Quiche Lorraine

Aquesta és un d’aquells plats que fem tot sovint a casa, però que mai penso a fotografiar per poder-ne posar la recepta al blog. Tal com el seu nom indica, té el seu origen a la regió francesa de la Lorraine i és una proposta ideal per quan es fan sopars informals amb amics o has de portar algun plat fet en algun sopar o dinar comunitari. Un xic calenta és molt millor, però freda es deixa menjar i sempre se li pot donar un cop de microones.

Ingredients:

1 base de pasta brisa fresca
150 g de bacó tallat a tires
200 g de formatge Emmental ratllat
250 ml de crema de llet o nata per cuinar
100 ml de llet
4 ous
sal, pebre i oli d’oliva

Preparació:
Temps estimat: 10 minuts + 45 minuts de cocció

• Primer de tot preescalfeu el forn a 180º.
• Col·loqueu la base de pasta brisa damunt d’un motlle d’un 28 cm de diàmetre sense retirar-ne el paper. Premeu amb els dits perquè s’adapti bé al motlle, punxeu-ne la base i, amb ajuda d’un corró, retireu les puntes que sobrin.
• Coeu la base durant uns 15 minuts al forn.
• Mentrestant, fregiu les tires de bacó amb un rajolí d’oli d’oliva, retireu-les de la paella i escorreu-les sobre paper absorbent.
• Bateu els ous en un bol, juntament amb la nata, la llet, el formatge ratllat, un polsim de sal i un polsim de pebre. Afegiu-hi les tires de bacó i ja tindreu el farcit de la quiche a punt.
• Quan la pasta brisa estigui cuita, retireu-la del forn, ompliu-la amb la barreja que hem preparat i torneu-la a posar al forn durant uns 3-40 minuts, fins que estigui dauradeta per fora i ben cuita per dins. Per saber si està prou cuita de dins podeu fer servir el truc de l’escuradents: punxeu al centre de la quiche i si l’escuradents surt net és que ja està al punt!

Podeu servir la quiche dins del mateix motlle i tallar-la a la taula o bé servir-la tallada en porcions en plats individuals. Un toc de julivert o de porradell tallat sempre donarà un toc de color al plat.

Ous farcits de gambes amb puré de pèsols

Com ja sabeu, des de fa alguns mesos vaig començar una nova secció al blog dedicada a les receptes de la meva àvia, la iaia Roser. La recepta que us presento avui no és de les que més recordo de la meva àvia, però quan vaig revisar el recull de receptes que em van donar els meus tiets, em va cridar de seguida l’atenció i em va semblar que podia ser un aperitiu perfecte. A més, l’ingredient principal, que són els ous, són un producte que sempre em fa pensar molt en la meva iaia.

Ingredients per a 8 mitjos ous:

4 ous
24 gambes roges
1 ceba de Figueres
un rajolí de llet

Per a la maionesa:

1 ou
250 ml d’oli d’oliva suau
un rajolí de vinagre
un polsim de sal

Per al puré de verdures:

150 g de pèsols
150 g de patata
250 ml d’aigua
un polsim de sal

Preparació:
Temps estimat: 1 hora

 

• Primer de tot, posem aigua a bullir en un cassó i, quan arrenqui el bull, hi introduïm els quatre ous i els deixem coure 10 minuts, fins que quedin durs.
• Mentrestant, pelem les patates, les fem a quadrets petits i les posem en un cassó amb els pèsols congelats, un gotet d’aigua i un polsim de sal. Deixem coure a foc mig durant uns 15 minuts.
• Quan els ous estiguin cuits, els passem per aigua freda i els pelem. Reservem.
• Quan la patata i els pèsols estiguin cuits, els passem per la batedora elèctrica procurant que quedi un puré força espès. Si cal, podeu treure una mica d’aigua de la cocció. Jo aquest cop he deixat gairebé tota l’aigua de cocció i el puré m’ha quedat poc dens. La meva àvia feia un puré molt dens que disposava amb ajuda de la màniga pastissera, com si fos nata.  
• Posem en una paella un rajolí d’oli i, quan estigui calent, hi sofregim les gambes senceres, un minut per cada banda. Reservem.
• En el mateix oli hi sofregim una ceba ratllada a foc baixet, fins que comenci a agafar un punt de color.
• Mentrestant, pelem les gambes i en reservem vuit de senceres per decorar. La resta les tallem a rodanxes.
• Per altra banda, tallem els ous durs per la meitat i separem les clares dels rovells.
• Quan la ceba estigui al punt, hi afegim les gambes trossejades, la meitat dels rovells d’ou, un rajolí de llet sencera i un polsim de sal.
• Deixem coure un minut i retirem la paella del foc.
• Muntem els ous farcint-los amb les gambes.  Posem per sobre la maionesa amb ajuda d’una màniga pastissera i, finalment, decorem amb la gamba sencera que havíem reservat.
• Acabem de decorar el plat amb el puré de pèsols que aportarà al plat un toc de color molt abellidor. Si us ha quedat prou espès, també el podeu disposar amb ajuda de la màniga pastissera imitant la forma d’una nata muntada. Així és com ho feia la meva àvia, però a mi aquest cop el puré m’ha quedat un pèl massa lleuger.

Ja veureu com el plat fa molt de goig i vesteix molt la taula! I no cal que us digui que els ous estan per llepar-se els dits…

Bon profit!!!!

Torrada de salmó amb taronja i fruits secs

Dies enrere us presentava una crêpe de salmó inspirada en una recepta de Juan Mari Arzak. Avui us presento un altre plat on el protagonista és el salmó, però aquest cas la inspiració de la recepta ha estat un recull de receptes nadalenques que em va passar la meva amiga i col·lega Júlia Castillo, de la qual us he parlat en altres ocasions i amb qui comparteixo, entre d’altres coses, l’afició per la cuina.

Ingredients per a 4 torrades:

4 llesques de pa de motlle artesà
4 talls de salmó fumat
2 taronges
un grapat de nous
un grapat d’avellanes
reducció de vinagre balsàmic
un rajolí d’Oporto
oli, sal i pebre

Preparació:
Temps estimat: 20 minuts

• Primer de tot preescalfeu el forn a 250º.
• Mentrestant prepareu la vianagreta mesclant 4 cullerades soperes d’oli, el suc de mitja taronja, un rajolí d’Oporto, sal i pebre, i les nous i les avellanes trossejades. Les podeu picar amb l’ajuda d’una mà de morter, però vigileu que no quedin massa aixafades. Jo he emprat nous i avellanes, però podríeu emprar altres fruits secs com l’ametlla i el festuc, els que tingueu per casa. El vinagre no el posarem fins el darrer moment.
• Quan el forn estigui calent, hi introduïm les quatre llesques de pa. Jo he fet servir pa de motlle rústic, comprat al supermercat, però també podeu fer servir pa de forn, com ara el pa gallec. La qüestió és que les torrades no quedin massa grans. Enlloc de forn, també podeu fer servir una torradora elèctrica.
• Mentrestant talleu les taronges a rodanxes fines amb l’ajuda d’un ganivet o d’una mandolina. Retireu-ne la pell i la part blanca tallant el perímetre de cada rodanxa amb un ganivet ben afilat. Reserveu.
• Quan les llesques de pa estiguin dauradetes, les retireu del forn i les emplateu, en plats individuals o en una safata.
• Sobre de cada llesca hi poseu dues o tres rodanxes de taronja i, a sobre, hi col·loqueu un tall de salmó. Jo he fet servir salmó fumat, però també podríeu emprar salmó marinat.
• Poseu per sobre el salmó la vinagreta de fruits secs i acabeu de decorar amb la reducció de vinagre balsàmic, que no és més que un vinagre balsàmic però més espès, ideal per a decorar plats i aportar-los un punt de sabor.

