Aula gastronòmica: 3ª sessió

Aquí teniu les meves companyes i company del curs de l’Aula Gastronòmica, acompanyats d’en Bernat, el nostre fantàstic professor. La fotografia la vam fer el darrer dia de classe, que va coincidir amb el partit del Barça, i alguns companys no van venir, suposem que per la seva afició futbolística. De totes maneres, va quedar ben demostrat que l’esport i la cuina no són pas incompatibles, ja que l’únic home del grup es va passar tota la tarda enganxat als auriculars.

Malgrat la falta de quòrum de l’última sessió, la classe va ser molt profitosa i vam preparar receptes molt interessants. La que més em va agradar, el filet de porc amb chutney de figues i festucs, ja la vaig preparar i explicar el cap de setmana passat. Així que ara em centraré en l’aperitiu, l’entrant i les postres.

Aperitiu d’ou de guatlla amb poma i cruixent de pernil



8 ous
1 poma Golden
2 làmina de pernil
sal i vinagre

Posem aigua al foc amb sal i unes gotes de vinagre i quan arrenqui el bull hi tirem els ous de guatlla. En Bernat ens va explicar que per trencar els ous és millor fer servir un ganivet per llevar-ne la tapa superior, de manera que sigui més fàcil abocar-los al cassó. Per tal que no s’enganxin els ous, primer removem l’aigua perquè faci una mena de remolí. Deixem coure els ous un minut just i els posem a refredar en aigua amb gel. Seguidament, assequem el pernil posant-lo 3 minuts al microones a màxima potència i el deixem en un paper absorbent fins que sigui rígid i es pugui esmicolar. Pelem la poma, la tallem a daus i la posem a coure amb un rajolí d’aigua fins que sigui cuita. Aleshores l’aixafem amb una forquilla. Muntem el plat en una cullereta d’aperitiu posant la poma de base i damunt els dos ous i el pernil esmicolat.

Bomba de col amb sorpresa de carn i vinagreta de tomàquet fresc



300g de patata del bufet
200g de botifarra del perol
1 col
2 tomàquets pera
porradell (cebollino)
sal, oli i vinagre
Paper film

Posem les patates amb pell a bullir fins que estigui ben cuita. En Bernat ens va explicar que perquè no es trenquin les patates s’han de posar a bullir amb aigua freda. Un cop cuites, les pelem, les aixafem amb una forquilla i hi afegim un polsim de sal i un rajolí d’oli. Em sembla que, tot i que no constava a la recepta original, també hi vam afegir un xic de pebre. Separem les fulles de la col (tantes com farcellets vulguem fer) i les posem a bullir just un minut. Immediatament les posem en aigua freda. Desfem la butifarra en un cassó i l’escalfem una mica. Posem un tros de paper film sobre la taula, hi col·loquem una fulla de col, l’untem amb la patata i, al centre, hi posem una mica de la carn de la botifarra. Agafem el paper pels extrems i tanquem com si fos una piloteta. Reservem. Escaldem els tomàquets perquè es pelin millor i, un cop retirada la pell, traiem les llavors i els tallem a daus petits. Cobrim amb oli, unes gotes de vinagre i el porradell. Escalfem les bombes de col amb el plàstic al microones, retirem el plàstic, emplatem i posem per sobre la vinagreta de tomàquet.

Pasta de full amb codonyat i nabius



1 base de pasta de full
20 nabius (arándanos)
20 daus de codonyat
2 ous
2 llimones
1 rovell d’ou
200 ml d’aigua
150g de sucre
40 de farina de blat de moro (Maizena)
farigola fresca

Mesclem en un cassó els dos ous, la Maizena, el suc de llimona, la ralladura de llimona i l’aigua molt calenta. Mesclem bé i ho posem a foc baix sense parar de remenar fins que quedi una crema densa. Deixem refredar a la nevera. Tallem la pasta de full en rectangles de 10 x 4 cm i la posem en una safata de forn amb el mateix paper. Punxem la massa amb una forquilla, la pintem amb el rovell d’ou i la posem 8 minuts al forn a 220ºC. Deixem refredar una mica la massa i hi posem per sobre la crema de llimona, els nabius i els daus de codonyat. Acabem amb unes branquetes de farigola.

