Tiramisú

Aquesta és una recepta que tenia pendent posar al blog des de fa molt de temps. El tiramisú clàssic, el de xocolata i cafè, a casa sempre ha tingut molt d’èxit. No són les meves postres preferides, però a l’Aleix li encanten i la veritat és que ara feia molt temps que no en preparava.

Aquest cap de setmana, aprofitant que van venir a sopar a casa uns amics molt especials, em vaig animar a preparar-lo i tothom va quedar força satisfet. La prova és que després d’un sopar més que contundent tothom va fer un foradet per a un trosset de tiramisú. El secret, com sempre, és en gran part la qualitat dels ingredients utilitzats. En aquest cas, uns melindros deliciosos de la botiga-cafeteria K-nonge-50 i la xocolata en pols de la casa Cluizel que vaig comprar a La Senalla. Perquè el tiramisú quedi perfecte és molt important que la xocolata sigui de qualitat i que sigui amarga, és a dir, sense sucre. La de la casa Cluizel, a més, és l’única que està elaborada amb sucre moreno de canya.

Ingredients per a 6 racions:

300 g de melindros
250 g de Mascarpone
3 ous
50 g de sucre
3-4 tasses de cafè ensucrat al gust
un rajolí d’amaretto o whisky (opcional)
cacau amarg en pols

Preparació:
Temps estimat: 25 minuts

• Comenceu separant els rovells de les clares d’ou.
• Bateu els rovells amb la meitat del sucre i afegiu-hi el mascarpone tot remenant amb unes varetes de cuina. Aneu removent fins que quedi una mescla totalment homogènia i sense grumolls.
• A part, bateu les clares a punt de neu amb la resta del sucre. Si teniu unes varetes elèctriques el vostre braç dret us ho agrairà.
• Afegiu les clares a la mescla dels rovells amb suavitat. Ajudeu-vos d’una espàtula de silicona i procureu que la mescla no perdi consistència. Reserveu.
• Prepareu una cafetera o quatre cafès individuals (jo he fet servir el descafeïnat intens de la Nespresso) i afegiu-hi sucre al vostre gust i un rajolí d’amaretto. El sabor ametllat de l’amaretto és ideal per a aquesta recepta, però si no en teniu podeu fer servir un altre licor o una mica de whisky. Jo, aquest cop, vaig pensar de posar-hi mistela per donar-li un toc més nostrat, però després em vaig fer enrere perquè no veia clara la combinació de la mistela i el cafè, així que, com que no tenia amaretto per casa, hi vaig acabar posant whisky, que sempre queda bé.
• Aneu remullant els melindros en el cafè i disposeu-los verticalment en una safata de vidre.
• Escampeu per sobre els melindros la meitat de la crema de mascarpone i repartiu-la per tota la superfície amb ajuda de l’espàtula.
• Empolvoreu tota la superfície amb la pols de cacau i repetiu la mateixa operació, aquest cop disposant els melindros en sentit horitzontal.
• Un cop disposada la segona capa de crema de mascarpone, torneu a empolvorar la superfície amb ajuda d’un tamís o colador, de manera que quedi tota recoberta de xocolata.
• Deixeu refredar el tiramisú a la nevera durant, almenys 3 hores. L’ideal és preparar el tiramisú al matí per menjar al vespre o el dia abans si és per dinar. D’un dia per l’altre, aquestes postres milloren!

Podeu servir les porcions de tiramisú decorades amb una fulleta de menta i una cirera confitada i tornar a empolvorar lleugerament amb el cacau en pols just abans de servir.