26/10/11

“Ja fa 5 anys que fem bullir l’olla”

Aquest dilluns 24 d’octubre, l’Aleix i jo, juntament amb altres blocaires gastronòmics, vam tenir l’honor de ser convidats al restaurant Can Piqué per celebrar el 5è aniversari de l’associació Cuina Vallès que, sota el lema “Ja fa cinc anys que fem bullir l’olla”, donava a conèixer la tasca que, durant aquest darrers cinc anys, han dut a terme els onze restaurants que integren l’associació:  9 de la borriana, Can Feu, Can Piqué, Can Vinyers, Capritx, El cel de les oques, Forrellat, Garbí, La terrassa del museu, Lossum i Ristol Viladecavalls.

L’acte va començar amb un pica-pica on es van exhibir alguns dels productes més genuïns de les comarques vallesanes, com la mongeta del ganxet, la rutabaga ecològica de Can Pelacs o el cigró menut. De tots els aperitius, el que menys ens va agradar va ser l’snak de figues amb parmesà i pernil ibèric i ens van sorprendre molt gratament la crema de carabassa amb saltejat de bolets i castanyes i la terrina de foie amb pets de monja i reducció de mistela de SQV.

IMG_4618

IMG_4624

Durant l’aperitiu, alguns dels bloggers més tecnòfils no van deixar passar ocasió per compartir tot el que passava a la sala a través de Twiter i Facebook…

 IMG_4632

Després de l’aperitiu vam passar al menjador principal i vam seure a la taula que ens havia estat assignada, en companyia dels nostres amics blocaires d’Olleta de Verdures, DeCuina.net, Gastromimix i Mis restaurantes para recordar y olvidar. No cal que us digui que, amb una companyia tan grata, el sopar va estar ben amenitzat i vam aprofitar per posar-nos al dia sobre activitats gastronòmiques i noves propostes.

Taula

Abans de començar a sopar, els cuiners de Cuina Vallès van donar-nos la benvinguda explicant els orígens i reptes de l’associació, que malda perquè la cuina vallesana tingui una digna representació dins del panorama gastronòmic català.

IMG_4638

El menú, més que complet, va començar amb una carxofa confitada amb rovell d’ou ecològic de La Roca, que vam acompanyar amb un cava rosat Codorniu Pinot Noir.

IMG_4643 

Vam seguir amb una deliciosa terrina de botifarra terregada i bolets maridada amb vi blanc Idoia.

IMG_4648

El plat principal de peix va ser un morro de bacallà al pil-pil de bolets de Sant Llorenç de Munt, un pèl salat pel meu gust, però molt ben maridat amb el vi blanc Martialis, que va ser molt ben rebut per molts dels comensals de la nostra taula.

IMG_4649

El plat de carn va ser la perdiu guisada amb verduretes i fetge d’ànec, acompanyada de vi negre Prior Scala Dei.

IMG_4653

Les postres no van ser menys abundants que la resta de la degustació: vam començar amb una selecció de formatges (formatge cendrat i recuit d’Ullastrell) acompanyada amb codony; vam seguir amb una crema de iogurt amb maduixes cru i gelat de xocolata blanca.

IMG_4671

I, per acompanyar els cafès, encara ens van treure un assortiment de pastes entre les quals van tenir força èxit la coca de vidre i els carquinyols.

 IMG_4673

Va ser una vetllada molt agradable i crec que tots vam percebre la il·lusió amb què els cuiners de Cuina Vallès havien organitzat l’esdeveniment. Els protagonistes indiscutibles van ser els productes vallesans i van predominar les elaboracions tradicionals d’arrel catalana amb lleugers tocs creatius.

Al final de la vetllada, l’Albert Oltra, l’actual propietari de Can Piqué i fill de dues generacions de restauradors, ens va convidar a visitar la cuina del restaurant i de seguida vam comprendre per què s’havia escollit Can Piqué entre tots els restaurants que formen part de l’associació. La cuina era immensa i molt nova i comptava amb algunes màquines que van captar la nostra atenció de blocaires curiosos.

Cuina

La que més ens va entusiasmar va ser una màquina de tallar embotits que l’Albert ens va dir que tenia més de vint anys i que havien de conservar molt bé perquè si se’ls espatllava alguna peça ja no trobarien recanvis al mercat.

IMG_4685

També ens va estar explicant els seus projectes per al restaurant: primer de tot, reformar el menjador i, mica en mica, aconseguir el seu somni: “tenir el restaurant on a mi m’agradaria anar a menjar”. D’altra banda, l’Albert també està pensant en inaugurar un parc d’esports d’aventura, a prop del camp de tir que hi ha al costat del restaurant. Un noi jove amb un munt de projectes i il·lusions que, de moment, no s’ha deixat temptar per l’ambició de l’estrella. Esperem que tot li vagi molt bé!

Per acabar, només dir-vos que, fins el 10 de gener de 1012, teniu temps per participar al sorteig de 11 sopars, un a cadascun dels restaurants que integren l’associació, que organitza Cuina Vallès. Per participar-hi heu d’anar a menjar a un dels restaurants que teniu més amunt i sol·licitar la butlleta de dades per al sorteig. Els resultats es faran saber personalment i es publicaran a través del Facebook.

10 comentarios:

Q dijo...

Xe quin patiment! Gràcies per la crònica; si ens acostem alguna vegada pel Vallés, ho tindrem en compte.
Salutacions

trifasic de baileys dijo...

Que bé que t'ho montes!! Enveja em fas (sana)!! peto

Fem un mos dijo...

Quina pinta més deliciosa que tenen tots els plats, segur que vareu gaudir molt de tot plegat
Una abraçada

starbase dijo...

La veritat és que la taula i el menú estava tot a gran alçada. El menú mèrit dels xefs i la taula... mèrit nostre que no vem parar ni un moment de donar bona energia hahahaha. Vaja, mal m'està el dir-ho :)

Alba dijo...

Ostres, com a mínim n'hi ha tres de Sabadell i als que he anat!! el 9 de la Borriana, Can Feu i el Forrellat. I Lossum és de Sant Quirze!!
Quina gràcia i quina enveja :P!! Ho deurieu gaudir molt!!

Molts petons!

Anónimo dijo...

Uau!! que bo tot, quina sort poder gaudir d'aquest super dinar! Personalment no he estat mai a cap d'aquests restaurants però n'he llegit moltes cròniques i fan ganes d'anar-hi, esperem que en puguin complir molts més!
bet

Txell Lagresa dijo...

Quin banquet, noia!! I quina enveja!
Per cert, tens Canal Cocina? Jo últimament m'hi he aficionat bastant. He descobert a Donna Hay, que fa coses molt senzilles però molt resultones, aptes per a principiants com jo! Un petonàs!

LA COCINERA DE BETULO dijo...

Bon menjar amb bona companyia es la sal de la vida.
Anna he fet servir aquest any el teu truc per enganxar els pinyons als panellets, gràcies perquè ha sigut molt ùtil.
Petons.

La Taula d'en Bernat dijo...

Txell, he sentit parlar del Canal Cocina, hi ha molta gent enganxada... Jo no el puc veure per TV però miraré si el trobo per Internet!

Ana, m'alegro que et funcionés el truc dels panellets. És un truc infal·lible! Jeje!

Gràcies a tots per la visita! Espero que hagueu passat una bona castanyada!

Joaquina dijo...

Hola Anna, un esdeveniment ben complet aquest que ens comentes... He fet els panellets seguint la teva recepta, i com es natural t´he nomenat en la entrada i he ficat un enllaç cap el teu blog. No tenen el nivell dels teus, però el gust de cassolans incomparable.. Petons.