27/2/14

Patates farcides de tonyina

IMG_5183

L’altre dia l’Aleix em va demanar un desig: unes empanadilles! Feia un munt que no en feia i és cert que a casa ens agraden molt. Sempre que en faig en preparo de carn (les preferides de l’Aleix) de tonyina i de formatge, i en preparo un bon gavadal per poder-ne tenir vàries safates congelades. Aquesta vegada, em vaig passar amb el farciment de tonyina i el vaig guardar per si em venia la inspiració i se m’acudia alguna recepta d’aprofitament.

Ahir, en obrir la nevera i veure el plat amb el farciment, vaig tenir la inspiració: prepararia unes patates farcides i les decoraria amb una mica de pebrot del piquillo que també m’havia sobrat. Sopar solucionat!

Ingredients per a 4 persones:

1 pot petit de tomàquet triturat
1 ceba gran
oli d’oliva verge extra
sal i sucre
4 patates grans, arrodonides i de pell llisa
4 llaunes de tonyina
2 ous durs
1 pot d’olives farcides d’anxova o pebrot vermell
6 pebrots del piquillo

Preparació:
Temps estimat:
1 hora i 30 minuts

  • Primer de tot, prepareu el sofregit: peleu la ceba i piqueu-la ben fineta i poseu-la en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva a foc mig. Quan comenci a estar toveta i una mica daurada, afegiu-hi el tomàquet triturat, un polsim de sal, i un polsim de sucre per contrarestar l’acidesa del tomàquet. Deixeu coure el sofregit fins que tingui la consistència desitjada, durant uns 10-15 minuts.
  • Mentrestant podeu coure les patates al microones. Remulleu-les una mica amb aigua perquè no quedin eixutes i poseu-les 10 minuts a màxima potència. Comproveu el punt de cocció punxant amb un ganivet i, si cal, les poseu uns minuts més, fins que estiguin totalment toves per dins. Reserveu.
  • Un cop fet el sofregit, afegiu-hi la tonyina esmicolada, les olives tallades a rodanxes fines, l’ou dur ratllat i el pebrot del piquillo tallat a quadradets fins. Reserveu-vos un pebrot i quatre olives per decorar les patates un cop farcides.
  • Un cop temperades les patates, partiu-les per la meitat i, amb ajuda d’una cullera buideu-les per dins deixant un marge d’un mig centímetre. Amb la polpa de la patata en podeu fer un puré per a una altra elaboració o reservar-la per a l’acompanyament d’un altre plat, però penseu que d’un dia per l’altra la patata perd molt.
  • Empleneu les mitges patates amb el farcit i decoreu-les amb una tira de pebrot i mitja oliva.

24/2/14

Tempura de verdures i rap

IMG_5199

Fa dies que tenia ganes de menjar unes verduretes en tempura i, de fet, quan aquesta setmana vaig fer la compra habitual a Can Cuevas, ja hi vaig incloure carxofes, pastanagues i albergínies amb ànim de preparar-les d’aquesta manera. Quan al vespre vaig mirar el que tenia a la nevera intentant inspirar-me per al segon plat, me’n vaig adonar que tenia alguns talls de rap descongelats que s’havien de menjar aviat. Res millor! Faria plat únic: les verduretes en tempura amb el rap. Sé que el més tradicional en restaurants orientals és acompanyar les verdures amb llagostins, però us asseguro que el rap també hi va anar de perles.

Ingredients per a 4 persones:

4 carxofes
2 pastanagues
1 albergínia
12 talls de rap
preparat per fer tempura
julivert picat
salsa de soja
oli d’oliva verge extra i sal

