Peres caramel·litzades amb ratafia, mató i gelat de vainilla

La recepta que us presento avui la vaig veure no fa massa en un dels programes del Cuines de TV3. Em va semblar tan senzill i llaminer que, el mateix dia, vaig anar al K-nonge-50 a buscar uns carquinyolis i a la Cristina Guillén a buscar una ampolleta de Ratafia i el dia següent vaig fer les postres per dinar.

El resultat va ser excel·lent, segur que repetirem!

Ingredients per a 4 persones:

4 peres Conference
1 got de ratafia
50 g de sucre
1 nou de mantega
200 g de mató
50 g de carquinyolis
gelat de vainilla
ratlladura de 1/2 llimona

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Comenceu pelant les peres i talleu-les en forma de mitges llunes. Al programa de TV3, el cuiner va fer servir un llevacors per tallar les peres en forma de cilindres, però si no teniu l’estri no cal que us compliqueu la vida perquè la presentació és igualment acurada.
• A continuació, en un cassó al foc, poseu-hi el sucre i espereu que es desfaci i agafi color marró. Seguidament, afegiu-hi una nou de mantega i els talls de pera i caramel·litzeu-los a foc mitjà durant un minut. Després, poseu-hi la ratafia, deixeu-ho coure durant 5 minuts més, retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient.
• Mentrestant, piqueu amb un ganivet els carquinyolis a trossets petits i talleu el mató a daus.
• Per emplatar, col·loqueu els carquinyolis picats al fons d’un plat fondo, poseu-hi a sobre els talls de pera intercalats amb els daus de mató, afegiu-hi una mica de pell de llimona ratllada al damunt i acabeu el plat amb una quenelle de gelat de vainilla i una mica del caramel de ratafia. Al programa de TV3 van acompanyar les peres amb gelat de xocolata blanca, però trobo que la vainilla també queda bé amb els carquinyolis i la pera. En tot cas, l’elecció del gelat queda a les vostres mans.

Sardines amb pebrots del piquillo i Brie

Aquest cap de setmana, després de molts dies sense veure’ns, van venir a dinar a casa l’Àlex i l’Elisenda amb la Venezia, que cada vegada està més gran i més espavilada. Vam passar una estoneta a la rambla gaudint del solet i el bon temps i després vam venir cap a casa a preparar el dinar de les criatures.

Un cop enllestit el primer torn, em vaig disposar a fer el dinar per als més grans. I, com que ja vaig preveure que massa temps per estar a la cuina no tindria, vaig dedicar-me a buscar alguna recepta que fos molt fàcil de preparar però que sorprengués, ni que fos una mica, els nostres convidats.

Aquest cop vaig trobar la inspiració en l’edició que la revista Cuina ha fet d’Un any a la cuina amb els millors xefs, on apareixia una terrina de sardines amb pebrots del piquillo, proposta de Jordi Vilà, xef del restaurant Alkimia.

La versió que jo n’he fet no és tan elaborada, ni de bon tros, començant perquè jo he emprat sardines de llauna enlloc de sardines fresques. A més, jo hi he afegit el Brie, un ingredient que d’entrada sembla que no s’hagi d’adir amb les sardines però que ja havia comprovat amb altres receptes que hi marida la mar de ve. Així que, aquí teniu la meva versió. Més senzilla impossible!

Ingredients per a 4 persones:

1-2 pots de pebrots del piquillo
1 paquet de formatge Brie
2 llaunes de sardines amb oli d’oliva
porradell fresc
oli d’oliva verge extra

Preparació:
Temps estimat: 10 minuts

• Obriu els pebrots del piquillo, traieu-ne les llavors i esteneu-ne un parell sobre del plat.
• Poseu-hi a sobre dos talls de formatge Brie.
• Torneu a posar-hi a sobre dos pebrots oberts i sense llavors.
• Poseu-hi al damunt les sardines obertes per la meitat i sense espines.
• Decoreu el plat amb una mica de porradell picat i amaniu-lo amb un bon raig d’oli d’oliva.

Ja veieu que és un plat molt acolorit, diferent i que podeu preparar en menys de deu minuts just abans de servir-lo.

