Tres aperitius de Festa

Avui us presento tres aperitius que vaig preparar fa poc per a un sopar amb la família i que em semblen ideals per a un àpat d’aquestes Festes. De fet, algun d’aquests aperitius caurà la nit del 24, però de moment no direm quin…

TAPA D’ANXOVES I CEBA

anxoves de l’Escala
tàperes
melmelada de tomàquet
ceba de Ikea
tortas de blat (jo faig servir les de la Bimbo)
oli d’oliva

• Primer de tot talleu les tortas amb un ganivet donant-los forma rectangular. De cada oblea us en poden sortir tres.
• Seguidament escalfeu una planxa i torreu-hi les bases durant uns segons per cada banda.
• Disposeu per sobre de cada base una mica de melmelada de tomàquet. Si la voleu casolana, aquí us explico com elaborar-la, però també podeu fer servir una melmelada de tomàquet de qualitat.
• Poseu sobre el tomàquet l’anxova, les tàperes i la ceba de Ikea, i amaniu amb un rajolinet d’oli.

MOUSSE DE FOIE AMB PERES TRUFADES

Aquesta tapa ens la va ensenyar el Xesco Bueno al darrer taller de cuina que vam fer a Sabores, una de les meves escoles de cuina preferides. I va tenir tant d’èxit que la majoria d’assistents vam sortir convençuts que la repetiríem a casa, és per això que potser la veieu o l’heu vist en algun altre blog. Jo us en presento aquí la meva versió.

Ingredients per a 6 persones:

500 ml de nata per muntar
150 g de foie micuit
2 sobres de quallada Royal
Un rajolí de llet
Oli de tòfona blanca (tuber magnatum o estivum)
1 tòfona
3 peres
sal

• Poseu la nata líquida en un cassó a foc mig i deixeu que es vagi escalfant.
• Mentrestant, dissoleu la quallada en pols amb una mica de llet i coleu-la al cassó amb la crema de llet.
• Afegiu-hi el foie micuit tallat a daus i deixeu que bulli un parell de minuts tot remenant amb una cullera de fusta.
• Tritureu la mescla amb una batedora elèctrica i disposeu-la en recipients transparents. Una copa de còctel és ideal, jo vaig fer-les servir de plàstic.
• Mentre la mousse va temperant-se, peleu les peres i talleu-les, cada meitat, en quatre grills.
• Poseu les peres tallades en un plat fondo i condimenteu-les amb una mica de sal i l’oli de tòfona.
• Cobriu el plat amb un film transparent i coeu les pomes durant 5 minuts al microones (màxima potència).
• Un cop cuits, poseu els trossos de pera sobre les mousses i afegiu-hi unes làmines de tòfona.
• Poseu les copes a la nevera fins uns minuts abans de servir i acabeu de condimentar amb unes gotes de tòfona.

La tòfona, com ja sabreu, és un producte car, però també s’ha de dir que n’hi ha per a totes les butxaques. Les que podeu trobar al súper i que estan molt bé de preu no tenen sabor de res, però en aquest cas ens aniran perfecte per decorar les copes. L’oli de tòfona serà el que aportarà el sabor al plat i, com us podeu imaginar, resulta molt més econòmic que comprar una trufa. Jo sempre compro l’oli de tòfona blanca que venen a La Senalla, de la casa Urbani Truffles. L’ampolleta ronda els 8 €, però és d’autèntica trufa blanca italiana (tuber magnatum) i només amb unes gotes aromatitza cremes de verdura, ous, risottos, pasta… És una passada!

També podeu comprar làmines de tòfona blanca (aestivium o magnatum) que, normalment, ja vénen amb l’oli que necessitareu per aromatitzar les peres. Però les làmines de trufa us resultaran molt més cares. Les de la casa Toscobosco són excel·lents, però aquí costa trobar-ne si no és per encàrrec.

POP A LA GALLEGA

 

unes potes de pop congelades
pebre vermell dolç o picant
sal i oli d’oliva verge extra

• El dia abans, traieu el pop de la nevera i deixeu que es vagi descongelant de manera natural.
• Poseu un cassó amb aigua al foc i, quan arrenqui el bull, coeu-hi el pop durant uns 15-20 minuts. És recomanable, abans d’introduir-lo definitivament a l’olla, enganyar el pop, és a dir, escaldar-lo tres vegades, posant-lo i traient-lo de l’aigua. D’aquesta manera s’aconsegueix que les potes no es cargolin i la pell no es desprengui. Hi ha, també, qui posa un tap de suro a l’olla perquè la carn del pop quedi més tova, però jo no ho he fet mai.
• Un cop cuit, escorreu bé el pop i talleu-lo a rodanxes que anireu disposant sobre un plat o una base de fusta.
• Amaniu-lo amb oli d’oliva i sal i empolvoreu-lo amb pebre vermell. Podeu fer servir pebre dolç o picant, o una mescla de les dues espècies.