No vaig tenir l’ocasió de preparar aquestes torradetes per Nadal, però trobo que és un entrant que fa Festa i el tindré en compte per a altres ocasions especials.

Bon profit!

Ous quadrats amb rossinyols

Aprofito el post d’avui per presentar-vos una proposta d’aperitiu molt fàcil de fer i original i per donar-vos una bona idea per a un detallet o amic invisible d’aquestes Festes. Per elaborar aquest plat només necessitareu els ingredients de la recepta i un motlle per a fer ous quadrats de la casa Lékué. Jo el vaig comprar fa unes setmanes al Cullerot de Badalona, un autèntic paradís per als amants dels estris de cuina, on trobareu altres productes de la marca Lékué i un munt d’idees de tots els preus per regalar a qualsevol amant de la cuina. El motlle que he fet servir jo crec que rondava els 9 euros.

Ingredients per a 4 persones:

4 ous grans
400 g de rossinyols
3 talls de pernil serrà
porradell o julivert picat
oli d’oliva i sal

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts

• Primer de tot, netegeu els bolets amb un drap o un pinzell i saltegeu-los en una paella amb una mica d’oli i un polsim de sal.
• Unteu el motlle amb una mica d’oli d’oliva (també podríeu fer servir oli trufat per aromatitzar l’ou), introduïu-hi l’ou i poseu-hi per sobre alguns bolets.
• Tapeu bé el motlle amb la seva tapa i introduïu-lo al microones el temps desitjat. Al manual d’instruccions hi ha algunes indicacions del temps de cocció, segons si es vol obtenir un ou més o menys sucós, o si es vol fer un ou dur. A mi, amb el microones de casa, les indicacions del manual no em van funcionar i per fer aquest ou, que va quedar una mica cru per dins, el vaig tenir gairebé un minut a màxima potència. El més recomanable, és que el primer el deixeu 30-35 segons i, a partir d’aquí, aneu controlant cada 10 segons fins obtenir el punt desitjat.
• Un cop cuit, desmotllem l’ou sobre el plat on el servirem i repetim l’operació amb la resta d’ous.
• Posem els tres talls de pernil ben plans i separats durant 3 minuts al microones. Mentrestant, acabem de guarnir els ous amb uns quants bolets més i el porradell o el julivert picats.
• Passats els 3 minuts, traiem el pernil del microones, el piquem amb la mà de morter i el posem per sobre de l’ou i pel voltant del plat.

Ja veureu com és un plat molt gustós i sorprenent! I si ho preferiu, podeu fer la vostra versió de l’ou quadrat posant-hi verduretes o el que us digui la inspiració del moment.

Hummus i babaganuj

Feia dies que tenia ganes d’explicar-vos aquestes dues receptes libaneses que vaig aprendre a fer a l’Aula Gastronòmica amb l’Alejandra Ellenberg, especialista en cuina àrab i oriental. Es tracta de plats molt fàcils de preparar i que són ideals per a un sopar de pica-pica o uns aperitius per compartir. El truc és encertar la quantitat exacta de cada ingredient.

Ingredients per a l’hummus:

1/2 kg de cigrons cuits
1-2 alls
el suc d’una llimona
2-3 cullerades de tahina (pasta de sèsam)
2-3 cullerades de salsa de soja
1/2 tassa d’oli d’oliva verge extra
1 cullerada de comí en pols

Preparació de l’hummus:

• Poseu en un cossi prou gran els cigrons, un all, la meitat de l’oli d’oliva i la meitat de la resta d’ingredients.
• Tritureu bé tots els ingredients amb la batedora elèctrica i proveu una mica de pasta.
• Afegiu els ingredients que facin falta segons el vostre gust. L’Alejandra ens va dir que en la cuina libanesa sempre hi predomina molt el gust de llimona i que, per tant, s’ha de ser generós amb el cítric. A mi, com que m’agrada una mica més suau, no hi vaig acabar de posar tota la llimona. D’all, amb un de grosset en vaig tenir prou; l’oli el vaig posar tot i, de tahine i soja en vaig posar dues cullerades generoses.
• Guardeu l’hummus en un tupper a la nevera fins el moment de servir. Pot aguantar perfectament una setmana.
• Al moment de servir, poseu l’hummus en un bol o un plat fondo, amaniu amb una mica d’oli d’oliva i doneu-li un toc de pebre vermell dolç.
• Recordeu que la textura de l’hummus ha de ser el d’una pasta suau per untar i que és ideal acompanyar-lo amb pa de pita.

Ingredients per al babaganouj:

4 albergínies
1-2 alls
1 cullerada de suc de llimona
2 cullerades de tahina (pasta de sèsam)
1 cullerada de comí en pols
sal i oli d’oliva verge extra

Preparació del babaganouj:

• Primer de tot cal escalivar les albergínies. L’Alejandra ens va explicar que, per tal que el babaganouj tingui el gust autèntic libanès, cal escalivar les albergínies directament al foc, punxant-les abans amb una forquilla i retirant-les un cop estiguin tovetes i cremades per fora. De totes maneres, jo ho he provat escalivant-les al forn o a la planxa i queda força bé… És el problema de tenir vitroceràmica!
• Un cop tèbies, retireu la pell i les tritureu juntament amb la tahina, el suc de llimona, l’oli d’oliva i un punt de sal.
• Proveu la pasta i rectifiqueu di cal, segons els vostres gustos.
• Serviu en un bol o un plat fondo amanit amb oli d’oliva per sobre i el comí en pols.
• Igual que l’humus convé acompanyar-lo amb pa de pita i el que sobri el podeu guardar a la nevera en un tupper durant uns dies (es fa malbé abans que l’hummus)

La tahina o pasta de sèsam és un ingredient molt utilitzat en la cuina libanesa i que podeu trobar fàcilment en tendes de dietètica. La darrera vegada, jo el vaig comprar a la tenda gourmet de El Corte Inglés. El que em costa més de trobar és el pa de pita. Abans a La Senalla en tenien un d’artesanal molt bo, però l’han deixat de portar, i el que trobo al súper no és res de l’altre món…

A veure si us animeu a preparar aquests dos plats, són ideals per a un sopar de colla! I, per si us animeu a participar en alguns dels cursos de l’Aula Gastronòmica, aquí us deixo les propostes per a aquest més de novembre.

