sinó perquè era un aliment relativament fàcil d’obtenir mitjançant la criança d’aus i, per tant, força econòmic. Tot i que els romans menjaven ous de tot tipus d’aus, els més preuats eren els de paó i els d’oca. Els de gallina, però, eren els més consumits, especialment durant el ientaculum o esmorzar o durant la cena o sopar i, més que com a plat principal, com a acompanyament dels llegums, la carn o el marisc. També s’empraven ous en l’elaboració de dolços i pastissos, i es podien presentar en forma de truita tant dolça com salada.

La seva elaboració era tan variada com avui en dia: crus, bullits, fregits, remenats, durs, passats per aigua, escalfats… Avui veurem una recepta ben senzilla, extreta del receptari d’Apici, en què l’ou es presenta en forma de truita.

Ingredients per a una truita:

4 ous
1/4 litre de llet
oli d’oliva
pebre
mel
una branqueta de romaní o farigola

Elaboració:
Temps estimat:
10 minuts

IMG_1560

  • Primer de tot, batem els quatre ous sencers amb la llet i una cullerada sopera d’oli d’oliva.
  • Mentrestant escalfem una paella amb un rajolí d’oli i, quan estigui calent, hi aboquem la mescla.
  • Remenem una mica i deixem que es faci per un costat a foc mig.
  • Amb ajuda d’una tapadora plana, donem la volta a la truita i la deixem coure per l’altra banda.
  • Un cop cuita retirem la truita del foc i la disposem en un plat. Si voleu la podeu servir sencera, o podeu fer com jo i tallar-la a porcions amb ajuda d’un motlle rodó.
  • Unteu la truita amb mel abans de servir-la i empolvoreu-la amb una mica de pebre negre.
  • Podeu decorar el plat amb una branqueta de romaní o farigola, que li donaran un toc molt mediterrani i una aroma molt bona.

Vull dedicar l’entrada d’avui a la campanya d’Intermon Oxfam Taula per a 7.000 milions de persones, perquè l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia.

mesa7000_RGB_NEG_CAT

13/12/12

Jornades gastronòmiques dels cítrics i la galera

Enguany, un cop més, un bon grapat de restaurants d’Alcanar, Alcanar Platja i Les Cases d’Alcanar tornen a participar en les conegudes Jornades Gastronòmiques dels Cítrics, coincidint amb la temporada de màxim esplendor d’aquestes fruites, tan típiques de les terres de l’Ebre. Alguns dels restaurants que enguany hi participen són el Taller de cuina Carmen Guillemot, del qual us he parlat en altres ocasions; el Racó de Jesús, on vam anar a dinar no fa massa; o el Restaurant Mareny, del qual no us vull deixar de parlar perquè els meus pares hi van anar a fer el menú aquest cap de setmana i en van sortir més que encantats.

En aquesta ocasió, l’Helena els va sorprendre amb un deliciós empedrat de bacallà amb taronja, seguit d’un salmó a l’essència de taronja amb pipes de gira-sol que també els va agradar molt. El plat estrella, però, va ser l’arròs melós de galera i bròquil, que la meva mare em va dir que és un dels millors que ha menjat mai. Les postres van ser un flam amb melmelada de clementina que també va merèixer els elogis dels meus pares, sobretot per l’equilibri entre la dolçor de la melmelada i l’acidesa de la clementina. Tot plegat, amb vi blanc D.O Terra Alta, cafès i un xarrup d’orujo de taronja per posar fi a la degustació, els va sortir per 25 euros, un preu difícil d’igualar tenint en compte la qualitat del menú.

Així que, a veure si us hi animeu, i aprofiteu que el proper cap de setmana és el darrer d’aquestes atractives jornades gastronòmiques per fer un tomb per les terres de l’Ebre i visitar Les Cases d’Alcanar.

12/12/12

60 anys al restaurant Àbac!

9b4fd726dd1bccfee2c3df5937083682 El 27 de novembre, el meu pare va fer 60 anys i, per celebrar una xifra tan rodona i plena com aquesta, la meva mare em va demanar que escollíssim un bon restaurant de Barcelona per fer un àpat especial en família. Val a dir que vam dubtar una mica, però tenint en compte la reputació del seu xef, el manresà Jordi Cruz, i la calidesa de la sala, aviat vam tenir clara quina seria la nostra opció: el restaurant Àbac.