Llenguado amb bacó a la salsa de taronja

La recepta d’avui torna a ser un plat de peix molt fàcil de fer i amb una presentació ben atractiva. A l’Aleix, com que el peix no li entusiasma, sempre procuro presentar-li de maneres diferents i aquesta va triomfar de debò.

Ingredients per a 4 persones:

4 llenguados fets a filets
16 làmines fines de bacó
1 taronja
oli d’oliva verge extra
sal i farina blanca
1/2 cullerada de cafè de xantana
4 brotxetes de fusta

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Comenceu preparant la salsa de taronja: escorreu mitja taronja, afegiu al suc una punteta de goma xantana (la podreu trobar en llocs especialitzats) i passeu-ho tot per la batedora. La xantana actuarà com a espessant i el suc adquirirà textura de salsa. Reserveu.
• A continuació prepareu les brotxetes de llenguado: enfarineu cada filet prèviament salat, poseu-hi al damunt una làmina de bacó, enrotlleu-ho i claveu el rotllet a la brotxeta. Perquè quedi més bonic podeu col·locar els filets en diferents posicions, com es veu a la foto.
• Fregiu les brotxetes amb oli abundant per les dues bandes, fins que el peix es vegi dauradet, i escorreu-les sobre un paper absorbent.
• Emplateu col·locant la brotxeta al centre del plat, una mica de salsa al costat i mitja rodanxa de taronja per decorar. Si voleu que predomini el sabor del cítric també podeu escórrer unes gotes de taronja sobre la brotxeta.

Restaurant Topik, un gran descobriment

Des que tenim la nostra filla, que anar a menjar fora de casa s’ha convertit en una activitat ben esporàdica. I, si abans escollíem els restaurant pensant en la seva carta o el seu prestigi, ara ens fixem més en si tenen menú infantil, trones i espai per al cotxet.

Però quan, de tant en tant, els avis s’ofereixen per fer-nos de cangur, aprofitem per fer totes aquelles coses que amb la nena no podem ni somniar. L’altre dia vam decidir anar a passar el matí a Barcelona per fer algunes compres nadalenques i, després de voltar una mica per la capital, l’Aleix em va proposar anar a dinar al restaurant Topik.

La nostra primera intenció era provar el menú de migdies, que sembla tenir molt d’èxit i té un preu més que raonable. Però quan vam veure la llarga llista de tapes que proposa el restaurant, no ens en vam poder estar.

L’interior del restaurant és acollidor i d’ambient familiar. Crida l’atenció, només entrar, la selecció d’ostres que s’exhibeixen a la mateixa barra. No cal dir que són un dels plats forts de la casa, juntament amb els tàrtars i els arrossos.

La carta, on es fa visible la fusió entre la cuina japonesa i llevantina que dóna caràcter al restaurant, ofereix tres propostes diferents per als comensals: el menú del dia (entre setmana); un menú de sis tapes elegides pel xef, un arròs i unes postres; i una bona selecció de tapes i plats tan suggerents com les ostres a la brasa amb salsa ponzu, el mini steak tartare a l’estil japonès amb salsa yakiniku, el tataky de tonyina amb guacamole suau o l’arròs d’eriçó de mar.

Tot i que les ostres i els arrossos semblen ser l’especialitat de la casa, nosaltres ens vam inclinar per fer un dinar a base d’algunes de les apetitoses tapetes de la carta.

Vam començar la degustació amb els mini rotllets de primavera, molt cruixents i acompanyats de la típica salseta japonesa que sempre els dóna un toc molt llaminer.

Seguidament, ens van servir les croquetes de txangurro, amb un intens gust de mar ben diferent a les típiques croquetes de peix, normalment elaborades amb rap i gambes.

Vam seguir amb la terrina de foie caramel·litzat i melmelada que, com us podeu imaginar, va ser un dels plats forts de la degustació.

Tot seguit van arribar els canelons de bolets amb oli de tòfona blanca. Només arribar a la taula l’aroma intensa de la tòfona ja va impregnar els nostres narius. Un plat més que generós i amb un sabor exquisit.

Després dels canelons va arribar el seu torn a les cuixetes de guatlla amb caramel de soja. Tot i que el plat el va triar l’Aleix i a mi no em va motivar massa d’entrada, he de dir que la salseta estava tremenda i les cuixetes van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls.

El darrer plat va ser la topik burguer de vedella i calamarsons, servida amb pa de tinta de calamar del Forn de la Trinitat.

I encara vam tenir lloc per degustar dues de les postres: la tatin de poma amb gelat de canyella i el fondant de xocolata, que estaven realment deliciosos. No sé pas amb quin dels dos em quedaria…

I, a més a més, vam tenir la sort de seure just al costat de la taula on va menjar Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. I, en acabar l’àpat, el xef, Adelf Morales, va sortir a xerrar una estona amb ell i li va estar explicant les expectatives del restaurant i un munt de coses interessants sobre el món de les ostres. És de mala educació escoltar converses alienes, ho sé, però va ser inevitable parar l’orella davant d’una conversa gastronòmica tant interessant.

Pastís de poma

El setembre passat vam celebrar el bateig d’en Quirze, el fillol de l’Aleix, i per col·laborar amb el pica-pica, la Marta em va demanar si podia fer un parell de pastissos de poma seguint una recepta que ella mateixa em va passar.

El cas és que la coca ens va agradar tant que ja l’he repetida due_s vegades! És ben fàcil de fer i té un èxit assegurat. L’únic inconvenient que hi trobo és que s’enganxa una mica, per això us recomano que utilitzeu un motlle de paper del tipus que veieu a la fotografia i que podeu trobar en qualsevol basar oriental.

Ingredients:

200 g de mantega i una mica més per untar el motlle
100 g de farina
200 g de sucre
2 ous
1 llimona
2 cullerades de cafè de llevat químic (Royal)
4 pomes Golden
1 got de xarrup de llet
farina de galeta (opcional)

Preparació:
Temps estimat: 20 minuts + 45 minuts de cocció

• Primer de tot, talleu les pomes a quarts, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en làmines fines. Reserveu les pomes tallades amb el suc de la llimona perquè no s’oxidin.
• Foneu la mantega al microones fins que quedi líquida. Reserveu-ne una quarta part per regar el pastís al final.
• Barregeu en un bol la farina, 150 g de sucre, la major part de la mantega, els ous, el llevat i la llet. Mescleu amb unes varetes fins que quedi una pasta ben homogènia.
• Unteu un motlle rodó de dos dits d’alt com a mínim amb la mantega i empolvoreu-lo amb la farina de galeta (pa ratllat). Jo la primera vegada ho vaig fer així i se’m va enganxar una mica, però ho he provat sense la farina de galeta i també se m’ha enganxat un xic. El millor que podeu fer és emprar un motlle d’usar i tirar i així us serà més fàcil desemmotllar el pastís.
• Aboqueu la massa dins del motllo i col·loqueu-hi a sobre les làmines de poma de manera que es solapin una amb l’altre i vagin formant cercles concèntrics.
• Aboqueu sobre la capa de pomes la mantega que teníem reservada i empolvoreu-ho amb la resta de sucre.
• Coeu el pastís al forn prèviament escalfat a 180 graus durant uns 45 minuts, segons la potència del forn.

Us recomano que feu el pastís per berenar o després d’un àpat lleuger, perquè és un pastís contundent i és impossible conformar-se amb un tros petit!

Bacallà amb romesco, espàrrecs bladers i olives negres

Fa ja més d’un any del darrer post i, en aquest temps, la meva vida s’ha transformat radicalment. El 27 de desembre de 2012 naixia la nostra filla, la Tanit, i començava per a nosaltres un nou camí com a pares inexperts, emocionats i, sovint, desbordats. No ha estat un camí fàcil, sobretot els primers mesos, i ens ha costat acostumar-nos al nou ritme de vida que ens exigeix la nostra filla. Però veure créixer la nostra petitona ha estat l’experiència més emocionant de les nostres vides.

Des que he tornat a treballar que sembla gairebé impossible trobar una estona de tranquil·litat per gaudir de les meves aficions. Cuinar s’ha convertit en un acte rutinari i les hores que dedicava al blog i a tafanejar alguns blogs amics ara les dedico a canviar bolquers, preparar farinetes o contemplar embadalida els primers passets de la Tanit.

Sé que el temps que tenia quan la Tanit no era a la família no el tornaré a recuperar fins d’aquí molts anys, però trobo a faltar alguns moments d’experimentació a la cuina i les estones que passava preparant les entrades dels posts. Així que, encara que no sigui al mateix ritme que mesos enrere, m’he decidit a reemprendre la meva activitat blocaire amb una de les receptes que darrerament han tingut més èxit a casa nostra.

