13/3/12

Restaurant Manairó: de l’expectació a la decepció

Restaurante Manairó - Entrada

Fa mesos, el Manel de Cuinar és generós, coneixent les meves ganes de provar el restaurant Manairó, em va avisar d’una oferta molt atractiva que apareixia a Letsbonus, una oportunitat que no vam voler deixar passar. Tot i les advertències d’en Manel i la seva crònica no del tot positiva, les meves expectatives vers aquest reputat restaurant eren força altes i tenia moltes ganes de provar la cuina de Jordi Herrera, de qui havia sentit a parlar molt bé.

El menú que vam reservar costava 45 € per persona i estava compost dels següents plats:

Xof de pan con tomate
Pizza coulant de gorgonzola
Ensalada de bonito ahumado con perlas de Yzaguirre
Calamares a la romana de huevo fritos
Croquetas crujientes de asado con sardinas a la parrilla y puré suave de patatas
Arroz de " espencat de bacallà"
Mar y montaña de vieiras y butifarra de perol

Postre
Granizado de kaipiriña
Cremoso de xocolate y helado de cacahuetes

Café y Galletas

Bebidas
Agua
Maridaje de Vinos

El menú ens va semblar més que complert i el preu, força raonable, tenint en compte que incloïa el maridatge de vins. Però la realitat, com podeu haver imaginat pel títol d’aquest post, va ser tota una altra cosa. Quan vam arribar, el cap de sala ens va acompanyar amablement al nostre lloc, una taula rodona situada contra la paret que em va semblar molt incòmode, no perquè els seients no ho fossin, sinó perquè la distància entre els comensals em va resultar excessiva i, a més, el colze esquerre em topava amb la paret. De totes maneres, s’ha de dir que el lloc és força acollidor –tot i que no hi ha ni una finestra, com en molts bistronòmics barcelonins- i les taules estaven parades amb pulcritud i bon gust.

Sense comentar-nos res sobre el menú –a l’entrada havíem lliurat la reserva de Letsbonus- el maître ens va servir dues copes de cava. Bé, potser hauria de dir dues mitges copes de cava, que ens van acompanyar durant la meitat de la degustació, i això que el cava, per menjar, no ens agrada massa. De seguida van venir els aperitius, l’esperat xof de pa amb tomàquet, que va resultar ser una esferificació de tomàquet acompanyat d’un paté de sardines. El primer que em va sobtar és que el cambrer ens va servir l’aperitiu al revés –tal com podeu veure a la foto- i la veritat és que va ser una mica incòmode de manipular les culleres, això sí, molt ben servides en un artilugi que recorda el bosc on viuen els manairons, petits follets del bosc molt feiners.

IMG_8351

L’esferificació de tomàquet ens va semblar curiosa, tot i que vaig trobar a faltar el sabor intens d’un bon tomàquet fresc. El paté de sardina a mi no em va agradar massa i, a més, estava farcit d’espines.

Vam continuar amb la pizza coulant de gorgonzola, un aperitiu curiós fusió entre la tècnica del coulant i els sabors d’una pizza de formatge blau. La idea ens va semblar original i el sabor recordava realment un mos de pizza, amb la mozzarel·la, el tomàquet i l’orenga. Però un cop més, el tomàquet no em va semblar gaire gustós, potser perquè encara no n’és temporada. 

El següent plat que esperàvem era l’amanida de bonítol fumat amb perla d’Yzaguirre però, sense cap avís de ningú, el que ens van servir va ser un ravioli de foie amb crema de patates i oli de tòfona. La veritat és que el plat ens va semblar força aconseguit, tot i que el foie no és sant de la meva devoció, però no em va semblar correcte que ningú ens advertís d’aquesta modificació –d’altra banda comprensible-respecte el menú que havíem sol·licitat. El que tampoc em va semblar tolerable és que, a aquestes alçades del sopar, encara seguíssim amb la copa de cava buida.