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot netegeu les verdures i talleu-les en formes diferents. Les carxofes s’han de netejar ben netejades i deixar-ne poc més que el cor si no voleu que faci fils. Jo he tallat el cor en sis parts. Les albergínies les he tallat en forma de mitges llunes deixant-ne la pell i les pastanagues, un cop ben pelades, a tires allargades.
  • Tot seguit, prepareu la tempura: només cal barrejar tres o quatre cullerades soperes del preparat per a fer tempura amb la quantitat adient d’aigua freda, si pot ser de la nevera. El millor és anar afegint l’aigua poc a poc fins aconseguir una pasta fina però prou espessa per poder cobrir bé les verdures.
  • Poseu en una paella oli abundant i espereu que estigui calent per anar-hi fregint les verduretes prèviament passades per la tempura. La pastanaga, per donar una mica de color al plat, només l’he passat per la tempura fins una mica més de la meitat. D’aquesta manera, la part de dalt ha quedat més ataronjada.
  • Escorreu les verdures sobre un plat amb paper absorbent i saleu-les.
  • Per últim, passeu per la tempura i fregiu els talls de rap. Si se us acaba el preparat torneu a preparar-ne seguint les mateixes instruccions que abans. Jo, quan és per fregir, demano a la peixatera que em posi una cua de rap sencera, en tregui l’espina central i, dels dos lloms, me’n faci talls primets per arrebossar. Segons la mida del rap, en tinc per un parell de vegades.
  • Un cop fregit el rap i escorregut sobre paper absorbent, passem a muntar el plat: disposeu les verdures de manera vistosa, jugant amb formes i colors i al damunt poseu-hi tres talls de rap per plat. Podeu amanir amb una mica de salsa de soja i un polsim de julivert sec.

I ja veureu com el plat té èxit, fins i tot amb els que arrufen el nas davant el peix o les verdures!

20/2/14

Restaurant Loidi, la proposta bistronòmica de Martín Berasategui

Logo-Loidi-OK redu

El divendres passat, vam aprofitar que els pares de l’Aleix es van quedar la Tanit a dinar, per fer una escapada gastronòmica a Barcelona.

Feia pocs dies que la meva tieta havia estat al restaurant Loidi, de Martín Berasategui, i ens n’havia parlat molt bé. A més, vam tenir sort de trobar una oferta a través d’Atrapalo, en què el menú Condes, que a la carta surt per 28 €, ens va sortir per 23 € (begudes i IVA a part).

El Loidi, està situat a la planta baixa de l’Hotel Condes de Barcelona, que es troba situat entre Passeig de Gràcia i Mallorca. A la banda de muntanya s’hi troba l’edifici més antic de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el més conegut i estrellat restaurant Lasarte. Just al davant, a la banda de mar, s’hi troba l’edifici més modern de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el Loidi, també dirigit per Martín Berasategui, però amb un aire molt més informal, més proper al concepte tan actual de restaurant “bistronòmic”.

S’ha de dir que el menjador és gran i acollidor, amb decoració moderna però gens carregosa. La veritat és que és un espai molt agradable ideal per a un dinar de cada dia o per a qualsevol celebració.

3069_loidi2

Nosaltres vam seure a la part del darrere, on una mena de galeria interior deixa entrar la claror natural. D’entrada tenir llum natural ens va semblar molt agradable, però a mig dinar el sol va anar baixant i ens va començar a molestar. No ho vam haver ni de dir: de seguida, una de les cambreres va agafar un comandament a distància i va fer baixar un tendal que va cobrir mig celobert, just el necessari perquè el sol no ens molestés.

El servei, majoritàriament oriental (al menys a la zona on vam estar nosaltres) va ser molt amable i atent durant tot l’àpat. Només hi va haver dues coses que no em van agradar. La primera, pot semblar una tonteria, però em va fer una ràbia excepcional. Com podeu veure a la imatge inferior, només arribar ens van dur el pa, uns bastonets i unes olives delicioses. La llàstima va ser que dos minuts després, quan només havíem tingut temps de menjar una oliva cada un, ens les van retirar sense ni preguntar. Ens vam quedar tan parats que no vam tenir tems de reaccionar i la veritat és que em va fer molta ràbia perquè, com he dit, les olives estaven delicioses.

