Trobada gastronòmica a casa el Xesco

Aquest dimecres, després d’algunes setmanes d’intercanvis de mails, receptes i deures, alguns amics blocaires ens vam trobar a casa del Xesco Bueno per gaudir d’una tarda de cuina i una vetllada de degustació gastronòmica d’alt nivell. L’organitzador de la trobada, el Xesco, va tenir l’amabilitat d’acollir-nos a casa seva, prestar-nos la seva equipadíssima i àmplia cuina i dissenyar tots els plats de la nit, que crec que no m’equivoco si dic que van superar les expectatives de tots els presents.

Els convidats d’honor vam ser el Massitet i la Sussana d’Olleta de Verdures, l’Òscar de Decuina, en Manel de Cuinar és generós i una servidora que va tenir el plaer de compartir cuina i taula amb alguns dels blocaires que més admira.

Després de fer un volt per l’hort immens de Ca l’Esteve -el restaurant que regenten el Xesco i la família Esteve- vam organitzar-nos per elaborar els plats que el Xesco havia adjudicat a cadascú. El Manel, com no podia ser d’altra manera, va ser l’encarregat d’elaborar un deliciós arròs verd cremós amb gambes; el Massitet va preparar el rap amb rossinyols perfumat amb vainilla; l’Óscar, més conegut per la gastroesfera com a Starbase, va encarregar-se de la sopa de tomàquet amb llamàntol; i a mi em van tocar les postres: un deliciós coulant de xocolata amb gelat de vainilla i móres. A més, la Sussana i el Xesco van elaborar diferents aperitius, tots ells sorprenents i creatius: un xupa-xups de foie amb regalèssia, arròs inflat amb brou de gamba, gelatina de mariscos amb puré de pèsols, cava gelificat amb móra i la creació més original, que el mateix Xesco ha titulat “Terra”, consistent en una base de carquinyoli i ceba cruixent amb germinats i una esferificació tubular que talment semblava un cuc de terra!

Mentre estàvem tots treballant a la cuina, el que més em va sorprendre i admirar va ser la paciència i la concentració del Xesco, controlant més de cinc plats alhora i sense que se li escapés cap detall. De fet, feia dies que ho havia estat organitzant perquè tot sortís rodó i no cal ni dir que va ser així. En aquest punt es va fer evident que a més de ser un bon chef, el Xesco és un gran educador que sap transmetre el seu entusiasme i els seus coneixements, i és que haver estat professor de la Hoffmann és un grau que no aconsegueix qualsevol!

Si cuinar amb tan bona companyia ja va ser una experiència inoblidable, degustar els plats que havíem elaborat va ser un autèntic plaer. No sé per quin plat m’inclinaria perquè tots estaven deliciosos i tenien un toc personal i creatiu. L’arròs verd em va encantar, però ja l’havia tastat en un curs que vaig fer a Sabores amb el Xesco, així que no em va sorprendre tant com als altres comensals. Potser em decantaria per la sopa freda de tomàquet i llamàntol, amb aquell toc d’alfàbrega tan refrescant i aromàtic. Només pensar-hi ja m’agafa salivera… També em va sorprendre gratament l’arròs inflat que el Xesco ens va explicar que elaborava fent bullir l’arròs amb colorant, deixant-lo assecar en una superfície plana i fregint-lo amb oli d’oliva.

Però com s’ho fa aquest home per empescar-se un menú on cada plat aporta un punt de sofisticació i creativitat? La resposta ens la va revelar la Maria, la seva dona, quan ens va mostrar el racó més màgic de la casa: el racó de pensar! Sembla ser que a més d’en Marc i la Júlia, en Xesco també s’hi passa llargues estones…

El coulant de xocolata va resultar deliciós tot i que li va faltar un punt de consistència, potser perquè el farcit era massa gros per als motlles que vam fer servir… Us en dono la recepta:

Ingredients:
200 g de xocolata Guanaja 70 %
70 g de crema d’arròs (preparat per fer farinetes)
70 g de pols d’ametlla
4 ous
160 g de sucre
80 g de mantega

