Pastís de formatge mascarpone a l'estil de la Júlia

Recepta cedida per Júlia Castillo

Temps enrere us comentava que la Júlia Castillo -una companya de feina que ja ha col·laborat alguna vegada en aquest blog- ens havia promès un pastís de formatge per amenitzar les feixugues reunions d'avaluació que ens toca empassar-nos als professors cada final de curs. Doncs bé, lo prometido es deuda, i la Júlia ens va portar un pastís de formatge deliciós. I no només això, sinó que a més ens en dóna la recepta.
Espero que us animeu a fer-lo perquè és realment exquisit...

Ingredients:

1 base de pasta de full
200 ml de crema de llet
50g de sucre
2 ous
una terrina de Mascarpone

Preparació:
Temps estimat: 15 min + 40 d'espera

• Primer de tot, esteneu la massa sobre el motlle i punxeu-la vàries vegades amb una forquilla. Tapeu-la amb paper de forn i coeu-la durant 20 minuts a 180º.


• Mescleu la resta d'ingredients amb una batedora i, quan la pasta de full estigui cuita, cobriu-la amb la mescla.


• Torneu a posar la tarta al forn durant 20 minuts, aquest cop a 130º.


• Comproveu el punt de cocció amb un escuradents i, finalment, gratineu el pastís durant uns minuts per donar-li un punt de color.

El pastís de formatge de la Júlia va ser tot un èxit i a mi em va agardar especialment perquè no queda massa gruixut i la pasta de full li dóna un toc cruixent molt agradable. És, sens dubte, el millor pastís de fortmatge que he provat mai!

Gràcies, Júlia, per donar-me cosetes pel blog i per cuidar-nos tant!!!

Pebrots del piquillo fracits amb brandada de bacallà

La recepta que us exposo a continuació és un dels plats més senzills i més resultons que la meva mare sol fer quan té convidats. Com que la recepta l’he après d’ella i m’ha tret d’un apuro en més d’una ocasió, vull dedicar-li aquest post a la meva mare, que encara que no comparteix la meva passió per la cuina, m’ha ensenyat més del que es pensa.

Us recomano aquest plat tant com a primer com per a un pica-pica informal i, ara que sembla que estan de moda els montaditos, se m’acut que potser també es podria presentar sobre una llesqueta de pa. Això sí, penseu que s’ha de preparar al moment!

Ingredients:

1 o 2 pots de pebrots del piquillo
brandada de bacallà
crema de llet
oli d’oliva

NOTA ALS INGREDIENTS: No poso quantitats perquè depèn de com orienteu el plat. Calculeu que si ho presenteu com a primer plat, necessiteu 4 pebrots per persona. Jo sempre compro els pebrots i la brandada a la Islandesa, la bacallaneria de davant del mercat Maignon (Badalona), on sempre trobareu productes de primera qualitat. Si els indiqueu el nombre de persones que sereu, ja us diran les quantitats que necessiteu.

Preparació:

Temps estimat: 15 min

• Primer de tot reserveu 2 o tres piquillos per fer la salsa. La resta farciu-los amb la brandada amb ajuda d’una cullera de postres.
  
• Un cop tingueu tots els piquillos farcits, poseu una mica d’oli d’oliva en una paella i fregiu-hi els pebrots a foc mig i pels dos costats. Els piquillos, normalment, ja vénen guisats, però s’han de tornar a passar per la paella, si no la polpa queda dura.Un cop ben cuits deixeu els piquillos a la mateixa paella.
  
• Prepareu la salsa triturant els pebrots que havíem reservat amb la crema de llet. Obtindreu una mescla homogènia de color salmonat.
  
• Aboqueu la salsa a la paella dels piquillos i deixeu que espesseixi a foc baix. Quan la salsa comenci a agafar consistència i abans que arrenqui el bull, apagueu el foc.
  Podeu servir els piquillos en una safata o en plats individuals.

Albergínies farcides de carn i verdures

Hola a tothom!!!
Alguns us heu adonat que durant el darrer mes he tingut el blog una mica abandonat. És veritat, amb el final de curs escolar i els meus exàmens de francès he estat molt ocupada i he tingut poc temps per dedicar-me al que més m’agrada, la cuina. De totes maneres he anat visitant sovint els meus "blogs de referència" i he vist que, a diferència de mi, últimament alguns heu estat mooolt creatius.