Es tracta d’una recepta senzilla, que podeu preparar en poc més de 15 minuts. Però el resultat, creieu-me que és sorprenent.

Ingredients per a 4 persones:

4 talls generosos de morro de bacallà dessalat
1 manat d’espàrrecs verds
1/2 pot d’olives negres sense pinyol
8 cullerades soperes de romesco
oli d’oliva verge extra i sal

Preparació:
Temps estimat: 20 minuts (si ja tenim el romesco)

• Primer de tot, netegeu els espàrrecs rebutjant-ne la part més blanca i més dura, i talleu-los a rodanxes ben primetes.
• Feu el mateix amb les olives negres i saltegeu-ho tot junt en una paella amb una mica d’oli d’oliva verge i un polsim de sal. Reserveu.
• En un estoig de silicona coueu el bacallà prèviament dessalat durant uns 5 minuts al microones a màxima potència. El temps de cocció pot variar segons el gruix del bacallà, però la qüestió és que quedi una mica cruet de dintre.
• Disposeu un tall de bacallà al centre del plat, poseu-hi per damunt un parell de cullerades de romesco i acabeu de cobrir-lo amb els espàrrecs i les olives. Jo, aquesta vegada, he fet servir un romesco fet de la casa Molí de Pomerí que vaig comprar a La Senalla i que he de dir que és exquisit.

El bacallà, que sempre compro a la Judith de La Islandesa, us aconsello que el dessaleu a casa. N’hi ha prou amb tenir-lo tres dies amb aigua abundant perquè es vagi rehidratant i després anar canviant l’aigua cada dues hores fins que tingui el punt de sal desitjat. Les vegades que s’ha de canviar l’aigua també dependrà del gruix del bacallà.

Le petit Bergerac, cuina francesa del Périgord

Fa temps que amb els meus sogres teníem pendent de provar aquest restaurant que en plena Eixample de Barcelona ofereix als seus clients algunes de les elaboracions i productes més típics de la regió francesa del Périgord, una regió molt coneguda gastronòmicament per l’elaboració de foies i la criança d’ànecs i oques.

El restaurant compta amb un menú degustació per 39’70 euros que ofereix algunes de les especialitats de la casa com ara el foie mi-cuit amb pa de nous, al magret d’ànec amb poma i oli de nous o una selecció de formatges francesos. També prepara alguns plats per emportar com el foie o l’exquisida tarta Tatin.

Nosaltres vam optar per la carta, que ofereix una selecció de deu entrants, deu plats principals i deu postres a escollir per un preu tancat de 28 euros. 

De primer plat, jo vaig demanar el capritx de vieires amb créixens, una magnífica elecció ja que les vieires estaven delicioses i el plat va resultar molt lleugeret; l’Aleix va demanar el foie mi-cuit amb pa de nous, una de les especialitats de la casa que també van demanar els meus sogres; la meva cunyada va optar pel milfulles de formatge de cabra Cabécou amb vinagreta de mel, que també tenia una pinta fantàstica.

Els plats principals, tots acompanyats amb abundants racions de patates fregides, van resultar més contundents. Els meus cunyats van optar pel filet de bou Sarladais (Sarlat és un dels pobles més bonics del Périgord Noir i té un mercat impressionant on s’exhibeixen alguns dels productes més preuats de la regió com el foie de canard o les trufes). Jo vaig optar per una altra especialitat de la regió, la Tourtière Périgourdine, una mena de pasta de full farcida de carn picada i ànec, amb un suquet que estava per sucar-hi pa! L’Aleix va demanar el magret d’ànec amb poma i oli de nous i el meu sogre l’steak tartar “Cyril” i també en van quedar molt satisfets.

 

Si el menú ja va ser tot un èxit, les postres no van quedar pas a segon terme. I, un cop més, he de dir que penso que vaig encertar de ple amb la meva elecció: la Tarta Tatin de sempre, elaborada amb una fina base de pasta de full farcida abundantment de pomes caramel·litzades i acompanyada de gelat de vainilla. De les millors que he menjat mai! L’Aleix i els meus cunyats van preferir la tarta fina de poma amb gelat de canyella, segur que deliciosa, però no els la canvio per la meva tatin. La meva sogra va optar per la tarta de nous i cafè amb gelat “Galette de Bretagne” i el meu sogre, més atrevit, va demanar la piràmide de xocolata negra amb salsa de taronja i gelat de Cointreau, una altra excel·lent elecció que, per sort, vaig poder tastar!