Arribat el gran dia, vam presentar-nos a casa els meus pares sense que ell sabés res i li vam dir que seguís el nostre cotxe fins arribar al restaurant, situat a l’avinguda Tibidabo, en ple barri de Sant Gervasi. Vam aparcar el cotxe al garatge privat del restaurant i, de seguida, ens van acompanyar al menjador, una sala molt agradable, decorada sòbriament amb colors beixos i blancs, i amb vistes a una bonica terrassa que, durant els mesos més càlids, ha de ser un lloc ideal per prendre els aperitius o el cafè.

La nostra taula, rodona i àmplia, quedava a la part de darrera de la sala, en una mena de reservat que ens va permetre la intimitat necessària per gaudir gratament de la nostra celebració.

Després de les explicacions de la cap de sala, vam optar per fer el menú Àbac, consistent en 2 aperitius, 8 plats i dues postres. Tot plegat ho vam acompanyar d’un vi negre anomenat Espectacle, denominació d’origen de Montsant, que el meu pare tenia moltes ganes de provar; i d’una bona selecció de pans acabats de fer que no van deixar de servir-nos al llarg de tota la degustació. El que va tenir més èxit a la nostra taula va ser el pa d’olives.

La degustació va començar amb un aperitiu de mojito de pinya, elaborat amb nitrogen líquid, i que van elaborar davant nostre amb un ritual ben curiós, tot i que ja força freqüent en restaurants de cuina experimental.

IMG_1305

IMG_1306

IMG_1317

A mi, com que no podia prendre alcohol, em van preparar una versió apta per a embarassades del mateix mojito que em va semblar fins i tot millor que la dels altres comensals. No n’estic del tot segura, però diria que la gelatina era de pinya i el sorbet tenia un punt d’alfàbrega exquisit.

IMG_1319

El següent aperitiu va ser un curri de garoines amb cacauets i llima Kaffir que, si he de ser sincera, a mi no em va acabar de convèncer. La llima Kaffir, molt típica de la cuina tailandesa, és un cítric d’aroma molt potent, amb la pell de color verd intens i molt rugosa. El que més em va agradar va ser la presentació del plat dins d’un eriçó de mar de color blanc.

IMG_1324

El primer entrant va ser la ventresca de tonyina amb macarrons de Ponzu, brots marins i algues cruixents, que tots els amants del tataki de tonyina van assaborir molt complaguts.  A mi, com que havia dit que no podia menjar peix cru, em van servir uns tomàquets de branca assecats amb aigua de pebrots a l’oli d’oliva amb sardina fumada, pell de pa i alfàbrega. I la veritat és que em sembla que, un cop més, hi vaig sortir guanyant perquè els tomàquets estaven deliciosos!

IMG_1332

IMG_1337

El segon entrant van ser els nyoquis líquids de parmesà a la mantega de cítrics amb nous, infusió de bolets amb citronella i tòfona, un plat de textura molt curiosa que no va deixar indiferent cap comensal tot i que, pel meu gust, tornava a donar massa protagonisme als cítrics.

IMG_1343

El següent entrant, un dels que va tenir més èxit a la nostra taula, va ser el foie gras amb gelat de resina de pi i pebres, i raïm al Recioto di Valpolicella, que vam acompanyar amb un vi dolç molt adequat per degustar el foie (jo només en vaig fer un glopet de l’Aleix).

IMG_1346

El següent plat va ser el bistec tàrtar fumat amb neu de vedella amanida, rovell cuinat, vel de mostasses i cruixent de pa al pebre.  Però com que a casa no som massa aficionats a la carn crua i jo tampoc en podia menjar, les dones vam demanar que ens canviessin aquest plat pel rovell d’ou cuit amb ibèrics, Parmentier de patata, oli de tòfona i rúcula.

IMG_1363

IMG_1358

Una de les coses que em va cridar més l’atenció és que gairebé tots els plats ens els van servir tapats a taula i els cambrers, cada vegada, es coordinaven per destapar-nos-els al mateix temps.

IMG_1354
El següent plat van ser les gambes de Palamós amb avellanes com cigrons, suc de fideuà, llàgrima ibèrica i allioli de citronella, un plat molt creatiu tant per la manera de servir-lo com per la combinació d’idees, gustos i textures. L’única cosa que ens va semblar una mica repetitiva, sobretot a la meva germana que no n’és gaire amant, va ser la presència de cítrics per aromatitzar el plat. En aquest cas, però, prescindir dels cítrics va ser tan fàcil com deixar de tastar l’allioli de citronella.