Ja veieu que us presento tres propostes moooooolt fàcils de fer i que llueixen molt a taula. A veure si us animeu a preparar-ne alguna!

Ous quadrats amb rossinyols

Aprofito el post d’avui per presentar-vos una proposta d’aperitiu molt fàcil de fer i original i per donar-vos una bona idea per a un detallet o amic invisible d’aquestes Festes. Per elaborar aquest plat només necessitareu els ingredients de la recepta i un motlle per a fer ous quadrats de la casa Lékué. Jo el vaig comprar fa unes setmanes al Cullerot de Badalona, un autèntic paradís per als amants dels estris de cuina, on trobareu altres productes de la marca Lékué i un munt d’idees de tots els preus per regalar a qualsevol amant de la cuina. El motlle que he fet servir jo crec que rondava els 9 euros.

Ingredients per a 4 persones:

4 ous grans
400 g de rossinyols
3 talls de pernil serrà
porradell o julivert picat
oli d’oliva i sal

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts

• Primer de tot, netegeu els bolets amb un drap o un pinzell i saltegeu-los en una paella amb una mica d’oli i un polsim de sal.
• Unteu el motlle amb una mica d’oli d’oliva (també podríeu fer servir oli trufat per aromatitzar l’ou), introduïu-hi l’ou i poseu-hi per sobre alguns bolets.
• Tapeu bé el motlle amb la seva tapa i introduïu-lo al microones el temps desitjat. Al manual d’instruccions hi ha algunes indicacions del temps de cocció, segons si es vol obtenir un ou més o menys sucós, o si es vol fer un ou dur. A mi, amb el microones de casa, les indicacions del manual no em van funcionar i per fer aquest ou, que va quedar una mica cru per dins, el vaig tenir gairebé un minut a màxima potència. El més recomanable, és que el primer el deixeu 30-35 segons i, a partir d’aquí, aneu controlant cada 10 segons fins obtenir el punt desitjat.
• Un cop cuit, desmotllem l’ou sobre el plat on el servirem i repetim l’operació amb la resta d’ous.
• Posem els tres talls de pernil ben plans i separats durant 3 minuts al microones. Mentrestant, acabem de guarnir els ous amb uns quants bolets més i el porradell o el julivert picats.
• Passats els 3 minuts, traiem el pernil del microones, el piquem amb la mà de morter i el posem per sobre de l’ou i pel voltant del plat.

Ja veureu com és un plat molt gustós i sorprenent! I si ho preferiu, podeu fer la vostra versió de l’ou quadrat posant-hi verduretes o el que us digui la inspiració del moment.

Torró cremós de xocolata amb blat de moro i Cointreau

Una mica  tard, ja ho sé, però si hi sóc a temps m’agradaria participar en la Recepta del 15 que, una vegada més organitzen Xocalata desfeta i Els Fogons de la Bordeta, aquesta vegada amb una proposta molt nadalenca: els torrons.

La veritat és que fer torrons a casa ni se m’havia passat pel cap, però les propostes que he anat veient aquests dies pels blocs que segueixo m’han engrescat a provar-ho.

He volgut començar pel torró de xocolata, que és el que m’ha semblat menys complicat i, per afegir-hi una mica de creativitat, m’he decidit per donar-li un toc salat que em sembla que queda fantàstic amb la xocolata. A més, he procurat que el resultat fos un torró cremós, apte per a tota la família, incloses les iaies!

