14/5/08

Avui inaugurem secció: el racó Montignac

S’acosta l’estiu i una de les preocupacions de moltes dones –i cada cop de més homes- és intentar eliminar alguns quilets de més que hem anat acumulant durant l’hivern i que, a l’hora de lluir el biquini, més aviat ens destorben. És a partir d’aquest moment, doncs, que es posa en marxa l’anomenada “operación biquini” que moltes dones associen amb un període de restriccions i de passar gana, molta gana.

És per estalviar-vos aquest “passar gana” i per ajudar-vos a perdre alguns quilets abans de l’estiu que he decidit explicar-vos el meu secret (per a molts potser ja conegut): el Mètode Montignac. Jo vaig descobrir aquest mètode fa alguns anys, després d’haver fracassat rotundament amb altres dietes de tipus hipocalòric i us puc assegurar que és un mètode eficaç i sa, malgrat les crítiques que ha rebut darrerament.

Tot va començar quan, arran de deixar de fumar, com passa a molts i a moltes, vaig engreixar-me alguns quilets que no volien marxar de cap manera. Vaig intentar fer-los baixar seguint diferents tipus de dietes basades en la ingestió de calories, però va ser un fracàs i un verdader suplici. Menjar amanidetes tot el dia i gall d’indi a la planxa és la cosa més avorrida del món. Jo em declaro incapaç de seguir aquesta mena de dietes i, el pitjor de tot era que després de cada àpat em quedava amb la sensació de no haver menjat res. Podria acceptar passar gana un parell de dies, però per fer baixar 4 o 5 quilos cal ser constant durant almenys un mes.


Quan ja estava a punt de llençar la tovallola, el Pansu i la Lupe –uns bons amics que ja he esmentat alguna vegada en aquest blog- ens van parlar del Mètode Montignac. D’entrada em va semblar una estupidesa, perquè em costa creure en aquestes dietes miraculoses, però vaig decidir provar-ho. Vaig aconseguir el llibre La dieta Montignac. Coma por placer y manténgase delgado, essencial per conèixer a fons els principis de la dieta i amb un títol que em va semblar força atractiu. Després d’haver assimilat tots aquests principis, vaig posar en marxa la dieta i, al cap d’un mes, havia perdut 5 quilos, sense cap mena d’esforç. I el millor de tot és que gràcies a aquest llibre vaig descobrir un munt de receptes molt interessants i vaig començar a introduir-me en el món de la cuina francesa.

Us recomano aquesta dieta si sou amants del bon menjar i heu provat altres dietes que us feien passar massa gana. Però també us he d’advertir d’una cosa: si comenceu amb aquest mètode heu de tenir la força de voluntat de seguir-lo amb constància i sense fer excepcions (no si val allò de que el cap de setmana no passa res). I si voleu que la pèrdua de pes sigui permanent haureu de seguir la dieta durant 3 mesos, encara que us sorprenguin els resultats obtinguts el primer mes.

Què, us animeu? En els propers posts us aniré explicant els principis de la dieta i us proposaré algunes receptes que, encara que no seguiu el Mètode, us semblaran força atractives. Ja veureu!

3 comentarios:

Núria dijo...

Anna!! Em sento molt identificada amb el tema montignac. Per mi va ser un gran descubriment. Havía d'aprimar-me molts kilos i em deprimia estar a dieta. Amb monty, això no em va passar i vaig aconseguir perdre 30 kilos!! Es cert que si ho deixes tornes, però estic un altre vegada a la càrrega. Com has pogut veure al meu blog, intento adaptar.gairebé tot..jeje

La Taula d'en Bernat dijo...

Benvinguda a la Taula d'en Bernat, Snur! I enhorabona per la teva constància. Perdre 30 kilos no ha de ser fàcil seguèixis un mètode o un altre. Però la veritat és que el senyor Montignac ens ho posa bastant fàcil. Jo agraeixo molt no haver de passar gana i poder-me donar alguns capricis com unes preses de xocolata o un trosset de formatge... Vaig descobrir aquest mètode fa tres anys; acabava de deixar de fumar i em vaig engreixar 5 o 6 quilos que no baixaven de cap manera. Aleshores un amic em va parlar del senyor Monty i en un mes em vaig treure 4 quilos de sobre. Ara fa un mes i poc que he tornat a fer dieta, per treure'm 4 o 5 quilos abans de l'estiu, però els dos darrers no volen marxar de cap manera...
Haurem de ser constants!!!
Visitaré el teu blog per veure algunes receptes!

Núria dijo...

Visita el meu blog quan vulguis. Una mica de paciència amb els dos kilos que et falten...Costa més quan estàs a prop del teu pes ideal.