28/2/08

Xavier Mor & Chocolatiers

C/ Aragó Nº 344 1º 1ª
Show room: C/ Aragó 391 baixos
08013 Barcelona
Tel. 600 49 87 26 - 93 208 11 14 - 93 208 11 15

Xavier Mor & Chocolatiers és una empresa dedicada exclusivament a l’elaboració de productes de xocolata. Tenen productes acabats, destinats directament a la consumició, però el més interessant és que disposen d’una àmplia gamma de preparats per tal que el client elabori ell mateix -a casa seva i de forma ben senzilla- algunes autèntiques delícies de xocolata.

De tots aquests preparats, que vénen envasats en llaunes, l’estrella indiscutible és el preparat per fer Coulant de xocolata (MOR&COULANT). La llauna conté 257g d’un preparat en pols amb el qual es poden preparar 6-7 coulants i, a més, inclou una mànega pastissera i 7 motlles de paper. La preparació és molt senzilla: només cal barrejar el contingut de la llauna amb 155g d’aigua i 106g d’oli d’oliva, remenar durant 3-4 minuts i omplir els motlles amb uns 80g de la massa obtinguda. A continuació, es posen els motlles al forn a 200º, durant 9 minuts. Es pot deixar refredar el coulant sense treure’l del motlle i escalfar-lo al microones durant 25 segons a 350w abans de servir-lo. També es pot congelar el producte un cop elaborat; en aquest cas, abans de servir-lo s’ha d’escalfar al microones durant 30 segons a mitja potència. En tots els casos, el resultat és immillorable. Us sorprendrà la xocolata líquida de l’interior i el gust intens del cacau crioll de primera qualitat. El preu de la llauna és de 13 euros, és a dir, que cada coulant surt per uns 2 euros. Creieu-me, val la pena. I l’avantatge principal d’aquest producte és que us permet elaborar el coulant amb hores d’antelació, la qual cosa s’agraeix quan tenim convidats.


Xavier Mor & Chocolatiers també disposa d’altres preparats de pastisseria i restauració domèstica, com ara els preparats en pols per elaborar brownies, cakes, biscuits, frappés, crema anglesa... Alguns d'aquest productes són novetats que encara no es troben al mercat i que es presentaran el proper 10 de març a la Fira de l'Alimentària. També podeu trobar-hi productes líquids, com la Crema Sacher per a cobrir pastissos, i altres productes de cobertura, com ametlla marcona, festuc iraní, escama de neula, ametlla caramel·litzada...



Si, finalment, decidiu deixar-vos caure per algun dels seus establiments no podreu evitar caure en la temptació d’uns bombons, unes roques de xocolata o, simplement una tauleta de xocolata negra (us aconsello la Gran Cru del 73%), blanca, amb llet o sense sucre. Una veritable delícia!

BROWNIE DE XOCOLATA DEL XAVIER MOR



El brownie de xocolata del Xavier Mor (MOR&BROWNIE) és una altre preparat en pols que permet una elaboració fàcil i ràpida. El resultat és un brownie de sabor pur i exquisit a base de cacau crioll de primera qualitat. I el més interessant de tot és que la preparació la podeu fer a casa en 5 minuts. Només cal que barregeu el producte en pols amb 200g d'oli d'oliva, 2 ous batuts, un grapat de nous picades, 80g d'aigua i una cullerada de postres de Cointreau. Remeneu durant 2 minuts amb una espàtula i, una vegada la pasta estigui ben homogènia, aboqueu-la en un motlle de 22-28 cm de diàmetre, prèviament untat amb mantega i pols de cacau. Preescalfeu el forn a 180º i coeu el brownie durant mitja hora aproximadament. Serviu-lo tebi i acompanyat de gelat de nous de macadàmia o d'unes làmines de taronja confitada.

Penseu que, igual que en el cas del coulant, us sortiran 6-7 racions de brownie que podeu preparar amb antelació i escalfar al microonoes abans de servir durant 25 segons a 350w. Si el congeleu, el podeu escalfar durant 30 segons a mitja potència.

Bon apetit!

26/2/08

Rap amb patates i llagostins


Aquesta recepta la vaig descobrir fa uns mesos, quan l'àvia del meu company -la iaia Maria- em va regalar un llibret de receptes de la Rosalia, la nostra cuinera mediàtica. Es tracta d'una recepta una mica cara, que podem reservar per a ocasions especials. És possible abaratir-ne el cost si l'elaboreu amb productes congelats, però la qualitat, evidentment, també minvarà.