Per al bombó:
100 g de nata
25 g de mantega
60 g de cobertura Guanaja 70 %
25 g d’aigua

Preparació:
Temps estimat:

• El dia abans prepareu el bombó que servirà de farcit del coulant: feu bullir la nata amb l’aigua i la mantega, aboqueu la mescla sobre la xocolata trossejada, mescleu bé i poseu-ho en una glaçonera de 3 cm de diàmetre. Introduïu-ho al congelador fins l’endemà.
• Abans de començar a elaborar el bescuit, folreu anelles de 6 cm amb paper sulfuritzat.
• Per elaborar el bescuit feu fondre la xocolata al bany Maria amb la mantega. Reserveu.
• A continuació, separeu les clares dels rovells i munteu les primeres a punt de neu.
• Afegiu-hi el sucre, els rovells, el preparat per farinetes d’arròs i l’ametlla tot remenant amb suavitat fent moviments de baix a dalt per tal que la massa no perdi esponjositat.
• Finalment incorporeu-hi la xocolata fosa fent els mateixos moviments amb l’espàtula.
• Empleneu els motlles amb una mica de bescuit, més o menys un terç del seu volum, poseu al centre el bombó congelat i acabeu de cobrir amb més bescuit.
• Guardeu els coulants al congelador fins un moment abans de servir-los.
• Al moment de servir-los, traieu els coulants del congelador mentre aneu escalfant el forn. Un cop calent, poseu-hi els coulants durant 20 minuts a 180º.

La sobretaula va ser molt entretinguda, tant que la Júlia –la filla del Xesco i la Maria- va aguantar desperta fins el darrer moment. Vam xerrar sobre cuina, educació i vam aprofitar per conèixer una mica més de les nostres vides. A més, arran d’aquesta trobada he descobert dos vins dolços que m’han encantat: el Par, un vi de taronja amb D.O de Huelva que em va aconsellar Massitet, i el Mataró, un vi dolç però gens embafador de l’Alta Alella que em van recomanar a la Cristina Guillén, on sempre compro el vi per a ocasions especials.

Espero, de veritat, poder repetir una experiència com aquesta perquè ha estat fantàstica. Moltíssimes gràcies Xesco, a tu i a la teva família, per rebre’ns amb tanta amabilitat i generositat!

Musclos amb picadeta de verdures

Aquest matí, aprofitant una hora lliure que tenia a la feina, he aprofitat per anar a plaça i he passat per la peixateria Puig-Patau per encarregar unes escórpores per al cap de setmana. No tenia pensat comprar res per avui, però no m’he pogut resistir a emportar-me un bon grapat de musclos de roca que la Maria Neus m’ha assegurat que sortien boníssims.

En arribar a casa la meva primera intenció ha estat coure’ls al vapor, com acostumem a fer a casa, però aquest cop m’he acabat animant a preparar-los amb una picadeta de verdures que trobo que els fan molt refrescants i estiuencs.

Ingredients:

1 kg de musclos
1/2 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 tomàquet madur
1/2 ceba tendra
2 fulles de llorer
un raig de llimona
oli d’oliva i sal

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot netegeu els musclos retirant-ne les barbes. Jo sempre els havia rascat amb la punta del ganivet sota l’aigua de l’aixeta, però la meva amiga Cristina em va donar un gran consell: fregar-los amb un fregall tipus “nana”! D’aquesta manera la feina és més àgil i més ràpida. Preveu-ho i ho agraireu!
• Un cop nets els musclos, els poseu en una olla amb un dit d’aigua, un raig de llimona i les fulles de llorer. Poseu l’olla tapada al foc i deixeu coure uns minuts, fins que els musclos estiguin oberts. Retireu i deixeu que es refredin.
• Mentrestant prepareu la picadeta. Peleu els pebrots i el tomàquet per tal que siguin més digestius i talleu-los a quadrets ben menuts. Piqueu la ceba tendra i afegiu-la a la picada. Amaniu amb un raig d’oli i un polsim de sal.
• Un cop freds els musclos, obriu-los bé separant la closca buida de les plenes i cobriu les closques plenes amb la picadeta de verdures.
• Disposeu els musclos en una safata i deixeu-los a la nevera fins el moment de menjar-los.