Ja veieu que va ser una classe molt profitosa, d’on hem tret un munt d’idees i truquets que sempre van bé!
Llàstima que avui, amb el tema de la vaga, la classe de cuina ha quedat anul·lada. De totes maneres tampoc les tenia totes de com anar i tornar a Barcelona amb l’aldarull que hi havia fins fa una estona pel centre…
Esperem poder recuperar la classe la setmana que ve!!!!

“Fruita no és postres”

Aquest dissabte, per celebrar l’aniversari de l’Aleix, la meva germana i l’Edmon van venir a sopar a casa. La meva germana em va dir que no preparés postres, que ells ja portarien gelat o alguna altra llaminadura, perquè això sí, a casa nostra, les postres són sagrades i, segons l’Aleix, “fruita no és postres” (ja veureu perquè ho dic).

El cas és que, com que no m’havia de preocupar de les postres i tenia ganes d’ofegar cabòries a la cuina, vaig decidir preparar algunes receptes que, feia dies, tenia ganes de provar. Una va ser el filet de porc amb chutney de figues i festucs (que podeu veure més avall), i l’altra una sopa de meló amb pernil que vaig treure del llibre de l’Àvia Remei.


La recepta del meló és molt senzilla: només cal batre la polpa d’un meló amb un iogurt de llimona i afegir-hi per sobre el pernil serrà. Per donar-li un toc més sofisticat, vaig decidir fer el pernil cruixent, tal i com ens van ensenyar al curs de cuina d’Aula Gastronòmica: només cal posar els talls de pernil 3 minuts al microones a màxima potència, deixar-los refredar i esmicolar-los per sobre la sopa. Aquest truc em va semblar genial, ja que anteriorment m’havia passat hores per fer el cruixent de pernil, fregint-lo primer i assecant-lo després al forn a baixa temperatura.

El filet de porc, com ja us vaig dir, va tenir un èxit rotund, però amb la sopa de meló hi va haver discrepàncies. La meva germana i l’Aleix van trobar que es notava massa el gust de la llimona i desvirtuava una mica el plat. A mi no em va semblar del tot malament, ja que aportava un toc de frescor a la sopa, però la propera vegada potser ho provaré amb el meló sol.

Però el millor de tot el sopar, van ser, sens dubte, les esperades postres. I és que la meva germana, que ens havia enganyat dient que comprarien gelat, es va deixar anar amb un pastís d’aniversari de xocolata i ametlla que estava boníssim. A més, la presentació em va semblar molt divertida i acurada. No us sembla? Li hauré de demanar la recepta per fer-lo en una altra ocasió.

I després de les postres, va venir el regal, molt oportú per a aquell moment. L’Edmon, que és dissenyador gràfic i fan número u dels eslògans de l’Aleix, es va currar una samarreta amb la seva frase preferida: FRUITA NO ÉS POSTRES!!!.

No és que estigui massa d’acord amb aquesta afirmació, però he de reconèixer que m’ha acabat fent gràcia, i per allò que es diu que “tot s’enganxa menys l’hermosura”, jo que no concebia un àpat sense fruita, des que visc amb l’Aleix, m’he aficionat tot sovint a canviar-la per flams, pastissets i tota mena de dolços…

Filet de porc amb chutney de figues i festucs

El plat que us presento avui és una de les receptes que vam elaborar amb en Bernat Martínez al curs de l’Aula Gastronòmica. Em va agradar tant que vaig decidir elaborar-lo un altre cop aquest cap de setmana, que venien la meva germana i l’Edmon a sopar. La veritat és que el plat va tenir força èxit i no va resultar gens difícil de fer.