Bé, haurem de fer alguna cosa per compensar la poca productivitat de les darreres setmanes i avui començarem per unes delicioses albergínies farcides que vaig fer fa dies i que encara no havia tingut temps de penjar al blog. Potser fa una mica de calor per aquesta mena de plats, però a casa van ser un èxit rotund!

Ingredients per a 4 persones:

4 albergínies no massa grans
300g de carn picada (150g de vedella i 150g de porc)
300g de tomàquet ratllat (si pot ser natural)
1 ceba tendra
½ pebrot verd
2 grans d’all
100g de formatge ratllat (tipus Emmental)
julivert

Per a la beichamel:

½ litre de llet
2 cullerades de farina
1 nou de mantega
sal i nou moscada

Preparació:
Temps estimat: 40 min + 30 min d'espera

• Primer de tot, renteu les albergínies, talleu-les per la meitat i coeu-les al forn durant 20-25 minuts a 200º. Jo les embolcallo amb paper de plata per evitar que quedin resseques de fora, però això depèn molt del forn.
  
• Comproveu la cocció de les albergínies amb un escuradents i, quan estiguin cuites, traieu-les del forn, retireu-ne la polpa i piqueu-la.
  
• A continuació piqueu la ceba, els alls i el pebrot verd i rostiu aquestes verdures i el tomàquet rallat en una cassola amb una mica d’oli d’oliva i a foc ben baix. Quan la ceba ja comenci a daurar-se, afegiu-hi la polpa de les albergínies i mescleu-ho bé.
  
• La beichamel* jo l’acostumo a fer de la següent manera: primer poso la llet al foc amb la mantega, la sal i un polsim de nou moscada. D'aquesta manera, la mantega s'anirà fonent. Mentrestant dissolc la farina amb una mica d’aigua tèbia. Quan la mantega s’ha fos, hi afegeixo la farina dissolta mica en mica i sense deixar de remenar. Quan la mescla comença a espessir –i sempre abans que arrengui el bull- ho retiro del foc i llestos! Aquesta vegada, però, vaig utilitzar la beichamel de la casa President i va donar prou bon resultat, l’única pega és que em va quedar un pèl clareta...
  
• Seguidament, farciu les albergínies amb la carn picada i les verdures i cobriu-les amb la beichamel i el formatge ratllat. Poseu-les en un safata i gratineu-les al forn fins que quedin ben rosses.
  
• Serviu les albergínies ben calentes i acompanyades d’una branqueta de julivert.

NOTA A LA BEICHAMEL: La beichamel és una d'aquelles coses que a simple vista semblen molt fàcils de fer, però que en realitat poden portar-nos problemes. Les primeres vegades que vaig començar a preparar aquesta salsa tenia el problema dels grumolls, perquè barrejava la farina amb la llet freda i sense dissoldre-la. Mica en mica vaig anar fent experiments fins trobar el mètode que us explico més amunt i que a mi sempre em funciona. Tot i així existeixen diferents mètodes o procediments per elaborar la beichamel perfecta. Karlos Arguiñano, per exemple, aconsella coure primer la farina amb una mica d'oli i després afegir-hi la llet ja calenta tot remenant. Arguiñano insisteix molt en coure primer la farina per tal que les salses o els guisats no tinguin gust de farina. Els cosnells de Karlos Arguiñano són per a mi com l'abc de la cuina, però he de confessar que cada cop que intento fer la beichamel d'aquesta manera em surt grumollosa. Què hi farem! Cada maestrillo, tiene su librillo.

Confit d’ànec amb patates i compota de poma

NOTA A LA FOTO: Us imagineu per què he de posar una trista foto de la llauna? Doncs perquè el confit d'ànec va volar abans que li pogués fer la foto de rigor...

La darrera vegada que vam estar a França, amb els nostres amics Florence i Patrick, vam tenir l’ocasió de fer algunes compres interessants al mercat de Sarlat, una autèntica joia gastronòmica. Dos del achats que em van fer més il·lusió van ser unes llaunes de confit de canard i una terrina de foie de canard de la regió del Perigord, una de les regions més reputades en la cria d’ànecs de tot França. Com que aquest dissabte teníem convidats d’honor (l’Àlex i l’Eli) vam decidir fer un sopar temàtic amb el foie de primer i el confit com a plat fort. Les postres van ser un exquisit batut de síndria –idea de l'Anna, del Kiwi blau- acompanyat d’una bola de gelat de meló i una cirereta.