Seitons en tempura vs seitons amb vinagre

El divendres passat, sortint d’escola, vaig passar a veure la Rosa Mari i la Maria Neus de la peixateria Puig-Patau de Badalona, amb la intenció de comprar una suprema de salmó per fer a la planxa. Només arribar, però, vaig veure que la Rosa Mari acabava de preparar una safata de seitons oberts per la meitat i sense espina i se’m va ocórrer de fer-los en tempura per dinar. Així que vaig canviar de pla i em vaig inclinar pels seitons. Però com que a la safata n’hi havia massa per a tots dos, la Rosa Mari em va suggerir que els que sobressin els preparés envinagrats per al vermut de diumenge. La idea em va semblar excel·lent, a més ella mateixa em va explicar com preparar els seitons amb vinagre.

Els seitons en tempura van tenir molt d’èxit i són molt fàcils de preparar. Només cal barrejar la tempura amb aigua seguint les instruccions del fabricant, passar-hi els seitons oberts per la meitat i sense espines, escórrer bé i fregir en oli abundant. Jo, perquè no quedessin massa oliosos, els vaig escórrer durant un parell de minuts en paper absorbent. Però no trigueu massa a menjar-los perquè si no l’arrebossat s’estova i no queda tan cruixent.

Els seitons amb vinagre també són molt fàcils de preparar. Primer s’han de netejar ben nets a raig d’aigua, seguidament s’eixuguen amb un drap i se salen; es deixen salats durant 20 minuts i seguidament s’escorren i s’hi afegeix vinagre blanc, que quedin ben xopats. Es deixen així 3-4 hores i ja hauran quedat blanquets i gairebé a punt per menjar. S’escorre el vinagre, es cobreixen els seitons amb oli i, al darrer moment, s’hi trinxa per sobre una picada d’all i julivert. La Rosa Mari em va dir que a casa seva hi afegeixen salsa Espinaler, però a casa ens agraden més al natural. Tot és qüestió de gustos!

Els seitons amb vinagre els vaig portar per fer el vermut el cap de setmana amb els meus sogres i també van agradar molt, fins i tot a l’Aleix que no és gaire amant del vinagre. Amb els dos que van quedar vaig fer un “montadito” per sopar: torrada a sota, tomàquet madur tallat a rodanxes, seitó i formatge de Burgos. Deliciosa!

Montadito d’anxova sobre Brie

Aquest montadito el vaig fer dies enrere com a aperitiu per a un sopar que vam fer a casa amb la meva cosina, la Núria. Va tenir tant d’èxit que l’endemà l’Aleix em va demanar que en fes una quants més per aprofitar el Brie i les anxoves que havien sobrat.

El millor de tot és que gairebé no necessita preparatius i pràcticament no necessita explicació. Només necessiteu un bon formatge Brie, un pot d’anxoves de l’Escala, un potet de melmelada de ceba i una branqueta de julivert. Les torrades les vaig comprar fetes a Can Bertran, el forn més popular del centre de Badalona, i van resultar molt cruixents i saboroses. A més, amb la bossa ben tancada, han durat més d’una setmana sense remollir-se ni una gota! La melmelada de ceba que he utilitzat me la va portar la meva mare d’Itàlia, però en podeu trobar a qualsevol tenda de delicatessen. Aquí a Badalona, jo acostumo a comprar les confitures i melmelades a La Senalla.

Si us animeu a preparar aquest montadito no us en penedireu. Veureu que és ben fàcil d’enllestir i el contrast entre el dolç de la ceba, el salat de l’anxova i la untuositat del Brie no us deixarà indiferents.

Llagostins amb pa de romesco

La recepta que us presento avui està inspirada en una de les propostes de la revista Cuina del mes passat. Quan la vaig veure vaig saber que la provaria, només faltava trobar l’ocasió idònia. El dimarts passat la Núria, la meva cosina petita, va venir a sopar i em va demanar que la sorprengués amb alguna cosa especial. De seguida em van venir al cap les gambes amb romesco que havia vist a la revista. Vaig anar a la peixateria però la Rosa Mari em va aconsellar que m’endugués llagostins, que eren més grossets. Així que la meva recepta es va transformar en uns llagostins amb pa de romesco que van quedar boníssims i molt vistosos.

Ingredients per a 4 persones:

12 llagostins
1/2 l d’oli d’oliva verge extra per fregir
100 g de romesco

Per al pa de romesco:

20 g de pebre vermell dolç
120 g de pa ratllat
30 g d’avellanes mòltes
10 g d’all sec en pols
10 g de julivert picat
un polsim de sal

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot prepareu el pa de romesco barrejant bé tots els ingredients. Veureu que us en surt força quantitat i no tota la fareu servir per a aquesta preparació: podeu guardar-lo en un pot hermètic per a un altre plat. Si no voleu que us en sobri, podeu posar la meitat de les quantitats indicades.
• Tot seguit, peleu els llagostins retirant-ne els caps i els budells.
• Punxeu cada llagostí amb una broqueta posats cap per avall.
• Arrebosseu els llagostins amb el pa de romesco procurant que no s’embrutin les broquetes i fregiu-los amb oli abundant procurant que les briquetes no toquin l’oli.
• Presenteu les broquetes clavades en un got ple de sal. Si talleu les broquetes a diferents mides els llagostins faran més goig. Per tallar-les jo he fet servir unes tisores de podar i han quedat perfectes!
• Per acompanyar els llagostins serviu una mica de romesco en una salsera a part.

Ja veieu que és un plat molt fàcil de fer i que, un cop muntat, fa molta patxoca. La meva cosina va quedar encantada amb el sopar de dimarts i els llagostins van aconseguir sorprendre-la, tant que diu que si ha de ser així vindrà a sopar cada setmana!

Pinya colada amb gelatina de marialluïsa

De la passejada per l’hort de Ca l’Esteve també ens vam emportar una branqueta de marialluïsa. La meva primera intenció va ser fer-ne una infusió. Les infusions de marialluïsa m’encanten, però amb la calor que comença a fer aquests dies ve més de gust una cosa fresqueta que una beguda calenta. Així que vaig començar a empescar-me què en podia fer d’aquella branqueta de marialluïsa tan aromàtica. Tafanejant per blogs, vaig veure una recepta de Visc a la cuina d’una crema de marialluïsa que feia molt bona pinta. El problema és que era diumenge i per casa no tenia ni midó ni farina de blat de moro… Després de donar-hi algunes voltes, se’m va ocórrer aquesta combinació que va resultar molt refrescant i aromàtica.

Ingredients per a 2 copes:

400 ml d’aigua
una branqueta de marialluïsa fresca
2 cullerades soperes de sucre
4 fulles petites de gelatina (cua de peix)
1 pot petit de pinya en almívar
4 cullerades generoses de gelat de coco
un rajolí de rom blanc
1 llima

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts + 2 hores d’espera

• Primer de tot prepareu una infusió de marialluïsa: poseu l’aigua al foc i, quan arrenqui el bull, afegiu-hi les fulles de marialluïsa i el sucre. Reserveu la flor de la marialluïsa per decorar la copa.
• Deixeu bullir durant un minut, retireu del foc, tapeu el cossi amb un plat i deixeu que infusioni 10 minuts.
• Mentrestant, poseu les làmines de gelatina en remull amb aigua freda.
• Passats els deu minuts, coleu la infusió amb un colador fi i afegiu-hi les fulles de gelatina. Remeneu i poseu-ho en un motlle de manera que no pugi més d’un dit.
• Deixeu refredar i, un cop fred, deixeu-ho a la nevera com a mínim dues hores. Jo ho vaig deixar tota la nit, de fet és l’ideal perquè la gelatina acabi de prendre.
• Prepareu la pinya colada triturant la pinya amb el seu suc, el gelat de coco i un rajolí de rom blanc. La quantitat de rom depèn del gust de cadascú. Jo no en vaig posar massa per no eclipsar el gust de la pinya i el coco.
• Per muntar la copa, trossegeu la gelatina i poseu-ne un parell de cullerades al fons. Afegiu la pinya colada i acabeu de posar una cullerada més de gelatina.
• Per decorar, podeu fer unes tires finetes de llima, que tenen un aroma molt intens i refrescant, i aprofitar la flor de la marialluïsa. Si us sobra també hi podeu posar una fulla, tot i que això ja donarà pistes sobre l’enigmàtica gelatina.