Vam posar punt i final al nostre àpat en família amb uns tallats molt originals servits en tres nivells, una presentació que ens va cridar l’atenció i ens va semblar d’allò més creativa.

Així que, si busqueu un bon restaurant per degustar especialitats franceses per Barcelona, no dubteu a escollir Le Petit Bergerac, segur que no us decep i la relació qualitat preu és més que acceptable.

Ab ovo usque ad mala: poma rostida amb fruits secs i mel de romaní

En el post anterior us explicava que un banquet romà solia començar amb uns entremesos o gustatio, en què a més de verdures, llegums i hortalisses hi tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la secunda mensa, que eren les postres. D’aquí l’expressió d’Horaci “Ab ovo usque ad mala” (des de l’ou fins la poma).

Si en el darrer post el protagonista va ser l’ou, en el post d’avui les protagonistes seran les pomes, que ens serviran per fer unes postres molt a l’estil de l’antiga gastronomia romana. Tot i que la recepta original no porta cap mena de base, jo he emprat la pasta de full, que és un tipus de massa molt semblant a la que empraven els romans en algunes de les seves elaboracions.

Ingredients per a 4 racions:

1 base de pasta de full fresca
4 pomes Golden
nous, pinyons i panses
mel de romaní
pebre negre i canyella

Preparació:
Temps estimat: 45 minuts

• Comencem pelant i trossejant les pomes a trossets petits. Les courem al microones durant uns 10 minuts a màxima potència, fins que estiguin ben tovetes. Si voleu, les podeu aixafar una mica amb una forquilla o les podeu servir senceres. Reserveu.
• Preescalfeu el forn a 200º. Mentrestant, retalleu quatre porcions quadrades de la pasta de full i reforceu-ne els contorns amb la massa sobrant, com si estiguéssiu fent el marc d’un quadre. Punxeu la part central de cada requadre amb una forquilla i enforneu durant uns 15 minuts, fins que la massa estigui rosseta.
• Retireu les tartaletes del forn i, si la part central ha pujat i no baixa per si sola, enfonseu-la una mica amb els dits. Empleneu-les amb la poma que havíeu reservat abundantment.
• Poseu per sobre la poma els fruits secs. Jo he fet servir pinyons, nous i panses Sultana, però també podeu emprar avellanes, ametlles, orellanes… Als romans els encantaven els fruits secs!
• Empolvoreu amb una mica de pebre negre i canyella. Els romans també van ser molt aficionats a les espècies, que importaven de països llunyans i exòtics i donaven categoria als seus plats. El pebre, present en moltes receptes de cuina romana antiga, va ser una de les seves preferides. La canyella també la coneixien, però la feien servir més com a perfum que com a condiment culinari. Es diu que Neró, quan va morir la seva estimada Popea, en va fer cremar en senyal de dol i amor, i que Vespesià solia exhibir corones d’or i canyella.
• Finalment, disposeu la mel de romaní sobre cada tartaleta.
• Si voleu, podeu acabar posant les tartaletes uns minuts al forn perquè la mel es desfaci i estiguin una mica calentes.

Tant si sou aficionats a la cuina romana antiga com si no, estic segura que us en llepareu els dits!

Ab ovo usque ad mala: truita de llet

Aquest cap de setmana, cercant receptes de cuina romana antiga no massa complicades de fer, vaig trobar un article del blog De re coquinaria que em va encantar. Charo Marco, autora del blog i professora de grec i llatí, ens explica en aquest post interessantíssim –que titula Ab ovo usque ad mala- des de l’etimologia de la paraula “ova” (ous), fins els usos culinaris que en donaven a l’Antiguitat, sempre citant fonts clàssiques com Apici, Varró, Petroni, Plini o Marcial. Us recomano que doneu un tomb pel seu bloc perquè, a més de ser molt interessant, està documentat fins el darrer detall i il·lustrat amb imatges molt curioses, gairebé sempre pertanyents a l’època grecollatina.

