Aquest any, un cop més, la darrera setmana de novembre ha estat plena d’activitat i creació. Aquestes dates, tot i que em sento més trista perquè el dia és més curt i es fa fosc de seguida, tenen un punt de màgia que gira entorn de la festa de Tots Sants.A casa, des de que era ben petita, sempre ens reuníem una tarda per fer els panellets, i a mi aquesta tradició em meravellava perquè no estava gaire acostumada a veure tota la família a la cuina treballant de valent i com autèntics professionals. Cadascú tenia la seva especialitat: el meu pare era l’encarregat d’elaborar els bolets de xocolata seguint el mític truc de l’ampolla, la meva mare feia uns panellets de pinyons perfectes amb el mètode infalible de la tassa de cafè i la meva germana i jo ajudàvem amb el que podíem embadalides davant de l’activitat frenètica dels nostres progenitors.
Però el que més em fascinava era el resultat final: un munt de panellets de diferents formes i coloraines presentats en safates de cartró amb els mantellets blancs de paper. Quan arribava la nit de la castanyada tothom felicitava la meva mare i amb raó, perquè les safates de panellets feien un goig impressionant.
Des que ja no visc a casa els pares, he intentat continuar a casa meva aquesta tradició tan emotiva i tan arrelada a la meva família. Aquest any, la meva germana no va poder venir a casa perquè sortia massa tard de la feina, però es va afegir a la marató la Cristina, una companya de feina de la qual us he parlat en més d’una ocasió. La meva mare, tot i que també va plegar tard de la feina, va passar una estona per donar-nos un cop de mà amb els panellets de pinyons, que són la seva especialitat, i pintant els panellets amb el rovell d’ou.
Vam començar la panelletada cap a les cinc de la tarda i vam acabar gairebé a les onze de la nit. El resultat: 191 panellets, més 30 o 40 que es va endur la Cristina a casa seva per al seu marit i els seus nens, el Lucas i l’Ignasi, que segur que es lleparan els dits amb el bé de Déu de panellets que va fer la seva mare.
Però no us penseu que tot aquest munt de panellets són per a nosaltres. Em sembla que si ens arribéssim a menjar tots aquest panellets nosaltres sols, les bàscules de casa petarien en dos dies! Dels 191 panellets en van sortir un parell de safates per a l’Ester, una safata més gran per a la Júlia, dues safatetes petites per a les iaies, una altra de ben plena per als meus pares i els meus tiets i, finalment, una darrera safata que compartirem avui amb l’Àlex i l’Eli, que ens conviden a sopar a casa seva i a menjar castanyes i moniatos.
En el vídeo que teniu a continuació, podeu veure com vam fer els panellets. El dia abans vam preparar la massa, cadascuna a casa seva, per tal que reposés 24 hores. L’endemà va començar la panelletada a sis mans: les meves, les de la meva mare i les de la Cristina.Els passos per elaborar la massa i els diferents tipus de panellets els trobareu explicats amb tot detall a Fent panellets en família. L’única innovació d’aquest any han estat les boles de coco guarnides amb xocolata que vaig fer per aprofitar el coco que havia sobrat, la clara d’ou i la xocolata desfeta dels bolets.
Per fer les boles de coco només cal mesclar ben mesclat el coco amb el sucre i les clares d’ou. Si cal, hi podeu afegir una miqueta d’aigua perquè es lligui més bé. La quantitat de sucre pot variar segons els gustos. Com que nosaltres no som gaire amants del dolç, jo hi poso la meitat de sucre que de coco. Un cop fetes les boles, les posem en un plat. Introduïm la xocolata fosa en una màniga pastissera de plàstic, hi fem un petit forat amb una agulla i decorem les boles amb filets de xocolata. Un cop guarnides, les posem a la nevera i, a l’endemà, ja estaran llestes per menjar.
Espero que us animeu a fer els vostres panellets i us animo a compartir aquesta tasca amb la família i els amics, ja que és la millor manera de passar-ho bé metre es va treballant. A tots i a totes, bons panellets i bona castanyada! 
A la mateixa tenda de llaminadures ens van proporcionar el paper transparent i les cintes de color per acabar d’embolicar la nostra obra d’art.
Vam passar una tarda estupenda, decorant, clavant escuradents i enduent-nos, només de tant en tant, alguna llaminadura a la boca... El dia senyalat, vam necessitar la complicitat de l’Aleix per portar el pastís a casa de la Raquel.
Una altra tapa que ens va entusiasmar va ser el pa de coca amb sobrassada de Mallorca i formatge. Deliciosa, encara que tot un clàssic.
Més original va ser el montadito de salmó marinat amb alvocat, tot i que pel meu gust el vaig trobar una mica massa picant i la fortor de les espècies desvirtuava una mica el gust del peix. La resta de comensals, però, el van trobar ideal...
Un altre plat tradicional però combinat de forma molt original va ser el foie micuit acompanyat amb llenties pardines i coulis de fruits vermells. El foie estava exquisit, però vam preferir acompanyar-lo amb pa torrat, i les llenties ens les vam menjar després.
El plat fort de la nit va ser l’hamburguesa de magret d’ànec amb brie i figa confitada. Només escriure la combinació d’ingredients ja se’m fa la boca aigua. I la veritat és que estava boníssima. Fins i tot jo, que no sóc gens amant de la carn poc feta, la vaig tastar i em va semblar exquisida.
Abans de passar a les postres, vam demanar a la cambrera que ens aconsellés una darrera tapa i, seguint el seu suggeriment, vam acabar el nostre tiberi amb un burrito de pollastre també un xic picant però molt encertat.
A l’hora de les postres ja etàvem força plens i vam decidir compartir un brownie de xocolata entre tots tres (la Lupe ja no podia més).
Després del segon aperitiu, que va ser un gazpacho d’alfàbrega amb musclos, vam començar la degustació dels cinc plats que componen el Menú Tradicions. En aquest moment els plats són els següents: una coca d’anxoves i escalivada, un caneló de pollastre de corral, un arròs de nyores i escamarlans, llobarro amb coliflor i olivada i jarret de vedella amb bolets.
Així que, després de menjar l'arròs, vam haver d'agafar forces per poder fer front als dos plats principals. Tot i que a la carta el plat de peix era rap, el mâitre ens va avisar que el substituirien per llobarro, la qual cosa a mi ja em va anar bé perquè gairebé prefereixo el llobarro que el rap. La qüestió és que el peix va ser excel·lent, igual que el jarret de vedella que va venir a continuació, i que el mâitre ens va explicar que elaboren durant més de 16 hores de cocció. El problema és que estàvem tan tips que no ens ho vam poder acabar.
Fins i tot vam haver de demanar al mâitre que ens portés unes postres enlloc de dues, així que l’Aleix va provar el chucho de cafè amb gelat de vainilla i crema de llimona i jo el gelat de litxis amb crema d’eucaliptus i fruits vermells. El de l’Aleix no ho sé, perquè no el vaig tastar, però el meu gelat de litxis va ser extraordinari. La primera vegada que el vaig tastar va ser al Mirador de la Venta, però he de dir que el de l’Alkimia anava molt ben acompanyat.
Aquí teniu la recepta que us pot servir tant per a les magdalenes com per a la coca de iogurt:
