27/6/12

Vichyssoise ràpida

IMG_0220

Seguint la tònica de plats fresquets per a un estiu xafogós, avui m’he decidit a fer una vichyssoise ben senzilla i fàcil de preparar que a casa ha estat tot un èxit. Fa temps vaig publicar la recepta de la vichyssoise de la Júlia Castillo, no massa diferent de la que us presento avui, però elaborada amb brou de pollastre. La que us explico a continuació és més senzilla de preparar i, pel meu gust, ideal per prendre fresqueta durant un dels molts sopars estiuencs a la terrasseta de casa.

Ingredients per a 4 persones:

4 porros
1 patata
50 g d’oli d’oliva verge extra
50 g de mantega
700 g d’aigua
1 ampolla de crema de llet
sal, pebre blanc i nou moscada
porradell per decorar

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot, rentem el porro i tallem la part blanca en juliana ben fina.
  • Posem l’oli i la mantega en una olla i, quan la mantega estigui fosa, hi afegim el porro que courem a foc mig sense que s’arribi a daurar.
  • Mentrestant pelem la patata i la tallem a daus mitjans.
  • Afegim la patata a l’olla i hi incorporem l’aigua amb un polsim de sal. Deixem que bulli tot durant uns 15 minuts, fins que la patata estigui ben cuita. Enlloc d’aigua també podeu fer servir un brou lleuger de pollastre o verdures, tot i que pel meu gust altera una mica el sabor original del porro.
  • Retirem l’olla del foc i hi afegim un polsim de pebre blanc, una mica de nou moscada ratllada i la crema de llet.
  • Triturem tots els ingredients amb la batedora elèctrica, deixem que es refredi la crema i la introduïm a la nevera un mínim de dues hores i, si pot ser, tota la nit. La vichyssoise està més bona d’un dia per l’altra i més fresqueta.
  • Al moment de servir, decoreu els plats o els bols amb una mica de porradell picat. També podeu posar les tiges de porradell senceres o una branqueta de julivert.

Preparació amb THM:

  • Posem el porro tallat a rodanxes al vas i programem 4 segons, velocitat 5.
  • Agreguem l’oli i la mantega i programem 12 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
  • Afegim 200 g d’aigua i programem 1 minut, velocitat 5-10.
  • Afegim la patata trossejada, la sal, el pebre i l’aigua restant i programeme 20 minuts, 100º, velocitat 1.
  • Esperem que baixi una mica la temperatura i programem 1 minut, velocitat 7.
  • Finalment, afegim la nou moscada i la crema de llet i programem 8 minuts, 90º, velocitat 3.

Tant si teniu robot de cuina com si no, aquesta és una recepta que segur que triomfa i surt bé a la primera!

22/6/12

Gaspatxo de verdures

IMG_0169

Fa uns dies us presentava un gaspatxo de síndria a la menta que aquest estiu ha causat furor a casa nostra. Però el que no pot faltar mai a la taula de casa durant els mesos d’estiu és el tradicional gaspatxo andalús, el de verduretes de tota la vida que, tot i no ser un plat originari de la nostra terra, podem dir que està força arrelat als nostres fogons i a les nostres taules. És cert que, en els darrers anys, han sortit al mercat alguns gaspatxos preparats de qualitat força acceptable que va bé tenir a la nevera per si es presenta algun imprevist, però com un gaspatxo casolà no hi ha res, i menys si l’acompanyem dels típics trompicons de verdura i els crostonets de pa torrat.

Ingredients per a 4 persones:

1 kg de tomàquets madurs de branca
1 pebrot verd
1 ceba tendra
1 cogombre
1 all (optatiu)
2 llesques de pa sec
oli, sal i vinagre de xerès

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts

IMG_0190

  • Comencem reservant un tomàquet, mig pebrot, mig cogombre i mitja ceba tendra, que serviran per fer els trompicons d’acompanyament.
  • La resta de les verdures les netegem i les fem a trossos. Si voleu un gaspatxo més fi podeu retirar la pell dels tomàquets, i fins i tot les llavors, però a mi el gaspatxo tradicional ja m’agrada un punt rústic. Per pelar els tomàquets els podeu escaldar uns segons en aigua bullent i veureu com la pell es desenganxa quasi sola. També els podeu pelar amb un ganivet o un pelador de verdures.
  • Poseu totes les verdures en un vas i tritureu-les bé amb la batedora elèctrica.
  • Afegiu-hi el pa estovat amb aigua i acabeu de batre, amb l’oli, la sal i el vinagre, fins que quedi una mescla ben fina i homogènia. Tasteu el gaspatxo per rectificar de sal, oli o vinagre. Si us hi agrada molt, també hi podeu afegir un altre all.
  • Si preferiu el gaspatxo més claret, hi podeu afegir una mica d’aigua fresca.
  • Reserveu el gaspatxo a la nevera durant un mínim de dues hores i, si és possible, tota la nit.
  • Al moment de servir, acompanyeu el gaspatxo amb les verdures que havíem reservat tallades a quadrets petits i uns crostons de pa torrat.

