Alimentària 2008. 2ª part: el recinte de Gran Via

Amb la inestimable col·laboració d'Aleix Gabarre

Nota: L'ordre del vídeo no es correspon al de l'article

Si el recinte de Montjuïc ja ens va impressionar per les seves dimensions, el recinte de Gran Via es convertia en un enorme laberint de pavellons connectats entre sí, on els múltiples estants se succeïen un darrrere l'altre.

Vam arribar a la fira a la 1h del migdia i, després de resoldre el problema de l'entrada, vam començar la nostra visita. Com que només disposàvem de dues hores i alguns expositors ja començaven a tancar les paradetes, vam haver d'ajustar molt les nostres prioritats. Vam començar la ruta pel pavelló internacional, detenint-nos especialment a la zona de producte francès i italià; vam continuar pel pavelló de les Autonomies i, fent un esforç per no aturar-nos a la zona dels vins, vam arribar al recinte de les begudes; finalment, vam atravessar tot el recinte fins arribar als pavellons de Multiproducte i Multidulce.

El pavelló Internacional estava dividit, evidentment, en les diferents nacionalitats expositores. Dins de l'àrea de producte francès, els productes estrella van ser, sens dubte, el foie i els formatges, així com alguns productes en conserva típics de diferents regions.
Entre les múltiples marques de confitures, vam poder trobar alguns productes de l'Epicurien, com la confiture artisanal de Reine-Claude (pruna Clàudia) o el suggerent confit de Banane au Chocolat. L'Epicurien és la marca que elabora el confit d'échalotes del qual us he parlat en altres ocasions. Es tracta d'una empresa nascuda l'any 1982 i dedicada principalment a l'elaboració de confitures artesanals. Els noms d'algunes de les seves especialitats són, de per si, ben suggerents: Gourmandise aux Fruits Secs & aux Epices, Pomme Caramélisée au Calvados, Poire aux Abricots Secs et au Miel de Garrigues... Entre les últimes novetats destaquen la Confiture artisanal Saveurs d'Automne, a base de poma, pera i nous; i el Confit artisanal Patate Douce, a base de boniato.

Dins de l'espai de producte italià, el producte número u és, com sempre, la pasta, cada cop més sofisticada tant pel que fa a formes i colors com pels sabors innovadors.

El Pavelló de les Autonomies el vam haver de recórrer amb certa rapidesa ja que el temps se'ns tirava a sobre... El que més ens va sorprendre va ser la gran diversitat de productes regionals, que fan pràcticament impossible definir la gastronomia espanyola sense tenir en compte les diferents tradicions autonòmiques, sovint lligades al clima, als tipus de cultius i a la personalitat històrica de cada regió. En certa manera, podríem dir que aquesta diversitat és l'essència de la cuina peninsular. Tot i així, també és possible observar algunes particularitats comunes, presents en les diverses regions, com ara l'ús de l'oli d'oliva i el vi, la constant presència de les verdures i els llegums, la utilització de l'all i la ceba, etc. Entre els plats típicament catalans destacaria el suquet, l'escudella i la popular calçotada. Entre els productes catalans més valorats destaquen els calçots de Valls, les clementines de les Terres de l'Ebre, les patates de Prades, la mantega de la Cerdanya, l'oli de les Garrigues o de la Terra Alta, l'arròs del Montsià, etc. Tots aquests productes duen el segell de denominació d'origen o d'indicació geogràfica protegida.

Pel que fa a les Begudes, les principals innovacions resideixen més en la presentació del producte que no pas en el seu contingut. Cada vegada és més comú, per exemple, veure marques d'aigua de luxe amb envasos de diseny. La més cara del món val 90 euros i es tracta d'una ampolla amb cristalls de Swaroski denominada Bling (de la Global Premium Brands).
D'altra banda, cada vegada són més les marques de refrescos que intenten guanyar terreny a les aigues i els vins a l'hora dels àpats. És el cas d'Estrella Damm amb la seva nova cervesa de taula o de la casa Coca-Cola, que dedicava el seu stand a la unió entre el seu refresc i l'alimentació.

De l'àrea de Mundidulce, ens va cridar l'atenció l'enorme estand de Churruca, decorat amb vistosos cotxes i motocicletes dels anys 50-60, i molt popular gràcies a la gran quantitat de llaminadures que oferien als visitants.
Fora dels nombrosos stands de caramels i xiclets, destacava la gamma de Xocolates Amatller, en especial les seves rajoles, amb un disseny molt elegant inspirat en l'Art Noveau .

I, per acabar, la darrera zona que vam visitar: Multiproducte, un espai dedicat a marques variades i d'amplia gamma, com ara Nestlé, Knorr o Aneto. Aquesta darrera presentava com a novetat els seus brous pensats per elaborar diferents plats: paella, arròs negre o fideuà. També cridava l'atenció l'stand d'Alvalle, un petit però autèntic hort de tomaqueres.

Però entre tots els espais que vam visitar, el que més va captar la nostra atenció va ser, sens dubte, el de la gelateria Pole Sud, un autèntic paradís per als amants dels gelats i de la cuina amb un toc de sofisticació. Entre les diferents especialitats de Pole Sud, ens van sobtar d'allò més el gelat de formatge de cabra, el de ceps, el de foie i una fruita japonesa de la família dels cítrics que canvia de sabor mentre la vas degustant. La carta d'aquesta empresa, que es dedica des de fa més de 20 anys a la distribució de productes de pastisseria i gelateria, és força extensa i molt suggerent: tè vermell tailandès, chocolata amb pebre, cactus amb llimona, wasabi, coco amb curri, gelat de mostassa, gelat d'alfàbrega... A la mateixa web de Pole Sud hi podeu trobar algunes suggerències per elaborar plats o postres amb els seus gelats. A més, encara que és una empresa dedicada a la venda al major, accepten petites comandes de particulars, amb la condició de comprar un mínim de 8 unitats. Cada pot conté 750 ml de gelat i el preu oscila entre 5'40 i 7'30 euros, excepte el gelat de foie que és una mica més car (12'70 euros). És una llàstima que al nostre congelador no tingui prou capacitat per als 8 pots, però no crec que ens costi massa convèncer alguns dels nostres amics per a compartir la comanda!