19/7/09

Pastís d’estiu de la Rosalia


El pastís que us presento avui és una de les receptes de la Rosalia per al programa Sortida Nord de TVB. El llibret on apareixen recopilades algunes de les receptes de la nostra cuinera televisiva me’l va aconseguir la iaia de l’Aleix fa algun temps quan es va repartir pels mercats municipals de Badalona.

D’aquest llibret n’he tret un munt de receptes i totes han tingut molt d’èxit. Algunes d’elles ja les podeu consultar al blog, com per exemple els vol-au-vents farcits de bolets o el rap amb llagostins.

Avui us presento una recepta molt més estiuenca que fa temps tenia ganes de preparar. A casa ha tingut molt d’èxit i la meva àvia, que en va provar un trosset, ja em demana que en torni a fer.

Ingredients:

1 pa de motlle sense crosta
3 ous
2 ous durs
150g de formatge danès
100g de pernil dolç
3 barretes de cranc
100g d’olives verdes sense pinyol
Tomàquet madur per sucar
Enciams variats
Pebrot vermell escalivat
Olives negres
Maionesa, sal i oli

Per a la crema de tonyina:


2 llaunes de tonyina
30g de mantega
1 llimona
1 pot de crema de llet

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts
  • Primer de tot, prepareu la crema de tonyina mesclant en un bol la tonyina, la llimona i la mantega. Aixafeu bé la mescla i aneu afegint-hi la crema de llet fins que quedi una pasta de consistència semblant a una mousse. Jo aquest cop, enlloc de posar-hi crema de llet hi vaig posar maionesa lleugera amb un rajolí de llet i també va quedar bé.
  • Per muntar el pastís necessitem un motlle allargat i fondo. Folreu el motlle amb pa de motlle sense sucar, tant la base com els laterals.
  • A sobre la base escampeu-hi una mica de crema de tonyina i ho tapeu amb més llesques de pa de motlle, però en aquest cas sucades amb tomàquet, perquè quedi més amorosit. Penseu que les llesques les podeu tallar perquè quedin a mida i podeu aprofitar els retallons per als extrems.
  • A continuació prepareu els ous remenats en una paella amb un rajolí d’oli procurant que quedin ben melosos. Escampeu el remenat a sobre la segona capa i cobriu-lo amb més llesques sucades amb tomàquet.
  • Seguidament poseu al damunt les olives tallades en rodanxes, el formatge, el pernil dolç i les barretes de cranc que li donen un toc molt estiuenc. Torneu a cobrir-ho amb més llesques sucades.
  • Una vegada elaborat el pastís, l’aboquem en una safata allargada i passem a decorar-lo de forma ben vistosa. Escampem una bona capa de maionesa per sobre el pastís i el cobrim amb ou dur ratllat. Al damunt hi podeu posar unes olives negres i unes tires de pebrot escalivat, tal com he fet jo, o si no teniu els ingredients i un ve una altra idea al cap, també serà bona. Jo algunes vegades i he posat pastanaga ratllada o palet de cranc ratllat. Al voltant de la safata, poseu-hi les fulles d’enciam.

Com podeu veure és un plat molt fàcil de fer i, a més accepta moltes variacions, jo us n'he donat la versió oficial de la Rosalia, però em sembla que jo no l'he fet mai exactament igual. Aquest cop, per exemple, ho hi vaig posar els ous remenat, he posat la crema de tonyina a diversos pisos i he repartit els ingredients del darrer pis en dos pisos. Aquí teniu una proposta, però si teniu inventiva, podreu crear mil pastissos d'estiu diferents!

12/7/09

Amanida de llenties amb panses i menta

Recepta cedida per David Casulleras


Karlos Arguiñano, en més d’una ocasió, ens ha donat molt sàviament un bon consell que sempre tinc present: quan tingueu convidats a casa, prepareu allò que sapigueu del cert que us sortirà bé. No cal impressionar els comensals amb productes exòtics i desconeguts ni aventurar-se a elaboracions de les quals no estem segurs; és suficient preparar aquell plat que sempre surt bé. Aquesta és la clau de l’èxit.

En el cas dels nostres amics, el Pansu i la Lupe, el seu plat estrella que mai no falla és l’amanida fresca de llanties que a casa ja anomenem “l’amanida del Pansu”. I és que, tot i que el Pansu i la Lupe són molt bons cuiners i sempre ens tracten molt bé quan anem a sopar a casa seva, com l’amanida de llenties, no hi ha res.