Croquetes de formatge blau de la Carme Ruscalleda

Aquesta recepta de la Carme Ruscalleda va sortir publicada a la revista Cuina del mes de juliol i, només veure-la, me’n vaig enamorar. A casa, les croquetes artesanes ens encanten, però fins ara només n’havia fet de pollastre, de pernil i de carn d’olla. Quan vaig veure aquestes apetitoses croquetes de formatge blau vaig pensar que seria una bona manera d’innovar i, a més, em va semblar molt pràctic el procediment d’elaboració.

Ingredients per a unes 25 croquetes:

50 g de porro picat
50 g de ceba de Figueres picada
1 l de llet
100 g de farina de blat
50 g de farina de blat de moro (Maizena)
100 g de formatge blau
2 clares d’ou
100 g de pa ratllat
julivert picat
oli d’oliva, sal i pebre negre
pebre blanc i nou moscada

Preparació:
Temps estimat: 40 minuts + 2 hores d’espera

• Sofregiu el porro i la ceba picats ben fins amb un rajolí d’oli d’oliva fins que estiguin una mica rossets. Salpebreu i reserveu.
• En un bol gran, barregeu la llet, les dues farines i el formatge blau esmicolat amb ajuda d’unes varetes. Afegiu-hi un xic de sal, el pebre blanc, la nou moscada i el julivert picat, i aboqueu la mescla a la cassola amb la ceba i el porro.
• Poseu la cassola al foc i aneu remenant fins que la massa es comenci a desenganxar de la cassola. Retireu-la del foc i deixeu-la refredar en un bol gran tapada amb un film transparent per evitar que faci crosta. Un cop fred, guardeu-ho a la nevera durant un parell d’hores.
• Doneu la forma desitjada a les croquetes, passeu-les per un bany de clara batuda i arrebosseu-les amb el pa ratllat.
• Finalment, fregiu les croquetes amb oli abundant i deixeu-les escórrer en paper absorbent. Serviu-les ben calentes.

L’única variació que he fet respecte la recepta original ha estat substituir el porradell (cibulet) per julivert, ja que aquests dies per Badalona centre m’ha estat impossible trobar-ne. Potser no n’és temporada?

Llagostins amb pa de romesco

La recepta que us presento avui està inspirada en una de les propostes de la revista Cuina del mes passat. Quan la vaig veure vaig saber que la provaria, només faltava trobar l’ocasió idònia. El dimarts passat la Núria, la meva cosina petita, va venir a sopar i em va demanar que la sorprengués amb alguna cosa especial. De seguida em van venir al cap les gambes amb romesco que havia vist a la revista. Vaig anar a la peixateria però la Rosa Mari em va aconsellar que m’endugués llagostins, que eren més grossets. Així que la meva recepta es va transformar en uns llagostins amb pa de romesco que van quedar boníssims i molt vistosos.

Ingredients per a 4 persones:

12 llagostins
1/2 l d’oli d’oliva verge extra per fregir
100 g de romesco

Per al pa de romesco:

20 g de pebre vermell dolç
120 g de pa ratllat
30 g d’avellanes mòltes
10 g d’all sec en pols
10 g de julivert picat
un polsim de sal

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot prepareu el pa de romesco barrejant bé tots els ingredients. Veureu que us en surt força quantitat i no tota la fareu servir per a aquesta preparació: podeu guardar-lo en un pot hermètic per a un altre plat. Si no voleu que us en sobri, podeu posar la meitat de les quantitats indicades.
• Tot seguit, peleu els llagostins retirant-ne els caps i els budells.
• Punxeu cada llagostí amb una broqueta posats cap per avall.
• Arrebosseu els llagostins amb el pa de romesco procurant que no s’embrutin les broquetes i fregiu-los amb oli abundant procurant que les briquetes no toquin l’oli.
• Presenteu les broquetes clavades en un got ple de sal. Si talleu les broquetes a diferents mides els llagostins faran més goig. Per tallar-les jo he fet servir unes tisores de podar i han quedat perfectes!
• Per acompanyar els llagostins serviu una mica de romesco en una salsera a part.

