Fira de l'arrop 2008

Aquesta tarda, com cada any, l’Aleix i jo hem anat a fer un tomb per la fira de l’arrop, acompanyats per la seva mare i la iaia Maria, una excel·lent cuinera de la qual us he parlat algun cop.

Aquesta fira, coma bona amant de la gastronomia, és per a mi una de les millors atraccions de les Festes de Maig, que com a bona badalonina segueixo entusiasmada. Puc imaginar un mes de maig sense dimoni (tot i que no me n’he perdut cap) o sense correfocs, però no puc imaginar-me unes festes de maig sense fer una passejadeta pel carrer del Temple, l’ample carrer que du a l’església de Santa Maria i que, el dia de la fira, desplega les seves paradetes plenes de productes d’arreu de Catalunya i Espanya.


El nom de la fira ens remunta als seus orígens, quan el producte principal que es venia era l’arrop. Per a mi l’arrop és un producte conegut, perquè des de ben menuda la mare ens portava a la fira i ens ensenyava aquesta mena de productes que no es veuen cada dia. Però malauradament la majoria de gent de la meva edat no saben què és. Doncs bé, l’arrop, que normalment es ven en les paradetes de fruita confitada, no és res més que carabassa confitada. A diferència de les altres fruites, el seu aspecte no és gaire apetitós, però és una menja molt preuada. A mi, personalment, no m’agrada gaire perquè és molt dolç i quest any, que estic a dieta, no m’ha costat gaire esforç prescindir-ne.

Però la fira de l’arrop es va anar engrandint amb altres productes com la mel de diferents tipus, la bresca, herbes medicinals i tes... Actualment també hi tenen una bona presència les paradetes de formatges i embotits artesanals. També hi hem vist olives, pans artesanals i de diferents sabors, oli d’oliva i olis aromatitzats i altres productes menys usuals com les tòfones d’estiu, el foie, les fruites liofilitzades... Aquest any fins i tot hem vist una parada amb bacallà salat!

Però de tots aquests productes n’hi ha dos que sempre ens emportem a casa i que tornen boig el meu xicot: el Bragulat (que és una mena de sidral granulat) i les pegadolces, que poden servir per sucar el sidral. Altres anys també havíem comprat caramels artesanals però aquest any amb tot això de la dieta... que no ha pogut ser, vaja!

Tampoc ens hem endut els exquisits pastissos de formatge que tenen un pinta irresistible però que, malauradament, estan plens de sucre.

El que sí que ens hem endut és un tros de formatge d’ovella, que hem comprat a “Los Extremeños” –una de les parades més concorregudes i amb més varietat de productes-, una secallona, una tòfona fresca, uns bolets deshidratats i un paquet de pasta de blat dur, que és ideal per a la dieta Montignac (ja us en parlaré més detingudament).

Us deixo amb aquestes imatges perquè aneu fent boca...