Ingredients per a 6 persones:
1 kg de patates
1 cua de rap en rodanxes
3-4 llagostins per cap
50 g de mantega
250 ml de crema de llet
100 g de formatge ratllat
Farina

Per a l'all i oli:
250 ml d'oli d'oliva
1 rovell d'ou
alls (algust)

Per al brou:
1 l d'aigua
1 got de vi blanc
1 ceba
5 g de pebre negre
Llorer
All i julibert


Preparació:
Temps estimat: 1 hora

  • Primer de tot bulliu les patates amb pell i un polsim de sal. Si aneu justos de temps, podeu coure-les al microones. Jo ho he fet algunes vegades i el resultat és prou acceptable. Un cop cuites, les peleu i les talleu a rodanxes tot disposant-les en una safata de vidre per anar al forn. Reserveu.
  • A continuació prepareu un brou curt amb la ceba picada, el llorer, l'all, el julivert, el pebre negre i una copeta de vi blanc. Jo acostumo a daurar primer la ceba amb una cullerada sopera d'oli d'oliva.
  • Quan hagi bullit uns 10 minuts, hi afegiu els trossos de rap. Quan estiguin al dente, retireu-los i escorreu-los en escorredor de peix.
  • A la mateixa cassola, bulliu-hi els llagostins durant uns 2 minuts. Retireu-los de la cassola i peleu-los un a un, exepte un per cap, que farem servir posetriorment per guarnir el plat. Reserveu el brou de peix.
  • Seguidament, ja podeu muntar la safata: a sobre les patates, poseu-hi els trossets de rap -prèviament desossats i sense restes de pell- i els llagostins.
  • Prepareu un allioli no massa espès i aboqueu-lo per sobre el rap i els llagsotins, procurant que les cues dels llagostins quedin a la vista. Si l'allioli us queda massa espès, el podeu diluir amb un rajolí d'aigua i remenant ràpidament.
  • A continuació, coleu el brou de peix i afegiu-hi la crema de llet, la mantega i dues cullerades de farina. Poseu-ho al foc no massa alt i prepareu la beixamel que servirà per cobrir tota la safata.
  • Un cop disposada la beixamel per sobre de l'allioli, poseu-hi el formatge ratllat per damunt. Us aconsello que no feu servir un formatge massa gustós per evitar que desmereixi el gust del peix.
  • Poseu la safata al forn prèviament escalfat a 200º i gratineu fins que el formatge estigui torradet. Al darrer moment poseu-hi al damunt els llagostins sencers que havíem reservat.
_________________________________________________

Aquí teniu la prova de l'exit rotund de la recepta. Sembla que els convidats estan força entusiasmats, i això que encara no han probat el plat!

Sopar d'any nou amb en Pansu i la Lupe

25/2/08

Bacallà amb paté d'olivada


Aquest és un plat molt fàcil d'elaborar i que es pot servir tant fred com calent. És la solució perfecta per a un sopar en què es vulgui quedar bé sense passar massa estona a la cuina. Animeu-vos, és molt fàcil!
Ingredients per a 4 persones:
4 talls del morro de bacallà
1k de tomàquets madurs
un pot de paté d'olivada negre
Preparació:
Temps estimat: 20 minuts
  • Un cop dessalat el bacallà, poseu-lo a bullir durant 3-5 minuts segons el gruix. És molt importnant que el bacallà no es cogui més del compte, perquè si queda eixarreït perd tota la gràcia. Val més que quedi un pèl cru per dins.
  • Un cop cuit, el poseu en un escorredor de peix perquè perdi tota l'aigua.
  • Ratlleu els tomàquets i passeu el tomàquet ratllat per un colador per treure'n l'excés de suc. Afegiu-hi una mica d'oli i sal.
  • Si voleu, podeu coure el tomàquet en una paella; però, si voleu estalviar-vos feina, l'hi podeu posar cru i quedarà igualment bo, especialment si el serviu fred.
  • Poseu un tros de bacallà a cada plat. La pell la podeu deixar a la banda de sota o retirar-la abans de servir. A sobre de cada tros, poseu-hi una capa generosa de tomàquet i, amb ajuda de dues culleretes, hi afegiu l'olivada.
  • Podeu deixar el plat muntat a la nevera durant unes hores abans de servir. Just abans de servir-lo podeu empolvorar el plat amb una mica de pebre vermell mòlt.

Fricandó de vedella amb bolets i orellanes


Aquí us presento una deliciosa recepta de fricandó amb bolets inspirada en una proposta del llibre "La cuina de sempre, al dia". Es tracta d'un plat de tota la vida, que sovint associem a les àvies, però que a tots ens agrada degustar de tant en tant. Convido a tota la gent jove a mantenir viva la nostra tradició culinària i a recopilar totes les receptes i els trucs de les àvies, que mai fallen.