IMG_8362

El plat estrella de la nit van ser, sens dubte, els calamars a la romana d’ou ferrat, un autèntic encert i una autèntica delícia. El cambrer ens va explicar que els feien congelant el rovell d’ou cru en motlles en forma d’anella i després els arrebossaven com si fos un calamar a la romana. La veritat és que l’arrebossat estava molt cruixent i el rovell d’ou brollant de dins l’arrebossat estava de vici. A més, la combinació de l’ou amb el calamar que l’acompanyava ens va semblar deliciós. Llàstima que la ració va ser força curta i que el pa, molt calentó però massa dur, no era res de l’altre món.

IMG_8366

Amb el següent plat va arribar, per fi, la primera copa de vi blanc que, una altra vegada, va ser més aviat mitja copa. Un verdejo molt agradable al paladar que jo hagués preferit que acompanyés els plats que acabàvem de degustar. I, un cop més, canvi inesperat en el menú: enlloc de la croqueta de rostit amb sardines a la brasa i puré suau de patates, ens van servir una croqueta cruixent de conill amb samfaina. L’arrebossat amb fideus xinesos em va semblar tot un encert i la croqueta estava francament deliciosa, llàstima que el sabor de la samfaina va quedar una mica eclipsat per l’excés de ceba.

IMG_8355

El següent plat, l’arròs, el vam haver de regar amb una mica d’aigua, perquè ningú va semblar adonar-se que les nostres copes estaven buides des de feia una estona. A més, com ja semblava que seria la tònica de la degustació, l’arròs que ens van servir no era d’espencat de bacallà, sinó de galta de porc. De tots els plats que vam menjar, l’arròs és el que em va semblar més fluix, de fet ens va semblar pràcticament incomestible. De sabor no estava malament, però no sé què els va passar amb la cocció de l’arròs que els va quedar cru i alhora pastós. Menys mal que vam tenir aigua a dojo per tirar avall!

Amb el darrer plat va arribar la nostra mitja copa de vi negre i, com era d’esperar, una altra modificació respecte el menú que esperàvem. I aquesta va ser la que més greu em va saber perquè esperava amb candeletes des de feia mesos el mar i muntanya de vieires. El canvi va ser especialment decebedor perquè l’hamburguesa rostida amb verduretes no ens va semblar a l’altura d’un menú degustació d’un restaurant de la talla del Manairó. No és que una hamburguesa no sigui un plat prou digne, però és que creieu-me si us dic que no era res de l’altre món. De dins estava força crua i recordava més la pilota de l’escudella que una hamburguesa de vedella com Déu mana. Les verduretes tampoc tenien res d’especial. L’únic que realment valia la pena era el suquet del rostit i ja no ens quedava ni una gota de pa per sucar. 

IMG_8379

Però la veritable decepció del sopar van ser les postres. El granissat de kaipiriña i el cremós de xocolata es van veure reduïts a unes soles postres ni la meitat de suggerents que les que constaven al nostre menú: una torrada de Santa Teresa amb gelat de formatge. No vull ni comentar el que em va semblar el plat, perquè me’l vaig menjar tan emprenyada que no el vaig poder assaborir. Però feu la prova d’imaginar-vos la kaipiriña i el cremós de xocolata i compareu-ho amb això:

IMG_8382

Per acabar de posar la guinda al pastís, les galetes que suposadament havien d’acompanyar els cafès van brillar per la seva absència i l’única alegria que vam tenir en acabar la degustació és que ja ho teníem tot pagat.

En resum:

1. El menú que ens van servir poc tenia a veure amb el que constava a la nostra reserva, tant per la qualitat dels plats com per la quantitat.
2. Ningú ens va avisar d’aquestes modificacions.
3. El maridatge va consistir en mitja copa de cava, mitja de vi blanc i mitja de vi negre, i a ningú va preocupar que mengéssim la meitat dels plats amb la copa buida.
4. Alguns dels plats no estaven a l’alçada d’un restaurant de la categoria del Manairó.