Ingredients:

4 cuixes d’ànec confitades amb el seu greix*
1 kg de patates
1 all
sal i pebre

Per a la compota de poma:3 pomes Golden
2 cullerades de sucre
¼ de got d’aigua
un rajolí de Pedro Ximenes

Preparació:

Temps estimat: 1h 30

• Unes hores abans de començar a coure les cuixes, traieu-les del seu envàs i deixeu que el greix es vagi fonent a temperatura ambient.
• Quan el greix ja estigui líquid, col·loqueu les cuixes d’ànec en una safata per anar al forn. Regueu-les amb la gelatina marronosa que ve amb la llauna o envasada al buit i reserveu-ne el greix.
• Prescalfeu el forn a 200º i, un cop calent, introduïu-hi la safata amb les cuixes d’ànec. Deixeu-les coure 15 minuts d’una banda. Gireu-les i coeu-les 15 minuts més de l’altra banda. Finalment, gratineu-les pel cantó de la pell durant els darrers 10 minuts.

• Mentre les cuixes d’ànec es van fent, prepareu la compota de poma. En un cossi poseu-hi les pomes pelades i tallades a trossos, el Pedro Ximenes, el sucre i l’aigua. Deixeu que els ingredients es coguin a foc ben lent. De tant en tant aneu remenant procurant que la poma es vagi aixafant i desfent. Quan estigui gairebé desfeta, passeu per la batedora i reserveu. Si us fa mandra perparar la compota o no teniu massa temps, la podeu comprar feta, però procureu que sigui d'elaboració artesanal. Les que compro a La Senalla, al carrer Canonge Baranera de Badalona, són excel·lents.
  
  Amb el greix que havíeu reservat, fregiu les patates tallades a quadrets regulars. Els francesos solen remullar en aigua les patates un cop tallades per tal que deixin anar l’excés de midó; però convé retirar-les de l’agua en menys de 5-10 minuts, ja que si no s’endureixen.
• Quan les patates ja siguin rosses, afegiu-hi un all ben trinxat. Cal que afegiu l’all al darrer moment de la cocció per tal que no es cremi ni es torni agre. A més, convé retirar el germen de l’all per tal de fer-lo més digest. Un cop cuites, salpebreu les patates sense passar-vos, ja que els plats greixosos potencien el gust de la sal.
• Munteu el plat col·locant una cuixa d’ànec, les patates i una bona cullerada de compota de poma. Us en llepareu els dits!!!

Montadito's Party

Aquest dissabte passat, als vols de les 10 de la nit, els tretze participants de la mítica Montadito's Party vam anar compareixent a casa l'Àlex i l'Eli, els nostres amfitrions per excel·lència.

Alguns -la majoria- portàvem els ingredients per acabar de muntar el nostre montadito/tapa. Us podeu imaginar com estava de sol·licitada la cuina de l'Àlex! Alguns dels participants vam optar per elaborar tapes fredes que necessitaven menys preparació (almenys al moment) i d'altres van decidir-se per tapes calentes.

Cadascú havia de preparar 13 tapes iguals, tantes com comensals ens vam reunir al voltant de la taula, i havia de donar un nom suggerent a la seva creació.

La veritat és que vaig quedar molt sorpresa del nivell gastronòmic general. És difícil reunir tretze persones amb tanta mà pels fogons!
No sé si m'ho vaig passar millor pensant i elaborant les meves tapes o degustant les delícies que van preparar els altres participants, però el cas és que va ser una experiència fabulosa que hem de repetir algun altre cop.

Perquè us en feu una idea, aquí en teniu un tastet:

A l'esquerra els pinxos de tomàquet cherry, mozzarella i menta de la Núria; a la dreta els montaditos de l'Eli, amb tomàquet, formatge Brie i olivada.

A l'esquerra els montaditos de pollastre, pera i confitura de taronja de l'Helena; a la dreta les truitetes de Doritos del Gerard.