Ingredients:

300 g de xocolata per fondre
200 ml de nata (30% mg)
40 g de sucre
40 g de mantega
un grapat de quicos
un polsim de sal
4 cullerades soperes de Cointreau
1 motlle per a torrons de xocolata

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts

• Primer de tot poseu un grapat generós de quicos a la picadora elèctrica i piqueu-los fins fer-ne una pols no massa fina.
• A continuació, poseu en un cossi la nata, la mantega, el sucre, el Cointreau i la xocolata trossejada. Jo he fet servir la xocolata per a postres de la marca Nestlé i, realment, és ideal  per fondre.
• Escalfeu els ingredients a foc mig sense deixar de remenar amb una cullera de fusta.
• Quan els ingredients estiguin fosos i ben amalgamats, afegiu-hi el granulat de quicos reservant-ne una mica per decorar.
• Remeneu bé la mescla i disposeu-la dins d’un motlle per a torrons de xocolata prèviament empolvorat amb una mica del granulat de quico. De motlles en trobareu de fusta, silicona i plàstic. Jo he fet servir els que tenen al Cullerot de Badalona i m’ha anat molt bé. A més, a la mateixa tenda tenen fundes per als torrons que són molt semblants a les de pastisseria o torroneria. Fixeu-vos també en el model de motlle que elegiu, perquè n’hi ha de diferents tipus segons la mena de torró que es vol elaborar. Els motlles per a torrons de xocolata solen ser ondulats, mentre que els que s’empren per al tradicional torró de Xixona o de rovell són llisos.
• Empolvoreu amb una mica de sal i deixeu refredar la xocolata. Quan estigui a temperatura ambient, introduïu el motlle a la nevera, si pot ser durant 24 hores.
• Per desmotllar el torró, us aconsello que resseguiu el contorn amb un ganivet mullat amb aigua calenta i que introduïu el cul del motlle durant uns segons en aigua calenta. No us passeu perquè si no la xocolata es desfaria.
• Poseu el motlle cap per avall sobre una safata i premeu amb els dits per fer sortir el torró.
• Podeu acabar de decorar el torró amb una mica més de granulat de blat de moro.

He de dir que estic molt satisfeta del resultat del meu primer torró, però també he de confessar que pensava que quedaria més cruixent. El granulat de quico, barrejat amb la xocolata, queda una mica estovat i s’enganxa una mica a les dents. La propera vegada, que segurament serà abans del dia 24, provaré la mateixa recepta amb granulat de festucs!

Bacallà al vapor amb romesco i porradell

La recepta que us presento avui és fruit d’una improvisació d’última hora. Eren les deu tocades i encara no tenia fet el sopar. Darrerament vaig tan atrafegada que sovint arriba l’hora de sopar i no tinc esma ni ganes de posar-me a fer res que exigeixi massa esforç. Avui només tenia a la nevera uns trossos de bacallà en remull que havia comprat a La Islandesa (Salaons Lluís de Badalona) i que pensava fer demà per dinar, però m’ha semblat que estaven al punt de sal i he decidit avançar l’hora de la seva fi. L’Aleix no és un apassionat del bacallà i, sempre que en faig, he de pensar a disfressar-lo d’alguna manera. Aquest vespre m’he inspirat amb un pot de romesco que tenia fet de la setmana passada i unes tiges de porradell que tenia a la safata de les verdures. Amb aquests tres ingredients i menys de 10 minuts de temps he preparat un sopar que ens ha deixat a tots dos enamorats.

Ingredients per a 4 persones:
8 talls de morro de bacallà
salsa romesco
porradell

Preparació:
Temps estimat: 5 minuts (si tenim fet el romesco)

• Escorrem bé el bacallà prèviament dessalat. Com he dit en altres ocasions, el bacallà acostumo a comprar-lo a La Islandesa, prop de la plaça Maignon de Badalona. Aquest cop vaig agafar un parell de tires del morro per dessalar a casa que feien molt de goig. Tot i que hi ha diferents mètodes per dessalar el bacallà, jo normalment el rento bé a raig d’aixeta i el deixo en remull un parell o tres de dies, el tercer dia canvio l’aigua i giro els trossos de bacallà i, el dia abans de menjar-lo (cap al cinquè dia de remull) torno a canviar l’aigua un o dos cops. El procés de dessalació, però, depèn molt del gruix de la peça i del gust del consumidor. A mi el bacallà m’agrada un xic salat.
• Posem el bacallà en un estoig de silicona estil Lekué i el coem al vapor durant 4 minuts al microones (a mitja potència). El bacallà sempre és millor que quedi un pèl cru, si no tendeix a quedar ressec i no val res.
• Retirem els trossos de bacallà de l’estoig i, ben escorreguts, els disposem en un plat.
• Napem les porcions de bacallà amb la salsa romesco i decorem el plat amb una mica de porradell (cibulet, cebollino) picat.

