Aquest pont, l’Aleix i jo, aprofitant el que segurament serà el nostre darrer cap de setmana llarg com a parella sense ocupacions, vam aprofitar per fer una escapada romàntica a Barcelona que va culminar amb un dinar d’estrella al restaurant Saüc. Segurament, des que la nostra petitona es decideixi a treure el cap hauran de passar alguns mesos perquè puguem i tinguem ganes de tornar a fer escapades en parella, així que, aprofitant l’oferta 2x1 que ens proposa la revista Cuina d’aquest mes, vam escollir un dels 38 restaurants participants i vam decidir fer-nos el darrer homenatge abans del gran moment.
Tot i que entre la llista de restaurants n’hi havia un munt de molt atractius, de seguida ens vam decantar pel Saüc. D’entrada perquè està al centre de Barcelona i hi podíem arribar amb tren, però sobretot perquè feia temps que tenia ganes de provar els plats de Xavier Franco, guardonat amb una estrella Michelin.
El restaurant, antigament ubicat al carrer Pellicer, s’ha traslladat des de fa ben poc a l’Hotel Ohla, situat entre Via Laietana i el carrer Comtal, una cantonada molt agradable i un edifici que, un cop restaurat, ha quedat ben curiós, amb una façana modernitzada, tota de color blau amb una mena d’ulls que sobresurten i l’altra, la que dóna a Via Laietana, mantenint l’estructura original, però també farcida d’ulls que sembla que espiïn els vianants i els turistes que ronden el Palau de la Música, molt proper al restaurant.
A la planta baixa de l’hotel i ha un gastro-bar, on es pot prendre alguna cosa i gaudir de diferents tapes anunciades en un enorme cartell a l’entrada. Per accedir al restaurant, cal pujar per una escala i accedir al primer pis. Un menjador allargat, amb predomini de tons beixos i grisos, acull els comensals amb una llum tènue però no pas insuficient. Les no més de vuit taules del restaurant estan situades en renglera al costat d’un enorme vitrall que dóna al bar de la planta baixa però també amb vistes al carrer Comtal. Unes cortines molt finetes de gassa permeten entreveure l’exterior i deixen passar la llum sense que els comensals se sentin observats per la gent de l’exterior. Un menjador sobri però acollidor amb taules molt ben parades i cadires força còmodes.
Durant tot el dinar, només es van omplir dues taules més, de manera que van ser suficients dos cambrers per atendre tota la sala, per cert, molt professionals, molt amables i molt propers. Només arribar, ens van acompanyar a la nostra taula i ens van explicar en què consistiria el nostre menú degustació. El menú que inclou la promoció 2x1 de la revista Cuina és el Menú Degustació Clàssics, que inclou aperitius, 3 plats, formatges i 2 postres (64€). Però el restaurant també ofereix el Menú Degustació Tast, amb 5 plats enlloc de 3, i el Menú degustació Saüc, amb 7 plats i 3 postres. De totes maneres, tot i que estic segura que els tres menús han de ser espectaculars, pel que fa a la quantitat, amb el menú Clàssics en vam tenir prou i de sobres.
El cambrer també ens va preguntar si hi havia alguna cosa que no ens agradés o si teníem intolerància a algun aliment. Jo vaig advertir que no podia menjar ni carn ni peix crus, la qual cosa va ser tinguda en compte en tot moment. Fins i tot els plats de peix van procurar servir-me’ls una mica més fets per si de cas i em van avisar que en un dels plats hi havia papada de porc, per si no podia consumir embotits.
Pel que fa als vins, vam optar per demanar dues copes, ja que estant jo embarassada una ampolla sencera hagués estat excessiu. L’Aleix va demanar un verdejo que li van servir en dues tongades perquè no agafés massa temperatura i, a mi, em van deixar provar dos vins negres diferents i vaig escollir el que em va semblar menys àcid. Cal dir, també, que el got d’aigua no va romandre buit ni un sol segon.
La degustació va començar amb unes xips de patata i carabassa acompanyades d’unes olives gegants boníssimes, una gelatina d’oliva negra i un pa de pessic d’anxova. Un pica-pica ideal per anar fent boca! El pa, que va acompanyar-nos des del començament de l’àpat fins el final, també el vaig trobar sensacional, especialment l’integral i el d’olives, acabats de fer i calentons i tot.