Si teniu THM podeu triturar les verdures al robot seguint les següents instruccions: programeu 30 segons a velocitat 5 i, a continuació, 3 minuts a velocitat 10. Afegiu l’oli, la sal i el vinagre i acabeu de triturar 2 segons a velocitat 7.

20/6/12

Restaurant Evo

IMG_0077

El 5 de juny, l’Aleix i jo vam celebrar dos anys de casats. Com passa el temps! Si sembla ahir que estàvem començant a preparar el casament… El cas és que aquest any volíem celebrar el nostre dia d’una manera especial i vam aprofitar una oferta de LetsBonus per conèixer ben de prop la cuina del restaurant Evo, del conegut xef Santi Santamaria, mort recentment.

El que primer crida l’atenció del restaurant és la seva ubicació a dalt de tot de l’hotel Hesperia (Hospitalet del Llobregat) i la seva forma ovalada que recorda una nau alienígena. Tot i que la seva situació als afores de la metròpolis no és tan privilegiada com la d’alguns bons restaurants del centre de Barcelona, no es pot negar que les vistes són espectaculars, i la seva disposició circular fa de la sala un lloc ben singular.

Com que el dia que hi vam anar era un dimarts normal i corrent, no hi havia massa taules plenes i vam poder gaudir de les millors vistes de la sala, just davant de la il·luminada Gran Via. La taula era d’una mida molt adequada per a dues persones i les cadires estaven orientades cap al colossal mirador que formen els vitralls d’aquesta nau extraterrestre flotant. La primera sorpresa que vam tenir va ser l’ascensor exterior que du fins el restaurant. Una experiència poc recomanable per als qui pateixen vertigen! Això sí, veure com els cotxes es van fent petitons i les vistes de la ciutat es van fent cada cop més esplèndides, justifica uns pocs segons de batecs accelerats. El pitjor va ser que, només acomodar-nos, em va tocar tornar a agafar l’ascensor jo soleta per anar als lavabos, situats a la planta inferior.

La degustació va començar amb un pica-pica deliciós i molt ben presentat en què destacaria els rotllets de carbassó, les mini croquetes de bacallà i els triangles de pasta filo farcits de carn de rostit. La veritat és que va ser un molt bon començament ideal per anar obrint gana. A més, la taula va estar tota la nit custodiada per un curiós animaló de bronze, meitat rata, meitat elefant, una de les moltes figuretes que decoren les taules del restaurant i que intenten transmetre la filosofia de l’Evo, és a dir, la constant evolució. Un dels cambrers, molt amable, ens va explicar que per a Santi Santamaria obrir un restaurant a Barcelona amb el toc de modernitat i sofisticació de l’Evo era com donar un pas més en l’evolució de la seva carrera gastronòmica, que parteix d’un restaurant – Can Fabes- amb orígens molt més humils i tradicionals. D’aquí el nom del restaurant.

IMG_0079 

Vam continuar la nostra degustació amb un salmorejo de ceps amb nou moscada i garrapinyades de nous de macadàmia. Deliciós, tant que no vam tenir temps ni de fer la foto. I vam seguir amb l’entrant, que per a l’Aleix va ser un exquisit foie amb festucs i kumquats confitats i, per a mi, uns espàrrecs blancs amb tòfona d’estiu que no estaven al menú, però que em van servir quan els vaig indicar que no podia menjar foie.

IMG_0093

El plat de peix va ser sorprenent i molt saborós: lluç de la Llotja de Blanes albardat a la brasa de sarments de vinya i iogurt de llet d’ovella. El nom del plat és llarguet però val la pena posar-lo sencer perquè us feu la idea de la mescla i la intensitat de sabors. Tot un encert que els nostres paladars van gaudir d’allò més. Molt curiosa també la patata d’acompanyament, buidada per dins i totalment cruixent.

IMG_0105

El plat de carn, com darrerament ens han servit en molts menús degustació, va ser el purcell ibèric confitat i cruixent acompanyat d’escalunyes i chutney de fruits vermells. Sense paraules.

