Restaurant Evo

El 5 de juny, l’Aleix i jo vam celebrar dos anys de casats. Com passa el temps! Si sembla ahir que estàvem començant a preparar el casament… El cas és que aquest any volíem celebrar el nostre dia d’una manera especial i vam aprofitar una oferta de LetsBonus per conèixer ben de prop la cuina del restaurant Evo, del conegut xef Santi Santamaria, mort recentment.

El que primer crida l’atenció del restaurant és la seva ubicació a dalt de tot de l’hotel Hesperia (Hospitalet del Llobregat) i la seva forma ovalada que recorda una nau alienígena. Tot i que la seva situació als afores de la metròpolis no és tan privilegiada com la d’alguns bons restaurants del centre de Barcelona, no es pot negar que les vistes són espectaculars, i la seva disposició circular fa de la sala un lloc ben singular.

Com que el dia que hi vam anar era un dimarts normal i corrent, no hi havia massa taules plenes i vam poder gaudir de les millors vistes de la sala, just davant de la il·luminada Gran Via. La taula era d’una mida molt adequada per a dues persones i les cadires estaven orientades cap al colossal mirador que formen els vitralls d’aquesta nau extraterrestre flotant. La primera sorpresa que vam tenir va ser l’ascensor exterior que du fins el restaurant. Una experiència poc recomanable per als qui pateixen vertigen! Això sí, veure com els cotxes es van fent petitons i les vistes de la ciutat es van fent cada cop més esplèndides, justifica uns pocs segons de batecs accelerats. El pitjor va ser que, només acomodar-nos, em va tocar tornar a agafar l’ascensor jo soleta per anar als lavabos, situats a la planta inferior.

La degustació va començar amb un pica-pica deliciós i molt ben presentat en què destacaria els rotllets de carbassó, les mini croquetes de bacallà i els triangles de pasta filo farcits de carn de rostit. La veritat és que va ser un molt bon començament ideal per anar obrint gana. A més, la taula va estar tota la nit custodiada per un curiós animaló de bronze, meitat rata, meitat elefant, una de les moltes figuretes que decoren les taules del restaurant i que intenten transmetre la filosofia de l’Evo, és a dir, la constant evolució. Un dels cambrers, molt amable, ens va explicar que per a Santi Santamaria obrir un restaurant a Barcelona amb el toc de modernitat i sofisticació de l’Evo era com donar un pas més en l’evolució de la seva carrera gastronòmica, que parteix d’un restaurant – Can Fabes- amb orígens molt més humils i tradicionals. D’aquí el nom del restaurant.

 

Vam continuar la nostra degustació amb un salmorejo de ceps amb nou moscada i garrapinyades de nous de macadàmia. Deliciós, tant que no vam tenir temps ni de fer la foto. I vam seguir amb l’entrant, que per a l’Aleix va ser un exquisit foie amb festucs i kumquats confitats i, per a mi, uns espàrrecs blancs amb tòfona d’estiu que no estaven al menú, però que em van servir quan els vaig indicar que no podia menjar foie.

El plat de peix va ser sorprenent i molt saborós: lluç de la Llotja de Blanes albardat a la brasa de sarments de vinya i iogurt de llet d’ovella. El nom del plat és llarguet però val la pena posar-lo sencer perquè us feu la idea de la mescla i la intensitat de sabors. Tot un encert que els nostres paladars van gaudir d’allò més. Molt curiosa també la patata d’acompanyament, buidada per dins i totalment cruixent.

El plat de carn, com darrerament ens han servit en molts menús degustació, va ser el purcell ibèric confitat i cruixent acompanyat d’escalunyes i chutney de fruits vermells. Sense paraules.

La veritat és que les racions van ser molt adequades. Jo tenia por de no poder amb tots els plats del menú, però vam arribar a les postres amb un raconet a l’estómac que ens va permetre degustar-les com es mereixien. De fet, abans de les postres que teníem incloses al menú, no vam poder-nos resistir a compartir una degustació de formatges que, si bé he de dir que va resultar força cara –25 € la ració-, no deixo de recomanar a tothom perquè vam gaudir d’un dels assortits més complerts que he vist mai. Un carro sencer amb formatges més secs i curats i un altre carret amb formatges tous, amb predomini de les especialitats regionals però amb mostres també de les varietats més conegudes de França i Itàlia. El cambrer que ens va atendre al llarg del sopar ens va anar explicant les característiques dels diferents formatges i finalment vam fer-ne una selecció de cinc o sis procurant que hi hagués una representació de tous i secs, i de cabra, ovella i vaca. Un encert rotund i un autèntic pecat que va posar la cirereta al pastís.

Quan va arribar l’hora de les postres, em va fer por quedar molt embafada amb la cúpula de xocolata sorpresa que estava prevista al menú i vaig demanar si em podien portar alguna cosa més lleugera o fruital. Amb la tònica amable de tot el sopar, no van posar cap inconvenient al meu antull i em van servir unes maduixes macerades amb gelat de llet d’ovella que estava francament deliciós. L’Aleix també va gaudir amb la seva cúpula de xocolata que va explotar quan el cambrer hi va afegir xocolata calenta, deixant entreveure com el cràter d’un volcà.

Vam acabar la vetllada amb uns petits fours acompanyats d’una marialluïsa i un cafè sol, i encara ens vam endur dues boniques bossetes amb uns rocs de xocolata cortesia de la casa.

Va ser una vetllada molt especial en què van predominar les vistes, l’amabilitat d’un servei professional però molt proper i, especialment, el menjar de qualitat. Com esperava, no es pot dir que l’Evo sigui un lloc sofisticat ni massa innovador, però cal reconèixer que els productes són de primeríssima qualitat i els punts de cocció exactes. L’experiència va valdre la pena i penso que és del tot recomanable. A més, els menús que ofereixen webs com LetsBonus o ElTenedeor, no són tan excessius (entre 80 i 90 euros sense begudes) i permeten fer-se una bona idea de la cuina d’un dels millors xefs que ha tingut la nostra terra.