IMG_5140

L’altra cosa que no em va agradar és que des del començament de l’àpat, el servei no va parar d’intentar colar-nos extres que no estaven al menú: que si voldran algun aperitiu, que si els recomano unes croquetes de bolets delicioses… Amb algunes coses, com podeu veure, vam picar. I acabat l’àpat amb les postres, la cambrera ens va demanar què prendríem de cafès donant per descomptat que l’havíem de prendre.

L’Aleix diu que vaig ser massa crítica amb el servei per culpa de les olives. I potser té raó, que em posessin la mel a la boca i me la traguessin sense preguntar em va creuar una mica i potser vaig estar a la que salta durant tot el dinar. Però la veritat és que ens van servir correctament i van ser molt amables i, olives a part, no vam tenir cap queixa.

IMG_5145

El menú Condes, que havíem elegit a través d’Atrapalo, consistia a escollir un primer plat, un segon i unes postres entre la carta, força reduïda, però amb plats força elaborats i molt suggerents.

Com a entrant, jo vaig escollir el gratin de vieires carbonara amb anguila fumada i gelat de foie. No cal que us digui que va ser tot un encert: les vieires tenien el punt just de cocció i la combinació amb l’anguila fumada i el gelat de foie em va semblar excepcional.

IMG_5149

L’Aleix es va decantar per l’arròs melós de la masia Loidi, perfumat i acompanyat de tòfona negre. El punt de cocció de l’arròs també era perfecte i el sabor intens i l’aroma de la tòfona el feien un plat molt llamenc. La ració també em va semblar molt correcta, tot i que d’entrada poués semblar escassa.

IMG_5153

El segon plat que va escollir l’Aleix van ser els xipironets d’ham sobre un brou untuós de pernil i bèric a l’”olorós”. He de dir que, tot i que no em va semblar el plat més apetitós de la carta, estaven deliciosos i el prou de pernil hi combinava a la perfecció.

IMG_5162

Però el plat estrella de tota la degustació va ser el meu llom de turbot sobre ragout de verduretes i lletons d’ànec, ou tremolós i xips de nyàmera. El plat em va semblar excel·lent, no només per la combinació de sabors sinó també per l’esclat de colors i l’efecte visual del conjunt. Sobre els lloms de turbot, les xips de nyàmeres tenyides de color coure cobrien el peix com si fossin pètals de rosa. Al costat, l’ou tremolós cuit al punt exacte, descansava sobre un llit circular de verduretes i lletons. Fenomenal. I el cas és que, encara que a primera vista pogués semblar que els ingredients no lligaven massa, la combinació de cada sabor i cada textura em va semblar rodona.

IMG_5155

Les postres vam decidir compartir-les i en vam escollir unes de més refrescants i les altres més contundents. La meva elecció va ser la taronja, ruibarbre, cacau i arbequina. Unes postres diferents amb un toc exòtic i el toc més tradicional del melindro farcit de crema de cacau.

IMG_5172

L’Aleix va escollir la Torrada de Santa Teresa amb rovell d’ou cremat, gelat de poma al forn i strudel de sèsam. Tot i que les coques de Santa Teresa no són Sant de la meva devoció, he de reconèixer que aquesta estava molt aconseguida, però el que més em va sorprendre del plat va ser el gelat, amb el sabor exacte de les pomes cuites al forn.

IMG_5166

Després de les postres i els cafès, que ens van servir amb una xocolatina força discreta, va arribar el moment del compte. L’Aleix i jo sempre juguem a endevinar el preu de la factura i aquest cop vaig ser jo qui més s’hi va acostar: 69,30 €, una mica més del que havíem imaginat, però és que als 23 € del menú s’hi havien d’afegir dues copes de vi blanc, els cafès, l’aigua i les croquetes.

Tot i així, el preu ens va semblar raonable tenint en comte la qualitat dels plats, l’ambient agradable de la sala i el servei professional i atent que vam rebre. Un lloc per tornar-hi i més que recomanable.

