Restaurant Àpat!, una experiència bistronòmica

Fa temps que en el món de la gastronomia se sent parlar d’un nou concepte alhora suggerent i ambigu: la bistronomia. Aquest concepte, fusió dels mots bistro i gastronomia, se sol aplicar fent referència a un grup de restaurants barcelonins que han posat de moda una cuina que pretén equiparar-se a l’alta gastronomia amb uns preus força competitius. S’inclouen dins d’aquest concepte bistronòmic restaurants com l’ Apat!, Gresca, La Mifanera,l’Embat o l’Hisop. Però què tenen a veure aquest restaurants amb el concepte genuí de bistro?

La paraula bistro o bistrot és un gal·licisme que s’emprava antigament per referir-se als mercaders de vi que també oferien cafè. Més tard, es va associar aquesta mena d’establiments amb cafeteries o restaurants modestos que oferien un nombre reduït de plats per un preu mòdic. Actualment els restaurants bistronòmics tenen en comú amb els bistrots tradicionals uns preus més que competitius, però no tenen res a veure amb la seva modèstia culinària. Els restaurants bistronòmics, en principi, aposten més per una cuina senzilla però de primera qualitat, tot i així, en alguns d’ells s’hi poden trobar plats més pretenciosos inspirats en la també de moda cuina experimental.

Aquest dissabte vaig aconseguir convèncer l’Aleix, i l’Àlex i l’Eli, per anar a provar un d’aquest restaurants de moda del qual havia sentit parlar molt bé en alguns dels blogs que llegeixo habitualment. Es tracta del restaurant Àpat!, situat al carrer Aribau 137. Aquest restaurant ofereix un menú de migdia per 13’50 euros. A la nit, però, que és quan hi vam anar nosaltres, la proposta culinària s’encareix considerablement. L’establiment, a més de la carta –que pot sortir per uns 40 o 50 euros per persona- ofereix un menú degustació per 35 euros i un menú tancat per 24 euros.

Nosaltres vam escollir el menú més senzill que incloïa un aperitiu, un primer plat a escollir entre quatre, un segon plat a escollir entre quatre i les postres a escollir entre tres.

L’aperitiu va consistir en un raig d’oli que ens van tirar sense gaire gràcia damunt del plat. Jo ja esperava aquest aperitiu perquè ho havia llegit al blog I+D en cocina, de Garbancita, però esperava una altra finesa en la presentació. Si doneu un cop d’ull al seu article, veureu que van presentar-li el plat amb l’oli al fons i, al mig, una quenelle d’olivada. A nosaltres ni tan sols ens van explicar de quina mena d’oli es tractava; ens van fer treure el tovalló del plat i hi van abocar un raig d’oli sense dir res. Va ser una mica impactant, la veritat, però l’oli era excel·lent.

També ens van servir una crema de pastanaga amb un raig d’oli i unes culleres que feien una olor sospitosa. Jo, per si de cas, vaig beure’m la crema sense fer servir la cullera. La crema la vaig trobar bastant deficient.

De primer, l’Eli i jo vam compartir una amanida de faves amb romesco i gambes en tempura i una lasanya d’albergínia amb salsa de ceps. L’amanida era correcta però no treia pas el son, li posaria un 6; la lasanya era força bona però ens la van servir freda; li posaria un 6’5. Els nois van demanar un trinxat amb cansalada que sembla ser que era força bo.

De segon, l’Eli i l’Aleix van demanar un magret d’ànec amb préssec confitat que tenia força bona pinta; sembla ser que la carn era força bona, però el préssec el van servir fred de la nevera... L’Àlex va menjar una arròs negre amb carxofa i cloïsses que també feia força bona pinta i jo vaig demanar rap a la planxa amb iogurt i crema d’albergínia. El rap era fresc –no fresquíssim, que vol dir congelat- però me’l van servir pràcticament cru i vaig haver de demanar que el passessin una mica més. Quan me’l van tornar, tots els altres comensals ja havien acabat el plat, i això que van anar a poc a poc intentant esperar-me. De la salsa de iogurt ni rastre... De totes maneres poso un 7 al rap, més que per l’elaboració per la matèria prima.

De postres, l’Eli va demanar uns bunyols de plàtan que feien força bona pinta i els altres vam demanar un milfulls amb xocolata que jo no vaig poder-me acabar; li posaria un 4 però aquí la puntuació és molt subjectiva...

El local és força gran i agradable, amb una separació considerable entre taula i taula i una decoració moderna i austera amb predomini de negres, blancs i vermells. L’única pega és que la zona de no fumadors és molt reduïda i queda just al costat de la porta de la cuina que els cambrers obren i tanquen constantment a cops de peu. A més, només una arcada sense vidre separava la nostra taula de la taula de fumadors del costat, amb la qual cosa el fum arribava igualment. A mi no em molesta especialment, perquè sóc una de les poques exfumadores que tolera bé el fum dels altres, però l’Àlex estava molt refredat i ho va notar.

El pitjor de tot amb diferència va ser, sens dubte, el servei. La cambrera que ens va atendre no desbordava simpatia i el cambrer, potser tenia una mala nit, però va ensopegar un parell de cops amb la taula del darrere i va tirar per terra els gots de l’aperitiu. A l’hora de demanar el compte van trigar una bona estona i es van equivocar dues vegades de taula.
El compte, quan finalment va arribar a la nostra taula, era de 135 euros. I és que als 24 euros del menú hi vam haver d’afegir 17 euros del vi –un excel·lent Bierzo del dominio de Tares que us aconsello fervorosament-, més l’IVA i els cafès. Així doncs, l’Àpat ens va sortir per uns 33 euros per cap, força més del que pensàvem gastar-nos amb el sopar.

La experiència, en general, va ser –més per a mi que per als altres- un xic decebedora, potser perquè tenia unes expectatives massa altes fruit de la lectura d’altres blocaires entusiasmats amb la qualitat-preu del restaurant. Potser si hi haguéssim anat al migdia la meva opinió seria més positiva, perquè no és el mateix pagar 13’50 euros que pagar-ne més del doble. De totes maneres he de reconèixer que el lloc és força agradable i que les matèries primes emprades a la cuina són de primera qualitat.

Altres restaurants bistronòmics:

Gresca
La Mifanera
Embat
Catalina
Hisop

Altres opinions sobre l’Àpat!:

Restaurante Àpat!, Garbancita, I+D en mi cocina
Restaurant Àpat, Maurici Serra, 3 o 4 al dia

Més informació sobre el concepte de bistronomia:

La bistronomía está de moda y por mucho tiempo, Pintxo, Directo al paladar
Creative Plates at a Good Price in Barcelona, New York Times

NOTA: Les imatges del local han estat extretes de la web de l'Àpat!