Tallarines amb salsa de ceps

Ahir, aprofitant que l’Aleix tenia festa, vam anar al mercat Maignon de Badalona per fer la compra setmanal: fruita, verdura, fruita seca, bolets… I d’aquests últims, per sorpresa meva, en vam trobar un bon assortiment. Semblava que la calor de les darreres setmanes i la sequera no hauria deixat créixer aquests fongs tardorencs, però algunes parades encara lluïen diferents classes de bolets a preus prou raonables. Els protagonistes indiscutibles, com cada any, eren els rovellons, classificats segons la mida. Però també hi havia rossinyols, trompetes de la mort i ceps. Segons sembla, els ceps vénen de Navarra, mentre que els rovellons han estat recollits a casa nostra. En vaig agafar un quart de quilo de cada. Els ceps em van costar 5 euros i els rovellons crec que em van sortir per uns 9 euros.

Amb els ceps tenia clar que volia fer un plat de pasta per tenir ben content el meu maridet, que és un amant de la cuina italiana. El més fàcil, unes tallarines amb salsa de ceps que vaig tenir llestes en un obrir i tancar d’ulls i van quedar realment delicioses.

Ingredients per a 4 persones:

250 g de tallarines
250 g de ceps frescos
200 ml de crema de llet
oli d’oliva verge extra
sal
parmesà ratllat (opcional)
una branqueta de julivert

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot, poseu una olla al foc amb aigua i un polsim de sal.
• Tot seguit, netegeu bé els ceps amb un pinzell o un paper de cuina. Eviteu rentar-los amb aigua perquè perden sabor i textura.
• Talleu els ceps a làmines fines i saltegeu-los en una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva i un polsim de sal. Veureu que de seguida perden volum i queden tovets. Reserveu en el mateix recipient.
• Quan l’aigua arrenqui el bull, afegiu-hi les tallarines i deixeu-les coure segons instruccions del fabricant (si són fresques o de cocció ràpida n’hi ha prou amb tres minuts.
• Mentre es fan les tallarines, torneu a posar la cassola dels ceps al foc, afegiu-hi la crema de llet i aneu remenant a foc mig almenys durant cinc minuts.
• Un cop cuites les tallarines, escorreu-les bé i afegiu-les a la cassola. Aneu remenant perquè quedin ben cobertes de salsa, però amb compte que no es trenquin.
• Serviu una ració a cada plat, procurant que quedin algunes làmines de cep a la vista. Decoreu amb una branqueta de julivert i un raig d’oli. Si teniu oli de tòfona blanca (tuber magnatum) el podeu emprar enlloc de l’oli d’oliva i donareu un toc aromàtic molt agradable al plat.
• Serviu el parmesà ratllat en un recipient a part per qui en vulgui. Nosaltres els vam trobar tan bons que en vam prescindir.

Espero que us animeu a provar aquesta recepta tan fàcil i tardorenca. Si les proveu segur que repetiu!

Crema de cafè amb crumble d’ametlla i fruits vermells

Ahir al vespre vam tenir una visita molt esperada. La nostra amiga Lupe venia a sopar a casa després d’uns quants mesos sense veure’ns. Teníem un munt de coses per explicar-nos, així que no vaig voler que preparar el sopar em fes absentar massa estona de la taula. Per això vaig triar un menú fàcil de fer i que pogués deixar enllestit hores abans. A l’hora de sopar només vaig haver de dedicar uns pocs minuts a muntar plats i llestos.

De primer vaig preparar els espàrrecs blancs amb maionesa d’espàrrecs bladers, molt fàcils de fer i molt vistosos. La maionesa d’espàrrecs bladers la vaig deixar preparada en un potet, el porradell el vaig deixar picat uns minuts abans i l’olivada la vaig comprar feta. Així que muntar el plat va ser un obrir i tancar d’ulls.

De segon vaig fer el filet de porc amb chutney de figues i festucs, molt adequat per a aquesta estació de l’any i també molt senzill de preparar. El chutney el vaig deixar llest a mitja tarda i el filet el vaig marcar uns minuts abans que arribés la nostra convidada. Així que, mentre menjàvem el primer, es va acabar de coure el porc al forn i només vaig haver de muntar el plat en dos minuts.

La nova creació del sopar van ser les postres, una crema de cafè amb crumble d’avellanes i fruits vermells liofilitzats que vaig veure al darrer número de la revista Cuina. La meva presentació en copes és força diferent de l’original i també n’he canviat algun ingredient per qüestions de practicitat, però el resultat va ser molt vistós i va tenir molt d’èxit entre els comensals. Us animo que la proveu!

Ingredients per a 6 copes:

250 g de sucre
125 g d’ametlla mòlta
100 g de farina
100 g de mantega
1 cullerada de sèsam blanc
1 culleradeta de canyella en pols
1 canonet de canyella
la pell d’una taronja
2 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)
400 ml de llet
4 cafès exprés
un potet de dolç de llet
fruits vermells liofilitzats

Preparació:
Temps estimat: 45 minuts

• Primer de tot, preescalfem el forn a 180'º.
• Tot seguit, preparem el crumble mesclant la farina tamisada, 100 g de sucre, l’ametlla mòlta, la mantega, la canyella en pols i el sèsam. Un cop ben mesclada introduïm la pasta al forn ben escampada en una safata i ho deixem fins que la barreja estigui ben cuita i dauradeta. De tant en tant podeu anar aixafant la pasta amb una forquilla.
• Retirem el crumble del forn i el deixem refredar. Reservem.
• Mentrestant preparem la crema de cafè. Posem en un cossi la llet amb la pell de taronja, el canonet de canyella i 150 g de sucre. Un cop calenta, hi afegim els 4 cafès i la Maizena diluïda amb una miqueta de llet. Anem remenant a foc mig fins que comenci a espessir.
• Retirem la crema de cafè del foc, la colem i la distribuïm en copes de còctel, en gotets o en els recipients en què la vulgueu servir. Deixem que es temperin i les introduïm a la nevera.
• Al moment de servir, poseu una capa de dolç de llet sobre la crema i guarniu amb el crumble d’ametlla i els fruits liofilitzats esmicolats. En la recepta original, enlloc de dolç de llet s’emprava praliné d’avellanes, però com que no en vaig trobar per enlloc i no em volia complicar l’existència preparant-lo a casa, vaig optar pel dolç de llet, que trobo que també lliga molt amb el cafè i els fruits secs.

Tot el sopar va sortir rodó i les postres van ser especialment ben acollides. El que més èxit va tenir va ser el crumble d’avellanes, que va quedar molt cruixent i gustós, semblant a unes ametlles garrapinyades. Amb les quantitats que teniu aquí, en surt per omplir-ne un parell de potets a part del que feu servir per a la crema de cafè, així que ja teniu guarnició per a unes altres postres o una bona llaminadura per després de sopar. La Lupe se’n va endur un potet i el que corre per casa em sembla que volarà aviat!