Si la proveu, veureu que són unes postres molt refrescants o un còctel diferent ideal per a l’estiu. Us la recomano especialment després d’un àpat copiés perquè passa que ni te n’adones!

Tapa de pop amb brie

La tapa que us presento avui és una adaptació de la “tostada con pulpo i brie” que vaig aprendre al darrer curs de Cuina de Mercat que imparteix Bernat Martínez a l’Aula Gastronòmica de Barcelona. De fet, he seguit al peu de la lletra les instruccions d’en Bernat, fins i tot he comprat el pop congelat a La Sirena, tal com vam fer el dia del taller. L’única cosa que he canviat és la base de la tapa. En Bernat va fer servir una torrada de pa de pagès, mentre que jo he emprat una base que vaig aprendre en un dels llibres d’Arzak, consistent en unes tires torrades de torta de farina.

Ingredients:

200 g de pop congelat
3 tortitas de blat
100 g de formatge brie
pebre vermell de la vera
oli i sal
4 branquetes de julivert

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts + 20 minuts de cocció

• El dia abans traiem el pop del congelador perquè es vagi descongelant de manera natural. El pop congelat dona molt bon resultat, fins i tot és aconsellable congelar-lo si es compra fresc per tal que es trenquin els teixits i les fibres i no resulti tan dur. En Bernat ens va aconsellar el de La Sirena i he seguit la seva recomanació obtenint molt bons resultats.
• Un cop descongelat, posem el pop a bullir amb un polsim de sal durant uns 20 minuts o fins que estigui al punt. És recomanable, abans d’introduir-lo definitivament a l’olla, escaldar-lo tres vegades seguides, posant i traient de l’aigua. D’aquesta manera s’aconsegueix que les potes no es cargolin i quedin menys deformades.
• Un cop cuit el pop, el deixem temperar una mica i el tallem a rodanxes fines. Reservem.
• Tot seguit, tallem les tortitas, cada una en tres talls verticals, rebutjant-ne les puntes arrodonides. D’aquesta manera obtindrem 9 tires rectangulars, una de les quals no utilitzarem.
• Untem les 8 tires de tortita amb una mica d’oli, amb l’ajuda d’un pinzell de silicona, i les torrem pels dos cantons en una planxa plana o en una paella. Reservem.
• Tallem vuit talls verticals de formatge brie i els posem a sobre de cada base. A sobre, hi col·loquem les rodanxes de pop.
• Introduïm les tapes al forn prèviament escalfat a 200º i ho deixem fins que el formatge comenci a fondre.
• Mentrestant barregem en una tassa una mica d’oli, una culleradeta de pimenton de la vera i un polsim de sal. El pebre vermell de la vera té un gust fumat molt particular que a mi m’encanta, però si ho preferiu també podeu emprar pebre vermell dolç.
• Finalment, col·loquem les tapes en un plat i les reguem amb l’oli ataronjat que els donarà un color molt atractiu. Podeu acabar de decorar el plat empolvorant-lo amb una mica més de pebre i una branqueta de julivert.

Enrotllat de tonyina amb cogombrets

La recepta d’avui va sorgir de la necessitat d’aprofitar unes oblees de farina que havia fet servir dies enrere per preparar una tapa de sardines amb brie i melmelada de tomàquet. Com que no és un producte que acostumem a fer servir a casa, vaig haver de conjugar una mica d’imaginació amb els pocs ingredients que hi havia per la nevera. De la improvisació va sortir aquest enrotllat de tonyina, cogombrets i amanida, que va resultar més lleuger i apetitós del que ens pensàvem.

Ingredients per a 4 persones:

4 oblees de farina (Bimbo Roll’s)
4 llaunes de tonyina
2 tomàquets madurs
enciams variats
cogombrets adobats
6 olives negres
oli i sal

Preparació:
Temps estimat: 10 minuts

• Poseu els enciams amanits al centre de l’oblea de dalt a baix.
• Talleu els tomàquets a rodanxes fines i poseu-ne tres a sobre els enciams. Amaniu amb una mica més d'oli i sal.
• Col·loqueu la tonyina esmicolada per sobre els tomàquets.
• Finalment, decoreu el plat amb els cogombrets tallats a rodanxes i tres mitges olives negres.
• Ja només cal enrotllar i menjar!

Per cert, si algú sap algun truc per presentar les oblees enrotllades, serà benvingut. Ja he dit que no tinc per costum emprar aquestes “tortitas” i no hi ha hagut manera que s’aguantés enrotllada. Per fer la foto l’Aleix me l’aguantava d’un extrem…

Tapa de sardines amb brie i melmelada de tomàquet

Fa dies que tinc pendent un post explicant-vos el nostre meravellós viatge per Argentina i tots els plats i les carns que vam tenir el gust d’assaborir. Però com que aquest article demana temps i dedicació i aquests dies anem tots de bòlid, m’anticipo amb una recepta molt senzilla que pot ser una idea per a un aperitiu d’aquestes festes.

La combinació se’m va acudir agafant idees d’una tapa de l’Arzak i una tapa del Quimet & Quimet. Afegint-hi una mica d’imaginació, vaig obtenir un resultat que em va deixar més que satisfeta i que va impressionar a tots els comensals. El que més m’agrada és que, en un sol mos, es concentra el dolç de la melmelada de tomàquet, el salat de la sardina, la untuositat del brie, l’avinagrat dels cogombrets i el toc aromàtic de l’alfàbrega. A més, no hi ha cap sabor que eclipsi els altres i resulta una tapa molt lleugera i diferent.