Ja veieu que el plat no té cap complicació i us prometo que el teniu llest en 5 minuts. Només cal tenir el romesco fet i tenir un bon bacallà dessalat. El romesco el podeu comprar fet però us aconsello que el prepareu vosaltres mateixos. No costa gens de fer i es conserva durant setmanes. Jo aquesta vegada hi he posat un xic menys de picada (ametlla i avellana) i només mig all cru. Podeu veure el procediment d’elaboració al link que teniu més amunt, tot i que les quantitats i proporcions les podeu variar segons els vostres gustos.

La Sargantana restaurant

Ja fa temps, massa temps, que tinc pendent de parlar-vos del que per a mi és el millor restaurant de Badalona: La Sargantana. La nostra història amb La Sargantana es remunta a l’època de la nostra adolescència, quan La Sargantana estava situada al Carrer Sant Francesc de Badalona i era poc més que un bar de copes i torrades amb embotits que, això sí, comptava amb l’entranyable presència del Jose.

L’any 1996 l’Anna Abellán i l’Ignasi Niubó van agafar les regnes del negoci que, mica en mica, va anar afegint actes culturals a la seva agenda i va anar ampliant la seva oferta gastronòmica, fins convertir-se en un punt de referència per a tots els badalonins amants de les tertúlies, el bon ambient i la bona menja.

A finals del 2008, La Sargantana es va traslladar a la seva actual ubicació, al barri de Dalt La Vila, en una pintoresca cantonada entre el carrer Sant Sebastià i el Carrer de la Costa, el carrer amb més pendent de Dalt de la Vila i un dels racons més dibuixats, fotografiats i admirats de tot el barri.

Des que són a Dalt la Vila, l’equip de La Sargantana s’ha implicat de ple amb el barri defensant-ne els valors patrimonials i culturals i fomentant el desenvolupament de l’entorn. Un dels darrers projectes de La Sargantana va ser impulsar la rehabilitació de “Cal Fideuer”, antiga masia del segle XVI, situada al carrer Barcelona entre Quintana Alta i la plaça Constitució, una de les edificacions més antigues del barri de Dalt la Vila, on  va funcionar durant molts anys una popular botiga d’ultramarins. L’objectiu de “Cal Fideuer”, que actualment ja funciona com una cooperativa independent de La Sargantana, és oferir als badalonins una selecció de productes escollits sota criteris de qualitat i proximitat:  “El contacte directe amb els productors és un dels nostres objectius, així com una atenció especial a l’agricultura ecològica i a la de conreus de producció integrada. A més es fa un seguiment del producte, des del seu origen fins al consumidor, garantint un preu cooperatiu durant tot l’any”.

La Sargantana restaurant, però, és un lloc peculiar. No espereu trobar-hi una carta massa extensa ni taules vestides de gala. L’ambient de La Sargantana és un ambient distès i informal que contrasta amb una oferta gastronòmica que, per a mi, és del millor que es pot trobar avui en dia, i més tenint en compte la relació qualitat-preu. La carta, on podem trobar alguns dels tastets de tota la vida, és força escueta, però es complementa amb els suggeriments que cada nit anoten a la pissarra segons el peix subhastat a la llotja i els productes de mercat i temporada, que són els que marquen les directrius de la cuina de L’Ignasi Niubó, un xef excel·lent que ha sabut oferir als comensals plats de primera amb honestedat, sí, però també amb molt d’estil.

La cap de sala, Anna Abellán, és a més una bona sommelier amb bons coneixements sobre els vins de la terra, començant pels DO Alella i passant per altres regions vinícoles de casa nostra com el Montsant, el Priorat, la Terra Alta o el Penedès. Són, a més, molt aconsellables les cerveses d’elaboració artesanal.

Hem anat tantes vegades a La Sargantana, que crec que ja no ens queden massa plats de la carta per tastar. Si hi tornem és perquè no ens cansem mai de les seves esplèndides amanides, els seus tastets llaminers i les noves propostes de l’Ignasi, que mica en mica va creant plats amb arrels molt nostrades i alhora creatives.

La darrera vegada que vam ser-hi, hi vam anar amb els meus pares per celebrar que ja havien sortit a la llum Les receptes de la Taula d’en Bernat. Vam decidir, com fem habitualment, compartir una sèrie de tastets, i ens va sorprendre veure que la carta havia estat considerablement ampliada.

Per començar, vam demanar la clàssica amanida de bolets que tantes vegades hem demanat, tot i que a mi també m’encanta la de formatge de cabra amb fruits secs. Les amanides de La Sargantana no són unes amanides qualsevol, a més de ser racions més que generoses, la presentació és sempre exquisida i el contrast de textures i colors és espectacular.