Ja veieu que és un plat molt fàcil de fer i que, un cop muntat, fa molta patxoca. La meva cosina va quedar encantada amb el sopar de dimarts i els llagostins van aconseguir sorprendre-la, tant que diu que si ha de ser així vindrà a sopar cada setmana!

Spaghetti amb olives negres i feta

Aquesta recepta ha estat una invenció d’última hora que se m’ha acudit per poder aprofitar els tomàquets de l’hort que ens estan envaint! Darrerament, gairebé cada dia toca amanida de cirerols, ja que amb tanta tomaquera cada dia en collim un bon grapat. Em sembla que ens hem passat i tot. L’any que ve amb 4 o 5 tomaqueres anirem més que servits!

El cas és que per no fer tanta verdura i complaure al meu maridet que és un apassionat de la pasta, se m’ha acudit aquesta recepta en què els ingredients que havien d’acompanyar la clàssica amanida han acabat acompanyant uns deliciosos spaghetti que he de dir que han assolit amb escreix la seva missió.

Ingredients per a 4 persones:

400 g de spaghetti
20 olives negres sense pinyol
12 filets d’anxova
20 tomàquets cirerols
16 daus de formatge feta
1 fulla de llorer
orenga
oli d’oliva verge i sal

Preparació:
Temps estimat: 20 minuts

• Poseu un cassó amb aigua, un polsim de sal i la fulla de llorer al foc ben alt. Quan arrenqui el bull afegiu-hi els spaghetti i coeu-los segons les instruccions del fabricant o el vostre gust. Jo faig servir els de la marca Barilla del num. 5 i els deixo uns 12 minuts.
• Mentre bullen els spaghetti, poseu un raig d’oli en una paella a foc mig i incorporeu-hi els tomàquets cirerols i les olives negres partits per la meitat. Jo aquest cop he emprat olives perla amb pinyols i els he hagut de treure un a un!
• Quan el tomàquet estigui pràcticament fet, afegiu-hi els filets d’anxova trossejats, excepte quatre que els reservarem per decorar el plat. A continuació afegiu-hi els daus de feta i retireu la paella del foc. Han de quedar calents però no desfets!
• Quan els spaghetti estiguin al vostre gust, retireu el cassó del foc i escorreu-los bé. Un cop ben escorreguts afegiu-los a la paella i barregeu-los amb la resta d’ingredients i una mica d’orenga al gust.
• Munteu el plat procurant que l’acompanyament faci goig i afegiu-hi a sobre el filet d’anxova.

Veureu que és un plat molt fàcil de fer i que permet menjar un plat de pasta diferent i saludable. A veure si us animeu a provar-lo!

Farcellets de carbassó i tonyina

El plat que us presento avui està inspirat en una recepta de la revista Comer bien, que he descobert fa poc i que us recomano a tots aquells que us agraden les revistes de cuina, especialment de receptes. Quan la vaig veure la vaig trobar un primer plat molt vistós, ideal per a l’estiu. A més, no és gens complicada de preparar. A veure què us sembla…

Ingredients per a 4 persones:

2 carbassons grans
1/2 pebrot vermell escalivat
2-3 llaunetes de tonyina
300 g de formatge per untar
sal i pebre

Preparació:
Temps estimat: 20 minuts

• Primer de tot, poseu una cassola gran amb aigua i un polsim de sal a foc fort.
• Renteu bé els carbassons, retireu-ne les puntes i feu-ne làmines fines amb l’ajut d’una mandolina. Us recomano que gradueu la mandolina entre l’1 i el 2 però no us passeu de prim perquè si no les tires de carbassó es trencaran.
• Quan l’aigua estigui bullint, escaldeu-hi les làmines de carbassó durant un minut. Retireu-les amb compte de no trencar-les, refresqueu-les en aigua amb gel i escorreu-les bé. Reserveu-les esteses sobre una superfície plana.
• Barregeu en un bol la tonyina, el pebrot vermell escalivat tallat a daus petits, el formatge per untar (jo he fet servir Philadelphia) i un polsim de sal i pebre. Si voleu que el plat sigui més refrescant, deixeu-ho una estoneta a la nevera.
• Farciu les làmines de carbassó col·locant una cullerada sopera del farcit en un extrem de la làmina i cargolant sense prémer massa. Podeu lligar els farcellets amb una tira de cibulet que farà més bonic. Jo no he pogut lligar-los perquè no he trobat cibulet en tot Badalona…