Ingredients per a 4 persones:

2 oblees de farina (Bimbo)
1 quilo de tomàquets madurs
250g de sucre
oli d’oliva
una branca d’alfàbrega
200g de formatge Brie
3 sardines en conserva en oli
cogombrets en vinagre

Preparació:
Temps estimat: 20 min + 1h de cocció

• Una de les coses interessants d’aquesta recepta és que la major part dels ingredients es poden deixar preparats el dia abans. El primer que podeu fer és picar l’alfàbrega i posar-la en un pot de vidre amb 200 ml d’oli d’oliva.
• A continuació, escaldeu els tomàquets per tal de pelar-los millor. Jo vaig fer servir tomàquets de penjar, que són els més saborosos, però també s’ha de dir que són caríssims, així que podeu fer servir qualsevol tomàquet madur.
• Un cop escaldats, peleu els tomàquets, partiu-los per la meitat, traieu-ne la part més blanquinosa, escorreu bé i talleu-los a trossos. Hi ha qui prefereix retirar-ne les llavors, però aquest cop, com que és per a una recepta salada, he preferit deixar-les perquè penso que li donen un toc més natural.
• Poseu el tomàquet escorregut en una cassola amb el sucre a foc ben baix i deixeu-ho coure durant 50-60 minuts.
• Un cop cuit, el tomàquet agafarà un color vermell intens. Deixeu que es refredi i poseu-lo dins d’un pot de vidre.
• També el dia abans, us podeu deixar tallats els cogombrets. Jo els he partit per la meitat i n’he fet quadradets petits, tal com recordo haver-los menjat al Quimet & Quimet.
• Per muntar la tapa, primer cal tallar dos rectangles de cada oblea i passar-los per la planxa amb un xic d’oli. Quan hagin agafat un color torradet, podeu retirar les oblees i veureu com, de seguida, queden rígides i torradetes.
• Escampeu una mica de melmelada per sobre l’oblea. A sobre, col·loqueu-hi dues tires de formatge brie. Damunt del brie, hi posarem els dos lloms de sardina sense l’espina ni la tripa. Jo he comprat les sardines de la marca Cuca, que sempre dóna bon resultat. El que és important és que estiguin conservades amb oli i no en escabetx, que mataria el gust dels altres ingredients.
• Per decorar el plat, hi posarem el cogombret escampat i ho perfumarem tot amb l’oli d’alfàbrega.

També hi podríem posar uns grans de raïm blanc pelat, que fan molt bon contrast amb les sardines, però com que aquest cop el toc de dolçor ja l’aporta la melmelada de tomàquet, he preferit no recarregar-ho.

Aprofito per desitjar-vos a tots MOLT BON NADAL!!!

Empanadilles casolanes

Encara que siguin una menja humil i ben senzilla, les empanadilles sempre han tingut a casa nostra una reputació més que digna. De fet, moltes vegades penso que és el plat que em va ajudar a acabar de conquistar el meu enamorat, almenys el seu estómac...

Cada cop que hi ha empanadilles, a casa hi ha alegria general. A mi m’agrada preparar-les amb paciència i amor i a l’Aleix li encanta, sobretot, menjar-se-les. Digueu-li tonto!

Les preferides de l’Aleix són les empanadilles de carn, que preparo mesclant carn de vedella i de porc; jo prefereixo les tradicionals d’ou dur i tonyina. A vegades també en preparo de formatge, farcint les oblees de formatge tipus Caserio, o de sobrassada de Menorca que em porta la Cristina. Però segurament hi ha centenars de farciments possibles i a cada casa hi ha secrets i predileccions diferents. Per això m’agraden tant les empanadilles, perquè hi ha mil maneres de fer-les, però sempre agraden.

Avui us explicaré com preparo jo les empanadilles de carn i de tonyina. Les quantitats val més fer-les a ull perquè depèn molt del nombre d’empanadilles que prepareu. Jo, normalment, quan m’hi poso en faig un munt i després les congelo i en tinc per a diferents ocasions. És una feinada, però val la pena quan veus el congelador ple de safatetes.

Ingredients:
Oblees per a empanadilles de La Cocinera
Tomàquets de penjar
Cebes de Figueres

Pebrot verd
Pebrot vermell escalivat
Foie gras de porc
Ou dur
Olives verdes sense pinyol
Tonyina en conserva
Carn picada (meitat vedella, meitat porc)
Preparat d’herbes per a carn (romaní, farigola, estragó, sàlvia...)

Preparació:

Temps estimat: 1h per als farcits + temps de muntar

• Primer de tot, piqueu bé les cebes i el pebrot verd i poseu-los a sofregir a foc baix. Mentre la ceba es va estovant, ralleu els tomàquets i afegiu-los a la cassola. Es pot fer amb tomàquet de pot, però no queda igual i, perquè quedi un gust excel·lent, empreu tomàquets de penjar. Notareu la diferència, tot i que la butxaca també se’n ressentirà...
  
  


• Mescleu bé els ingredients i afegiu-hi un polsim de sal i un polsim de sucre, que ens ajudarà a atenuar l’acidesa del tomàquet. Apugeu una miqueta el foc i deixeu que el sofregit es vagi fent a foc mig.
  
• Mentre el sofregit va fent xup-xup, ralleu els ous durs i mescleu-los amb la tonyina. Seguidament talleu les olives a rodanxes fines. Les olives poden ser farcides d’anxova o de pebrot. Si són d’anxova, afegiu-hi una mica de pebrot vermell escalivat. Barregeu tots els ingredients i deixeu-los en un bol gran.
  
• Quan el sofregit sigui a punt, en poseu la meitat al bol de la tonyina i mescleu bé el tomàquet amb els altres ingredients. L’altra meitat del sofregit la reserveu a la paella.
  
• En una altra paella hi fregiu la carn picada amb un polsim de sal i pebre i les herbes aromàtiques. Jo tinc un preparat especial per a carns que vaig comprar a la Plaça del Pi de Barcelona que hi dóna un gustet fantàstic. Si no teniu cap mescla hi podeu posar qualsevol herba que vagi bé amb la carn, com el llorer, el romaní, la farigola o l’estragó.
  
• Un cop fregida la carn i ben esmicolada, afegiu-hi el sofregit de tomàquet que ens havia sobrat, procurant no passar-vos. Remeneu bé i incorporeu-hi el foie gras. Abaixeu el foc i aneu mesclant bé tots els ingredients. Apagueu el foc, poseu la carn picada en un altre bol gran i deixeu refredar.
  
  
• Quan les dues pastes estiguin fredes comenceu a muntar les empanadilles: poseu una cullerada sopera de pasta de carn o tonyina en una meitat de l’oblea, procurant deixar lliures els contorns. Doblegueu l’altre meitat i premeu el contorn amb una forquilla.
  
• Si heu fet un nombre considerable d’emapnadilles i en voleu congelar, us aconsello que tingueu preparades les safates necessàries i hi aneu col·locant les empanadilles a mesura que les feu. Aprofiteu el mateix paper que les separa per tal que no s’enganxin.
  
• Quan descongeleu les empanadilles és molt important que les traieu del congelador el dia abans i que es descongelin de forma natural. Si no estan del tot descongelades és molt fàcil que s’enganxin i es trenquin, i si les descongeleu al microones és molt difícil trobar el punt.

Ja veieu que és una recepta fàcil però entretinguda. Si no teniu ganes de complicar-vos la vida podeu recórrer a farcits més senzills com el de formatge o sobrassada.

Espero que us agradi la recepta i que us animeu a fer-la!

Miniatures de tomàquet cherry

Fa dies, se’m va ocórrer elaborar un soparet lleuger però creatiu i, com que tenia un munt de tomàquets cherry que havia de gastar, vaig improvisar diferents pinxos i tapes miniatura agafant una mica d’aquí, una mica d’allà i una mica d’imaginació.