A l'esquerra el montadito del Christian, amb meló i tonyina marinada amb salsa de soja; a la dreta l'escuma de formatge de cabra amb melmelada de figa que, després de donar-hi moltes voltes, em vaig decidir a preparar.

A l'esquerra, els montaditos del Sacha (perdona si no ho escric bé) a base de porc ibèric, poma i reducció de vinagre balsàmic; a la dreta unes originals torradetes de foie i xocolata fondant amb un toc picant.


A l'esquerra, un dels montaditos més elaborats a base de xipiró, un sofregit amb un intens gust de pebrot i uns granets d'arròs; a la dreta, montadito de filet de porc amb escalunyes i pernil ibèric que, encara que no us ho creieu, va elaborar gairebé solet el meu enamorat.

I la bomba de la nit, cortesia d'Àlex Bauzà, montadito de foie i ou de guatlla sobre llit de bolets, un autèntic plaer per al paladar i per al colesterol. Però que bo que estava!

El que em va saber greu és que no tenim foto del montadito de la Isa, a base de ceba caramelitzada, poma i formatge de cabra fos. Estava tan bo que quan va arribar a la taula va volar!

En Manel, que va amenitzar la vetllada amb un mini concert de gaita (demanem perdó als veïns), enlloc de portar montaditos es va encarregar de la beguda, uns vinets molt encertats que ens van ajudar a regar tot aquest bé de Déu de menjar.

NOTA ALS PARTICIPATS: Si noteu que falta algun ingredient del vostre montadito o veieu que m'equivoco en alguna cosa, us agrairé que m'ho comuniqueu. Felicitats a tots per aquests montaditos tan currats!

Apfelstrudel

Avui estic molt contenta perquè la Raquel Codina, la meva amiga de residència alemanya, s’ha decidit a fer el famós Apfelstrudel que m'havia promès i me n’ha passat la recepta i algunes fotos per poder-les posar aquí, a La Taula d’en Bernat. Ella també ha posat la recepta al seu blog, Como la Trucha al Trucho, on us recomano que feu una visita.

Tal com ens explica la Raquel, l’Apfelstrudel és un pastís fet amb pasta fullada on la poma és la principal protagonista. Aquestes postres són molt populars a Àustria i al sud d'Alemanya. El seu origen prove de la cuina bizantina i turca. Originalment era un plat molt consumit entre la gent humil. Actualment, aquest pastís es pren, generalment per berenar, acompanyat amb un cafè, o com a postres.

Ingredientes:

1 kg pomes
100 gr sucre
40 gr mantega
80 gr panses
¼l de nata àcida
Una mica de suc de llimona
120 gr. de pasta de full

Sobre la pasta de full del Apfelstrudel: a Alemanya venen una massa específica per fer el Strudel. La mida de cada full és una mica més petit que un drap de cuina.

Preparació:

Temps estimat: 1 hora

• Preescalfar el forn a uns 200 graus.Pelar les pomes i tallar-les en trossos petits. Posar-les en un bol amb el sucre i la nata àcida, i una mica de suc de llimona natural per impedir que la poma es torni negra. Afegir un rajolí de rom i les panses (si us agraden).Deixar-ho reposar 10 minuts.
  
• Treure de la nevera la pasta de full i deixar-la a temperatura ambient durant 10 minuts. Estendre la fulla de la massa del Apfelstrudel sobre un drap de cuina net i una mica humit.
  
• Posar una altra fulla a sobre de la primera i enganxar-les per les vores amb una mica de mantega fosa.Posar la barreja que hem fet prèviament sobre la meitat de la massa, deixant 2 centímetres per cantó. Doblegar cap a dintre, uns 2 centímetres, les vores de la massa.
  
  
• Enrotllar, amb molt de compte, amb l'ajuda del drap de cuina. Pintar la superfície amb un mica de mantega fosa.Posar el Strudel en una safata al forn durant uns 35-40 minuts.
  
• Servir calent, amb una mica de sucre glacé i canyella en pols. Si ho deixeu reposar un dia encara està més bo. En alguns establiments es serveix amb una mica de gelat de vainilla.

Moltes gràcies Raquel. Lo prometido es deuda...