La revista Comer bien recomana aquest plat a persones que segueixen una dieta hipocalòrica ja que només conté 105 calories per ració. A més em sembla un plat ideal per deixar-lo preparat una estona abans, poder gaudir d’un dia de platja i arribar a casa i trobar un plat ben fresquet i saludable!

Escalivada de pebrot i albergínia

Quina és la millor manera de preparar una bona escalivada? La resposta no és tan senzilla perquè tot depèn de què entenguem per “millor”. Sens dubte, per a mi, l’escalivada més autèntica i més gustosa és la feta a la brasa. Però si el que volem és ser pràctics, s’ha de dir que no hi ha res com el forn. A casa hi ha hagut moltes discussions sobre el tema, ja que l’àvia de l’Aleix és una acèrrima defensora del procediment tradicional. Fins no fa massa, sempre que feia escalivada sortia a la terrassa amb un fogonet i rostia amb paciència les verdures fins que quedaven gairebé cremades per fora. Jo, en canvi, gairebé sempre faig l’escalivada al forn perquè em resulta més pràctic.

Ingredients:

2 pebrots vermells
1 albergínia
oli d’oliva verge extra

 Preparació:
Temps estimat: 5 minuts + 45 minuts de cocció

• Primer de tot, preescalfeu el forn a 250º.
• Netegeu les verdures passant-les per aigua.
• Moltes persones couen les verdures senceres i després les netegen, però jo amb el pebrot segueixo un procediment diferent: un cop net, el parteixo per la meitat longitudinalment, en retiro la cueta i les llavors i, amb un ganivet retiro també les parts blanques de la polpa.
• Quan el forn sigui ben calent, introduïu-hi les verdures sobre un paper de plata i deixeu-les coure durant 45 minuts a 200º.
• Retireu les verdures del forn i deixeu que refredin.
• Un cop temperades, peleu les verdures i fe-les a tires amb ajuda dels dits o d’unes tisores.
• Podeu guardar l’escalivada en un tuper ben amanida amb oli d’oliva, que la conservarà durant 4-5 dies perfectament.

Podeu emprar l’escalivada com acompanyament, com a primer plat acompanyada d’uns dauets de formatge feta o formatge de cabra o damunt d’una torradeta amb una mica de tonyina, un filet d’anxova i olives negres, tal com he fet jo aquest cop.

Coca de Sant Joan

Per fi he aconseguit superar el meu repte! Fa anys que, per Sant Joan, m’encarrego de preparar les coques de la revetlla: la coca de crema, la coca de cabell d’àngel i la de de llardons, totes a base de pasta de full fresca o congelada. El que encara no havia aconseguit era elaborar la tradicional coca de brioix i fruites confitades. L’any passat vaig fer un parell d’intents fallits, però no ha estat fins aquest any que, després d’alguns intents no massa exitosos, he aconseguit la fórmula ideal per a preparar una coca de brioix prou acceptable.

El problema d’aquesta coca és que, sense ajuda d’un robot de cuina, no és massa fàcil de preparar. S’ha de treballar molt bé la massa i s’ha de deixar fermentar prou temps perquè el llevat la faci esponjosa. El resultat final, si tot surt bé, és una coca preciosa i enorme, una mica més atapeïda que les que podem comprar a les pastisseries o als forns.   