13/2/14

Peres caramel·litzades amb ratafia, mató i gelat de vainilla

IMG_4547

La recepta que us presento avui la vaig veure no fa massa en un dels programes del Cuines de TV3. Em va semblar tan senzill i llaminer que, el mateix dia, vaig anar al K-nonge-50 a buscar uns carquinyolis i a la Cristina Guillén a buscar una ampolleta de Ratafia i el dia següent vaig fer les postres per dinar.

El resultat va ser excel·lent, segur que repetirem!

Ingredients per a 4 persones:

4 peres Conference
1 got de ratafia
50 g de sucre
1 nou de mantega
200 g de mató
50 g de carquinyolis
gelat de vainilla
ratlladura de 1/2 llimona

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Comenceu pelant les peres i talleu-les en forma de mitges llunes. Al programa de TV3, el cuiner va fer servir un llevacors per tallar les peres en forma de cilindres, però si no teniu l’estri no cal que us compliqueu la vida perquè la presentació és igualment acurada.
  • A continuació, en un cassó al foc, poseu-hi el sucre i espereu que es desfaci i agafi color marró. Seguidament, afegiu-hi una nou de mantega i els talls de pera i caramel·litzeu-los a foc mitjà durant un minut. Després, poseu-hi la ratafia, deixeu-ho coure durant 5 minuts més, retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient.
  • Mentrestant, piqueu amb un ganivet els carquinyolis a trossets petits i talleu el mató a daus.
  • Per emplatar, col·loqueu els carquinyolis picats al fons d’un plat fondo, poseu-hi a sobre els talls de pera intercalats amb els daus de mató, afegiu-hi una mica de pell de llimona ratllada al damunt i acabeu el plat amb una quenelle de gelat de vainilla i una mica del caramel de ratafia. Al programa de TV3 van acompanyar les peres amb gelat de xocolata blanca, però trobo que la vainilla també queda bé amb els carquinyolis i la pera. En tot cas, l’elecció del gelat queda a les vostres mans.

6/2/14

Sardines amb pebrots del piquillo i Brie

IMG_5179

Aquest cap de setmana, després de molts dies sense veure’ns, van venir a dinar a casa l’Àlex i l’Elisenda amb la Venezia, que cada vegada està més gran i més espavilada. Vam passar una estoneta a la rambla gaudint del solet i el bon temps i després vam venir cap a casa a preparar el dinar de les criatures.

Un cop enllestit el primer torn, em vaig disposar a fer el dinar per als més grans. I, com que ja vaig preveure que massa temps per estar a la cuina no tindria, vaig dedicar-me a buscar alguna recepta que fos molt fàcil de preparar però que sorprengués, ni que fos una mica, els nostres convidats.

Aquest cop vaig trobar la inspiració en l’edició que la revista Cuina ha fet d’Un any a la cuina amb els millors xefs, on apareixia una terrina de sardines amb pebrots del piquillo, proposta de Jordi Vilà, xef del restaurant Alkimia.

La versió que jo n’he fet no és tan elaborada, ni de bon tros, començant perquè jo he emprat sardines de llauna enlloc de sardines fresques. A més, jo hi he afegit el Brie, un ingredient que d’entrada sembla que no s’hagi d’adir amb les sardines però que ja havia comprovat amb altres receptes que hi marida la mar de ve. Així que, aquí teniu la meva versió. Més senzilla impossible!

Ingredients per a 4 persones:

1-2 pots de pebrots del piquillo
1 paquet de formatge Brie
2 llaunes de sardines amb oli d’oliva
porradell fresc
oli d’oliva verge extra

Preparació:
Temps estimat: 10 minuts

  • Obriu els pebrots del piquillo, traieu-ne les llavors i esteneu-ne un parell sobre del plat.
  • Poseu-hi a sobre dos talls de formatge Brie.
  • Torneu a posar-hi a sobre dos pebrots oberts i sense llavors.
  • Poseu-hi al damunt les sardines obertes per la meitat i sense espines.
  • Decoreu el plat amb una mica de porradell picat i amaniu-lo amb un bon raig d’oli d’oliva.

Ja veieu que és un plat molt acolorit, diferent i que podeu preparar en menys de deu minuts just abans de servir-lo.