En David (Pansu per als amics i no em pregunteu per què) em va explicar que per elaborar la famosa amanida s’havia inspirat en una amanida de llenties que preparen al Fidel, un modest restaurant del Raval on solem anar a sopar de tant en tant. Però la veritat és que l’amanida del Pansu dona mil voltes a la del Fidel i porta altres ingredients que li donen un toc fantàstic.

La imatge que veieu a l’inici del post és l’amanida que es van currar el Pansu i la Lupe per a la revetlla de Sant Joan. La que veieu aquí sota la vaig preparar jo la setmana passada seguint les instruccions del chef. Totes dues van resultar delicioses i molt refrescants. Això sí, el secret està en fer servir llenties pardines envasades en vidre. Algunes vegades, anteriorment, havia intentat imitar la recepta original amb altres classes de llenties i el resultat va ser una autèntica decepció.


Ingredients per a 4 persones:

500g de llenties pardines
Una ceba tendra
Tomàquets cherry
Un grapat de panses
Una branqueta de menta
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts

És imprescindible prepara l’amanida el dia abans de menjar-la per tal que les llenties es vagin impregnant de l’aroma de tots els ingredients i perquè estigui ben fresqueta.
  • Primer de tot poseu dos dits d’oli en un bol gran.
  • Peleu la ceba tendra, piqueu-la ben fineta i aboqueu-la dins el bol.
  • Netegeu els tomàquets, talleu-los en quarts i afegiu-los amb la ceba.
  • Piqueu la menta ben fineta –la quantitat depèn molt del gust de cadascú- i incorporeu-la amb els altres ingredients juntament amb les panses.
  • Seguidament, passeu per aigua les llenties, escorreu-les bé i afegiu-les al bol.
  • Remeneu bé perquè es barregin tots els ingredients i fiqueu el bol a la nevera. L’endemà ja podeu gaudir d’una amanida ben refrescant i aromàtica.
El Pansu ens va comentar que alguna vegada hi posava també un raig de llimona, però el darrer cop no en va posar i li va quedar tan bona que jo tampoc no n’hi vaig posar.

Animeu-vos a fer-la. Està tremeeeeeeenda!!!!

8/7/09

Ensaladilla russa

Un dels plats que trobem gairebé a totes les cases en aquests dies calorosos d’estiu és l’ensaladilla russa, coneguda també com a ensalada Olivier, ja que va ser inventada a mitjans del segle XIX per Lucien Olivier, chef de l’antic restaurant Hermitage, un dels restaurants més cèlebres de Moscú.

La recepta original de la mítica ensalada Olivier va ser un secret molt ben guardat tant per Olivier com per la família que regentava l’Hermitage i, en morir el chef, es va perdre per sempre. Tot i així, a Rússia i als països de l’est es va continuar preparant l’ensalada de forma molt semblant a l’original, que s’elaborava amb productes cars com ara la carn de cérvol. Mes tard, el cérvol es va substituir per pollastre i, a mesura que la famosa ensaladilla russa es popularitzava per tot Europa, el pollastre es va anar substituint per la tonyina i s’hi van anar incorporant altres verdures com els pèsols o la mongeta tendra, olives verdes, ou dur... de manera que l’ensaladilla russa que avui considerem pràcticament com un plat típic del nostre país, poc deu tenir a veure amb la que va inventar fa més d’un segle Olivier.

A casa nostra, l’ensaladilla russa sempre l’elaborem amb els següents ingredients:

Ingredients per a 4 persones

4 patates mitjanes
1 o 2 pastanagues
100g de pèsols
100g de mongeta tendra rodona
½ llauna petita de blat de moro

2 llaunes de tonyina
2 ous durs
1 pot d’olives verdes farcides
1 pot de maonesa lleugera