El títol del post, ab ovo usque ad mala (“des de l’ou fins la poma”), és una cita d’Horaci, que en una de les seves sàtires es referia així a l’inici i el final d’un banquet típicament romà, que començava amb la gustatio o entrants, en què es degustaven aliments més lleugers entre els quals tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la secunda mensa o les postres, en què es degustaven tot tipus de dolços, des de pastissos, fins a fruits secs amb mel o fruites variades.

L’ou, dins de la gastronomia romana, va ser un aliment força apreciat, no només pel seu sabor i el se valor nutritiu, sinó perquè era un aliment relativament fàcil d’obtenir mitjançant la criança d’aus i, per tant, força econòmic. Tot i que els romans menjaven ous de tot tipus d’aus, els més preuats eren els de paó i els d’oca. Els de gallina, però, eren els més consumits, especialment durant el ientaculum o esmorzar o durant la cena o sopar i, més que com a plat principal, com a acompanyament dels llegums, la carn o el marisc. També s’empraven ous en l’elaboració de dolços i pastissos, i es podien presentar en forma de truita tant dolça com salada.

La seva elaboració era tan variada com avui en dia: crus, bullits, fregits, remenats, durs, passats per aigua, escalfats… Avui veurem una recepta ben senzilla, extreta del receptari d’Apici, en què l’ou es presenta en forma de truita.

Ingredients per a una truita:

4 ous
1/4 litre de llet
oli d’oliva
pebre
mel
una branqueta de romaní o farigola

Elaboració:
Temps estimat: 10 minuts

• Primer de tot, batem els quatre ous sencers amb la llet i una cullerada sopera d’oli d’oliva.
• Mentrestant escalfem una paella amb un rajolí d’oli i, quan estigui calent, hi aboquem la mescla.
• Remenem una mica i deixem que es faci per un costat a foc mig.
• Amb ajuda d’una tapadora plana, donem la volta a la truita i la deixem coure per l’altra banda.
• Un cop cuita retirem la truita del foc i la disposem en un plat. Si voleu la podeu servir sencera, o podeu fer com jo i tallar-la a porcions amb ajuda d’un motlle rodó.
• Unteu la truita amb mel abans de servir-la i empolvoreu-la amb una mica de pebre negre.
• Podeu decorar el plat amb una branqueta de romaní o farigola, que li donaran un toc molt mediterrani i una aroma molt bona.

Vull dedicar l’entrada d’avui a la campanya d’Intermon Oxfam Taula per a 7.000 milions de persones, perquè l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia.

Jornades gastronòmiques dels cítrics i la galera

Enguany, un cop més, un bon grapat de restaurants d’Alcanar, Alcanar Platja i Les Cases d’Alcanar tornen a participar en les conegudes Jornades Gastronòmiques dels Cítrics, coincidint amb la temporada de màxim esplendor d’aquestes fruites, tan típiques de les terres de l’Ebre. Alguns dels restaurants que enguany hi participen són el Taller de cuina Carmen Guillemot, del qual us he parlat en altres ocasions; el Racó de Jesús, on vam anar a dinar no fa massa; o el Restaurant Mareny, del qual no us vull deixar de parlar perquè els meus pares hi van anar a fer el menú aquest cap de setmana i en van sortir més que encantats.

En aquesta ocasió, l’Helena els va sorprendre amb un deliciós empedrat de bacallà amb taronja, seguit d’un salmó a l’essència de taronja amb pipes de gira-sol que també els va agradar molt. El plat estrella, però, va ser l’arròs melós de galera i bròquil, que la meva mare em va dir que és un dels millors que ha menjat mai. Les postres van ser un flam amb melmelada de clementina que també va merèixer els elogis dels meus pares, sobretot per l’equilibri entre la dolçor de la melmelada i l’acidesa de la clementina. Tot plegat, amb vi blanc D.O Terra Alta, cafès i un xarrup d’orujo de taronja per posar fi a la degustació, els va sortir per 25 euros, un preu difícil d’igualar tenint en compte la qualitat del menú.

Així que, a veure si us hi animeu, i aprofiteu que el proper cap de setmana és el darrer d’aquestes atractives jornades gastronòmiques per fer un tomb per les terres de l’Ebre i visitar Les Cases d’Alcanar.