Un dels meus plats preferits quan vivia a casa els meus pares eren els ous estrellats amb pèsols. Recordo que la meva mare en feia de tant en tant per sopar i la meva germana i jo acudíem ràpid a taula per tal que els rovells dels ous no es prenguessin i hi poguessim sucar força pa.
Des que visc amb l'Aleix, he fet ous estrellast amb pèsols desenes de vegades i continua sent un plat ben acceptat a casa nostra, tot i que l'Aleix no sent especial simpatia per les coses verdes...
Aquesta vegada, els ous estrellats tenien un ingredeint extra que els va donar un gustet extraordinari. Gairebé com si fes una trapellada, hi vaig posar una miqueta de sobrassada que corria per la nevera amb l'excusa que si no la fèiem servir es faria malbé. El resultat va ser espectacular, però no el repetirem gaires vegades perquè només veure el plat sembla un desafiament al senyor Colesterol!
El procedient és tan senzill que no necessita ni recepta. Jo vaig coure els pèsols congelats 5 minuts al microones a màxima potència. Mentrestant vaig fregir la sobrassada amb una mica d'oli. Un cop cuits els pèsols els vaig afegir a la paella i per sobre hi vaig posar els ous, tot regant-los amb l'oli que ja tenia el color ataronjat de la sobrassada.
Altres vegades he fet la mateixa recepta sense la sobrassada i és igualment deliciosa i, en altres ocasions, hi he posat uns taquets de pernil, cansalada o bacon.
Allí vam menjar, com és tradició, un arròs seixat –fet únicament amb fumet de peix i crancs- i un arròs marinera. Com a entrants, vam compartir un plat de peixet fregit i unes anques de granota que a mi em van semblar delicioses, tot i que als altres comensals els van deixar bastant indiferents.
Els següents entrants van ser uns profiterols de sobrassada i mel de flor de taronger, tan apetitosos com suggereix el seu nom i com insinuen les imatges que teniu a continuació.
Per acabar amb la ronda d’entrants, el Philippe ens va sorprendre amb uns xupa-xups de foie gras arrebossats de pols de taronja amarga que ens van semblar molt fins i gustosos.
El menú degustació ofereix cinc plats principals dels quals cada comensal en pot escollir tres. Per tal de poder-los tastar tots, ens vam organitzar de la següent manera: les dones vam demanar de primer l’amanida de llenties i calamars amb sal de cítrics, mentre que els nois van preferir la moussaka de galeres i bolets. Tots dos plats ens van semblar excel·lents, però la veritat és que ells van fer la millor elecció. Sort que van ser bons i van accedir a compartir els plats!
El següent plat va ser per a tots quatre els ous estrellats sobre llagostins i patates cuites amb oli de galeres. Com podeu veure a l’imatge, estava per sucar-hi pa!
El darrer plat va ser, per als nois, una bullabesa de galeres i rap deliciosa i, per a nosaltres, una lasanya d’ànec salvatge del Delta que em va semblar la veritable estrella del menú (malgrat no incloure cap dels ingredients de les jornades).
Tot això ho vam acompanyar amb una ampolla de Pago de los Capellanes, un deliciós criança Ribera del Duero, i uns panets deliciosos alguns dels quals ens van semblar fets amb sobrassada, tot i que jo no hi vaig saber identificar el gust.
Les postres, una sopa de xocolata amb gelat de pinyons i mandarina, van ser iguals per a tothom, però l’Eli i jo ja no podíem més, així que els xicots van tenir ració doble... I per si fos poc, després dels cafès, el Philippe ens va obsequiar amb uns xarrups de pinya colada.
Ja ho sabeu, si teniu ganes de menjar bé, no hi ha res com les terres de l’Ebre; i si algun dia passeu a prop d’Alcanar, no dubteu a treure el cap pel Taller de Cuina.