El pinxo més fàcil d’elaborar i potser el més vist és el que consisteix a anar alternant tomàquets cherry amb boletes de mozzarella fresca. La Núria, una de les meves amigues de tota la vida, va fer una presentació molt semblant per a la nostra Montadito’s Party. Jo l’únic que he fet ha estat substituir la menta fresca per fulles d’alfàbrega fregides amb oli d’oliva. D’aquesta manera l’alfàbrega queda cruixent i brillant, però s’ha de procurar retirar a temps del foc perquè si no es crema i perd el color.


* Els cubs de color verd que veieu intercalats en alguns dels pinxpos són trossets de gelatina d'alfàbrega que em va sobrar de la darrera recepta.

Una altra presentació que ja he vist a més d’un blog és la consistent a arrebossar la meitat del tomàquet amb sèsam. Jo he fet servir sèsam negre i perquè s’enganxés al tomàquet he fet servir mel de romaní, que és molt suau. Al cap d’una estona, com que la mel era molt líquida i el sèsam començava a desenganxar-se, vaig decidir presentar aquesta combinació en unes culleretes d’aperitiu acompanyades també d’unes fulles d’alfàbrega fregides, que hi donen aquest to verd tan refrescant.

De totes les miniatures, la més innovadora és la tercera, inspirada en una recepta de Juan Mari Arzak que el chef titula “Queso de cabra con perejil”. Es tracta d’impregnar diferents porcions de formatge de cabra amb una capa gelatinosa de julivert. Jo, en lloc de julivert, vaig fer servir, un cop més, fulles d’alfàbrega. Com que no tinc liquadora, vaig haver de triturar les fulles amb una mica d’aigua i després colar-les amb un colador molt fi. A continuació, vaig mesclar-hi, tal com indica Arzak en el seu llibre Bocados, 4g de Kappa. Un cop ben barrejat, ho vaig posar al foc fins que va arrencar el bull i llestos. Després de deixar-ho reposar 5 minuts però abans que quallés, vaig anar-hi banyant els trossets de formatge de cabra, que en aquest cas eren de la marca President, que van molt bé perquè no són massa grans.


La veritat és que l’experiment necessita millora, sobretot perquè com que no tenia liquadora el suc de l’alfàbrega no ha quedat prou fi. Però el proper cop segur que em surt millor perquè ja tinc liquadora i, a força d’anar repetint les receptes, les anem millorant!

Vol-au-vents de bolets

La recepta d’avui és una adaptació d’una de les receptes de la Rosalia, la cuinera badalonina més popular i més televisiva. Es tracta d’un vol-au-vent de bolets que he preparat en vàries ocasions, sempre amb molt d’èxit, però que fins ara no havia aconseguit fotografiar. Ara que en tinc la fotografia, ja no hi ha excusa per no compartir amb tots vosaltres aquesta recepta resultona i fàcil d’elaborar.

Abans, però, farem un petit incís per explicar la curiosa història de l’origen de la paraula “vol-au-vent”. Com tots sabeu, aquest mot és d’origen francès, ja que van ser els francesos els primers en elaborar aquestes decoratives cistelles de pasta de full, i literalment significa “vol al vent”. Aquesta expressió, documentada ja a inicis del segle XIX, deu el seu nom a la lleugeresa de la pasta de full amb què és elaborada.

Tot i que els francesos solen farcir els vol-au-vents amb carn o peix, la mateixa Rosalia no dubta a afirmar que...

“els vol-au-vents es poden farcir de moltes maneres diferents,
però aquesta combinació amb bolets, ideal per a la tardor,
és deliciosa”

Com que nosaltres presentem la recepta a finals de la primavera, alguns dels bolets que fa servir la Rosalia, com ara els rovellons, els hem substituït per xampinyons i, segons l’estació de l’any es poden fer servir unes varietats o unes altres. També podem fer servir bolets deshidratats o congelats, però no us aconsello emprar bolets en conserva encara que siguin de bona qualitat. Val més utilitzar xampinyons o gírgoles i enriquir-ne el sabor rehidratant uns moixernons o unes trompetes de la mort. Un altre bon potenciador del sabor és la trompeta de la mort en pols, que es pot afegir als xampinyons i els dona un gustet intens i molt bo.

Ingredients per a 4 vol-au-vents:
4 vol-au-vents grans
200g de xampinyons (o rovellons si és l’època)
5g de moixernons secs
15g de trompetes de la mort seques
1 ceba tendra
30g de cansalada viada
100 ml de crema de llet
1 cullerada de farina
Emental ratllat
Oli d’oliva
Sal, pebre i nou moscada

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot, rehidrateu els moixernons i les trompetes amb una mica de llet.
• Seguidament, peleu la ceba, la piqueu ben fineta i la poseu en una cassola amb un raig d’oli a foc ben baix.
• Quan la ceba estigui bastant toveta, afegiu-hi la cansalada tallada a tires i els xampinyons o rovellons tallats a daus no massa grans.
• Un cop els rovellons estiguin mig fets, hi afegiu les trompetes de la mort i els moixernons ben escorreguts.
• Remeneu una mica i, sense parar de remenar, hi afegiu la farina. Deixeu-la coure durant un minut i, després, hi afegiu la crema de llet i una mica de nou moscada. Si veieu que queda massa espès hi podeu afegir la llet on heu rehidratat els bolets secs. Heu de tenir en compte que quan es refreda la mescla queda més compacta.
• Un cop freda la mescla, procediu a omplir els vol-au-vents. Normalment, veureu que al centre hi ha un botonet que es pot treure amb l’ajut d’un ganivet i després pot servir de tapa del vol-au-vent. Jo, normalment, la trec i no la faig servir perquè, un cop gratinats ja fan prou patxoca.
• Finalment, cobriu generosament els vol-au-vents amb el formatge ratllat i gratineu-los al forn durant 5 minuts o fins que els veieu rossets. Alerta, perquè alguna vegada per tal que el formatge quedés rosset ho he deixat massa i se m’ha cremat una mica la part superior de la pasta de full.

Patates fibra òptica

Fa dies, donant un cop d’ull a les exquisides receptes del llibre Bocados de Juan Mari Arzak, vaig veure una recepta que em va semblar molt senzilla però amb un resultat ben curiós. Es tracta de les patates fibra òptica que us presento avui i que, encara que semblin una birgueria, són extremadament fàcils d’elaborar. De fet, les he fet aquest migdia per acompanyar un llom ibèric que havia descongelat i he escollit aquest acompanyament precisament perquè m’ha semblat molt ràpid de fer...

Ingredients per a 2 persones:

3 patates grans
Oli d’oliva verge extra
Un manat de julivert
Sal

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts

• Primer de tot, peleu les patates i talleu-les en cubs d’uns dos centímetres de gruix.


• Amb l’ajuda d’un ganivet aneu fent talls verticals i horitzontals a les patates de manera que us quedi un traç quadriculat. Procureu fer els talls ben profunds però sense arribar a la base.
  
• Poseu les patates a coure al microones a 600 W. El temps de cocció dependrà de la mesura de les patates i de la quantitat que vulguem coure alhora.


• Mentrestant, escalfem una planxa per a verdures (sense ondulacions) amb un rajolí d’oli d’oliva.


• Quan les patates estiguin pràcticament cuites, les passem per la planxa procurant que quedin dauradetes per tots els costats. Reservem.
  