Ingredeints per a 4 persones:

600g de contra o peixet de vedella
400g d'escalunyes o ceba
200g de pastanaga
300g de tomàquets pelats
250 ml de vi negre
10g de moixernons secs
16 rovellons mitjanets o petits
8 orellanes
75g d'avellanes
1/2 cabeça d'alls
1 presa de xocolata de la pedra
safrà, sal, pebre i sucre
julivert
farina i oli d'oliva

Preparació:
Temps estimat: 3-4 hores


  • Primer de tot, salpebreu i enfarineu la carn i fregiu-la en una paella amb una mica d'oli. Quan hagi agafat color apagueu el foc i reserveu la carn en una cassola gran.
  • A la mateixa paella on heu fregit la carn, poseu-hi les escalunyes o la ceba picades i, quan estiguin rosses, afegiu-hi la pastanaga tallada a daus petits.
  • Mentrestant, poseu un cassó amb aigua al foc. Quan arrenqui el bull, hi tireu els rovellons ben nets i els escaldeu durant 1 minut. Mentre l'aigua arrenca el bull, poseu els moixernons amb aigua calenta perquè es vagin hidratant.
  • Quan la pastanaga estigui daurada, aboqueu-hi el vi negre; deixeu-lo reduïr i, tot seguit, afegiu-hi el tomàquet pelat tallat ben menut.
  • A continuació, prepareu una picada amb les avellanes, la xocolata, el safrà, els alls i el julivert. Aboqueu la picada al sofregit i, seguidament, poseu a bullir un litre d'aigua en un cassó.
  • Quan estigui ben cuit, retireu el sofregit i passeu-lo per la batedora. Tot seguit, aboqueu-lo a la cassola amb la carn. Afegiu-hi els bolets (els moixernons i els rovellons) i dues cullerades soperes de farina. Us aconsello que passeu la farina per un tamís o que la diluïu prèviament amb mig got d'aigua. Jo sempre ho faig així per evitar la formació de grumolls. Al cap de 3 minuts, aboqueu-hi l'aigua que teníeu bullint.
  • Deixeu coure el fricandó tapat durant una hora a foc molt lent, fins que la carn estigui tova. De tant en tant, comproveu amb una cullera de fusta que la carn no s'enganxa a la cassola. Si el suc espessa massa, aneu-hi afegint l'aigua que sigui necessària. Quan quedin uns 20 minuts per apagar el foc, afegiu-hi les orellanes.

NOTA A LA RECEPTA: Si feu servir les quantitats que us proposo, veureu que us sobrarà força suc. Genial! El congeleu i ja teniu fricandó per un altre día. Una altra proposta extravagant però realment aconsellable és que elaboreu, en un obrir i tancar d'ulls, un deliciós "Risotto de fricandó". No us en penedireu. ________________________________________________

RISOTTO DE FRICANDÓ

Ingredients per a 4 persones:

400g d'arròs
Les sobres del fricandó amb algún bolet trossejat
1l de brou de pollastre (Gallina Blanca)
opcional: crema de llet i parmesà ratllat

Preparació:

Per elaborar aquesta recepta senzillíssima, només cal que descongeleu el fricandó, el poseu en una cassola i l'escalfeu. A continuació, hi afegiu l'arròs. Remeneu i el deixeu coure 2-3 minuts. Tot seguit, hi aneu afegint el brou, mica en mica i sense deixar de remenar. Aneu repetint l'operació fins que l'arròs estigui al dente. Al darrer moment, si voleu que l'arròs adquireixi la textura pròpia del risotto a la italiana, afegiu-hi una mica de crema de llet i un polsim de parmesà ratllat.

Filet de porc amb confit d'escalunyes i cruixent de pernil ibèric


Aquesta recepta està inspirada en una proposta que Michel Montignac fa en el seu llibre "200 recetas mediterràneas". Les principals diferències són que l'ingredeint principal passa de ser escalopa de vedella a ser filet de porc i que la ceba confitada tradicional passa a ser el més sofisticat confit d'échalotes.

Ingredients per a 4 persones:

2 filets de porc
100g de pernil ibèric
1 pot de confit d'échalotes
200 ml de crema de llet o crême fraiche
oli, sal i pebre

