19/8/08

Les cases d'Alcanar: El Pescador i el Mareny, dos restaurants per quedar bé

Després d’una bona temporada d’escassa activitat bloguera, les vacances s’acaben i tot torna a la normalitat. Aquest ha estat un estiu força atapeït, en què se’ns han presentat un munt de propostes i oportunitats que no hem pogut deixar perdre. És per això que he tingut el blog una mica abandonat... Però no us preocupeu que ja torno a ser aquí amb un munt de coses per explicar-vos i un munt de receptes i recomanacions. La veritat és que no sé per on començar...

Bé, començaré parlant-vos de Les Cases d’Alcanar, el poble d’estiueig dels meus pares. Es tracta d’un poblet de pescadors, al llindar entre les terres de l’Ebre i la frontera valenciana. La veritat és que jo no hi he sabut trobar l’encant que hi han trobat els meus progenitors, però una cosa és ben certa, enlloc hem menjat millor que a Les Cases. Els múltiples restaurants que es troben al passeig marítim o amagats per dins del poble ofereixen peix i mariscs d’aigües locals de primeríssima qualitat.

Jo us parlaré avui de dos d’aquests restaurants: El Pescador (antiga Casa Angelina), un dels restaurants més reputats de la zona, destaca sobre tot per la qualitat dels seus productes; mentre que el Mareny, d’ambient més familiar i acollidor, destaca per les elaboracions i el tracte afable de la seva mestressa, l’Helena.

La cuina de El Pescador es basa única i exclusivament en peixos i mariscs pescats per la zona. Si sou carnívors, doncs, val més que trieu una altra opció, com per exemple Can Jesús, on podreu degustar uns exquisits filets a la pedra. Però si el peix i el marisc us agraden El Pescador és sens dubte una bona tria. La seva cuina es caracteritza especialment per la senzillesa de les seves elaboracions. Els plats es presenten sense floritures ni condiments, intentant mantenir l’essència i la frescura de cada peix: llobarro, orada, turbó, llenguado o rap, sempre cuits al seu punt, sigui a la planxa o al forn. Els arrossos són una altra opció clàssica i segura que no us deixarà indiferents. La darrera vegada vam menjar un arròs d’espardenyes espectacular!

De primer és gairebé inevitable el tradicional pica-pica. Us recomano que us deixeu aconsellar per les cambreres, elles us aconsellaran els productes més frescs del dia: gamba roja, escamarlans, espardenyes, cloïsses, dàtils... De fet moltes vegades ni porten la carta i si la demanes et miren amb cara de pocs amics. Aquest tracte em sembla acceptable amb clients habituals, però em sembla just que el client novell vulgui donar un cop d’ull a la carta per veure la proposta gastronòmica i els seus preus, així que no dubteu a demanar-la. Un altre distintiu d’aquest restaurant és la seva carta de vins compromesa, àmplia i moderna, la qual cosa costa trobar en altres restaurants de costa.

Si el punt fort de El Pescador és la qualitat de les matèries primes, els punts més negatius són, al meu parer, el soroll que normalment es forma dins el local i el tracte una mica distant i variable del personal.

És per això que moltes vegades preferim anar a casa l’Helena, al Mareny, on a més d’un tracte més proper i familiar podem degustar els plats una mica més elaborats de la cuinera.

A l'esquerra, la meva mare, i a la dreta, l'Helena

Per anar fent boca podeu començar amb uns bunyolets de bacallà (sensacionals!) o amb una mariscada de closca (us en llepareu els dits!). Els arrossos i la fideuà tornen a ser presents en la carta d’aquest restaurant, però el plat fort de la casa són els suquets de peix: d’orada, de llobarro, de turbó... i el plat estrella: el suquet de llagostins, que té una recepta màgica i secreta que l’Helena no ens vol desvetllar. L’última vegada que hi vam anar vam fer tot el possible per tal que ens revelés el secret, però no hi va haver manera. Vam endevinar un munt d’ingredients de la recepta però el component màgic encara està per desxifrar. Així que us convido a anar al Mareny a provar el suquet de llagostins per tal de desvetllar-ne el secret. Li dieu a l’Helena que hi aneu de part meva i, si desxifreu l’enigma, feu-m’ho saber ben aviat. Jo penso que es deu tractar d’alguna espècie o herba aromàtica que dóna al suquet un lleuger sabor d’estofat de carn...

I de postres, si heu quedat tips i no teniu ganes d’enfarfegar-vos, demaneu una amanida de fruites. La presentació és exquisida i us ajudarà a pair!

8 comentarios:

manel dijo...

anna, ben tornada de les vacances. veig que no heu pas perdut el temps. nosaltres a vegades anem a sant carles de la ràpita, m'apunto les recomanacions per fer-hi una escapada.

La cuina vermella dijo...

Hola amics!!! Penso que en kike va tastar el peix per primera vegada a el Pescador!!! ara quan arribi a casa li diré que us ho expliqui! Petons!

Ana dijo...

Benvinguda Anna, bon article pera la meva carpeta de desitjats.
Petonets.
Ana

La cuina vermella dijo...

Hola amics!

tal com us avançava la Txell la meva història amb el peix és un tant curiosa. A casa meva erem quatre germans, dels quals en soc el tercer. La meva germana gran odiaba el peix i per aquelles coses del mimetisme jo me'n vaig convèncer del mateix. L'únic peix que menjava era el de l'escola que era inmenjable i aquesta era, per desgràcia, la meva imatge gustativa ictiòfaga.

Tornant de València amb uns amics dels meu pares (jo tenia 17 anys, o sigui fa 29 anys!) vam aturar-nos a Els Pescadors i ni ens van portar carta i ens van plantar una plata de peixos a la planxa acabats de pescar. Em van servir al plat un assortiment de troços de diferents peixos sense espines i unes salseres amb maonesa i romesco. Pensant un: "vaja putada!" vaig tastar el primer troç i vaig descobrir aquets sabors i textures que a partir de llavors, ja formen part del meu gust personal. L'única remora d'aquesta tonta mania infantil es que, si no me'l preparen sense espines faig una destrossa colosal.

Dons res, vet aqui un ca, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat.

Kike

Anna dijo...

Hola Kike!
Penso que hi ha força persones que, com tu, odien el peix perquè l'associen al maltràngol del menjador infantil.
Jo tinc una història similar amb el marisc: he de confessar que, fins fa ben poc, no tastava cap mena de crustaci (gambes, llagostins, cigales...) Va ser a l'Esquerra, un altre bon restaurant de Les Cases, on vaig descobrir els escamarlans a la planxa i, des d'aleshores, he començat a preuar aquestes menges delicioses.
Petons a tots dos!

Anónimo dijo...

us recomano q si voleu anar a mentga al pescador a les cases d alcanar,truque en temps d antelacio,es ddificil trova taula

Anónimo dijo...

Yo he estado en el Mareny y la verdad disfrute mucho, pues la cocina de este restaurante es elaborada y de calidad. El trato familiar y agradable. Te aconseja muy bien en la elección.
Recomendable y para volver, pues es de los restaurantes a destacar.

Anónimo dijo...

Heu provat el restaurant Casa Ramon? A la mateixa plaça del poble? És un dels primers que es va obrir al poble i es menja espectacular! Peix i marisc fresc pescat a la mateixa llotja del poble. Us el recomano al 100 %.