Ingredients per a 4 persones:

2 filets de porc
200g de formatge Mascarpone
Festucs picats
350g de figues
35 ml de vinagre de Mòdena
35g de sucre
15g de salsa de soja
10 ml d’aigua
canyella
pebre
clau

Preparació:
Temps estimat: 30 min + 1hora de cocció aprox.

• Primer de tot, prepareu el chutney. Poseu en un cassó el vinagre, el sucre, la soja, l’aigua i les espècies. En Bernat ens va recomanar posar les espècies dins d’una bosseta de te, a fi efecte de poder-les retirar sense problema. Com que jo no disposava de cap bosseta, vaig optar per posar la canyella en pols i les boletes de pebre sense bossa. A diferència de com ho vam fer a l’Aula Gastronòmica, jo vaig posar pebre blanc, vermell i negre, i no vaig posar clau perquè no en tenia, tot i que us recomano que el poseu si en teniu, perquè li dón un toc excepcional. Deixeu reduir fins a la meitat.
• Mentre la salsa redueix, peleu les figues i talleu-les a quarts.
• Afegiu les figues al cassó i deixeu que es vagin confitant a foc molt baix. En Bernat ho va deixar 20 minuts, però jo ho vaig deixar pràcticament el doble de temps, perquè el foc el vaig posar més baix. Si veieu que espesseix molt, hi podeu afegir un rajolinet d’aigua i remenar.
• Un cop ha agafat una consistència de confitura, el chutney ja està llest. De fet, en Bernat ens va explicar que el chutney és una versió índia de la nostra confitura, només que, en els seus orígens, se solia fer amb moltes espècies i ben picant.
• A continuació, salpebrem els filets de llom i els marquem en una paella.
• Tot seguit, els posem al forn durant 20 minuts a 180º.
• Un cop cuits els filets, els tallem en rodanxes d’un dit d’amplada i les col·loquem en una safata. Sempre és millor retirar-ne els extrems per motius estètics.
• Posem per sobre els talls de filet el chutney de figues i empolvorem amb els festucs picats.
• Per acabar, decorem el plat amb una mica de Mascarpone. Jo ho vaig fer utilitzant la pistola pastissera que em va regalar la Teresa, però ho podeu fer amb una màniga pastissera normal i corrent o amb una cullereta.

Ja veieu que, tot i que és un plat que demana cert temps, no és gens difícil de fer i és molt original i ben bo.

L’ou com balla

El dimarts passat, per celebrar els 34 anys de l’Aleix, vam anar a sopar al Born, a un restaurant al qual feia temps que teníem ganes d’anar: L’ou com balla. La meva germana ens n’havia parlat molt bé i és un d’aquells restaurants que sol aparèixer a totes les guies gastronòmiques de Barcelona. Així doncs, aquella era una bona ocasió per desvetllar el misteri.
El dia abans vaig trucar per fer la reserva, però no hi va haver manera de posar-me en contacte amb cap responsable de l’establiment. Finalment, unes hores abans del moment esperat, la mateixa mestressa, la Teresa, em va trucar i, molt amablement, em va confirmar la reserva. Menys mal, perquè li havia dit a l’Aleix que tenia una sorpresa per a l’hora de sopar i no se m’acudia una alternativa si finalment L’ou com balla fallava.
Només entrar al restaurant, l’ambient de llums tènues i el minorah de set braços de la taula principal, envaeix els comensals de cert aire de romanticisme màgic. Predominen els colors càlids, el vermell del canelobre i les flames de les espelmes, en un entorn ple de connotacions jueves, àrabs i mediterrànies. El cert, però, és que si, després d’una feixuga jornada laboral, t’asseus en una d’aquelles tauletes poc il·luminades enmig d’un silenci quasi absolut i amb una copeta de vi entre les mans, el risc de quedar-te literalment fregit es dispara. L’única cosa que desentonava en aquell ambient místic era la música alegre i excessivament forta de la rembétika grega que sonava a tot volum. Afortunadament, al cap d’una estona, va començar a sonar una música jazz més tranquil·la i integrada en el conjunt.
El cambrer que ens va atendre, força peculiar, es va dedicar a llegir-nos pràcticament tota la carta. Potser tenia por que amb tan poca llum no arribéssim a poder-ne copsar la lletra. La veritat és que em va semblar excessiu, avorrit i apegalós. Semblava que recités de memòria tot el que s’havia après i no pogués parar fins haver deixat anar tota la parrafada. Quan va acabar el recital, entre les llums tènues i aquella veu monòtona, jo ja tenia tanta nyonya que no sabia ni què escollir.
Finalment vam optar per compartir dos entrants: uns carpaccios d’hortalisses i fruites que estaven realment exquisits i uns timbals amb guarnició que tampoc estaven gens malament. Dels timbals no en tinc fotografia perquè l’única que vam fer va sortir molt borrosa, però la presentació era impecable i estaven tots força bons. El més curiós és que a mi que m’encanta l’albergínia no em va acabar de fer el pes el timbal d’aquesta hortalissa, en canvi, a l’Aleix, que detesta aquesta verdura, li va encantar. Els carpaccios eren una autèntica delícia: n’hi havia un de tomàquet de Montserrat amb formatge i ruca; un altre de mango amb formatge tipus Mascarpone, oliva negra i alfàbrega; i un tercer de xampinyons amb formatge Parmesà. Deliciosos!

