Setmanes enrere us explicava una recepta de vedella rostida amb garum, mel i panses que vam fer amb els meus alumnes a l’Aula de la Boqueria, en un taller de cuina romana antiga impartit per Eulàlia Fargas. Avui us vull explicar una altra de les receptes que vam cuinar amb l’Eulàlia i que va tenir força èxit, tot i que molts dels meus joves xefs van arrufar una mica el nas en sentir que cuinaríem pèsols.
Ingredients per a 4 persones:
2 kg de pèsols frescos (en baina)
1 porro
1 bulb de fonoll
coriandre (fulla)
3 cullerades de garum
2 ous durs
oli, sal i pebre
Preparació:
Temps estimat: 40 minuts
- Primer de tot, desgranem els pèsols i els reservem en un plat fondo.
- Tot seguit, netegem bé el porro tallant en creu la part verda i rentant-ne les fulles a raig d’aixeta. Netegem també el bulb de fonoll.
- Piquem el porro aprofitant al màxim la part verda, que és la part més vitamínica del vegetal pel seu alt contingut de clorofil·la.
- Fem el mateix amb el bulb de fonoll. Si és molt gran empreu-ne només tres quartes parts.
- Sofregim el fonoll i el porro ben picadets en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. No poseu el foc massa alt perquè no ens interessa que agafi massa color.
- Quan el porro comenci a estar tou i transparent, hi afegim els pèsols. Salpebrem i deixem coure a foc baix durant uns 20 minuts. Si cal, hi podeu afegir un rajolinet d’aigua.
- Al darrer moment hi afegim el coriandre picat, el garum i els ous durs ratllats.
Els romans, sobretot els de la classe benestant, gaudien d’allò més en els banquets, que celebraven en un gran menjador que anomenaven triclinium. Aquest menjador, una de les sales més grans de la casa, s’anomenava així perquè els romans no menjaven asseguts en cadires com nosaltres, sinó que ho feien reclinats en una mena de sofàs que anomenaven triclinis. Aquests s’agrupaven de tres en tres, formant una U, enmig de la qual se situava una taula on els esclaus col·locaven les viandes. El més curiós de tot és que, tot i ser tan sibarites, els romans no coneixien els coberts i menjaven amb les mans. Per això era tan important rentar-se les mans abans de començar el banquet i era tradició que els amfitrions rebessin els seus convidats amb aigua de roses o perfumada amb herbes aromàtiques. Una altra curiositat és que les restes de menjar –com ara l’os d’una cuixa de pollastre o la pell d’una taronja- les llençaven a sota la taula i, en acabat, mostraven la seva satisfacció als amfitrions amb un eructe, signe de bona educació en aquella època. Acabat el banquet, els convidats s’emportaven les viandes que havien sobrat embolicades en un mappa, una mena de tovalló que cadascú s’enduia de casa seva i que els servia per eixugar-se durant el sopar.
Com han canviat els temps… I com canvien els costums! No sé pas quina cara posaríem si els nostres convidats s’acomiadessin amb un rot ben sonor i s’emportessin les sobres cap a casa!
16 comentarios:
Qué guisantes más espectaculares, al principio creí que eran aceitunas, que color más divino. Una receta fantástica. Un abrazo, Clara.
Uns pèsols deliciosos!!! la meva filla m´els demana sovint! petonets
Una delicia molt bona i tentadora¡¡¡
Molts petomnets guapa i bon diumenge.
No m'extranya que els nanos arrufessin el nas, el color vert no es el seu preferit, però jo no l'arrufaría pas, em sembla una bona manera de menjar els pèsols.
Petons.
una delicia de pesols
Aquests pèsols entren sense gana. Quin plat més xulo!
Nani
Coi de romans! No s'estaven de res... he he. Sabien que per menjar bo i bé s'ha d'estar còmode a taula... aquests pèsols que has fet em semblen fantàstics! Devieu disfrutar molt, a la Boqueria, amb tot aquesta bacanal romana... encara m'intriga això del garum... a veure si ho puc trobar! Petonet
Aquests pesols especiats han d'estar realment bons!! amb el fonoll, que m'encanta, i totes aquestes especies ha de ser una bomba de sabors pel paladar! m'encanta!! petons
a mi els pèsols frescos m'encanten!! i aquesta és una bona recepta!! l'hauré de provar!
petonets
M'encanta el toc anisat als pèsols, trobo que els va divinament.
Aquest garum t'ha fet molt servei, eh? Je je je...
Ara els convidats,s'enporten el menjar en un taper....o quan anem a casa els pares, qui mes qui menys, marxem amb alguna vianda que altre,no? Jajaja
Un plat molt gustós, aquets pèsols...
Petonets.
Què bons els pèsols! aquest ben aromàtics!
Un plat de pèsols ben diferent
Petons
És veritat que aquest garum ha donat molt de sí! Jeje!
Petonets a tots i gràcies per la visita!
Conec molta gent que no els agraden els pèsol, però a mi m'encanten, i d'aquesta manera segur que són ben bons.
Una abraçada
Acabo d'ensopegar amb aquest blog tot cercant com fer un llobarro... i tafanejant he trobat aquests pèsols tan originals. Crec que em quedaré una estona ... salut!!
Publicar un comentario