Tot seguit, van començar els aperitius. El primer, una crema de foie d’ànec amb crumble de ceba i un toc de llimona. Deliciosa, i això que el foie no és sant de la meva devoció. Però la combinació del foie amb el punt dolç de la ceba i el toc àcid de la llimona em va semblar un veritable encert. Aquesta sí que me l’apunto per copiar-la: substituint el crumble de ceba per ceba de l’Ikea i les gotetes de llimona per lemon curd, no ha de ser pas massa complicat.
El següent aperitiu van ser unes vieires amb rossinyols, papada ibèrica i mantega de safrà. Una autèntica llaminadura i a mi, que les vieires em perden, em va fer gaudir com una nena petita. A més, la presentació ens va semblar impecable, igual que la temperatura del plat.
L’entrant va ser un tomàquet cor de bou amanit amb maduixots, ametllons i gebrat d’alfàbrega. Una delícia, i amb una presentació espectacular! L’única crítica que li puc fer és que el tomàquet no tenia un gust massa intens, potser perquè amb el granissat al damunt havia quedat gairebé congelat. Però la veritat és que el contrast de sabors, textures i temperatures ens va entusiasmar. Un plat lleuger i molt refrescant que sempre va bé en un menú degustació per deixar lloc als plats més contundents.
El plat de peix va ser una ració de dot amb velouté d’ametlla, migas d’all tendre i flors. Una altra vegada, la presentació va superar les nostres expectatives i els contrastos de sabors i textures ens van semblar genials. A més vam conèixer un peix que no coneixíem i que ens va encantar. El cambrer ens va comentar que normalment aquest plat l’elaboren amb turbot, però com que havien trobat al mercat aquest dot fresc i preciós havien decidit fer un petit canvi. També ens va explicar que el dot també és conegut amb el nom de xerna o famfre i que és un peix molt semblant al mero.
El plat de carn va ser, com no podia ser d’altra manera, el garrí confitat i rostit amb patates i escalunyes. I dic “com no podia ser d’altra manera” perquè durant el darrer any pràcticament en tots els menús degustació de nivell que hem fet ens han servit garrí com a plat principal. Però, com que a casa jo no en cuino mai, tampoc ens queixarem. I la veritat és que el del Saüc estava deliciós, amb un suquet del rostit que ens va fer sucar pa!
Cal dir que la quantitat de les racions ens va semblar molt adient i els plats que ens van anar servint, molt equilibrats, de manera que quan vam arribar a les postres encara ens quedava un raconet per seguir gaudint de la degustació.
El primer que ens van servir va ser una selecció de formatges menestrals acompanyats de dos tipus diferents de melmelades i que el cambrer ens va aconsellar anar tastant d’esquerra a dreta per anar-los assaborint gradualment segons la intensitat. Jo no vaig tocar el formatge blau, perquè no és massa recomanable pel tema de la toxoplasmosi -l’Aleix va dir que era dels millors que ha tastat- i dels altres formatges només me’n vaig menjar la meitat per no empatxar-me massa abans de les postres.
Les primeres postres, més lleugeres em van semblar espectaculars: pinya amb granissat de gingebre, gelat de menta i escuma de coco. La combinació de sabors, molt refrescant i suau, em va semblar ideal per preparar les postres principals, més contundents. La veritat és que, tot i que la xocolata em perd, de les dues postres em quedo amb aquestes per la seva originalitat. Molt sorprenent!
El punt i final de la degustació la van posar les darreres postres, un brownie d’ametlla amb gelat de vainilla de Tahití, un clàssic entre els clàssics que sempre ve de gust, sobretot als amants de la bona xocolata. El punt més chic de la presentació va ser una petita incrustació d’or comestible que ja ens havia sorprès anteriorment en altres restaurants.
Però una degustació d’aquest nivell no podia acabar aquí i, evidentment, amb els cafès, va arribar el torn dels petit-fours. Jo, la veritat és que ja estava força tipa i només vaig fer una mossagadeta a un dels macarons i al pa de pessic de festuc. L’Aleix, en canvi, va gaudir d’allò més amb unes tires de “nubes” i els bombons de xocolata.
L’experiència va superar amb escreix les nostres expectatives. La veritat és que no haguéssim pogut fer millor elecció per acomiadar-nos de l’apassionant món de les escapades en parella (que consti que el comiat no es per sempre, eh!). El restaurant Saüc ens ha sorprès gratament per la qualitat dels seus productes, l’encert i la presentació de les seves elaboracions i pel personal amable i atent de la sala. Del tot recomanable! La veritat és que és estrany que el menjador no estigui ple de gom a gom!