Ingredients per a la massa:
330 g de farina de força per començar
70 g de farina de força per amassar
125 ml de llet
70 g de mantega
125 g de sucre
2 sobres de llevat de forner en pols
20 ml d’anís
1 llimona
1 ou

Ingredients per decorar:
1 rovell d’ou
2 grapats de pinyons
fruita confitada
crema pastissera
sucre al gust

Preparació:
Temps estimat: 40 minuts + 4 hores d’espera

• Mescleu primer els ingredients secs en una olla: els 330 g de farina de força, el sucre i el llevat. La farina de força la trobareu fàcilment en qualsevol forn de pa i el llevat de forner el solen vendre en molts supermercats. Jo l’he comprat al Condis.
• Ratlleu la pell d’una llimona, procurant evitar la part blanca, i afegiu la raspadura a l’olla.
• Afegiu-hi  un ou i l’anís i aneu mesclant els ingredients amb una espàtula. Jo he emprat Anís del Mono per fer honor a la meva ciutat, Badalona. Però podeu emprar anís dolç de qualsevol altra marca o una culleradeta d’anís en pols.
• Aneu afegint la llet mica en mica, sense deixar de mesclar els ingredients amb l’espàtula.
• Quan els ingredients estiguin ben mesclats, aboqueu la massa en una superfície plana una mica enfarinada. Tireu una mica de farina per sobre i aneu amassant amb les mans, doblegant la massa sobre si mateixa. Si veieu que s’enganxa, afegiu-hi la farina que sigui necessària.
• Quan més treballada estigui la massa més flonja sortirà la coca. Un cop ben amassada, feu una pilota amb la pasta i poseu-la en un bol gran tapada amb un drap humit però ben escorregut. Deixeu que fermenti durant dues hores.
• Passat aquest temps, torneu a treballar la massa. Estireu-la bé damunt d’un paper de forn amb ajuda d’un corró. És normal que costi una mica, ja que si la massa està ben feta tendeix a contraure’s.
• Col·loqueu el paper amb la massa en una safata de forn i torneu a tapar amb el drap humit. Deixeu fermentar, altre cop, durant dues hores més.
• Passat aquest temps, pinteu la massa amb rovell d’ou batut. Els pinzells de silicona van molt bé i són molt fàcils d’aconseguir. Jo el vaig comprar al Cullerot de Badalona.
• Poseu la crema en una màniga pastissera i feu algunes tires en forma de reixa damunt la coca. Distribuïu la fruita confitada: jo he emprat cireres vermelles, rodanxes de taronja i meló. Afegiu-hi els pinyons i empolvoreu amb una mica de sucre. La fruita confitada i els pinyons, com cada any, els he comprat a Can Corbera.
• Col·loqueu la safata al forn prèviament escalfat i deixeu coure 10 minuts a 200º i 10 minuts més a 180º. Passat aquest temps comproveu el punt de cocció amb un escuradents. Si el claveu al mig de la coca i surt net, vol dir que ja està llesta. Si no, deixeu-la uns minuts més.
• Retireu del forn, deixeu refredar i a gaudir de la revetlla!

Aprofito aquesta recepta per participar en la proposta de Memòries d'una cuinera que, aquest cop, ha estat en honor a les coques de Sant Joan:

Cous-cous amb verduretes i pollastre

Ingredients per a 2 persones:

1 got de cous-cous
1 got d’aigua
1 pit de pollastre
1/2 ceba tendra
1 pastanaga petita
1/4 de pebrot
una rodanxa d’albergínia
1/2 carbassó petit
2 grapats de xampinyons laminats
2 rodanxes de pinya natural
1 llima
1 branqueta de menta
salsa de soja
oli d’oliva i sal