Vam seguir amb el confit d’albergínia, un altre clàssic que mai em puc resistir a demanar, i una innovació: el paté de formatge fresc d’ovella a l’alfàbrega. Els dos plats, acompanyats amb pa de pita acabat de fer, van tenir un èxit espectacular i la presentació em va semblar exquisida.

Un altre clàssic que no falta mai quan anem a La Sargantana, i que he fet a casa més d’una vegada, són les torradetes de sobrassada amb mel, un contrast de dolç i salat que no sé què té però fa les delícies de tots els comensals. Abans acompanyaven el plat amb tàperes gegants, però darrerament he vist que les han retirat i les han substituït per ruca i altres vegetals que, no n’estic segura, però tenen pinta de ser algues.

Vam seguir la degustació amb un altre clàssic més recent però que crec que costarà que desaparegui de la carta de La Sargantana: el pop a la badalonina, una versió que l’Ignasi ha creat a partir d’un plat tradicional dels pescadors badalonins. Antigament, els pescadors de les costes catalanes solien preparar el pop trossejat, bullit amb patates i afegint-hi al darrer moment un bon allioli. La meva tieta, la Teresa, encara prepara el pop amb patates a l’estil tradicional i abans de servir-lo mareja l’olla amunt i avall del passadís perquè tots els ingredients quedin ben mesclats. L’Ignasi ens proposa una versió molt més acurada d’aquest clàssic badaloní, on l’estètica i el bon sabor conjuguen a la perfecció. A casa l’hem elaborat un munt de vegades, sempre amb èxit, i és una de les receptes que podeu trobar a Les receptes de la Taula d’en Bernat.

El descobriment de la nit va ser, sense dubte, la llaminera de porc amb salsa de figues. Crec que l’havíem demanat alguna altra vegada, però aquest cop es van superar amb la presentació, amb flors comestibles que abellien notablement el plat i una disposició que gairebé feia pena menjar-s’ho!

Dos plats estrella que no vam menjar aquesta nit però que no vull deixar de recomanar-vos són el bacallà a la badalonina i el llobarro amb ceba, panses i pinyons. Dues autèntiques meravelles!!!

De postres, aquest cop ens vam decidir pel pa de pessic de xocolata i xutnei de prunes i el xutnei de prunes amb formatge d’ovella, que vam acabar compartint entre tots quatre i van posar punt i final a una degustació de primera.

Aprofito aquest post per dir-vos que el proper dimarts 13 de desembre La Sargantana organitza una presentació-degustació de Les receptes de la Taula d’en Bernat, on podrem parlar de menjar i degustar alguns dels plats del llibre que l’Ignasi s’ha ofert a elaborar especialment per a l’ocasió. El preu del sopar serà de 20 euros i es farà una oferta especial de sopar+llibre per 33 euros. A més, us anticipo que hi haurà alguna sorpreseta que no revelarem fins el final…

Restaurant Mareny

Aquest cap de setmana, després de molt de temps de no baixar per terres de l’Ebre, ens vam decidir a passar un cap de setmana amb els meus pares i la meva germana i l’Edmon a Les Cases d’Alcanar. L’excusa era perfecte: les XVIII Jornades Gastronòmiques dels cítrics i la galera. La veritat és que vam escollir unes dates perfectes per baixar a Les Cases, no només pels menús gastronòmics de què vam gaudir, sinó perquè és l’època de màxim esplendor dels tarongers i els terrenys que envolten els prats fan un goig especial. A més, vam tenir ocasió d’anar a collir mandarines al terreny d’uns bons amics de l’Edmon i ens en vam emportar una bona caixa cap a casa!

Avui, però, us vull parlar del menú degustació que vam fer a casa l’Elena, al restaurant Mareny, del qual ja us havia parlat en una altra ocasió. El cap de setmana passat els meus pares ja havien provat un dels plats que l’Elena havia dissenyat per al menú de les Jornades i en van quedar tan entusiasmats que no volien que ens el perdéssim.

Vam començar la degustació amb uns calamars a la planxa amb filet de llimona, un plat senzill on el protagonista va ser el calamar fresquíssim i saborós del Mediterrani amb el toc àcid de les llimones de la terra.