Preparació:
Temps estimat: 25 minuts


  • Primer de tot preescalfeu el forn a 180º aproximadament.
  • A continuació, fregiu en una paella els talls de pernil. N'hi ha prou amb 2 minuts per cada costat. I no cal que hi poseu massa oli, amb una cullerada sopera n'hi ha prou.
  • Escorreu els talls de pernil en un paper absorbent i, seguidament, els poseu al forn sobre un paper d'alumini. Apujeu la temperatura fins a 200º i deixeu els talls fins que estiguin completament cruixents.
  • Salpimenteu el filet de porc i coueu-lo a foc ben lent en una altra paella, amb una mica d'oli d'oliva verge extra. Quan estigui al punt, retireu-lo del foc i talleu-lo en talls de 1'5 cm aproximadament. Reserveu.
  • Quan els talls de pernil estiguin totalment rígids, traieu-los del forn. Deixeu-los refredar uns minuts i, a continuació, piqueu-los amb la mà de morter (també podeu utilitzar un molinet de cafè o una picadora elèctrica).
  • Seguidament, poseu en una paella 4 cullerades soperes de confit d'échalotes, una ampolla petita de crema de llet, una mica de sal i un polsim de pebre. Escalfeu el contingut a foc lent i aneu remenant de tant en tant amb una cullera de fusta. Si la mescla queda molt espessa afegiu-hi un rajolí de llet.
  • Reserveu 4 cullerades soperes del cruixent de pernil i la resta l'afegiu a la paella, amb les escalunyes i la crema de llet.
  • Finalment, afegiu-hi els talls de filet. Deixeu que faci xup-xup durant 2 minuts, durant els quals anireu regant els talls de carn amb la salsa.
  • En acabat, emplateu i empolvoreu amb una mica de cruixent de pernil.

NOTA A LA RECEPTA: El confit d'échalotes és un producte francès del qual he parlat recentment en un article. El podeu elaborar vosaltres mateixos seguint els passos de la meva recepta o podeu substituir-lo per confitura de ceba. De totes maneres, l'ideal és poder obtenir un potet de l'autèntic confit d'échalotes francès.

24/2/08

Coulant de Xocolata

El coulant de xocolata és, sens dubte, una de les postres més exquisides que existeixen. Fins i tot jo, que no sento especial devoció per la pastisseria i els dolços, he de reconèixer que em costa resistir-me a la temptació d’un coulant autèntic, fet al moment i amb xocolata negra de qualitat. La barreja de textures i el sabor intens de la xocolata són un veritable plaer per a tots els sentits...
I el millor de tot és que, a diferència del que un pogués pensar, la recepta del coulant de xocolata és força senzilla. Només cal que seguiu meticulosament els següents passos i el resultat serà immillorable:



NOTA AL VÍDEO: Us aconsello que feu servir motlles més petits i cilíndrics, si pot ser de paper, i elaboreu bombons una mica més reduïts.

Ingredients per a 4 coulants:

140g de xocolata de cobertura (si pot ser del tipus guaranà)
60g de xocolata de cobertura per a fer el farcit
80g de mantega
3 ous
25g de sucre o fructosa
40g de farina
4 culleradetes de cafè de cacau en pols amarg

Preparació:
Temps estimat
: 30 minuts
  • Primer de tot, i amb algunes hores d’antelació, prepararem el farcit del coulant. Es tracta de fer fondre 80g de xocolata de cobertura al bany maria. És important que l’aigua no toqui directament el cassó on hi hem posat la xocolata i, si l’aigua comença a bullir amb massa força, acabeu de fer fondre la xocolata fora del foc. Un cop la xocolata està ben desfeta, l’anem disposant dins d’un motlle de congelador. Ho deixem refredar i, un cop fred, ho posem al congelador durant unes 3 hores.
    Si us voleu estalviar feina, podeu substituir aquest farcit per un bombó o per una trufa, que també haureu de posar al congelador durant unes hores. Però, alerta, la gràcia i la clau de l’èxit del coulant està en el seu farcit i, si no us assegureu que sigui de bona qualitat, us pot malmetre la vostra creació.
  • A continuació, posem en un recipient de vidre la mantega i la resta cobertura de xocolata. Ho fem fondre, altre cop, al bany maria fins que quedi ben desfet. Una vegada fos, deixem refredar la mescla fins que estigui tèbia.
  • Mentrestant, aneu separant les clares i els rovells dels ous.
  • Seguidament, bateu els rovells i els incorporeu a la mescla ja tèbia. Aneu remenant fins que quedi una pasta homogènia.
  • Apart, bateu les clares amb el sucre fins que quedin a punt de neu. Aquest procés serà molt més fàcil i ràpid si bateu les clares amb el sucre. Qual les clares hagin agafat cos, les incorporeu amb molta cura a la mescla se xocolata. És important afegir les clares a poc a poc i sense remenar massa, per tal que no perdin la seva esponjositat.
  • Quan la mescla estigui ben homogènia, hi afegiu la farina prèviament tamisada. És important que passeu la farina per un tamís o colador per tal d’evitar la formació de gromolls. Aneu remenant la mescla amb cura, intentant que la farina s’hi integri sense perdre esponjositat.
  • Un cop preparada la massa, prepareu els motlles: unteu-los, primer, amb una mica de mantega i, després, empolseu-los amb el cacau en pols. D’aquesta manera evitareu que els coulants s’enganxin als motlles i els podreu retirar fàcilment.
  • L’últim pas serà emplenar els motlles. Primer de tot, ompliu amb la mescla un terç del motlle aproximadament ; a continuació, poseu-hi el farcit que haureu tret del congelador procurant que quedi ben centrat; finalment, acabeu d’omplir el motlle amb més massa. Per tal que el farcit no faci malbé el coulant, és important que el bombó o farcit no mesuri més de la meitat del diàmetre del coulant.
  • Per acabar, poseu els coulants al forn prèviament escalfat a 180º durant 8 minuts exactes. Seviu els coulants ben calents. Acompanyats de gelat d’avellana són una autèntica delícia. També els podeu acompanyar amb coulis de gerds o amb una mica de melmelada de taronja amarga.