IMG_1370

IMG_1365

Vam continuar la degustació amb la pasta Casarecce cuinada en aigua de calamars, espardenyes, formatge “Comté” i alfàbrega llimonera, un altre plat que no ens va permetre escapar de l’omnipresència cítrica del menú, tot i que a tots ens va semblar un gran encert. Menys mal que a l’Edmon, el meu cunyat, li vam explicar què són les espardenyes després d’haver-nos-les menjat!

IMG_1372 

El plat principal de peix va ser el llenguado a la brasa amb cebes de Figueres, Parmentier, Kumquat, foccacia d’alls amb tomàquet sec i herbes fresques, una autèntica delícia. El kumkuat, o taronger xinès, és un altre cítric asiàtic, cada cop més freqüent en la cuina mediterrània i en els patis de les nostres cases. El seu sabor és molt intens i, normalment, només se n’empra la pell per aromatitzar els plats.

IMG_1393

El plat principal de carn va ser la llebre a la Royal amb farsa guisada, carns rostides, foie-gras, suc de pinya, nabius i pinyons, un plat original i molt elaborat, però que a no ens va acabar de convèncer. De fet, a casa, no estem massa acostumats a la carn de caça i la vam trobar massa forta.

IMG_1397

La veritat és que després del plat de carn estàvem tots força tips, però s’ha de dir que les quantitats ens van semblar molt correctes i encara vam poder fer lloc per a les postres, que van començar amb un plat força lleuger i refrescant: el gebre de merengue i iogurt, maduixetes, Kaffir, llima i gingebre. Impossible escapar dels cítrics, però la combinació de textures i sabors em va semblar exquisida!

IMG_1408

Finalment, van arribar les postres principals: damunt de terres fumades, pa de pessic rostit, plàtan, cafè, vainilla i bourbon. I, amb elles, una petita sorpreseta per al meu homenatjat pare.

IMG_1414

IMG_1431

IMG_1416

Un cop més, el nitrogen líquid, que havia obert la nostra degustació, va servir per donar un toc d’espectacle i ritual a les postres, donant al nostre àpat un punt i final que tancava un cicle i en recordava l’inici. Però el més bonic de tot va ser que, uns ocellets s’havien encarregat de demanar al restaurant que les postres tinguessin algun detall per homenatjar els 60 anys del meu pare, i aquest en va ser el resultat…

compo 1 

Tampoc no van faltar els clàssics petit fours per acompanyar cafès i infusions, molt originals i deliciosos!

IMG_1446

IMG_1443

El que més gràcia ens va fer van ser els sorbets presentats en forma de pintallavis, que ens van fer descobrir el costat més femení dels homes de la casa…

IMG_1450

Va ser un àpat inoblidable, que crec que ens va fer gaudir a tots, tant del menjar com del bon ambient. La degustació em va semblar perfecta, tot i que per qüestió de gustos no vam acabar de gaudir d’algun plat. L’única cosa que em va semblar excessiva va ser la presència dels cítrics en la gran majoria dels plats. És cert que n’és època i que, fins i tot en algunes localitats, se celebren les conegudes jornades gastronòmiques dels cítrics, però en un menú degustació no temàtic la presència cítrica em va semblar excessiva… Malgrat això, hem de dir que la cuina de Jordi Cruz ens va sorprendre gratament i segueix fent honor a les dues estrelles Michelin que llueix el restaurant Àbac.

10/12/12

Saccottini farcits de pera amb salsa de tòfona d’estiu

IMG_1493

Fa ben poquet que al carrer Canonge Baranera de Badalona –conegut pels badalonins de tota la vida com a carrer d’en Cueta- han posat una nova tenda dedicada exclusivament a l’elaboració i la venda de pasta fresca artesanal. Es tracta de Can Sellarès, una nova botiga regentada per Jaume Sellarès, a qui alguns ja coneixen per la seva concorreguda parada de pasta fresca de la plaça Nova de Badalona.

El local, no massa gran, té un primer aparador que permet veure des del carrer com es va elaborant la pasta artesanalment, un espectacle que té embadalits molts nens i no tan nens, i que convida a entrar a veure totes les especialitats de la casa.

