16/3/11

Calçotada a Vallgorguina

IMG_7705

Fa alguns caps de setmana vam anar a Vallgorguina a fer una calçotada de les autèntiques, de les que et prepares tu mateix a les brases i et cruspeixes enmig de la natura. Quan el dissabte al matí ens vam llevar, el cel totalment ennuvolat i el terra mullat després de tota una nit de pluja no convidaven massa a sortir de casa i menys per fer una calçotada a l’aire lliure. La Sara, però, ens va animar a sortir igualment i va proposar que, si plovia, anéssim a menjar els calçots a casa els seus pares que és molt a prop del lloc on anàvem.

Així doncs, la Raquel i jo vam quedar per fer el romesco (veure recepta més avall) que ens havíem compromès a portar i cap a quarts de dotze vam agafar el cotxe sense gaires esperances de poder passar el dia a l’aire lliure. El cas és que, a mesura que ens acostàvem a Vallgorguina, el cel es va anar aclarint, la pluja va parar en sec i va començar a sortir un sol que semblava que estigués esperant la nostra arribada.

Quan vam arribar, la Sara la Cristina i el Rori ja havien reservat taula i havien començat a organitzar-ho tot. Els nois es van posar a les brases i van passar una bona estona coent els calçots, la carn de be, les botifarres i les carxofes. Les noies ens vam encarregar de preparar les verdures, preparar el pica-pica i omplir el porró amb txamarrusqui, un nom que ens vam inventar a casa meva per referir-nos al vi negre amb llimonada.

compo 1

La pencada va valdre la pena, perquè vam gaudir com nens menjant els calçots i la carn, especialment les botifarres que van quedar delicioses. Vam acabar tots amb les mans negres i les cares brutes de romesco, però ens ho vam passar pipa i vam menjar com uns reis.

IMG_7755
A més, l’Albert va posar la guinda al pastís portant unes postres de pasta de full de la pastisseria dels seus pares, situada al carrer Pere Grau del Masnou. Un autèntic luxe!

IMG_7766

Després de dinar, i després d’haver empinat el colze vàries vegades, l’Aitor, un bon amic de la Sara, ens va proposar passar una estona dalt d’unes xanques, que duia a la furgoneta perquè té un negoci a França relacionat amb el tema. Com podeu veure a les imatges, va ser una experiència molt divertida i, per a alguns, una mica temerària i tot!

compo 2

Va ser un dia rodó: bon ambient, bon menjar, molt bon temps i, fins i tot, una mica d’esport d’aventura! Qui hauria dit que amb el cel que ens vam llevar acabaríem tenint un dia tan esplèndid!

Ingredients per al romesco:
1 cabeça d’alls
100 g d’ametlles torrades
30 g d’avellanes torrades
4 tomàquets madurs
una galeta Maria
1 nyora
oli, sal i vinagre

Preparació:
Temps estimat: 20 min + 30 de cocció
  • Primer de tot, si voleu el dia abans, escaliveu els tomàquets i la cabeça d’alls excepte un que el reservarem cru. Podeu escalivar les verdures a la planxa, però és més còmode fer-ho al forn.
  • A continuació, poseu les nyores en remull amb una mica d’aigua tèbia.
  • Tot seguit, piqueu bé les ametlles i les avellanes amb l’all cru. Ho podeu fer amb la mà de morter, però serà menys feixuc si teniu una picadora elèctrica.
  • En un vas americà, poseu-hi els tomàquets escalivats pelats i sense llavors, els alls escalivats pelats, la nyora i la galeta Maria. Hi ha gent que només aprofita la polpa de la nyora rascant-la amb un ganivet, però per a aquesta recepta la podeu posar amb la pell. Només n’heu de retirar les llavors i la cueta.
  • Afegiu-hi un polsim de sal i un bon raig de vinagre (eviteu els balsàmics) i passeu-ho per la batedora elèctrica tot afegint-hi l’oli mica en mica.
  • Incorporeu la picada i seguiu afegint oli fins que tingui la textura desitjada, tot depèn de gustos. Per menjar amb calçots va bé que la salsa no sigui molt espessa, perquè es pugui sucar bé, però tampoc massa clara, per tal que no regalimi. Es tracta de trobar el punt!
  • Acabeu de batre la mescla per barrejar bé els ingredients i tasteu la salsa per poder rectificar de sal i vinagre.
  • El més tradicional és servir el romesco en un recipient de terrissa o en un morter, però podeu fer servir qualsevol recipient prou ample per poder-hi sucar còmodament.
El truc de la galeta el dec, un cop més, a la meva amiga Lupe que cada vegada està demostrant tenir més habilitats darrere els fogons!