23/2/08

Confit d’échalotes


El confit d’échalotes és un producte típicament francès que s’utilitza en moltes receptes i també com a acompanyament de molts plats. Jo el vaig descobrir aquest estiu en una escapada que vam fer per la Provença. Va ser, precisament, en un establiment de la Camarga on vaig fer aquesta fortuïta troballa. Era un local més aviat desmarxat, on venien productes alimentaris típics de la regió i de tot França. Hi vam comprar alguns patés de campagne, arròs camarguenc i algunes ampolles de vi, i no vaig poder evitar endur-me un potet d’aquell enigmàtic confit d’échalotes.
Jo ja havia sentit a parlar força de les escalunyes –chalotas o escalonias, en castellà-, ja que darrerament s’han posat de moda entre alguns cuiners televisius. Es tracta d’un producte molt similar a la ceba, bastant estès al nord (sobretot al País Basc), però a casa nostra encara no s’ha generalitzat, tot i que la majoria d’establiments en tenen quan és temporada. El cas és que, malgrat haver-ne sentit parlar i haver-ne emprat en algunes ocasions, mai havia tastat l’autèntic confit d’échalotes.
En arribar a casa, després de vacances, no vaig trigar massa a desvetllar el misteri. Vaig emprar el confit per elaborar una recepta de Michel Montignac: “filet de porc amb confit d’escalunyes i cruixent de pernil ibèric”. El resultat va ser immillorable i el secret, sens dubte, va ser el potet de conserva que havia comprat per simple curiositat.
Després d’aquesta exitosa experiència culinària, vaig intentar trobar l’ingredient màgic per tot Barcelona. Vam recórrer establiments especialitzats en productes d’importació, vam escodrinyar cada racó d’Internet, però no hi va haver manera de trobar cap comerç que vengués el producte. Sí, clar, trobar-ne en vam trobar, però tots eren a França... Així doncs, vaig intentar substituir el confit d’escalunyes pel tradicional confit de ceba, que sí que es troba en molts establiments més o menys especialitzats, en la secció de melmelades; però en elaborar la recepta, el resultat no va ser, ni de bon tros, el que havia obtingut el confit original. Decebuda pel fracàs, vaig decidir elaborar jo mateixa el confit. Vaig buscar diferents receptes per Internet i, a partir d’aquestes i dels ingredients que consten al pot de la conserva –afortunadament l’havia guardat-, vaig obtenir un producte força similar a l’original. Vaig utilitzar-lo entusiasmada per elaborar la meva recepta, però, malgrat que aquest cop el resultat fou una mica més digne que l’anterior, no es podia comparar amb el desitjat. Finalment vaig desistir i vaig abandonar la meva frustrada imitació.
Afortunadament, no fa massa vam fer una escapada pel sud de França i, en un poblet proper a Albí, vaig trobar el producte que tant anhelava. Aquest cop, essent previsora, en vaig agafar quatre pots. Malauradament, ja només en queda un pot, que intento fer durar fins una propera escapada al país dels gourmands.



















A continuació us presento dues receptes per elaborar casolanament el confit d’escalunyes. La primera recepta la vaig treure d’una web francesa i la segona és la meva versió, que és un poti-poti entre la primera i els ingredients de l’etiqueta del pot original. Si us atreviu a provar-la, no us en penedireu, però si heu provat el confit autènticament francès, no espereu que el resultat sigui exacte. Bon apetit!