Farcellets de carbassó amb bolets variats i festucs

Com podeu comprovar, darrerament estic buscant receptes que siguin compatibles amb la dieta Montignac i, com que el carbassó és una de les verdures més sanes i menys calòriques que podem trobar en la faç de la terra, doncs em repeteixo amb receptes que tenen aquest ingredient com a base del plat. Aquest cop, la recepta que us presento l’he tret del llibre de Juan Mari Arzak que el meu enamorat em va regalar per Sant Jordi. Espero que us animeu a provar-la perquè, a més de la presentació original i suggerent, el resultat és exquisit per al paladar.

Ingredeints per a 4 persones:

250g de carn picada (Arzak en posa 100g de magre de porc, però jo vaig fer meitat carn de vedella, meitat carn de porc)
2 cebes tendres
150g de bolets variats (jo hi vaig posar bolets congelats de La Sirena, però Arzak també suggereix substituir-los per daus d’albergínia)
2 alls frescos
50g de festucs pelats2-3 carbassons llargs
2 cullerades de Macarpone (jo ho vaig substituir per formatgets tipus Casserio)
Oli, sal, pebre i julivert fresc picat

Preparació:
Temps estimat: 1h 30 min

• Piqueu les cebes i rostiu-les lentament amb una mica d’oli. Quan estiguin ben cuites, afegiu-hi la carn picada i salpebreu.
  
• Mentre la carn es va rostint, en una altra paella saltegeu els bolets amb el julivert i els alls picats.
  
• Afegiu els bolets a la preparació anterior i un cop ben mesclat afegiu-hi els festucs. Reserveu-ne uns quants per a la guarnició!
  
• Al cap de 5 minuts afegiu el formatge. Mescleu bé tots els ingredients i deixeu-ho reposar fins que estigui tebi.
  
• Mentrestant, talleu tires fines de carbassó en sentit vertical. Podeu utilitzar una mandolina o un pelador de patates, però us desaconsello procediments més rudimentaris, ja que les làmines han de quedar mooolt fines per tal de poder-les doblegar posteriorment.
  
• Col·loqueu les làmines en forma de creu i poseu una bona cullerada del farcit a la part central. Doblegueu el farcellet i llestos. Si veieu que alguna tira és massa llarga podeu tallar-ne un trosset amb les tisores.
  
• Un cop tingueu fets tots els farcellets, poseu una planxa al foc. Quan estigui ben calenta, tireu-hi un rajolí d’oli i marqueu els farcellets a foc ben viu (2-3 minuts per cada banda).
  
• Per muntar el plat, prepareu un oli de julivert triturant 4-5 branques de julivert amb 200ml d’oli . Poseu l’oli en un biberó. Els biberons serveixen per a muntar les salses amb una mica més de gràcia que si ho fem a pols. Són molt barats (1 euro -1’50) i es poden trobar en tendes especialitzades en cuina, tot i que cada cop són més usuals en comerços menys especialitzats.
  
• Poseu 3 o 4 farcellets a cada plat i regueu amb uns quants festucs esmicolats i un bon raig d’oli de julivert. Presentació immillorable.

NOTA: Arzak acompanya els carbassons amb una salsa de blat de moro i quicos cruixents que espero poder-vos explicar en una altra ocasió. Aquest cop em vaig haver de conformar amb un acompanyament més senzill perquè el senyor Montignac no em deixa ni acostar-me al blat de moro!

Agitació dins el món de la gastronomia espanyola: les declaracions de Santamaria no deixen indiferents els cuiners espanyols

Les darreres polèmiques suscitades per Santi Santamaria, han fet posicionar el món de la cuina entre defensors de l’ofensor, Santamaria, i defensors de l’ofès, Ferran Adrià, qui per cert encara no ha donat cap mena de resposta a les paraules incitadores del seu adversari, potser per allò de “a palabras necias, oídos sordos”.

La tempesta es va desencadenar fa algunes setmanes, quan Santamaria va recollir el premi “Premio de Hoy” per al seu assaig divulgatiu Una visión renovada del mundo de la gastronomia, que sortirà publicat el proper 27 de maig. El discurs que va pronunciar el chef a l’hora de recollir el premi fou una critica mordent contra la “nova cuina” (o cuina d’avantguarda), de la qual criticava tant els mètodes com els ingredients. A més, Santamaria va denunciar el perill que suposa per a la salut pública l’ús de certes substàncies químiques com els biocombustibles, i va criticar durament “alguns cuiners pretenciosos” que “dan de comer a sus clientes platos que ni ellos mismos comerían”.

