Risotto de cames de perdiu, mollerics i trompeta de la mort

L’altre dia la Sara i l’Albert es van presentar a casa amb un cistell replè de bolets que ells mateixos havien anat a caçar per Vallgorguina. Com que estàvem reunits tots els amics celebrant la nostra primera trobada gastronòmica amb degustació, van tenir la generositat de repartir el cistell entre tots els amics. La major part del cistell eren cames de perdiu i mollerics, bolets menys coneguts que els rovellons o els rossinyols, però que a mi em van fer molta il·lusió perquè mai havia tingut ocasió de cuinar-los. L’Albert ens va explicar que els mollerics s’han de pelar perquè la membrana que els recobreix sol ser bastant amarga i també ens va recomanar que en retiréssim la part esponjosa que tenen a la cara interna. Entre les cames de perdiu i els mollerics, però, s’hi va colar una única i remenuda trompeta de la mort que, amb molta fortuna, va anar a parar al meu cistell!!!





L’endemà mateix, vaig decidir fer un risotto amb els bolets de la Sara i l’Albert i, com que em sentia inspirada, vaig decidir improvisar la recepta. La principal innovació d’aquest risotto és que vaig emprar vi negre –que havia sobrat del sopar del dia anterior- enlloc del vi blanc. La veritat és que ho vaig fer així perquè quan vaig anar a buscar el vi blanc, em vaig adonar que no en quedava ni una mica i, com que en un risotto de l’Àlex hi vam posar Barolo –un vi negre d’origen italià- i va quedar prou bo, no vaig dubtar a canviar el vi blanc pel negre. La situació em va fer pensar en el Manel, de cuinar és generós, que fa poc explicava una situació similar mentre es disposava a fer un deliciós arròs amb carxofes, pastanaguetes i samfaina. I és que és gràcies a aquests descuits tan oportuns que fem nous descobriments a la cuina!
Bé, passo a explicar-vos la recepta d’avui que, com no podia ser d’altra manera, dedico a la Sara i l’Albert.

Ingredients per a 4 persones:

400g d’arròs bomba
2 botifarres de pagès
400g de cames de perdiu i mollerics
1l de brou de pollastre
1 rajolí de llet
1/2 pebrot verd
1/2 ceba tendra gran
1 all
1 copa de vi negre
mantega
julivert o coriandre
unes gotes d’oli de trufa blanca (Tuber Magnatum)

Preparació:
Temps estimat: 45 minuts

• Comenceu picant la ceba, el pebrot i l’all, i poseu-ho a sofregir en una cassola amb una mica d’oli d’oliva.
• Quan les verdures estiguin ben estovades, afegiu-hi els bolets i un polim de sal. Saltegeu i deixeu coure un parell de minuts.
• Tot seguit, hi afegiu la carn de la botifarra esparracada i l’aneu aixafant amb una cullera de fusta perquè quedi ben desfeta.
• Quan la carn sigui ben cuita, hi afegiu l’arròs i el deixeu enrossir un parell de minuts. A continuació, hi afegiu la copeta de vi i deixeu que s’evapori.
• Mentrestant, poseu el brou en un cassó al foc perquè s’escalfi sense que arribi a bullir. Afegiu-hi un rajolí de llet.
• Quan l’arròs s’hagi begut tot el vi, aneu-hi incorporant el brou mica en mica amb un cullerot.
• Remeneu contínuament i aneu afegint-hi tot el brou.
• Apagueu el foc abans que l’arròs s’hagi begut el darrer cullerot de brou. Retireu la cassola del foc i deixeu reposar 5 minuts.
• Passats els 5 minuts podeu emplatar. Decoreu el plat amb una mica de julivert o coriandre, afegiu-hi una culleradeta de mantega i unes gotes d’oli trufat.

Us asseguro que les cames de perdiu, els mollerics i la trompeteta de la mort, que han estat els protagonistes indiscutibles d’aquest plat, no tenen res a envejar als rovellons, almenys en un risotto com el que us he presentat avui. Bon profit!