Llagostins amb pa de romesco

La recepta que us presento avui està inspirada en una de les propostes de la revista Cuina del mes passat. Quan la vaig veure vaig saber que la provaria, només faltava trobar l’ocasió idònia. El dimarts passat la Núria, la meva cosina petita, va venir a sopar i em va demanar que la sorprengués amb alguna cosa especial. De seguida em van venir al cap les gambes amb romesco que havia vist a la revista. Vaig anar a la peixateria però la Rosa Mari em va aconsellar que m’endugués llagostins, que eren més grossets. Així que la meva recepta es va transformar en uns llagostins amb pa de romesco que van quedar boníssims i molt vistosos.

Ingredients per a 4 persones:

12 llagostins
1/2 l d’oli d’oliva verge extra per fregir
100 g de romesco

Per al pa de romesco:

20 g de pebre vermell dolç
120 g de pa ratllat
30 g d’avellanes mòltes
10 g d’all sec en pols
10 g de julivert picat
un polsim de sal

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot prepareu el pa de romesco barrejant bé tots els ingredients. Veureu que us en surt força quantitat i no tota la fareu servir per a aquesta preparació: podeu guardar-lo en un pot hermètic per a un altre plat. Si no voleu que us en sobri, podeu posar la meitat de les quantitats indicades.
• Tot seguit, peleu els llagostins retirant-ne els caps i els budells.
• Punxeu cada llagostí amb una broqueta posats cap per avall.
• Arrebosseu els llagostins amb el pa de romesco procurant que no s’embrutin les broquetes i fregiu-los amb oli abundant procurant que les briquetes no toquin l’oli.
• Presenteu les broquetes clavades en un got ple de sal. Si talleu les broquetes a diferents mides els llagostins faran més goig. Per tallar-les jo he fet servir unes tisores de podar i han quedat perfectes!
• Per acompanyar els llagostins serviu una mica de romesco en una salsera a part.

Ja veieu que és un plat molt fàcil de fer i que, un cop muntat, fa molta patxoca. La meva cosina va quedar encantada amb el sopar de dimarts i els llagostins van aconseguir sorprendre-la, tant que diu que si ha de ser així vindrà a sopar cada setmana!