___________________________________________________

CONFITURE D'ECHALOTES


Ingrédients :

1 kg d'échalotes,
50 g de beurre,
100 à 150 g de miel,
100 à 150 g de cassonade,
1,5 dl de vin rouge,
1 jus de citron,
Un peu de vinaigre de vin rouge (quelques gouttes),
Thym,
Sel,
Poivre
1 clou de girofle,

Fabrication :

Couper les oignons en petits dés, les faire suer dans du beurre
(sans coloration), émietter le thym dans les oignons, ajouter
le miel, la cassonade, le sel, le poivre et le clou de girofle,
laisser confire à petit feu jusqu'à ce que les oignons soient
transparents (ne pas les réduire en pâte), déglacer au vin rouge,
laisser évaporer jusqu'à consistance désirée, terminer en y
versant quelques gouttes de vinaigre et un peu de jus de citron.

________________________________________________

CONFIT D’ESCALUNYES A LA MEVA MANERA

1 kg d’escalunyes
Oli d’oliva verge extra
125g de mel de taronger
1’5dl de vi blanc
Unes gotes de vinagre de Mòdena
Unes gotes d’essència de romaní
Una mica de farigola
Fructosa, sal i prebre
Un clau

Primer de tot, heu de tallar les escalunyes en juliana, ben finetes. A continuació, poseu la paella al foc amb l’oli d’oliva. Quan la paella estigui calenta abaixeu el foc i hi aboqueu les escalunyes. Aneu remenant fins que estiguin transparents però no daurades. A continuación hi tireu el vi blanc, el vinagre i les espècies. Deixe-ho reduir una miqueta i, finalment hi afegiu la mel, la fructosa, la sal i el pebre. Amb el foc ben lent ho deixeu coure com a mínim 40 minuts. Aneu remenant de tant en tant i, quan estigui al punt, ja ho teniu llest!

Recorregut gastronòmic per Badalona

Moltes vegades, l’èxit dels nostres plats no només depèn de les mans més o menys hàbils del cuiner, sinó de la selecció de les matèries primeres que s’han d’emprar per elaborar la recepta. Per aquest motiu és important tenir clar en quins establiments ens oferiran el producte més idoni per a les nostres elaboracions.

Per a mi, un bon establiment és aquell que disposa de productes frescos i d’alta qualitat, que dóna prioritat als productes de temporada i que ofereix una àmplia gamma de varietats per poder escollir. A més a més, cal tenir en compte la professionalitat i la destresa de les persones que atenen el client i els coneixements que tenen sobre el producte que venen.
Tenint en compte aquests criteris bàsics, he seleccionat alguns comerços de Badalona –la ciutat on visc- que em sembla que reuneixen els requisits esmentats. I, per tal que us sigui fàcil situar aquests establiments, he dissenyat una mena de circuit gastronòmic de la ciutat:


Ver mapa más grande


1. El nostre recorregut podria començar al carrer Canonge Baranera, un carrer comercial força concorregut i amb força personalitat que, mica en mica, va desplaçant el carrer principal de Badalona, el carrer del Mar. En aquest carrer hi trobem un parell d’establiments d’allò més suggerents. La primera parada obligatòria és Ca l’Albert, un comerç jove però de llarga tradició familiar que ofereix una gran varietat de productes i, d’entrada, ens estalvia d’anar amunt i avall per fer la compra setmanal. A Ca l’Albert hi trobem carn de tota mena i de primeríssima qualitat, pollastre i altres aus de caça, porc, tota mena d’embotits, una àmplia i atractiva selecció de formatges, patés i foies… però també trobem altres productes menys usuals en una carnisseria, com ara bacallà, salmó fumat, escalivada llesta per servir, pastes italianes de tota mena, productes en conserva d’alta qualitat. A més, podreu trobar-hi algunes d’aquelles punyetetes que queden tan bé quan tenim convidats, com ara uns vol-au-vents de pasta fullada o uns piquillos farcits de brandada. I per si fos poc, a Ca l’Albert també hi trobem una bona selecció, encara que reduïda, de menjars preparats per emportar: croquetes, canelons de carn i d’espinacs, carbassó farcit de carn picada… Alerta! Aquest plats van molt sol·licitats i s’acaben aviat.
De tots aquests productes, que són un veritable regal per a la vista i el paladar, us recomano especialment les escalopes de vedella, les mandonguilles i la carn de xai. I no marxeu de la botiga sense endur-vos algun dels formatges de la seva àmplia selecció; us recomano especialment el Gruyere de Savoye i el formatge blau amb Mascarpone (una autèntica delícia). Us aconsello també les safates d’ibèrics i de patés que, amb cura i diligència, preparen les dependentes previ encàrrec.

