Ahir l’Aleix i jo vam passar el dia amb el Xesco Bueno, autor del blog
Gastromimix i chef del restaurant
Ca l’Esteve, a qui vaig conèixer no fa massa a través d’un curs de cuina que imparteix al
Taller de cuina Sabores. Va ser un dia rodó en què vam poder gaudir d’un àpat esplèndid, d’un entorn incomparable i de l’agradable companyia del Xesco i la seva família.
El restaurant, situat a la carretera que va de Terrassa a Martorell, és una antiga masia restaurada envoltada de vinyes i terres de conreu. Fa cinc generacions que la família Esteve regenta aquest negoci amb amor i dedicació i, encara avui, l’avi Esteve s’ocupa de l’hort que serveix per abastir la major part d’hortalisses que s’empren en el restaurant: pèsols, faves, cogombres, enciams, ruca, carbassons… Altres productes, com la carn, procedeixen de masies properes que pertanyen a altres parents de la família Esteve, així que es pot dir que pràcticament tots els productes emprats al restaurant són productes de proximitat en tots els sentits.
La masia és un edifici enorme però càlid, que compta amb diferents menjadors privats i un gran menjador situat a la planta superior, envoltat de grans finestrals amb vistes als camps del voltant i a les moreres que envolten la casa. Nosaltres vam seure en una taula molt agradable situada al costat d’una finestra i decorada amb una rosa natural que després vam descobrir que era de l’hort de casa.
Vam començar l’àpat amb unes delicioses
olives arbequines i amb un entrant, cortesia de la casa, de
seitons amb una base de poma i una melmelada de pebrot que em va semblar deliciosa. Les olives –collides de les oliveres de l’avi Esteve- estaven tan bones que fins i tot l’Aleix, que no n’és massa apassionat, se’n va menjar un bon grapat.
De primer plat, tot i que jo em sentia més inclinada per unes verduretes o la crema de carbassó amb gelat de mascarpone, vam acabar demanant un
arròs de bolets i botifarra que va resultar exquisit, tant que no vam deixar ni un gra d’arròs a la cassola!
Com a plat principal, jo vaig escollir el
turbot a la brasa amb ruca i cendra d’albergínia, mentre que l’Aleix es va decantar per
l’entrecot de vedella amb salsa de mostassa i parmesà. Els dos plats van resultar exquisits i més que generosos. La ruca, tot i que una mica rosegada pels cargols que passegen per l’hort, tenia el gust intens de les herbes acabades de collir, i la salsa que acompanyava el peix tenia tot el sabor de l’albergínia feta a la brasa. Després, el Xesco ens va explicar que per donar-li el color tan fosc utilitzen tinta de calamar.
Per acompanyar la nostra degustació vam demanar un vi negre criança elaborat també per la família Esteve. Es tracta del
Tresnadons, batejat amb aquest nom perquè l’any en què es va elaborar va coincidir amb el naixement dels tres primers néts de l’avi Esteve.
Quan va arribar l’hora de les postres estàvem tan tips que només ens vam atrevir a demanar un
sorbet de llimona amb sucre de menta per compartir, tot i que a la carta hi havia alguns plats realment temptadors. Està clar que hi haurem de tornar!
A l’hora dels cafès, el Xesco va seure una estona amb nosaltres a taula i ens va estar explicant la història del restaurant i de la seva família. Tot seguit, ens va ensenyar totes les instal·lacions del restaurant, des de la cuina fins el celler, passant per les enormes neveres i congeladors on guarden les hortalisses i les viandes. Em va encantar veure els fogons on es couen els plats de Ca l’Esteve i les diferents maquinàries que empren tant per cuinar com per a l’elaboració del vi.
El celler em va resultar impressionant. Sembla mentida que aquell munt d’ampolles i bidons serveixi per abastir un sol restaurant. Vi negre, rosat i blanc de diferents varietats i de diferents anyades. També em va fer gràcia veure la màquina que empren per envasar i etiquetar les ampolles de vi.
Però el que més il·lusió em va fer va ser el passeig que vam fer per l’hort en companyia del Xesco, la seva dona i el seu fill. Tot i que n’havia vist algunes fotografies, no m’imaginava que l’hort de ca l’Esteve fos tan gran!
Primer vam passejar entre les vinyes ja plenes de gotims de raïm. La dona del Xesco ens va explicar que antigament, el mes de setembre, la gent es reunia per tallar el raïm i fer la verema i acabaven fent un dinar plegats a l’aire lliure. D’un temps ençà, però, la tradició ha anat desapareixent… És una llàstima, perquè passar un dia en un entorn tan bonic i acabar menjant una bona carn a la brasa és un luxe que molts no ens podem permetre ni volent-ho.
A més de les vinyes vam veure vàries oliveres, diferents herbes aromàtiques i un munt d’hortalisses. També vam poder gaudir de la presència d’algunes de les roses que acabaran decorant les taules del restaurant.
A més, el Xesco ens va tallar un enciam que ens vam endur a casa i una branqueta de Maria Lluisa que deixaré assecar per fer-ne una infusió.
Va ser un dia fantàstic en què vam gaudir d’un àpat excel·lent i d’una companyia molt agradable. Segur que repetirem!
