Le beaujolais nouveau est arrivé!

El dijous passat -tercer dijous de novembre- a França hi va haver festa grossa, ja que a les 12 de la nit es va celebrar l’arribada del beaujolais nouveau, un vi jove elaborat amb raïm de la varietat gamay que deu el seu nom al vignoble de Beaujolais, una regió vinícola del sud de França que comprèn el territori que s’estén des de Borgogne fins a Lyon.

La característica principal d’aquest vin du primeur és que només el deixen fermentar durant algunes setmanes, de manera que el vi resultant conté molt pocs tanins i adquireix unes aromes afruitades molt particulars que, segons la collita, oscil·len entre els fruits vermells, el plàtan o la pera. També ens crida l’atenció el seu color rosa porpra i la seva consistència més lleugera que en un beaujolais normal.

Alguns crítics censuren aquesta mena de vins titllant-los de massa simples o immadurs. Karen MacNail, per exemple, en el seu llibre La Biblia del Vi, afirma que “beure beaujolais nouveau és com menjar massa de galetes”. Tot i així, els grans productors vinícoles francesos s’aferren a aquesta tradició amb ungles i dents, ja que els permet la comercialització de milers i milers d’ampolles en diferents mercats. És per això que “le jour du beaujolais nouveau” sol anar acompanyat de grans campanyes publicitàries i anuncis grandiloqüents.

L’eslògan tradicional d’aquest esdeveniment –le beaujolais nouveau est arrivé- el vaig aprendre l’any passat gràcies a la Maria Antònia, la nostra professora de frencès de l’EOI, que no només es preocupava d’ensenyar-nos la llengua francesa sinó que ens va explicar un munt de tradicons del país on es va criar.
Aquest mateix eslògan es coneix als EEUU, on el beaujolais nouveau s’ha promocionat com a beguda especial per al Dia d’acció de Gràcies, que coincideix amb el quart dijous del mes de novembre.
Però sembla que els EEUU no és l’únic país que s’apunta a la tradició...

Aquí a Catalunya, la tradició del beaujolais nouveau encara no està gaire arrelada, tot i que alguns establiments especialitzats s’esforcen a promocionar-la tímidament engalanant els seus aparadors i presentant les ampolles de la manera més atractiva possible. És el cas de Cristina Guillén, la tenda de vins del Carrer Canonge Baranera on solem comprar els vins més especials i on hem comprat aquest any –com l’any passat- una ampolleta de beaujolais per fer la nostra celebració particular del vi novell francès.

La veritat és que el vi no ens va semblar res de l’altre món. S’ha de prendre ben fresquet, com a mínim a 12 graus, perquè calent no val res. De fet, fred tampoc és cap meravella però té un gust afruitat molt diferent que recorda el plàtan i una aroma molt potent que a mi em va recordar alguna colònia el nom de la qual no em ve al cap.
El més curiós és que si hagués begut de la copa sense veure el color del vi hagués jurat que es tractava d’un vi blanc...

L’escassa qualitat que els crítics atorguen a aquest vi novell i el fet que en els darrers anys es pugui comprar en les grans superfícies a preus ridículs, han fet caure el beaujolais nouveau en un fort desprestigi que s’ha reflectit també en les vendes, no només a França sinó també a Itàlia i al Japó, els principals importadors d’aquest producte francès.