2. La següent parada obligatòria, si seguiu caminant en direcció al carrer del Mar, és La Senalla, un establiment refinat i selecte on podeu trobar productes de tota mena, des d’embotits, passant per una àmplia gamma de xocolates, fins a gra cuit o bacallà dessalat. Tot i que el comerç es considera una xarcuteria, La Senalla és un petit museu gastronòmic que delita l’esperit del sibarita més exigent. Només en passar-hi per davant, l’aroma dels formatges captiva els narius i convida al transeünt a fer una petita parada per contemplar un ampli taulell amb tota mena de varietats: formatges francesos, italians… de tota mena i de tots els preus. Això sí, qui vulgui donar-se el caprici d’entrar a La Senalla ha de portar el moneder ben ple. La majoria de productes no estan etiquetats amb els preus corresponents i, si el client es va animant, pot endur-se una sorpresa amb el compte! Us recomano especialment el salmó fumat, les safates de patés amb fruites o codonyat i la seva selecció de pans exòtics.


3. Si seguiu caminant pel carrer Canonge, i a poca distància del darrer establiment, trobareu una de les bodegues més extenses i selectes del centre de Badalona: Cristina Guillén. A més de trobar-hi tota mena de vins, cerveses i licors -autòctons i d’importació- s’hi solen organitzar cursos d’enologia per a principiants i sessions de cates. No espereu cap tracte desbordant de simpatia ni que us aconsellin amb gaire entusiasme. És preferible acudir-hi amb una idea clara del que es vol comprar.


CRISTINA GUILLÉN SELECCIÓ DE VINS
Canonge Baranera , 9508911 Badalona
Tel. 93 4644949 Fax. 93 4642401



4. Al final del carrer Canonge neix el mític carrer del Mar, el carrer de les botigues i de les cafeteries, el carrer de les compres i dels tediosos passeigs dominicals. A nivell gastronòmic només en destaquen un parell de pastisseries: Can Ventura –amb els seus parroquians entusiastes de tota la vida- i Ca l’Almera –que fa aturar el vianant pel detallisme i la creativitat dels seus aparadors.



El carrer de la Pietat és conegut per molts badalonins com el carrer de la plaça, ja que des de l’any 1889 s’hi troba el Mercat Maignon, el mercat més emblemàtic de Badalona. Malauradament, el nostre mercat va de cap a caiguda; cada cop hi ha menys parades i menys gent, i les instal·lacions desprenen un melancòlic i decadent aroma del passat. Sembla ser que els badalonins preferim, cada cop més, els grans establiments i els supermercats… Malgrat això, encara hi ha força establiments que gaudeixen d’una bona clientela. Un d’ells és la parada de fruita i Verdura Cárcel –coneguda per molts badalonins com “els enanitos” a causa de l’estatura dels seus propietaris. L’establiment es troba al carrer Arnus, cantonada amb Pietat, i el més destacable d’aquesta parada és que ofereixen productes frescos, de temporada i, sovint, de collita pròpia. A diferència d’altres parades més pretensioses, als Cárcel no hi trobareu gaires productes envasats ni punyetetes en conserva; tampoc espereu trobar-hi fruites exòtiques d’importació ni préssecs de vinya el mes de març. Això sí, les fruites i verdures que us endugueu seran fresques i de primera qualitat. A més, rebreu bon tracte encara que no sigueu clients habituals i us serviran el producte més atractiu que tinguin a disposició. Un altre punt interessant d’aquest comerç és que solen tenir dues gammes a preus diferents d’alguns productes, la qual cosa resulta atractiva per a qualsevol butxaca.

5. L’últim destí del nostre recorregut és la Peixateria Puig-Patau, que es troba una mica més enllà, al mateix carrer Arnús. Es tracta d’un establiment jove fruit de la decadència del mercat Maignon. Les propietàries havien treballat durant una pila d’anys al Mercat del Peix de tota la vida, que es trobava entre el carrer Arnús i Martí Pujol. Fa cosa de tres o quatre anys, el mercat del peix –que ja havia anat perdent parades i clientela- va tancar definitivament les seves portes. Els pocs peixaters que hi quedaven, per tant, van haver d’obrir-se nous camins i, alguns d’ells, es van decidir a obrir un negoci propi. Aquest és el cas de la Rosa Mari i la Maria Neus, dues dones emprenedores i professionals que estimen la seva feina i que han aconseguit mantenir un negoci que els funciona sobre rodes. Però és que quan les coses funcionen sempre hi ha un motiu: a la peixateria Puig-Patau només hi trobareu peix fresc –mai fresquíssim!- i de primeríssima qualitat. I, a la tarda, de 7-9h, hi podeu comprar peix de platja acabat de pescar. A més a més dels productes tradicionals, tenen alguns plats preparats que són una veritable temptació. Us recomano les croquetes de peix –una mica cares però excepcionals- i el brou, amb el qual podeu fer unes paelles per llepar-se’n els dits. A més a més, les mestresses us prepararan les peces al vostre gust i, si ho demaneu, us aconsellaran sobre com preparar-les. Veure-les treballar és tot un goig!