13 comentarios:

LA COCINERA DE BETULO dijo...

Quin bon dia veu passar, divertit i amb bon menjar.
La salsa romesco es molt bona no solament pels calçots sino amb verdures a la graella, peix o amb ous durs.
Petons.

La cuina de l'Eri dijo...

Hola!
Quin dia més maco que vau passar... i sort que finalment vau poder gaudir del dia. I la salseta romeso és una autèntica delícia! Petons

Margarida dijo...

No cal que expliquis que us ho vau passar bé, perquè només mirant lñes fotos ja ho veiem!
Ara tothom fa calçotades, però jo sóc de les que regalem la nostra part de calçots perquè no m'agraden gens. A mi doneu-me carxofes, i si no es demanar gaire, una d'aquestes botifarres que he vist a les fotos!!!

Petons

Miquel dijo...

se ve muy claro que os lo pasasteis divinamente,felicitats
miquel

Gemma dijo...

M'encanten les calçotades, són l'excusa perfecta per passar un dia a l'aire lliure gaudint d ela bona companyia dels amics!

Raquel dijo...

I que bé ens ho vam passar! Per cert, després de veure la meva foto amb el porró, crec que tinc una tècnica bastant depurada! :-)

josep dijo...

Diguin el que diguin, una bona calçotada, amb un bon romesco, i botifarres i costelles, es un menú insuperable. Ah! i les postres que us vau cruspir per arrodonir us van caber?

Anna dijo...

Òstres, mai se m'hagués acudit això de posar romesco amb els ous durs. Amb les verduretes i el peix és un autèntica delícia!
A la nostra calçotada també hi va haver qui va cedir la seva part de calçots, però hi va haver carxofes a dojo i un munt de carn. Al final vam haver de repartir el que va sobrar i alguns ja vam tenir tàper per l'endemà!
Quan van arribar les postres estàvem tots força tips, però ningús es va poder resistir a les pastetes de l'Albert. Són boníssimes!

Merci a tots per la visita!

Carme dijo...

L'Àlex m'insisteix a fer una calçotada al jardí de casa... a veure si ens decidim i ens ho passem tan bé com vosaltres.
Fins aviat

Dolorss dijo...

Que be, aquests dies així dona gust: bons amics, bona teca, sol, ... es tindrien de fer mes sovint.
Un petonàs wpa!!!

Anna dijo...

Quina sort poder fer una calçotada al jardí! A veure si us animeu aviat o us passarà l'època dels calçots!!!!

Petons!

Bernat dijo...

Espero poder fer la nostre calçotada al 2 d'abril, però per sino, jo ja vaig menjar un calçots en tempura per anar fent boca fa un dies, senzill i ràpid, l'únic problema és que perd la gràcia de quedar-te amb les mans brutes ;-)

Anna dijo...

Ei Bernat! Quina il·lusió veure't per aquí (en Bernat és el meu profe de cuina a l'Aula Gastronòmica i es un crack dels fogons i de les relacions públiques!). Et recordo el repte del proper dimecres: plats que es puguin preparar el dia abans...

Petons!
Espero que pel l'abril us quedi algun calçot i us pugueu embrutar les mans com Déu mana! jeje