IMG_0113

La veritat és que les racions van ser molt adequades. Jo tenia por de no poder amb tots els plats del menú, però vam arribar a les postres amb un raconet a l’estómac que ens va permetre degustar-les com es mereixien. De fet, abans de les postres que teníem incloses al menú, no vam poder-nos resistir a compartir una degustació de formatges que, si bé he de dir que va resultar força cara –25 € la ració-, no deixo de recomanar a tothom perquè vam gaudir d’un dels assortits més complerts que he vist mai. Un carro sencer amb formatges més secs i curats i un altre carret amb formatges tous, amb predomini de les especialitats regionals però amb mostres també de les varietats més conegudes de França i Itàlia. El cambrer que ens va atendre al llarg del sopar ens va anar explicant les característiques dels diferents formatges i finalment vam fer-ne una selecció de cinc o sis procurant que hi hagués una representació de tous i secs, i de cabra, ovella i vaca. Un encert rotund i un autèntic pecat que va posar la cirereta al pastís.

IMG_0124

Quan va arribar l’hora de les postres, em va fer por quedar molt embafada amb la cúpula de xocolata sorpresa que estava prevista al menú i vaig demanar si em podien portar alguna cosa més lleugera o fruital. Amb la tònica amable de tot el sopar, no van posar cap inconvenient al meu antull i em van servir unes maduixes macerades amb gelat de llet d’ovella que estava francament deliciós. L’Aleix també va gaudir amb la seva cúpula de xocolata que va explotar quan el cambrer hi va afegir xocolata calenta, deixant entreveure com el cràter d’un volcà.

Vam acabar la vetllada amb uns petits fours acompanyats d’una marialluïsa i un cafè sol, i encara ens vam endur dues boniques bossetes amb uns rocs de xocolata cortesia de la casa.

IMG_0136

Va ser una vetllada molt especial en què van predominar les vistes, l’amabilitat d’un servei professional però molt proper i, especialment, el menjar de qualitat. Com esperava, no es pot dir que l’Evo sigui un lloc sofisticat ni massa innovador, però cal reconèixer que els productes són de primeríssima qualitat i els punts de cocció exactes. L’experiència va valdre la pena i penso que és del tot recomanable. A més, els menús que ofereixen webs com LetsBonus o ElTenedeor, no són tan excessius (entre 80 i 90 euros sense begudes) i permeten fer-se una bona idea de la cuina d’un dels millors xefs que ha tingut la nostra terra.

18/6/12

Cous-cous d’estiu a la menta

IMG_0168

La calor ja va apretant i, aquests dies xafogosos, el que més ve de gust són plats fresquets i fàcils de fer. I si, a més, ens podem estalviar encendre el forn o els fogons millor que millor. És per això que avui m’he decidit a fer aquest deliciós cous-cous amb verduretes, molt refrescant i que he tingut llest en deu minuts. Això sí, val la pena deixar-lo preparat unes hores abans o la vigília perquè quedi ben fred a la nevera.

Ingredients per a 4 persones:

1 got de cous-cous
1 got d’aigua
tomàquets cirerols
1 pastanaga
1/2 cogombre
1/2 ceba tendra
olives negres
un grapat de panses
menta fresca
1/2 llimona
oli i sal

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts

  • Primer de tot, poseu les panses en remull amb aigua tèbia perquè es rehidratin una mica.
  • Tot seguit, poseu en un bol gran el got de cous-cous i escalfeu al microones el got d’aigua fins que arrenqui el bull. Aboqueu l’aigua bullent sobre el cous-cous i tapeu el bol amb un drap de cuina perquè la sèmola es vagi coent amb el vapor. En cinc minuts ja tindreu el cous-cous cuit i podreu retirar el drap. Afegiu-hi un bon raig d’oli i un polsim de sal i mescleu bé perquè no s’enganxi. Deixeu temperar.
  • A continuació, renteu bé les verdures i talleu-les a daus, excepte els tomàquets cirerols i les olives que és millor tallar-los per la meitat. Jo, aquest cop he fet servir olives amb pinyol, però us serà més fàcil si les compreu sense. El tomàquets cirerols que jo he collit al mateix moment del nostre petit hort urbà, els podeu substituir per tomàquets madurs de bona qualitat, si pot ser de branca que sempre són més gustosos.
  • Afegiu les verdures i les panses ben escorregudes al bol amb el cous-cous. Mescleu bé tots els ingredients.
  • Finalment, piqueu la menta i afegiu-la a l’amanida amb el suc de mitja llimona.
  • Deixeu refredar el cous-cous a la nevera com a mínim un parell d’hores i, si és possible, tota la nit.

Ja veieu que en un moment tenim un plat fresquet, fàcil de fer i que,a  més, aguanta a la nevera dos o tres dies perfectament.