5-6 tires de pebrot vermell escalibat
5-6 olives negres

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts + 15 de cocció


  • Primer de tot, poseu una olla gran al foc amb aigua i sal.
  • Seguidament, peleu bé les patates i les pastanagues i les talleu a quadrets petits. Netegeu les mongetes i talleu-les també a trossets.
  • Quan l’aigua arrengui el bull, incorporeu-hi les patates, la pastanaga, les mongetes i els pèsols (jo normalment els poso congelats de la marca Findus). Deixeu coure les verdures durant uns 15 minuts procurant que no es desfaci la patata.
  • Quan les verdures siguin cuites, retireu-les del foc, escorreu-les bé i poseu-les en una safata.
  • Un cop fredes les verdures, afegiu-hi el blat de moro i la maonesa i mescleu-ho tot bé procurant no aixafar la patata. Incorporeu-hi la tonyina esmicolada i les olives verdes tallades a rodanxes fines.
  • Finalment, empolvoreu l’ensaladilla amb l’ou dur ratllat i decoreu el plat amb unes tires de pebrot escalivat i unes olives negres tipus perla. Si no teniu pebrot escalivat a casa podeu fer servir unes tires de pebrot del piquillo en conserva.
  • És molt convenient posar l’ensaladilla a la navera com a mínim durant un parell d’hores per tal que estigui ben fresqueta.
Tot i que darrerament hi ha mil marques que ofereixen ensaladilles congelades, precuinades o elaborades de forma “casolana”, com l’ensaladilla de casa no hi ha res...

7/7/09

Pollastre arrebossat amb salsa tzatziki

Un dels plats que vam descobrir a Grècia i que hem continuat preparant a casa és la salsa tzaztiki, elaborada a base de iogurt grec, menta i cogombre. És una salsa molt refrescant que ve molt de gust a l’estiu i que resulta ideal per acompanyar tota mena de carns.

Als restaurants grecs i, fins i tot, als libanesos, solen presentar la salsa tzatziki com a acompanyament del shawarma, un plat molt típic de l’Orient Mitjà consistent en tires de carn de xai, vedella o pollastre rostida d’una sola peça en un rostidor vertical. A nosaltres ens encanta, especialment el de xai, i el solem menjar acompanyat de tzatziki i verdures o embolcallat en el típic pa de pita.

Avui, però, ens haurem de conformar amb la salsa, perquè cuinar shawarma a casa seria tota una odissea i segur que no aconseguiríem que ens quedés tan bo com el que mengem al Dionisos, el nostre restaurant grec preferit de Barcelona (Torrent de l'Olla, 144).

Ingredients per a 4 persones
2 pits de pollastre
Farina de galeta
1 ou
Oli d’oliva verge extra

Per a la salsa tzatziki
2 iogurts grecs
1 cogombre
1 ceba tendra petita
3 cullerades de manta picada
1 rajolí de llimona
Sèsam negre
Oli, sal i pebre

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts
  • Primer de tot peleu la ceba tendra i el cogombre i piqueu-los ben finet. Si ho preferiu, podeu substituir la ceba per 3 o 4 alls, però a mi em sembla més refrescant amb la ceba.
  • Aboqueu els iogurts grecs en un bol i remeneu-los bé. Afegiu-hi el cogombre i la ceba picats i remeneu la mescla. Si veieu que queda molt espès hi podeu afegir un rajolí d’aigua.
  • Piqueu bé unes quantes fulles de menta. La quantitat depèn molt del vostre gust. Jo n’hi acostumo a posar un parell de cullerades soperes i queda amb força gust de menta i molt perfumat. Això sí, la menta ha de ser fresca i, si pot ser, recent collida. Aquest cop, com que jo no tinc gaire sort amb les plantes aromàtiques, la meva àvia me’n va donar unes fulles de la que té plantada al terrat.
  • Afegiu la menta a la mescla i incorporeu-hi un rajolí de llimona i un rajolí d’oli. Salpebreu al vostre gust i reserveu la salsa.
  • Seguidament, partiu els pits de pollastre per la meitat longitudinalment i feu-ne diferents trossos irregulars. Salpebreu al gust.
  • Bateu un ou en un plat fondo, incorporeu-hi els trossos de pollastre i poseu un dit d’oli d’oliva en una paella.
  • Quan l'oli sigui calent, aneu retirant els trossets de pollastre de l’ou batut, passeu-los per farina de galeta i poseu-los a fregir a la paella.
  • A mesura que es vagin fent, poseu els trossets de pollastre damunt d’un plat sobre paper absorbent per eliminar l’excés d’oli.
  • Col·loqueu uns quants trossets de pollastre a cada plat i acompanyeu-los de la salsa tzatziki decorada amb el sèsam negre. Si no teniu sèsam negre, podeu decorar el plat amb una fulla de menta sencera.