  


• Juan Mari Arzak proposa acompanyar les patates amb una deliciosa vinagreta d’oli d’oliva, maracuyà i pebre negre. Avui, com que no tenia maracuyà per casa, he preparat una salsa més senzilla liquant el julivert i afegint-hi un bon raig d’oli d’oliva i un polsim de sal.


• Per decorar els plats amb salses líquides us aconsello l’ús d’un biberó de cuina. Són molt econòmics -els podeu trobar en centres especialitzats i en establiments xinesos- i us permetran fer bonics dibuixos per guarnir els vostres plats encara que no tingueu gaire pols.

Ja veieu que en un tres i no res es pot elaborar un plat ben diferent amb ingredients de tota la vida. Només cal una mica d’imaginació!

Foie de Canard

Un dels propòsits culinaris de la nostra darrera estada en territori francès era aprendre a fer el veritable foie mi-cuit a la perigordina.

El primer cop que vam estar a casa la Florence i el Patrick, vam tenir l’ocasió de provar aquest deliciós foie de canard elaborat tradicionalment per la mestressa de casa. Però com que els nostres amfitrions es van adonar del nostre interès en el procés d’elaboració del foie, aquesta vegada, enlloc de fer ells el foie, ens van proposar d’elaborar-lo tots junts. Jo em vaig alegrar molt d’aquesta proposta i vaig preparar la meva inseparable càmera per enregistrar-ho tot pas a pas.

El primer pas important per elaborar un bon foie gras és escollir bé la peça (color, pes, fermesa). A la regió on nosaltres vam estar això no suposa cap problema ja que és la regió més reputada pel que fa a la cria d’ànecs.

Els ànecs que es crien per elaborar el foie s’engreixen mitjançant un procés força escabrós que els francesos anomenen gavage. Es tracta d’atipar les aus per la força, introduint-los l’aliment amb una mena d’embut, fins que el fetge se’ls infla desmesuradament. En aquest moment els ànecs (o les oques) poden ser sacrificats per extreure’n el fetge.

Foto extreta de www.catalogue-fr.com/canards-mulards-2.htm

Aquesta pràctica del gavage sembla existir des de temps remots. Sabem que els egipcis la coneixien i que els grecs practicaven el gavage amb les oques, però els primers en parlar del valor gustatiu del foie d’oca van ser els romans, cap al segle I aC. Sabem que els romans alimentaven les oques a base de figues seques xopades de vi amb mel i, un cop extret de l’au, maceraven el fetge hipertrofiat en una mescla de llet i mel, que li donava encara més volum. Actualment, el fetge preparat d’aquesta manera s’anomena “foie gras a la romaine”.

Un cop tenim el foie, se n’ha d’extreure la fel i la part verdosa, i s’ha de deixar 4 hores amb aigua o llet gelada per tal que deixi anar el seu suc. Transcorregut aquest temps, ja podem començar a preparar el foie.

Ingredients:

Un foie d’ànec d’uns 500 grams
Sal i pebre
Un rajolí de cognac o Porto

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts + 30 minuts de cocció

• Primer de tot, separeu els dos lòbuls del foie. Veureu que n’hi ha un més gran que l’altre.
  
• Amb ajuda dels dits i un ganivet, retireu el nervi principal, que comença a la part on es bifurquen els dos lòbuls del foie, i aneu-lo resseguint per tal de retirar també els vasos sanguinis més prims. És important treure el màxim de nervis possible, ja que poden amargar el foie i és desagradable trobar-los mentre el mengem. No patiu si el fetge pateix algunes desfiguracions; penseu que, quan el coureu, els trossos que hagin quedat més malmesos es tornaran a enganxar.
  
• Un cop desnerviat, salpebreu al gust. Les mides recomanades són de 13 a 20 grams de sal i de 4 a 5 grams de pebre per quilo de foie gras. També podeu aromatitzar el fetge amb una culleradeta de cognac, Porto o armagnac.
  
• Col·loqueu el foie dins una terrina de fang o ceràmica. Si cal, podeu tallar el foie per repartir-lo millor entre vàries terrines. Procureu que els trossets quedin a sota i premeu una mica per tal que no quedin forats. Torneu a salpebrar i regueu amb una altra culleradeta de cognac, Porto o armagnac.
  
• Col·loqueu una safata de vidre amb aigua al forn. Quan sigui ben calenta però sense bullir, afegiu-hi les terrines amb el foie per coure-les al bany maria. És important que l’aigua no arribi a bullir. Deixeu-ho coure durant uns 30 minuts.
  
• Retireu les terrines del forn. Veureu que el greix del foie ha esdevingut líquid i es troba a la part superior de la terrina. Això significa, per altra banda, que el volum de foie ha disminuït considerablement. Per tal de separar el greix del foie és important tenir una plantilla que separi les dues matèries. Al vídeo que teniu més amunt ho veureu clarament. El Patrick va elaborar aquestes plantilles amb un tros de plàstic i hi va lligar un fil perquè fos més fàcil de retirar-les. A sobre la plantilla cal col·locar-hi un pes per tal que el greix del foie emergeixi.
  
• Cal deixar refredar el foie fora de la nevera, i un cop hagi agafat la temperatura ambient el podeu col·locar a la nevera. És convenient deixar reposar el foie durant tot un dia abans de menjar-lo.
  
• En el moment de consumir, traieu el foie de la nevera. Veureu que el greix que abans era líquid, amb la fredor del frigorífic s’ha convertit en una capa de greix sòlida que, gràcies a la plantilla, podreu retirar fàcilment.
  
• Podeu servir el foie dins de la terrina, tal com solien fer els nostres amics francesos, o podeu desmotllar-lo i servir-lo en bloc o en porcions individuals. Podeu acompanyar-lo amb una mica de pa torrat, amb una ceba caramel·litzada, amb compota de poma o melmelada de figa. Si el feu vosaltres mateixos el trobareu encara més bo!

Espero que us animeu a fer-lo i que m’expliqueu l’experiència. Jo encara no m’hi he atrevit, però ja m’he informat sobre on aconseguir el foie. Us recomano el meu carnisser i veí, l’Albert de Ca l’Albert, al carrer Canonge Baranera 106 de Badalona. Les peces que us oferirà seran de primera qualitat i, a més, també disposa de fetges d’ànec desnerviats, això sí, penseu que aquesta mena de comandes han de ser per encàrrec.

Pebrots del piquillo fracits amb brandada de bacallà

La recepta que us exposo a continuació és un dels plats més senzills i més resultons que la meva mare sol fer quan té convidats. Com que la recepta l’he après d’ella i m’ha tret d’un apuro en més d’una ocasió, vull dedicar-li aquest post a la meva mare, que encara que no comparteix la meva passió per la cuina, m’ha ensenyat més del que es pensa.

Us recomano aquest plat tant com a primer com per a un pica-pica informal i, ara que sembla que estan de moda els montaditos, se m’acut que potser també es podria presentar sobre una llesqueta de pa. Això sí, penseu que s’ha de preparar al moment!

Ingredients:

1 o 2 pots de pebrots del piquillo
brandada de bacallà
crema de llet
oli d’oliva

NOTA ALS INGREDIENTS: No poso quantitats perquè depèn de com orienteu el plat. Calculeu que si ho presenteu com a primer plat, necessiteu 4 pebrots per persona. Jo sempre compro els pebrots i la brandada a la Islandesa, la bacallaneria de davant del mercat Maignon (Badalona), on sempre trobareu productes de primera qualitat. Si els indiqueu el nombre de persones que sereu, ja us diran les quantitats que necessiteu.