Per seguir obrint boca, l’Elena ens va preparar unes delicioses croquetes de galera, però no ens vam poder resistir a demanar els bunyols de bacallà, una de les especialitats de la casa que sempre demanem quan anem al Mareny.

El següent plat va ser, sens dubte, el protagonista del menú degustació: les angules amb mongetes i carxofes amb crema de galeres. L’Elena ens va explicar que el plat li havia ensenyat un senyor del poble, el Jaume, que va mostrar-li com es cuinava algunes setmanes abans. El més curiós és que, una cop va haver cuinat el plat, l’Elena va veure que el senyor es posava de genolls davant la cassola i començava a deixar anar, mig remugant, una oració al nen Jesús. De tots els ingredients del plat, aquesta oració va ser l’única cosa que el senyor Jaume va voler guardar en secret. Però, amb oració o sense oració, a l’Elena li va quedar un plat exquisit, amb un punt picant molt típic de les angules i una salseta estupenda que ens va fer sucar pa a tots els comensals.

El darrer plat de la degustació va ser un arròs caldós amb galeres i llagosta que –ja us ho aviso amb antelació- no seré capaç de descriure amb paraules. Si bé les galeres no són el meu marisc preferit, el gustet que van donar a l’arròs va ser exquisit. Vam deixar el plat ben escurat!

Vam acabar el dinar amb unes postres molt cítriques: un coc de taronja amb mousse de coco.

Mentre acabàvem de prendre el cafè, l’Elena em va avisar perquè entrés a la cuina, la qual cosa –no cal que us ho digui- em va fer molta il·lusió. No sé què deu tenir això d’entrar a les cuines dels restaurants que em fa una alegria tremenda… L’Elena em convidava a veure com acabava de donar el darrer toc de gràcia a una cassola de suquet de llagostins, una de les especialitats de la casa que també sembla guardar algun secret que la mestressa no acaba de desvetllar. Aquest cop vaig descobrir un dels ingredients que ja sospitava: el llorer. Però sembla que l’ingredient màgic encara està per desvetllar… Serà qüestió de tornar-hi ben aviat a veure si aquest cop el descobrim!

Ja veieu que al restaurant Mareny hi estem com a casa i hi mengem com uns reis. Les Jornades Gastronòmiques no acaben fins el dia 11 de desembre, així que encara esteu a temps de fer una escapada i provar aquest menú degustació que, de ben segur, no us deixarà indiferents. A més, menjar angules i llagosta per 33 euros és quelcom impensable per aquí Bracelona! Val la pena acostar-s’hi, de veritat!

XVIII Jornades Gastronòmiques dels cítrics i la galera

El cap de setmana passat, els meus pares van estar a Les Cases d’Alcanar, on passen molts caps de setmana i estius, gaudint de la tranquil·litat i la bona gastronomia del poble. Aquest cop, només arribar a casa, la meva mare em va trucar per convidar-nos a passar uns dies a Les Cases coincidint amb les Jornades Gastronòmiques que Alcanar i Les Cases d’Alcanar dediquen a dos productes autòctons de gran qualitat: els cítrics i les galeres. La finalitat d’aquestes jornades, com us podeu imaginar, és promocionar aquests productes locals de gran qualitat però, a més, és una ocasió excel·lent per conèixer alguns dels restaurants canareus i casarencs que, amb motiu de les Jornades Gastronòmiques, ofereixen menús degustació creatius amb els cítrics i les galeres com a protagonistes.

L’any 2008, en companyia de l’Àlex i l’Eli, vam tenir la sort de poder ser a Les Cases durant les Jornades i vam gaudir d’un menú fantàstic al Taller de Cuina Carme Guillemot d’Alcanar. Però aquest any, no ens volem perdre de cap manera el menú que ofereix l’Helena del Mareny, un dels nostres restaurants preferits de Les Cases del qual ja us vaig parlar aquí.

Els meus pares em van explicar que l’Helena els havia avançat un dels plats del menú, les angules amb carxofes i mongetes amb crema de galeres, i van quedar-ne tan enamorats que ja van demanar taula per no perdre’s la degustació sencera que, com podeu veure més avall, promet ser tot un delit per als paladars més exigents.

Podeu donar un tomb a la web d’Alcanar, on trobareu més informació sobre les Jornades Gastronòmiques, així com els menús de tots els restaurants que hi participen. L’escapada val la pena i, si esteu per Les Cases d’Alcanar entre l’1 i l11 de desembre no dubteu a entrar al restaurant Mareny, segur que no us decebrà!