De segon, jo vaig seguir el consell de la meva germana i vaig demanar el bacallà a la mel amb formatge Brie i l’Aleix va optar per una tonyina a l’estil Manhatan que també feia molt bona pinta. Les postres potser van ser més justetes. Vam compartir un brownie que acabava de sortir del forn. Pel meu gust era massa calent i una mica matusser, però com que la xocolata em perd no li vam fer cap lleig.
El sopar va sortir per uns 90€ i vam quedar tips de veritat. Us aconsello aquest restaurant si teniu ganes de menjar bé en una atmosfera romàntica i exòtica i no us importa tenir una lampareta de taula tan baixa que us impedeix veure per complert la cara de l’altre. L’experiència val la pena!

Aula gastronòmica: 2ª sessió

El 14 d’agost vaig fer 31 anys i, com a regal d’aniversari, l’Aleix em va obsequiar una cosa que ben poc m’imaginava: un curs de cuina a l’Aula Gastronòmica, a escollir entre diferents propostes que ofereix l’escola. Es tracta de cursos d’una, dues o quatre sessions en què s’elaboren diferents plats de forma participativa seguint les instruccions del professor. Sempre es cuina un aperitiu, un entrant, un segon i unes postres. Jo vaig escollir un curs sobre Cuina de Mercat i de contrastos que dirigeix en Bernat Martínez i vaig tenir la sort que la meva amiga Raquel també s’hi va apuntar i potser la Sara, una altra bona amiga meva, s’enganxa a partir d’aquesta setmana. Així doncs, gràcies a aquest magnífic regal, passo aquestes tardes del dimecres en bona companyia i elaborant receptes molt interessants que em permeten anar descobrint tècniques i productes que no coneixia. A més, en Bernat, a més de bon cuiner, és un bon professor i una persona molt agradable.

El dimecres de la setmana passada, el menú que vam preparar va ser el següent:

Escopinyes amb taronja i gelatina de Martini



100 ml de Martini negre
4g de gelatina de cua de peix (2 tires aprox.)
8 escopinyes
1 taronja

Posem la gelatina en remull amb aigua freda durant un 10 minuts. Escalfem el Martini sense que arribi a bullir i hi afegim la gelatina ben escorreguda. Ho deixem refredar (nosaltres ho vam posar a la nevera perquè anés més ràpid). Per altra banda, posem a bullir les escopinyes (nosaltres vam fer servir cloïsses) amb una mica d’aigua i romaní. Les deixem fins que s’obrin. Pelem la taronja sense que quedin les parts blanques, en separem els grills i els tallem a daus. Un cop la gelatina hagi quallat, la tallem en daus d’un cm aproximadament. Podem presentar el plat en culleretes d’aperitiu, col·locant-hi 3 trossos de taronja, 2 de Martini gelificat i dues escopinyes.

