Des que tenim la nostra filla, que anar a menjar fora de casa s’ha convertit en una activitat ben esporàdica. I, si abans escollíem els restaurant pensant en la seva carta o el seu prestigi, ara ens fixem més en si tenen menú infantil, trones i espai per al cotxet.
Però quan, de tant en tant, els avis s’ofereixen per fer-nos de cangur, aprofitem per fer totes aquelles coses que amb la nena no podem ni somniar. L’altre dia vam decidir anar a passar el matí a Barcelona per fer algunes compres nadalenques i, després de voltar una mica per la capital, l’Aleix em va proposar anar a dinar al restaurant Topik.
La nostra primera intenció era provar el menú de migdies, que sembla tenir molt d’èxit i té un preu més que raonable. Però quan vam veure la llarga llista de tapes que proposa el restaurant, no ens en vam poder estar.
L’interior del restaurant és acollidor i d’ambient familiar. Crida l’atenció, només entrar, la selecció d’ostres que s’exhibeixen a la mateixa barra. No cal dir que són un dels plats forts de la casa, juntament amb els tàrtars i els arrossos.
La carta, on es fa visible la fusió entre la cuina japonesa i llevantina que dóna caràcter al restaurant, ofereix tres propostes diferents per als comensals: el menú del dia (entre setmana); un menú de sis tapes elegides pel xef, un arròs i unes postres; i una bona selecció de tapes i plats tan suggerents com les ostres a la brasa amb salsa ponzu, el mini steak tartare a l’estil japonès amb salsa yakiniku, el tataky de tonyina amb guacamole suau o l’arròs d’eriçó de mar.
Tot i que les ostres i els arrossos semblen ser l’especialitat de la casa, nosaltres ens vam inclinar per fer un dinar a base d’algunes de les apetitoses tapetes de la carta.
Vam començar la degustació amb els mini rotllets de primavera, molt cruixents i acompanyats de la típica salseta japonesa que sempre els dóna un toc molt llaminer.
Seguidament, ens van servir les croquetes de txangurro, amb un intens gust de mar ben diferent a les típiques croquetes de peix, normalment elaborades amb rap i gambes.
Vam seguir amb la terrina de foie caramel·litzat i melmelada que, com us podeu imaginar, va ser un dels plats forts de la degustació.
Tot seguit van arribar els canelons de bolets amb oli de tòfona blanca. Només arribar a la taula l’aroma intensa de la tòfona ja va impregnar els nostres narius. Un plat més que generós i amb un sabor exquisit.
Després dels canelons va arribar el seu torn a les cuixetes de guatlla amb caramel de soja. Tot i que el plat el va triar l’Aleix i a mi no em va motivar massa d’entrada, he de dir que la salseta estava tremenda i les cuixetes van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls.
El darrer plat va ser la topik burguer de vedella i calamarsons, servida amb pa de tinta de calamar del Forn de la Trinitat.
I encara vam tenir lloc per degustar dues de les postres: la tatin de poma amb gelat de canyella i el fondant de xocolata, que estaven realment deliciosos. No sé pas amb quin dels dos em quedaria…
I, a més a més, vam tenir la sort de seure just al costat de la taula on va menjar Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. I, en acabar l’àpat, el xef, Adelf Morales, va sortir a xerrar una estona amb ell i li va estar explicant les expectatives del restaurant i un munt de coses interessants sobre el món de les ostres. És de mala educació escoltar converses alienes, ho sé, però va ser inevitable parar l’orella davant d’una conversa gastronòmica tant interessant.
