16/10/09

La panxa del bisbe


Feia temps que el Pansu i la Lupe ens parlaven molt bé d’un restaurant de tapes del barri de Gràcia. Després d’un intent fallit de provar-lo –els dilluns tanquen per descans del personal- fa uns dies vam trobar l’ocasió de complir el nostre esperat àpat.

El restaurant està ubicat en un local petit i discret del carrer Rabassa, concretament al número 37. L’entrada crida l’atenció per les enormes portes de fusta amb grans finestrals en forma d’ull de bou. El local, ambientat amb llums tènues i predomini dels tons ocres, té una cabuda per set o vull taules.

La cuina d’aquest singular restaurant inaugurat el 2007 deu molt al seu jove chef, Xavi Codina, que, després d’haver treballat amb alguns dels grans chefs catalans, va decidir muntar el seu propi restaurant oferint la seva cuina elaborada i personal a un preu més que raonable.

La carta de La Panxa del bisbe ofereix la possibilitat d’escollir entre un menú degustació que surt per 25 € (beguda i cafès a part), diverses tapes d’autor que es van renovant freqüentment i diversos plats, dels quals també és possible demanar mitja ració.

Nosaltres vam optar per demanar algunes de les suggerents tapes de la carta, assessorats per la cambrera, que va ser més que correcta durant tot el sopar i ens va saber aconsellar tenint en compte els nostres gustos i la copiositat de les racions.

Un dels plats típics de la casa que no podia faltar van ser els musclos amb acompanyament que podeu veure a continuació. Els musclos eren fresquíssims i deuria ser l’època perquè eren enormes i molt gustosos. El cruixent de les patates amb el punt dolç de la ceba caramel·litzada va ser molt sorprenent.

Una altra tapa que ens va entusiasmar va ser el pa de coca amb sobrassada de Mallorca i formatge. Deliciosa, encara que tot un clàssic.

Més original va ser el montadito de salmó marinat amb alvocat, tot i que pel meu gust el vaig trobar una mica massa picant i la fortor de les espècies desvirtuava una mica el gust del peix. La resta de comensals, però, el van trobar ideal...

Un altre plat tradicional però combinat de forma molt original va ser el foie micuit acompanyat amb llenties pardines i coulis de fruits vermells. El foie estava exquisit, però vam preferir acompanyar-lo amb pa torrat, i les llenties ens les vam menjar després.

El plat fort de la nit va ser l’hamburguesa de magret d’ànec amb brie i figa confitada. Només escriure la combinació d’ingredients ja se’m fa la boca aigua. I la veritat és que estava boníssima. Fins i tot jo, que no sóc gens amant de la carn poc feta, la vaig tastar i em va semblar exquisida.

Abans de passar a les postres, vam demanar a la cambrera que ens aconsellés una darrera tapa i, seguint el seu suggeriment, vam acabar el nostre tiberi amb un burrito de pollastre també un xic picant però molt encertat.

A l’hora de les postres ja etàvem força plens i vam decidir compartir un brownie de xocolata entre tots tres (la Lupe ja no podia més).

L’àpat va ser molt agradable, tant pel menjar com per l’ambient acollidor i calmat de la sala. El preu va ser més que raonable i el servei atent i correcte. Hi tornarem segur!

2 comentarios:

starbase dijo...

Un apunt interessant i bé de preu. Queda anotat. :)

OLLES I SOMRIURES dijo...

Agendat. Salut!!!!