Amb aquest discurset ofensiu i irracional, Santamaria presentava el seu nou llibre que, com us podeu imaginar, és una crítica a allò que el cuiner denomina “cuina-espectacle” i que està desplaçant, cada cop més, la cuina tradicional, elaborada amb productes naturals i mètodes domèstics. “Si se trata de tener experiencias imaginarias, esto ya lo logran las drogas” –afirmava Santamaria censurant la manipulació excessiva dels productes.

Amb aquestes declaracions, Santi Santamaria va posar en evidència i de forma poc diplomàtica “el divorcio conceptual y de ideas” que hi ha entre ell i Ferran Adrià que, com hem dit, ha optat per no immutar-se davant les paraules ofensives del seu detractor.

Alguns cuiners de la Asociación de Cocineros Euro-Toques España, entre els quals es troben Juan Mari Arzak o Pedro Subijana, han emès un comunicat per expressar la seva indignació davant d’aquesta polèmica. Han acusat Santamaria d’haver agredit tot un conjunt de col·legues professionals amb l’únic objectiu d’aconseguir notorietat personal i publicitat per al seu llibre. A més, han titllat l’ofensor d’egoista i curt de mires, per no ser capaç de valorar els avenços i les troballes d’altres cuiners espanyols, més enllà del tipus de cuina que representin.

Tot plegat és vergonyós, i em resulta molt trist que, fins i tot dins del món de la cuina, ens haguem de trobar amb escenes més pròpies del “Salsa Rosa” o dels millors temps de “Tombola”. L’actitud de Santamaria m’ha desencantat, ja que tot i ser admiradora de la seva cuina i de la seva filosofia gastronòmica, penso que ha caigut molt baix criticant un col·lega. A més, penso que és absurd haver actuat així per notorietat; un cuiner com Santamaria no necessita fer-se veure. I considero que la millor manera de difondre les idees en les que creus és defensant-les a ultrança, i no atacant les idees o els procediments d’un company que, sense cap dubte, està aconseguint nivells impensats dins del món de la gastronomia.

Felicitats al senyor Adrià per la seva actitud íntegra i per no haver allargat una polèmica que hagués pogut malmetre la imatge global de la gastronomia espanyola.

Carbassons farcits de pera, nous i Roquefort

El plat que us presento a continuació està inspirat en la magnífica recepta que la Glòria, del Cafè de nit, ens va oferir fa algunes setmanes en el seu blog. Jo m’he limitat a seguir fil per randa les seves explicacions, sempre clares i entenedores, i m’he permès afegir dos ingredients al farcit: la pera i el Roquefort. A més, vaig aprofitar que tenia una carabassa a la nevera a punt de fer-se malbé per elaborar la decoració, força inspirada en les darreres presentacions d’Arguiñano. A veure què us sembla!

Ingredients per a 6-8 tronquets:
1k de carbassó
1 ceba tendra mitjana
Un ou
1 pera madura
40g de Roquefort
150g de mozzarella fresca
50g de nous
4 cullerades de postres de parmesà
sal i oli d’oliva

Ingredients per a la crema:

4oog de carabassa
1 ceba tendra petita
1/4 de brou de pollastre

Preparació:

Temps estimat:1 hora + 35 minuts d’espera

• Primer de tot, prescalfeu el forn a 220º i poseu l’ou a bullir. Mentrestant, renteu bé els carbassons, talleu-los les puntes i feu-ne tronquets d’uns 5cm de gruix. Amb un pelador de patates, talleu tires de pell, de manera que quedi una ratlla verda i una ratlla sense pell.Buideu els carbassons, sense arribar al fons, i piqueu-ne la polp. Seguidament, saleu una mica els trossos de carbassó buits.
  


• Després d’uns 10 minuts de cocció, podeu retirar l’ou del foc. Poseu-lo de seguida amb aigua freda i peleu-lo. Per tal que la closca es desenganxi fàcilment, heu de trencar el tel fi que es troba entre la clara i la closca, d’aquesta manera, la closca sortirà pràcticament sencera. Si us hi fixeu, en el vídeo veureu com faig un petit pessic per trencar el tel.
  