Farcellets de paper d’arròs amb vinagreta de quinoa



4 fulles de paper d’arròs
unes fulles d’enciam
1 ceba
150g de carn picada de vedella
fulles de menta i cilantre
50g de cacauets
100g de quinoa
1 ceba tendra
1 llima
8 tomàquets cherry
Salsa de soja

Posem a bullir la quinoa amb un polsim de sal durant 20 minuts. Colar i deixar refredar. Per altra banda, piquem la ceba tendra i rallem la llima. El suc de la llima l’aprofitem per fer una vinagreta amb la soja. Sofregim la ceba picada i, un cop sigui dauradeta, hi afegim la carn picada. Reservem. Estovem les fulles d’arròs amb aigua freda i, quan estiguin flexibles, les escorrem bé i les posem en una superfície plana. Col·loquem sobre el paper d’arròs mitja fulla d’enciam (les fulles més verdes van millor perquè no tenen tanta tija), un parell de cullerades de carn picada, uns quants cacauets picats, i unes fulles de menta i cilantre. Per fer el rotllet, dobleguem primer els extrems esquerre i dret, a continuació dobleguem la part inferior cap a la meitat i anem fent el rotllet tot premsant amb les mans. Decorem el farcellet amb uns trossets de tomàquet cherry i la quinoa i acabem amb la vinagreta per sobre.

Salmó a la papillote amb estragó, crema de coliflor i caramel de llima



500g de salmó sense espines
2 branques d’estragó
1/2 coliflor
1 llimona
1 llima
100g de sucre
cebollino
20g d’olives negres

Salpebrem el salmó, hi posem unes gotes d’oli i l’estragó, i l’emboliquem amb paper de plata. Tallem la coliflor a trossos petits i la posem a coure. Escorrem l’aigua i en fem un puré. Rallem la pell de la llimona i de la llima, n’escorrem el suc i ho posem tot al foc amb el sucre fins que quedi caramel·litzat. Posem el salmó al forn a 180º durant 15 minuts. Treure el salmó i deixar-lo refredar 2 minuts abans de destapar-lo. Emplatem posant el puré de coliflor a baix, el salmó a sobre i, pel damunt unes olives negres sense el pinyol. Acabem amb el caramel de llima per sobre.

Caipirinha de fruites i menta



100 ml de catxassa
300 ml d’aigua
100g de sucre
4g de gelatina
Maduixetes o magrana
fulles de menta
raïm
albercoc o préssec
poma verda
pell de llima

Per a la gelatina, hidratem les fulles de cua de peix amb aigua freda. Mentrestant, escalfem una part de l’aigua amb el sucre per dissoldre’l i hi incorporem la gelatina ben escorreguda. Hi afegim l’altra part d’aigua i la catxassa. Reservem a la nevera en una safata fins que qualli. Rentem, pelem i trossegem les fruites. Rallem la llima i piquem la menta ben fina. Mesclem les fruites amb la gelatina procurant que no es trenqui la fruita. Servim en un vas transparent ben fred.

Bé, ja veieu que dues hores donen molt de sí. Jo el primer dia, quan vaig veure tantes coses per fer en una hora i mitja (durant la 1ª mitja hora en Bernat fa les explicacions), vaig pensar que no acabaríem ni de conya. Però tot va sortir rodó, igual que el dimecres passat. I vam plegar puntualment després de degustar els plats que havíem preparat acompanyats d’uns vinets ben bons que van portar alguns companys.

L’experiència està sent molt interessant. Aprenem un munt i ens ho passem pipa. Si teniu pensat fer un curs de cuina per passar-ho bé o ampliar coneixements, us aconsello les classes de l’Aula Gastronòmica!!!