Preparació:

Temps estimat: 15 min

• Primer de tot reserveu 2 o tres piquillos per fer la salsa. La resta farciu-los amb la brandada amb ajuda d’una cullera de postres.
  
• Un cop tingueu tots els piquillos farcits, poseu una mica d’oli d’oliva en una paella i fregiu-hi els pebrots a foc mig i pels dos costats. Els piquillos, normalment, ja vénen guisats, però s’han de tornar a passar per la paella, si no la polpa queda dura.Un cop ben cuits deixeu els piquillos a la mateixa paella.
  
• Prepareu la salsa triturant els pebrots que havíem reservat amb la crema de llet. Obtindreu una mescla homogènia de color salmonat.
  
• Aboqueu la salsa a la paella dels piquillos i deixeu que espesseixi a foc baix. Quan la salsa comenci a agafar consistència i abans que arrenqui el bull, apagueu el foc.
  Podeu servir els piquillos en una safata o en plats individuals.

Montadito's Party

Aquest dissabte passat, als vols de les 10 de la nit, els tretze participants de la mítica Montadito's Party vam anar compareixent a casa l'Àlex i l'Eli, els nostres amfitrions per excel·lència.

Alguns -la majoria- portàvem els ingredients per acabar de muntar el nostre montadito/tapa. Us podeu imaginar com estava de sol·licitada la cuina de l'Àlex! Alguns dels participants vam optar per elaborar tapes fredes que necessitaven menys preparació (almenys al moment) i d'altres van decidir-se per tapes calentes.

Cadascú havia de preparar 13 tapes iguals, tantes com comensals ens vam reunir al voltant de la taula, i havia de donar un nom suggerent a la seva creació.

La veritat és que vaig quedar molt sorpresa del nivell gastronòmic general. És difícil reunir tretze persones amb tanta mà pels fogons!
No sé si m'ho vaig passar millor pensant i elaborant les meves tapes o degustant les delícies que van preparar els altres participants, però el cas és que va ser una experiència fabulosa que hem de repetir algun altre cop.

Perquè us en feu una idea, aquí en teniu un tastet:

A l'esquerra els pinxos de tomàquet cherry, mozzarella i menta de la Núria; a la dreta els montaditos de l'Eli, amb tomàquet, formatge Brie i olivada.

A l'esquerra els montaditos de pollastre, pera i confitura de taronja de l'Helena; a la dreta les truitetes de Doritos del Gerard.

A l'esquerra el montadito del Christian, amb meló i tonyina marinada amb salsa de soja; a la dreta l'escuma de formatge de cabra amb melmelada de figa que, després de donar-hi moltes voltes, em vaig decidir a preparar.

A l'esquerra, els montaditos del Sacha (perdona si no ho escric bé) a base de porc ibèric, poma i reducció de vinagre balsàmic; a la dreta unes originals torradetes de foie i xocolata fondant amb un toc picant.


A l'esquerra, un dels montaditos més elaborats a base de xipiró, un sofregit amb un intens gust de pebrot i uns granets d'arròs; a la dreta, montadito de filet de porc amb escalunyes i pernil ibèric que, encara que no us ho creieu, va elaborar gairebé solet el meu enamorat.

I la bomba de la nit, cortesia d'Àlex Bauzà, montadito de foie i ou de guatlla sobre llit de bolets, un autèntic plaer per al paladar i per al colesterol. Però que bo que estava!

El que em va saber greu és que no tenim foto del montadito de la Isa, a base de ceba caramelitzada, poma i formatge de cabra fos. Estava tan bo que quan va arribar a la taula va volar!

En Manel, que va amenitzar la vetllada amb un mini concert de gaita (demanem perdó als veïns), enlloc de portar montaditos es va encarregar de la beguda, uns vinets molt encertats que ens van ajudar a regar tot aquest bé de Déu de menjar.

NOTA ALS PARTICIPATS: Si noteu que falta algun ingredient del vostre montadito o veieu que m'equivoco en alguna cosa, us agrairé que m'ho comuniqueu. Felicitats a tots per aquests montaditos tan currats!

Xarrup de dos colors

Aquest és el xarrup de crema de carabassa i de pèsols que vaig fer algunes setmanes enrere com a aperitiu d’un sopar amb amics. Es tracta d’un entrant vistós i força lleuger, que podeu elaborar també com a primer plat si dobleu les quantitats. A més, podeu deixar les cremes preparades abans de sopar i, en el moment de servir l’aperitiu, escalfar-les al microones.

Ingredients per a 4 xarrups:

400g de pèsols congelats
400g de carabassa
1 ceba tendra petita
1 porro petit
¼ de litre de brou de pollastre (jo utilitzo Gallina Blanca)
2 talls de pernil ibèric
oli de tòfona blanca
oli verge extra
sal

Preparació:

Temps estimat: 1h

• Primer de tot, fregiu els talls de pernil amb una cullerada d’oli d’oliva. N’hi ha prou amb 1 minut per cada banda. Escorreu-los en un paper absorbent i poseu-los al forn a 200º fins que quedin completament rígids però sense cremar-se.
  
• Traieu els talls de pernil del forn i esmicoleu-los. Seguidament, piqueu-los amb una mà de morter i reserveu.
  
• Per fer la crema de pèsols, poseu a bullir ¼ de litre d’aigua amb les fulles de menta. Deixeu que bullin 5 minuts i afegiu-hi els pèsols i la ceba tallada en juliana.
  
• Mentrestant, talleu la carabassa en daus i el porro en rodanxes. Poseu un cassó al foc amb dues cullerades d’oli d’oliva i afegiu-hi la ceba. Quan estigui transparent afegiu-hi la carabassa, remeneu-ho i deixeu-ho coure 2-3 minuts amb el cassó tapat. Seguidament afegiu-hi el brou de pollastre.
  
• Quan les verdures estiguin cuites, apagueu els focs i passeu les mescles per la batedora elèctrica. Recordeu, però, que heu de retirar les fulles de menta. En tot cas, en podeu deixar un parell perquè agafi més gust. I, si cal, podeu afegir o treure líquid per aconseguir la textura i l’espessor desitjats.
  
• Després de batre les cremes, passeu-les per un colador fi per tal d’evitar grumolls i reserveu-les en dos recipients diferents. Jo utilitzo mesuradors de líquids, d’aquests estrets i alts, perquè d’aquesta manera és més fàcil emplatar.
  
• Si serviu l’aperitiu més tard, escalfeu les cremes al microones, però penseu que aquesta mena de cremes s’han de servir més tèbies que calentes. A l’hora d’emplatar heu d’aconseguir que les cremes quedin ben separades, o bé afegint-les regularment per les dues bandes, o bé omplint primer el bol amb un color i afegint l’altre pel centre. Si ho feu amb decisió i sense titubejar segur que us surt bé!

• Finalment, regueu el xarrup amb unes gotetes de tòfona blanca (tuber magnatum) i un polsim del cruixent de pernil.