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Comenceu preparant el cous-cous: poseu en un bol gran un got de cous-cous i afegiu-hi un got d’aigua bullint (la podeu escalfar al microones). Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu que es vagi coent amb el mateix vapor durant uns deu minuts.
• Mentrestant, talleu la ceba i el pebrot en quadradets petits i poseu-los a coure en una paella amb un raig d’oli a foc ben suau.
• Tot seguit, peleu la pastanaga, talleu-la també a quadradets i afegiu-la amb el pebrot i la ceba.
• Feu el mateix amb l’albergínia i el carbassó i apugeu un xic el foc.
• Quan les verdures siguin a mitja cocció, afegiu-hi els xampinyons tallats ben menuts i la pinya també tallada a quadrets.
• Deixeu que es coguin totes les verdures cinc minuts més i afegiu-hi un bon raig de salsa de soja i el suc de mitja llima.
• Tasteu i afegiu la sal que sigui necessària al vostre gust. Jo, tot i que la soja és força salada, hi vaig afegir un polsim de sal. Si creieu que les verdures ja tenen el punt de salat correcte, no cal que hi afegiu sal.
• Un cop cuites les verdures, afegiu a la paella el cous-cous que haureu remenat prèviament per desgranar-lo.
• Mescleu bé les verdures amb el cous-cous i reserveu-ho a la paella.
• Finalment, feu el pollastre a la planxa i talleu-lo a daus mitjanets. També hauríeu pogut fregir el pollastre a la mateixa paella abans d’incorporar-hi les verdures, però jo el vaig fer a la planxa per evitar l’excés d’oli.
• Munteu el plat posant el cous-cous en un motlle d’anella, premeu bé i aixequeu l’anella amb cura. Poseu sobre el timbal de cous-cous els daus de pollastre i decoreu amb una fulleta de menta i un raig d’oli d’oliva cru.

La veritat és que és una recepta molt fàcil i que ens va agradar molt. Tot i que no és tan refrescant com l’anterior amanida de cous-cous, segur que la repetirem, i crec que serà una bona alternativa per als tupers del dimarts!

Pinya colada amb gelatina de marialluïsa

De la passejada per l’hort de Ca l’Esteve també ens vam emportar una branqueta de marialluïsa. La meva primera intenció va ser fer-ne una infusió. Les infusions de marialluïsa m’encanten, però amb la calor que comença a fer aquests dies ve més de gust una cosa fresqueta que una beguda calenta. Així que vaig començar a empescar-me què en podia fer d’aquella branqueta de marialluïsa tan aromàtica. Tafanejant per blogs, vaig veure una recepta de Visc a la cuina d’una crema de marialluïsa que feia molt bona pinta. El problema és que era diumenge i per casa no tenia ni midó ni farina de blat de moro… Després de donar-hi algunes voltes, se’m va ocórrer aquesta combinació que va resultar molt refrescant i aromàtica.

Ingredients per a 2 copes:

400 ml d’aigua
una branqueta de marialluïsa fresca
2 cullerades soperes de sucre
4 fulles petites de gelatina (cua de peix)
1 pot petit de pinya en almívar
4 cullerades generoses de gelat de coco
un rajolí de rom blanc
1 llima

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts + 2 hores d’espera

• Primer de tot prepareu una infusió de marialluïsa: poseu l’aigua al foc i, quan arrenqui el bull, afegiu-hi les fulles de marialluïsa i el sucre. Reserveu la flor de la marialluïsa per decorar la copa.
• Deixeu bullir durant un minut, retireu del foc, tapeu el cossi amb un plat i deixeu que infusioni 10 minuts.
• Mentrestant, poseu les làmines de gelatina en remull amb aigua freda.
• Passats els deu minuts, coleu la infusió amb un colador fi i afegiu-hi les fulles de gelatina. Remeneu i poseu-ho en un motlle de manera que no pugi més d’un dit.
• Deixeu refredar i, un cop fred, deixeu-ho a la nevera com a mínim dues hores. Jo ho vaig deixar tota la nit, de fet és l’ideal perquè la gelatina acabi de prendre.
• Prepareu la pinya colada triturant la pinya amb el seu suc, el gelat de coco i un rajolí de rom blanc. La quantitat de rom depèn del gust de cadascú. Jo no en vaig posar massa per no eclipsar el gust de la pinya i el coco.
• Per muntar la copa, trossegeu la gelatina i poseu-ne un parell de cullerades al fons. Afegiu la pinya colada i acabeu de posar una cullerada més de gelatina.
• Per decorar, podeu fer unes tires finetes de llima, que tenen un aroma molt intens i refrescant, i aprofitar la flor de la marialluïsa. Si us sobra també hi podeu posar una fulla, tot i que això ja donarà pistes sobre l’enigmàtica gelatina.

Si la proveu, veureu que són unes postres molt refrescants o un còctel diferent ideal per a l’estiu. Us la recomano especialment després d’un àpat copiés perquè passa que ni te n’adones!