14/6/12

Mousse de xocolata blanca amb maduixes

IMG_0158

Fa uns quants dies, vaig rebre de la casa Nestlé un parell de taules de xocolata especial per a rebosteria, una de blanca i una de negre. Com que darrerament no he tingut massa ganes de cuinar i per a mi la xocolata és una temptació irresistible, la taula de xocolata negre va volar en menys d’una setmana. Deliciosa! Amb la xocolata blanca, que per sí sola no em sedueix tant, he decidit fer unes postres ben refrescants i llamineres: una mousse de xocolata amb maduixes. He seguit la recepta que venia amb la mostra de xocolata per fer la mousse, però les maduixes, enlloc de posar-les fresques, les he macerat amb una mica de sucre i vinagre de Mòdena.

Ingredients per a 4 persones:

1 tauleta de xocolata blanca de NESTLÉ POSTRES
200 ml de nata per muntar
250 g de maduixots
sucre i vinagre de Mòdena
menta per decorar

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts + una nit d’espera

  • Primer de tot, munteu la nata. Jo ho he fet amb la THM però ho podeu fer amb unes varetes elèctriques.
  • Foneu la xocolata al Bany Maria sense deixar de remenar. Veureu que la xocolata blanca es fon ràpidament.
  • Mescleu la meitat de la nata amb la xocolata amb moviments delicats i, un cop la mescla sigui homogènia, afegiu-hi la nata restant remenant curosament fins que estigui ben integrada amb la xocolata.
  • Repartiu la mescla en 4 vasos o en copes de còctel, deixeu que es refredin i introduïu-los a la nevera.
  • Per macerar les maduixes només cal que les talleu a daus petits i les poseu en un bol amb una mica de sucre i un rajolí de vinagre. Jo, aquest cop he fet servir fructosa enlloc de sucre i també ha quedat bé. Deixeu les maduixes fora de la nevera durant 2-3 hores i després poseu-les al frigorífic.
  • Al moment de servir, poseu una cullerada de maduixes sobre cada mousse i decoreu amb unes fulletes de menta.

El resultat ha estat excel·lent i l’Aleix, que és més partidari que jo de la xocolata blanca, ha gaudit com un nen petit. A més, m’ha fet il·lusió preparar una recepta en què gairebé cap ingredient ha estat comprat: les maduixes i la menta són de l’hort de casa, la xocolata cortesia de Nestlé i el vinagre un regal de la Lídia Torné.

3/6/12

Gaspatxo de síndria a la menta

IMG_0058

L’entrada d’avui és una entrada especial, no només perquè feia més d’un mes que no publicava res al blog, sinó perquè, a més, arribem amb una bona notícia. Alguns de vosaltres potser us haureu preguntat el perquè de tant de temps sense publicar cap recepta. Doncs aquí en teniu el motiu: estic embarassada!!! I durant els tres mesos que portem de carrera no només he perdut considerablement la gana, sinó que he patit una al·lèrgia irrefrenable als fogons i a tot allò relacionat amb el menjar. Passada la frontera del primer trimestre, però, espero anar recuperant la gana i les ganes de cuinar!

La recepta que us presento avui és un plat molt lleuger, estival i refrescant: un gaspatxo de fruites a la menta que, durant les darreres setmanes, s’ha fet omnipresent a la nostra taula. És tan fàcil de fer que ningú té excusa per no posar-se el davantal i, si el proveu, estic segura que el preparareu un munt de vegades.

Ingredients per a 4 racions:

8 tomàquets de branca
2 tallades de meló
2 tallades de síndria
8 fulles de menta fresca (de l’hort de casa)
oli, sal i vinagre

IMG_0051

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts

  • Primer de tot peleu els tomàquets, retireu-ne les llavors i talleu-los a trossos mitjans.
  • Talleu el meló i la síndria, retireu-ne les llavors i talleu-los també a trossis mitjanets.
  • Tritureu bé totes les fruites amanides amb un rajolí de vinagre (jo l’he fet servir de Xerès) i un polsim de sal. Podeu fer servir una batedora elèctrica o un robot de cuina. Amb la THM, programeu 30 segons a velocitat 5 i, a continuació, 3 minuts a velocitat 10.
  • Afegiu un rajolí d’oli i acabeu de triturar. Amb la THM, programeu 2 segons a velocitat 7.
  • Si us queda molt espès podeu afegir-hi una mica d’aigua ben freda.
  • Deixeu que el gaspatxo es refredi a la nevera i serviu-lo ben fred acompanyat d’unes fulles de menta.

Les fruites i la menta li donen un toc refrescant i aromàtic ideal per combatre la calor. Segur que repetireu!