Cuinem amb patates blaves!

Fa temps que tinc ganes de presentar-vos aquest producte tan exòtic i inusual que vaig tenir la sort d’adquirir gràcies a la Florence i el Patrick, els nostres amics de la Dordogne.

Quan vam estar a casa del Patrick i la Florence vam tenir l’ocasió d’aprendre un munt de coses, no només a nivell lingüístic (que era, en principi, el motiu de la trobada) sinó també a nivell gastronòmic. Com us vaig dir, en Patrick és un gran cuiner i ens va preparar un munt de plats deliciosos i, per si fos poc, ens va descobrir productes tan interessants com la patata blava o violeta, que els francesos anomenen vitelotte.

En Patrick havia comprat les patates blaves feia alguns dies al super de Sarlat, un poble encantador del qual ja us havia parlat. Quan ens les va mostrar, jo vaig fer un salt de l’emoció. Li vaig explicar que havia fet un article al meu blog sobre aquestes patates enigmàtiques, però que no les havia trobat per enlloc (aquí a Catalunya és pràcticament impossible de trobar-les). Al dia següent vam anar al super per comprar-ne una caixa però, malauradament, s’havien acabat. Tot i així, el Patrick, fent gala de la seva gentilesa, ens va donar la seva caixa.

Quan vam arribar a Badalona, el primer que vaig cuinar van ser les patates. Vaig elaborar dues receptes interessants: un puré de patata violeta i unes patates xips que van servir per acompanyar un bacallà amb mel deliciós.

Avui, us parlaré del primer plat, el puré, i més endavant ja us donaré la recepta del bacallà amb mel.

Doncs bé, el puré de patates violetes no té cap misteri. S’ha de seguir exactament el mateix procediment que per elaborar un puré de patates normal: bullir les patates amb aigua i sal, triturar-les bé amb la batedora elèctrica o passar-les pel passapurés i afegir-hi una mica de mantega i crema de llet. La veritat és que a nosaltres el sabor de la crema no ens va agradar gens. Jo ni me la vaig poder acabar, ja que- com explico en l’article anterior sobre les patates blaves- el gust de la fècula és exageradament fort. Les patates xips, en canvi, com que queden ben cruixents, es poden menjar bé, encara que no superen en gust i textura les patates de tota la vida. Jo vaig fer servir algunes xips per decorar el bol de puré.


Si voleu seguir l’experiència amb més deteniment, aquí teniu el vídeo:

A més, animo a tots aquells que tingueu un hortet a casa o la possibilitat de plantar hortalisses, que compreu unes llavors de vitelottes i les feu créixer. Potser feu el negoci de la vostra vida! A França la caixa ens va costar 1'80 euros, però segur que aquí molts pagarien una bona quantitat per aquest producte tan inusual...