Pastís de formatge de l’Àvia Remei

Un dels regals de casament que més il·lusió m’ha fet ha estat el de la Teresa, la millor amiga de la meva mare i antiga veïna nostra. De fet, es va presentar a casa amb un munt de paquetets que contenien diferents estris de cuina, especialment de pastisseria, que ja tindreu oportunitat de veure. Un dels paquets, però, contenia un llibre: Els millors plats de l’Àvia Remei, trucs i recomanacions. La Teresa em va dir que volia que tingués aquest llibre perquè creia que era una bona guia per als amants de la cuina. I no s’equivocava. El llibre comença amb una introducció on hi consten diferents consells sobre la utilització i les propietats de diferents verdures i llegums i, a continuació, se segueixen un munt de receptes tradicionals acompanyades d’imatges que fan venir salivera.

Avui he optat per un pastís de formatge amb panses remullades en Moscatell. No és la primera vegada que faig un pastís de formatge, però us asseguro que mai m’havia quedat tan bo com avui. La massa ha quedat perfecte: amb la densitat idònia i un toquet de llimona molt encertat. El mèrit no és meu, és de l’àvia Remei, i de la Teresa per haver-me regalat aquest llibre tan fantàstic.

Ingredients:

400g de formatge Philadelphia
4 iogurts de llimona
6 cullerades de sucre
4 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)
4 rovells d’ou
panses
Moscatell

Preparació:
Temps estimat: 15 min + 45 de cocció

• Primer de tot, separeu les clares del rovells d’ou i afegiu als rovells el sucre. Remeneu bé amb unes varetes.
• Incorporeu a la mescla el formatge, els iogurts i la farina de blat de moro i torneu a barrejar-ho bé amb l’ajuda d’una batedora elèctrica.
• Preescalfeu el forn a 200º i, mentrestant, unteu un motlle rodó amb mantega.
• Aboqueu la barreja dins del motlle i poseu-lo al forn quan estigui ben calent.
• Cada 15 minuts abaixeu una mica el forn fins arribar als 45 min de cocció aproximadament. Jo he començat a 200º, després l’he abaixat a 180º, i he acabat a 150º. Com que al meu forn li costa una mica, jo l’he deixat a 150º 25 minuts. Sabreu que el pastís està cuit quan comenci a daurar-se de les vores i punxant-lo amb un escuradents surti net.
• Si hi voleu afegir les panses, les podeu afegir la segona vegada que abaixeu el foc.
• Un cop cuit, deixeu refredar el pastís fora de la nevera i, quan estigui fred, poseu-lo a la nevera.
• Serviu-lo ben fred i, si voleu, decorat amb un xarrup de Moscatell i unes nous.

 
Aquestes han estat les postres d’aquest diumenge a casa els pares de l’Aleix i he quedat gratament sorpresa perquè a tothom ha agradat. Fins i tot el meu sogre, que no és gaire amant dels dolços, ha repetit i tot. Una recepta més que no falla!

Llagostins al cava

Aquesta és una d’aquelles receptes que sempre va bé tenir a mà per si se’ns presenta un dinar inesperat i tenim poc temps per preparar-lo. Segur que us fa quedar bé amb els convidats i només necessiteu uns minuts per preparar-lo. La recepta és de la Maria Neus, una de les peixateres de la peixateria on compro normalment, i una gran cuinera que, afortunadament, comparteix els seus truquets amb les clientes.

Ingredients per a 4 persones:
16 llagostins
una ampolla de cava
1 tassa de cafè d’oli
1 cullerada de postres de farina
12 ametlles
2 alls
julivert

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts

• Primer de tot, feu una picada amb els alls, el julivert i les ametlles.
• Seguidament, afegiu-hi l’oli i la farina i remeneu fins que quedi una pasta.
• Poseu els llagostins en una cassola en fred i escampeu-hi per sobre la picada.
• Afegiu-hi mitja ampolla de cava i deixeu coure amb la cassola tapada 8 minuts a partir que comenci a fer xup-xup.
• Destapeu la cassola i deixeu coure 6 minuts més. Si veieu que els llagostins s’han begut el cava, en podeu afegir una mica més. La idea és que quedi una salseta on es pugui sucar pa.