Foto: Bona sort en aquesta nova botiga de Can Sellarès que acabes d'obrir al c/ Canonge Baranera

L’assortiment de pasta fresca és força variat, tot i que la dependenta ja ens va avisar que, com que produeixen artesanalment en petites quantitats, no sempre tenen totes les varietats disponibles. Nosaltres hi vam anar a comprar el divendres passat i ens va costar decidir-nos entre el repertori de pasta que lluïa dins el mostrador: raviolis de formatge de cabra amb ceba caramel·litzada, tallarines de cacau, mitges llunes farcides de nous i salmó… Finalment, però, ens vam decidir per aquests saccottini farcits de pera i formatge, que només veure ens van fer venir salivera. La dependenta ens va aconsellar molt bé la quantitat (300 g per a dues persones) i el temps de cocció (uns 7 minuts).

Ingredients per a 2 persones:

300 g de saccottini farcits de pera i formatge
125 ml de crema de llet
2 cullerades de postres de salsa de tòfona d’estiu
un polsim de sal
una branqueta de menta

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts

  • Primer de tot, posem una olla amb aigua i un polsim de sal al foc, fins que arrenqui el bull.
  • Quan arrenqui el bull hi afegim la pasta fresca, que haurà de coure uns 7 minuts.
  • Mentrestant, posem dues cullerades de tòfona d’estiu en una paella juntament amb la crema de llet i deixem que comenci a espessir. Un cop comenci a fer xup-xup, retirem del foc i reservem.
  • Un cop cuita la pasta, la retirem de l’olla amb una espàtula, la passem a un colador i, amb compte de no trencar-la, la repartim en dos plats.
  • Salsegem amb la salsa de tòfona sense passar-nos i la salsa restant la servim en una salsera a part.
  • Decorem amb un brotet de menta, que donarà molt bona aroma al plat.

Si no trobeu salsa de tòfona d’estiu (tuber aestivum), la podeu substituir per salsa de tòfona negra (tuber melanosporum). També podeu fer servir unes gotes d’oli de tòfona blanca (tuber magnatum), molt aromàtica, o bé ratllar una mica de la trufa que tingueu per casa o trobeu al mercat.

8/12/12

Amanida d’escarola amb maduixots, ceba vermella d’Amposta i formatge fresc

IMG_1479

Des que vaig saber que estava embarassada, no sé si ha estat per les hormones o per un atac de responsabilitat de ser pares, però a casa nostra hi ha hagut alguns canvis alimentaris importants. El primer pas que vaig donar –i que de fet feia temps que tenia ganes de donar- va ser cercar informació sobre alguna associació agroalimentària que ens pogués servir setmanalment una cistella de productes ecològics i de proximitat.

Després de comparar diferents opcions que ens van recomanar amics i que vam trobar per Internet, la que més ens va convèncer va ser la de Can Perol, una associació formada per sis famílies d’agricultors del Baix Llobregat que distribueixen a domicili els seus productes acabats de collir de la terra i conreats segons els principis de l’agroecologia.

El que més ens va agradar de Can Perol és que pots elaborar tu mateix la teva cistella elegint els productes i les quantitats desitjades (a diferència d’altres associacions en què hi ha un o dos models tancats de cistelles per escollir). A més, a banda de fruita i verdura, la web de Can Perol també té una secció de pa i pastissos elaborats artesanalment a l’obrador de la pastisseria Vila: el pa de coca, les magdalenes d’espelta i les galetes de xocolata i farigola són delicioses. També s’hi poden adquirir alguns productes de la casa Cal Valls, com ara sofregits de tomàquet o sucs de fruites, i lots de carn ecològica, ous i embotits artesanals. Les cistelles prefixades oscil·len entre els 19 i els 28 euros i són una bona opció per qui no vol pensar cada setmana què ficar dins del cistell.  

Can Perol 1 
Els únics inconvenients de comprar la cistella ecològica són el preu, bastant més elevat que el de fruiteries o supermercats, i la diversitat de productes, molt més limitada als productes de temporada i a les collites setmanals. Però el gran avantatge és la qualitat i el sabor de tots els aliments que, a més, tenen garantia de no haver estat tractats amb productes químics ni haver passat per càmeres frigorífiques. Feia temps que no menjava pastanagues amb el gust i l’aroma intens de les pastanagues acabades de collir de l’hort, fruita collida al punt just de maduració, verdures fermes i saboroses, amb algun cargolí que, de tant, en tant, ens arriba de regal…

L’experiència ha estat tan satisfactòria que, des del primer cop, no hem deixat de fer la nostra comanda setmanal!