Bé, aquí finalitza el nostre recorregut gastronòmic badaloní. I ara, amb el cistell ben ple, ja podem anar cap a casa per preparar un dinar ben suculent. Bon profit!

Bunyols de Quaresma

La recepta dels bunyols de quaresma no és tan fàcil com pot semblar d'entrada. La qüestió és que cada persona hi posa ingredients diferents i, sobretot, en proporcions diferents, la qual cosa fa que no hi hagi una recepta única i infalible.

La primera vegada que em vaig aventurar a fer bunyols de quaresma vaig seguir una recepta que havia trobat per Internet. El resultat va ser un autèntic fracàs: els bunyols van resultar insípids, i la massa no va pujar prou i va quedar crua. Aleshores vaig preguntar a la meva mare si guardava alguna recepta dels bunyols de la meva àvia. La meva àvia paterna, la iaia Roser, era una autèntica cuinera i tenia molta mà en preparar alguns dolços. Per sort, la meva mare va trobar, entre els seus llibres de cuina, una recepta escrita a mà per la meva àvia. La nova troballa prometia, però continuava tenint el problema de les mides: la meva àvia, com moltes dones d’abans, calculava sempre les quantitats a ull i en la noteta escrita a mà no hi constava cap mesura.

Tot i així, la recepta de la iaia Roser em va servir per adonar-me’n de la necessitat d’emprar un ingredient clau per a l’elaboració dels bunyols que no apareixia en la majoria de receptes internàutiques: el llevat.
A partir d’aquí, i guiant-me més per la intuïció que per cap recepta en concret, vaig elaborar la meva pròpia recepta dels bunyols de quaresma. El resultat, malgrat no poder-se comparar amb les delícies elaborades pels pastissers professionals, va ser força acceptable. Aquí en teniu la recepta:

Ingredients per a 10 persones:

Mig got de llet
Mig got d’aigua
Dues cullerades soperes d’anís
Les pells d’una llimona
Una branqueta de canyella
80g de mantega o margarina
Un polsim de sal
Un polsim de sucre o fructosa
150g de farina
Mig sobre de llevadura Royal
4 ous
Oli d’oliva verge extra
Sucre per arrebossar els bunyols

Preparación:
Temps estimat:
35 minuts

  • Poseu un cassó al foc amb la llet, l’aigua, l’anís, la pell d’una llimona feta a tires, la branqueta de canyella, un polsim de sal, un polsim de sucre (o fructosa) i la mantega tallada a daus. Enlloc de la mantega tradicional, podeu utilitzar margarina; així obtindreu uns bunyols més lleugers i aptes per a aquells que han de controlar el colesterol.
  • Aneu remenant amb unes barnilles fins que la mantega estigui completament fosa. Aleshores retireu les pells de llimona i la canyella i afegiu-hi la farina tot remenant àgilment i amb rapidesa.
  • Quan la massa es comenci a desenganxar de les parets del cassó, retireu-la del foc i continueu remenant fins que estigui totalment lligada i compacta. Aleshores incorporeu-hi, un a un, els ous, remenant amb energia.
  • Deixeu reposar la massa durant uns minuts. Mentrestant, prepareu un altre cassó amb l’oli d’oliva, un plat fondo amb un parell de papers absorbents i un altre plat fondo amb sucre. En aquest cas, la fructosa no us funcionarà perquè no s’enganxa als bunyols.
  • Poseu el cassó amb l’oli al foc ben alt perquè s’escalfi. Quan sigui ben calent, abaixeu una mica el foc i comenceu a fer els bunyols. Tot i que els experts solen utilitzar la mànega pastissera per fer birgueries amb la forma dels bunyols, jo us aconsello que, si no hi teniu la mà trencada, utilitzeu dues culleretes de postres. Amb una agafeu una petita porció de massa i, amb l’altra, l’acompanyeu cap al cassó. No agafeu porcions massa grans de massa si no voleu que us surtin uns bunyols gegants, i no poseu més de 6-8 porcions alhora per evitar que s’enganxin. Si la massa està ben feta, els bunyols s’inflaran de seguida i prendran una forma rodona. Ajudeu-los a girar si els costa una mica donar la volta.
    Quan ja estiguin ben cuits de totes bandes, poseu els bunyols sobre el paper absorbent i, seguidament els arrebosseu amb el sucre. Repetiu la mateixa operació fins que s’acabi la massa.
  • Podeu servir els bunyols freds o calents, tot i que pel meu gust milloren l’endemà. Si el sucre s’ha desfet, abans de servir-los podeu empolvorar-los amb una mica més de sucre o fructosa.