Ja veieu que la recepta és ben senzilla i que es pot preparar en un tres i no res!
Que vagi de gust!

El mar en calma

Fa gairebé vuit mesos que vaig publicar la darrera recepta del blog. Quan ara la contemplo, em fa l’efecte que ha passat una eternitat... Però és que hi ha circumstàncies, en la vida, que requereixen tota la nostra atenció i el nostre temps i, malgrat ens disgusti, ens veiem obligats a deixar apartades algunes de les coses que més feliços ens fan.

En el meu cas, aquestes circumstàncies han estat dues. La primera, més professional, va ser l’organització d’un viatge a Roma amb els meus alumnes de Llatí. L’experiència va ser fantàstica i sé que cap de nosaltres l’oblidarem, però és cert que prescindir d’una agència va suposar una feina extra per a mi i la Cristina, la meva companya de feina i d’aficions, de manera que vam passar dos o tres mesos contactant amb hotels i restaurants, cercant els transports més econòmics, organitzant visites, fent pressupostos, elaborant dossiers, etc.

Després de realitzar el viatge, el mes de març, semblava que la feina havia d’anar a menys, però aleshores va començar una altra odissea, aquesta més personal: l’Aleix i jo ens casàvem el dia 5 de juny. I, tot i que no ha estat una boda gaire protocolària, també hem hagut de dedicar força temps a l’organització. En realitat vam celebrar dues cerimònies íntimes, una amb els amics i l’altra amb la família. Amb els amics vam passar un cap de setmana sencer a Menorca: el divendres vam celebrar tots plegats el comiat de solters al restaurant Les Voltes de Ciutadella, on ens van servir un menú exquisit a base de pica-pica i segon plat a escollir entre bacallà amb musselina d’all, ànec confitat o filet de vedella. El dissabte ens vam casar oficialment a l’ajuntament de Maó. Va ser una cerimònia íntima que va començar amb l’Ave Maria de Bach i va finalitzar amb la Vida es Bella, ambdues peces interpretades per Noa, la nostra cantant preferida. El millor de tot va ser les paraules que ens van dedicar les nostres germanes i amics i el fet de poder-nos casar en un indret que sentim com casa nostra. El convit, a base de pica-pica i caldereta de marisc, va ser al restaurant El Pescador de Fornells que, com ja sabíem del cert, no va decebre ningú.

A la nit, vam fer la darrera copa i balleruca a la Cova d’en Xoroi i, el diumenge, els més aventurers vam acabar la festa a la cala Macarelleta.

Després de gairebé deu anys de relació i nou de convivència, un anell o un paper signat no ha canviat gaire les nostres vides, però el que és cert és que mai oblidarem aquell cap de setmana, ple d’emocions i alegria.

La celebració familiar va tenir lloc al restaurant Montbell de Vallromanes, el lloc d’on provenen els meus millors records de la infància. Va ser una celebració íntima i emotiva, en què vam passar fotografies de les nostres vides i vam adoptar un ritus de l’antiga Roma per unir-nos simbòlicament en matrimoni. El menjar, un cop més, va deixar satisfet a tothom: petit pica-pica, llamàntol a la barbacoa, i suquet de rap a la marinera o filet de vedella amb salsa tournedó a escollir. El pastís nupcial també va ser espectacular i les nostres germanes van estar encantades de rebre el ram i els nuvis.

Enmig de tants esdeveniments emocionants i joiosos, també n’hi ha hagut d’altres de més tristos que ara no tinc ganes de comentar. I és per tota aquesta agitació emocional que, probablement, he estat més distanciada de mes meves aficions, com ara escriure al blog o llegir els articles i receptes dels meus blogs preferits.

Espero que el mar hagi tornat a la calma i que aquest post sigui el primer d’una altra llarga tirada d’articles sobre allò que més m’agrada: la cuina.