Matamala. Restaurant? Bar de tapes? O tenda gourmet?

Situat a Rambla Catalunya, a l’antic emplaçament del restaurant Els Fanals, el Restaurant Matamala es presenta com un nou espai gastronòmic on l’estrella indiscutible és el producte de qualitat. A mig camí entre un bar de tapes, un restaurant i una botiga gourmet, Matamala és un establiment d’uns 800 m2, concebut pel dissenyador Josep Riu, autor d’altres projectes com el del restaurant Evo de Santi Santamaria.

El lema principal dels propietaris és una cita de Josep Pla: “El meu ideal culinari és la simplicitat, sempre comptant amb cert grau de substància”. Així és com pretén presentar-se aquest nou establiment al consumidor. Es tracta, doncs, -segons s’exposa en la seva pròpia web- de conjugar la tradició familiar amb la innovació gastronòmica, sense necessitat d’emmascarar el producte ni etiquetar-lo amb llargs adjectius i floritures.

D’entrada, hem d’acceptar que l’establiment resulta força atractiu i acollidor. Un disseny de línies senzilles i els productes selectes exposats en la zona gourmet, conviden els vianants a aturar-se i donar un cop d’ull. Si hi acudiu a hora punta, malgrat que el local és força gran, teniu molts números d’haver d’esperar 15-20 min. L’altra opció és demanar algunes tapes a la barra, tal com vam fer nosaltres.

La carta, amb preus entre els 4 i 8 euros, és d’allò més suggerent: coca de foie micuit amb gelatina de Moscatell, biquini de pernil amb trufa, arròs del dia, carxofes a l’andalusa,rovellons a la planxa (quan és temporada), carpaccio de ceps amb formatge de Parma, gambes de Palamós, escopinyes o navalles a la planxa... Nosaltres vam optar per un assortit de formatges, les carxofes, unes escopinyes, el carpaccio de ceps i els ous del segle XXI; tot això regat amb una copeta d’Alvariño.

De tot el que vam poder degustar, us recomano especialment el carpaccio de ceps amb formatge de Parma. El pitjor, sens dubte, van ser els ous del segle XXI, servits de la manera més snob que us pugueu imaginar: un ou escalfat dins d’un got de plàstic cobert de patates palla “estil xurreria”. El nom del plat ja és de per sí un punt pretensiós i poc escaient per a un restaurant que pretén vendre’ns una cuina de producte. A més a més, l’ou estava fred - com la majoria de plats que ens van servir- amb la clara crua i el rovell massa cuit. Les escopinyes eren fresques i de bona qualitat, però també ens les van servir fredes i, pel meu gust, un pèl poc fetes. El plat de formatges va resultar una mica raquític: una mica de mató amb mel, manxego amb salsa de ceps, formatge tou amb ametlles i una mena de Cabrales incomestible amb confitura de tomàquet.

No vam demanar postres perquè ja havíem passat la tarda degustant bombons i xocolata, però amb els cafès ens van portar uns trossets de pa de pessic força acceptable. Tot plegat ens va sortir pel mòdic preu de 40 euros.

Abans de marxar, evidentment, vam dedicar una bona estona a tafanejar entre els productes de la botiga, un compendi dels articles més innovadors i selectes del moment. Hi vam poder trobar alguns dels articles exposats a l’Alimentària 2008, com els preparats d’arrossos i escudelles de la casa Just Married o l’Aigua de Moritz, llançada al mercat des de fa ben poc. La botiga no només comptava amb productes alimentaris sinó que també disposava d’una selecció de llibres de cuina, entre els quals destacaven alguns exemplars de Ferran Adrià i el llibre Arroces Contemporáneos de Quique Dacosta. A més, també s’hi poden trobar alguns estris de cuina sofisticats, com el sifó d’escumes de la marca Isi, amb garantia de Ferran Adrià.

Evidentment, no vaig poder evitar la temptació i vaig acabar comprant algunes de les punyetetes irresistibles de la botiga. Primer de tot, un pack de càrregues per al sifó (cal aprofitar aquestes ocasions per comprar aquesta mena de productes, ja que no són fàcils de trobar) i, seguidament, alguns capricis més injustificats com ara un pack per a fer arròs negre de la Just Married, algunes confitures i un parell d’aigües de Moritz.Vam tornar a casa ben carregats i l’experiència va ser força agradable.

L’únic consell que donaria als de Can Matamala és que busquin bons cuiners. És cert que la qualitat del producte és essencial per elaborar una cuina digna, però un bon producte s’ha de saber elaborar justament.