L’amanida que us presento avui està elaborada, principalment, amb productes ecològics i de proximitat. L’escarola, la pastanaga i la ceba morada són de de la cistella d’aquesta setmana de Can Perol; el formatge de cabra també és ecològic, però el compro setmanalment a la dietètica Colomer del carrer de Mar de Badalona; les maduixes i els tomàquets no són ecològics ni de proximitat, de fet les maduixes no són ni de temporada, però les he vist al mercat i m’han vingut molt de gust; i els fruits secs són de Can Corbera, el millor lloc de Badalona per comprar fruits secs i altres productes que, ara per Nadal, segur que entren a moltes llars.

Ingredients per a 4 persones:

una escarola
2 pastanagues
1/2 ceba vermella d’Amposta
tomàquets cirerols de branca
4 maduixots
formatge fresc de cabra
fruits secs (nous, pipes de carabassa, festucs, pipes de gira-sol, panses i aranyons)
orenga
oli d’oliva, sal i vinagre

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts

IMG_1484

  • Primer de tot, renteu bé l’escarola retirant-ne les fulles més verdes, i talleu-la a trossos. Escorreu-la bé i poseu-la en quatre plats o en una safata gran.
  • Peleu la pastanaga i talleu-la a rodanxes; renteu bé la ceba i talleu-la en juliana; netegeu els cirerols i partiu-los per la meitat.
  • Poseu les verdures tallades per sobre l’escarola.
  • Renteu les maduixes, talleu-les a daus i escampeu-les també per sobre l’amanida.
  • Talleu el formatge fresc a daus grans i afegiu-los.
  • Acabeu de decorar l’amanida amb un grapat generós de fruits secs i una mica d’orenga.
  • Amaniu amb oli, sal i vinagre al gust.

Un plat ben saludable, gustós i molt vistós!

1/12/12

Taller de cuina romana antiga: dàtils amb mel

2012-11-08 09.43.26

La setmana passada, amb els meus alumnes de Cultura Clàssica de 3r d’ESO, vam organitzar un petit taller de cuina romana antiga al laboratori de l’escola. Com que no tenim fogons ni una cuina adequada per poder coure aliments, vaig escollir dues receptes que poguéssim preparar bé sense foc: una, com no podia ser d’altra manera, va ser l’omnipresent garum, un condiment molt utilitzat en tota mena de plats de la Roma antiga; l’altre van ser unes postres que juguen amb el contrast entre dolç i salat pel qual sentien predilecció els romans i que vam elaborar amb dàtils i fruita seca.

Cada alumne es va encarregar de portar un ingredient diferent per elaborar les diferents receptes i jo vaig portar tots els estris necessaris i una ampolleta de most, una beguda sense alcohol adequada per a nens i nenes, però que recorda el vi que solien prendre els romans de classe benestant per acompanyar els seus banquets i està fet a base de raïms, un dels productes fonamentals de la cuina mediterrània.

Mentre un grupet d’alumnes anaven traient el pinyol de les olives per fer el garum, un altre grupet treia el pinyol dels dàtils per farcir-los amb nous i arrebossar-los amb mel i sal. La recepta del garum ja us la vaig explicar temps enrere, així que aprofitarem el post d’avui per explicar-vos la recepta dels dàtils amb mel.

Ingredients per a 4 persones:

12 dàtils
6 nous
4 cullerades de mel
un polsim de sal

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts

  • Primer de tot, obrim els dàtils per la meitat verticalment i en retirem el pinyol.
  • Farcim els dàtils amb mitja nou i els tanquem prement amb els dits, procurant que es vegi una mica la nou de dins.
  • Posem quatre cullerades de mel en una tassa i l’escalfem al microones uns segons, fins que quedi ben líquida. Amb un pinzell de silicona, pintem els dàtils de manera que quedin ben lluents. En la recepta original, que vaig aprendre al taller d’Eulàlia Fargas a la Boqueria de Barcelona, els dàtils es fregien en una paella amb la mel, però per evitar treballar amb foc el truc del microones esà la mar de bé.
  • Finalment, empolvorem els dàtils amb una mica de sal i ja estaran llestos per fer-ne el tast.

2012-11-08 09.45.41

El taller va sortir molt bé. Tots els alumnes van col·laborar engrescats amb les tasques encomanades i, el millor de tot, van gaudir tan del procés d’elaboració com de la posterior degustació. El garum, que vam acompanyar amb unes torradetes, va tenir un èxit apoteòsic, i els dàtils amb mel també els van entusiasmar. Està clar que haurem de repetir l’experiència!