• Poseu oli en una cassola a mig foc i afegiu-hi la ceba. Quan hagi agafat una mica de color, afegiu-hi la polpa del carbassó picada. Deixeu-ho a foc ben baix mentre piqueu la pera i l’ou dur. En acabat, afegiu aquests ingredients a la cassola. Remeneu una mica perquè els ingredients es barregin i afegiu la mozzarella i el Roquefort tallats a trossets, les nous esmicolades i un polsim de sal. Coeu-ho tot junt dos o tres minuts, perquè la barreja quedi lligada.
  


• Ompliu els tronquets amb aquesta mescla, poseu-los en una safata per anar al forn, regueu-los amb una mica d’oli i empolvoreu amb el parmesà ratllat. Deixeu coure els carbassons al forn, durant 35-40 minuts.
  


• Mentrestant, elaboreu la crema de carabassa. Primer piqueu la ceba i poseu-la en un cossi amb una mica d’oli fins que quedi transparent i lleugerament daurada. Aleshores, afegiu-hi la carabassa trossejada. Deixeu coure amb l’olla tapada durant 2 minuts. Afegiu-hi el brou i deixeu-ho uns 20 minuts. Passat aquest temps, tritureu la carabassa i passeu el puré per un colador per tal de fer-lo més fi.
  


• Per muntal el plat, poseu una mica de crema de carabassa al fons del plat donant-li forma arrodonida amb el cullerot. A sobre poseu-hi 2 o 3 tronquets de carbassó i decoreu amb una mica de julivert.

Què passa amb les proteïnes i els greixos?

Les proteïnes –que trobem a la carn, al peix i a l’ou- constitueixen una font d’energia indispensable per al bon funcionament del nostre cos. El que potser no sabíeu és que el consum d’aliments proteics pot facilitar la pèrdua de pes, ja que la digestió d’aquesta mena d’aliments implica una despesa major d’energia. A més, el consum de proteïnes ens proporciona una sensació de sacietat que evita la tendència a menjar excessivament entre àpats.

Montignac recomana que consumim tants grams de proteïna com quilos pesem. És a dir, jo que peso 58 quilos hauria de consumir diàriament 58 grams de proteïna.

Entre tots els aliments proteics cal que escollim aquells que siguin pobres en greixos i rics en aminoàcids, com ara el peix, la carn magra, el pollastre i el gall dindi sense pell, l’ou o el formatge baix en greixos. En canvi, és millor evitar la carn de porc o de boví.

Els greixos són una font important d’energia a llarg termini. Malgrat que solem associar el consum de greixos amb l’augment de pes, això no té per què ser així. Segons Michel Montignac la clau per consumir correctament els greixos és no mesclar-los mai –en un mateix àpat- amb carbohidrats d’IG elevat. Per al senyor Montignac, per exemple, un dels pitjors crims nutricionals que podem cometre és menjar un filet de carn amb patates fregides.
Els greixos es solen dividir en dues categories principals:

- Els greixos saturats acostumen a ser d’origen animal, com ara la carn, la mantega, la nata o el formatge. Aquests aliments, combinats amb carbohidrats d’IG elevat tenen un efecte nociu, tant pel que fa a l’augment de pes com pels nivells de colesterol.

- Els greixos insaturats, en canvi, solen ser d’origen vegetal, i es divideixen en dos grups:

• Els greixos monoinsaturats, que podem trobar als alvocats i a l’oli d’oliva o al de girasol, es poden consumir tranquil·lament sense risc d’augment de pes.
  
• Els greixos poliinsaturats (omega 3), que es troben al peix greixós com el salmó, la tonyina o la cavalla, poden contribuir a reduir el colesterol i mai incidiran en l’augment de pes.
  

El més important, si volem perdre alguns quilets seguint aquest mètode, és que consumim sempre els greixos combinats amb carbohidrats d’IG inferior a 35. Per exemple: si mengem un bistec, el podem acompanyar d’una bona escalivada, d’uns espàrrecs a la planxa, d’una amanida variada, però mai l’hem d’acompanyar d’unes patates fregides o un arròs blanc.
Si patiu malalties cardiovasculars o teniu el colesterol elevat és millor que reduïu el consum de greixos saturats.