
Fa molt de temps que vaig veure aquesta recepta a
La cuina de casa, el blog de la Gemma, i tenia moltes ganes de provar-la però no trobava el moment. Esperava que hi hagués algun aniversari o alguna celebració digne d’unes postres tan especials, però al final m’he cansat d’esperar i, aquest cap de setmana, sense cap motiu de celebració, vaig decidir fer-lo i compartir-lo amb els meus pares.
El pastís el vaig fer al matí, seguint les instruccions de la Gemma, i cap al vespre el vam portar a casa els meus pares i ens el vam menjar acompanyat d’una copeta de cava. Va ser un berenar-sopar fantàstic! I dic berenar-sopar perquè després del tall de pastís que ens vam menjar ningú es va quedar amb gana per sopar...
Ingredients:
150g de xocolata negra
150g de xocolata amb llet
150g de xocolata blanca
150g de sucre o fructosa
750ml de nata per muntar
750ml de llet
3 sobres de quallada en pols Royal
un paquet de galetes Maria
60g de mantega
un rajolí de llet
Preparació:
Temps estimat: 2 hores + tota la nit d’espera
14 comentarios:
Aquest pastís és un clàssic...i super fàcil de fer, oi???? I ja has fet bé de fer-lo encara que no fos res especial...sinó el que passa és que se'ns acumula la llista d ependents!! jeje!
Petunets,
Eva.
E S P E C T A C U L A R!
Per aquest pastís no cal tenir cap excusa per fer-lo, je je je...
M'encanta totes les exxplicacions i consells que has donat per abocar les capes... genial!
Les fotos del final són fantàstiques!
Anna, sempre triomfes amb les tres xocolates!!! i el teu pastís de no-celebració és magnífic!
i la decoració exquisida.
Saps? quan vam anar amb alguns blocaires a dinar al Madrid-Barcelona, el vam veure a la carta i com no, jo el vaig demanar (i saps què? molt més bo el cassolà que el del restaurant!).
Mil petons enllitats!
ei!!! Tal i com diu l'Eva aquest pastís s'està convertint en un clàssic!!! Jo també el vaig fer i el resultat va ser boníssim!!
T'ha quedat GENIAL!! de veritat, ole oleee!!
Hola a tots i gràcies per la visita!!!
Gemma, per a mi són un honor els teus comentaris. Et considero la meva mestra en pastisseria, i que hagis gaudit de l'article és una satisfacció.
Ei, Txell, quina il·lusió veure't per aquí!!! Això vol dir que la recuperació va bé... T'he escrit un mail per donar-te ànims i preguntar-te com va tot. Fins aviat!
Eva, Rubén, vaig a donar un tomb pel vostre blog a veure si hi veig el pastís...
Myriam, quina il·lusió veure't per aquí. Acabo d'entrar el teu blog i he vist una meravella de crema catalana que m'ha recordat que ÉS HORA D'ANAR A SOPAR!!!!
Petons!
anna, que maco t'ha quedat! jo també estic esperant el moment de fer aquest pastís, però no m'he decidit encara, amb l'ajut de les teves explicacions i del video segur que em serà més fàcil.
gràcies i fins aviat.
Anna, una senyora descripció amb tota mena de detall!! Felicitats! T'ha quedat genial! I és que per fer pastissos no calen excuses! ;) jejeje
No esperis més Manel. Fes-lo quan et vingui de gust i no te'n penediràs!
Mercè, és ben veritat que les coses s'han de fer quan vénen de gust i qualsevol moment pot ser especial i idoni...
Petons!
Sense paraules!!!
aquest pastis em pasa com a tu, fa temps que el voldria fer però no trobo el moment, ara que , desprès del teu pas a pas tan sensacional m'haig d'animar a fer-lo.
Felicitas per tan espectacular recepta!!!
Aquest pastís el vaig fer ara no fa massa i el vaig penjar al meu bloc. T'ha quedat preciós. Salutacions
Anna, moltes felicitats, t'ha quedat genial...estàs feta tota una pastissera! Els tres colors fan molta patxoca.
Qué bien te salió, algún día lo tenemos que hacer, es un top ten de la red y no es para menos. Enhorabuena.
Publicar un comentario