14/11/08

Bacallà amb paté d'olives verdes del Delta

Una de les primeres receptes que vaig anotar a aquest blog, quan tot just començava a arrencar, va ser un bacallà amb paté d'olivada que vaig aprendre a fer de la meva mare.

Em va fer molta il·lusió veure que la Glòria de El cafè de nit havia fet la seva pròpia versió del plat i altres companys i familiars em van comentar que la recepta i la presentació els havia agradat força.

Com que la recepta és molt senzilla d'elaborar, l'he anat repetint vàries vegades i, aquesta darrera, l'he preparat amb un paté d'olives verdes que la mare de l'Aleix (intento evitar el mot "sogra" perquè sé que no li agrada...) ens va portar de les terres de l'Ebre, juntament amb un arròs del qual us parlaré en una altra ocasió.

A diferència del tradicional bacallà amb paté d'oliva, aquest cop no hi he posat el llit de tomàquet rallat, així que els dos únics ingredeints de la recepta són el bacallà (preferiblement la part del morro) i el paté d'olives verdes.

L'elaboració és tan senzilla que no cal ni explicar-ho: només cal que bulliu el bacallà molt al dente, procurant que quedi un pèl cru de dins, l'escorreu bé i hi afegiu unes quenelles d'olivada amb ajuda de dues culleretes de postres. Podeu decorar al plat amb una fulleta de julivert i llestos!

Ja teniu un altre plat senzill i ben gustós per a aquells dies en què no ve gaire de gust embolicar-se a la cuina.

6 comentarios:

Francesc dijo...

T'ha quedat un plat molt bo, de restaurant, vaja. Tot i la senzillesa de la preparació. A mi el bacallà m'agrada moltíssim però tinc poca traça per a deixar-lo cuit com cal. Sempre el coc massa. Per cert, a Beneixama del paté d'olives negres en diem "olivarda". Salutacions

Gemma dijo...

Simplement deliciós.
Aquest plat és un exemple claríssim que amb dos ingredients de bona qualitat és pot fer un plat exquisit i ben senzill d'elaborar! A vegades ens compliquem tant la vida que no ens adonem que la senzillesa és el millor ;)

Glòria dijo...

Aquest també le faré, faltaria més!!, tan com m'agrada el bacallà!.

A més l'olivada d'olives verdes no l'he fet servir mai, així que serà el moment amb aquest bacallà.

Fins aviat

Anna dijo...

Hola a tots!

Francesc, mai havia sentit a dir la paraula "olivarda", però la meva mare em sembla que li'n diu "olivada". Pel que fa a la cocció del bacallà, no et preocupis, jo he trigat molt a trobar-li el punt, però pensa que sempre val més un pèl cru que no pas eixut. Jo aquest tros, ben gruixut, no el vaig fer bullir més de tres minuts.

Gemma, a mi a vegades m'encanta complicar-me la vida a la cuina, però aquest plat és ideal per quan no tinc ganes d'enredar-me amb complicacions. Per cert, avui potser m'animo a fer el famós pastís de tres xocolates que vaig veure temps enrere al teu blog i a molts d'altres. A veure com queda...

Glòria, si vols que et digui la veritat, aquesta variant no supera l'altra ni de bon tros. Les olives negres, el tomàquet i el bacallà fan una trilogia perfecta que no té punt de comparació amb la combinació de bacallà i olives verdes. De totes maneres el plat va quedar força bé i el secret és que el bacallà era preciós i em va quedar cuit al punt. Si t'animes a fer-lo ja em diràs el què!

Una abraçada a tots!

mai dijo...

- La sencillesa del plat i la qualitat dels ingredients el fan un plat dèu.

felicitats.

illetapitita dijo...

ës un plat digne de fer pel sol fet de ser senzill i boníssim alhora!