És cert que davant d’aquest descontent el més sensat hagués estat fer explícita la nostra queixa, però això de queixar-nos als restaurants ens costa molt a tots dos i vam optar per amanir el sopar amb una conversa agradable i una mica d’humor irònic. Això sí, serà difícil que ens tornin a veure pel Manairó. I em sap greu, perquè penso que, en altres condicions, ha de ser un bon restaurant. Però això d’ajustar tant el preu i voler-ho incloure tot al menú no ha estat una bona idea. Potser sí que els darrers mesos han tingut l’agenda plena –el cert és que vam haver de fer la reserva amb moooolta antelació- però no sé quanta gent surt satisfeta de la degustació i amb ganes de repetir. Penso que seria més honrat treure algun plat de la degustació -i si cal el “maridatge”- però mantenir la qualitat i ser més fidel al menú que s’ofereix.

20 comentarios:

Margarida dijo...

Docs sí que és una pena!
Et passes molt de temps esperant fer realitat un somni i imaginant-te com serà tot i després et trobes amb això!!! Quina decepció!!! No és just!
Esperem que no es torni a repetir!
Petons

LA COCINERA DE BETULO dijo...

Quin greu sap quan esperes uns plats i sense avisar t'els han canviat i si es per millor encara, però em sembla que no tornaràs, però hi haura gent que ja no hi anirà ni una vegada desprès de llegir la teva crònica.
Més val poc i bó.
Petons.

Anna dijo...

Sort que t'ho prens amb humor! jo, després de tantes expectatives i d'haver salivat amb uns plats concrets durant mesos, hauria sortit d'aquí amb els ulls plens de llàgrimes. Bé, espero que la teva crítica els arribi d'alguna manera i es posin les piles, perquè és evident que la relació qualitat-preu és desproporcionada.

Un petonet guapa! :)

trifasic de baileys dijo...

Carai!! fa molta ràbia quan arribes a un lloc amb unes expectatives i resulta totalment el contrari!! Hi ha restaurants que encara no se ni com sobreviuen!! Com que veig que us agrada molt això d'anar de restaurants, us vull aconsellar el meu restaurant preferit per si hi esteu interessats: es diu "Cal Frare" i està a Maians (prop d'Igualada). El vi (de missa que li diu l'amo) és bonissim, passa sol, el pa de farigola ni t'explico, de primers sempre fem un picapica d'uns quants plats per provar de tot, els segons sempre són un encert, i el meu postre preferit es el coulant de baileys (com no)!!! AHhh i entre setmana el menú costa 14€ i els plats són de la carta!! realment deliciós i totalment recomenable! si hi vas fer-m'ho saber!! ;) petonets

Marina dijo...

Vaja, quina llàstima que no complís les expectatives. s'ha de ser exigent quan hi ha promeses i un preu elevet. Va molt bé que ho digueu, per estalviar-nos disgustos. El que sí que m'agrada és la cullera de pa amb tomàquet perquè jo sóc esquerrana i no m'hagués fet res...!

GEMMA dijo...

Fent aquestes coses, aquest tipus de restaurants, no crec que en surtin gaire beneficiats..
Realment nones per recomanar, pendrem nota !
Petonets.

GEMMA dijo...

Fent aquestes coses, aquest tipus de restaurants, no crec que en surtin gaire beneficiats..
Realment nones per recomanar, pendrem nota !
Petonets.

Gemma dijo...

M'alegro de llegir aquesta crítica, està bé dir les coses clares tal com són. Imagino que el pitjor de tot són els canvis del menú, ja que et predisposes a uns plats i en reps uns altres... seria millor dir simplement menú degustació, oi?
I les postres, no comment :(((

Coses de Llàbiro dijo...

Quin greu, no? Però mira, millor agafar-s'ho amb humor.
Això de que et canviïn els plats i no t'ho digui encara fa més ràbia.
Petons.

Cuinagenerosa dijo...

em sembla que la vostra experiència ha estat pitjor que la nostra, perquè a nosaltres no ens van canviar tants plats. però tot i que no hi vam anar amb cap oferta, sinó pagant el menú degustació sencer i les begudes corresponents, també hi va haver problemes similars als vostres que, si en dos anys no s'han arreglat, és que ja no deuen tenir gaire solució. i jo vaig acabar la crònica igual que tu, és una llàstima que un restaurant que podria estar a un gran nivell arribi a aquest punt.
en fi, us ho vau agafar força bé i sort en vau tenir. espero que la propera vegada vagi molt millor.

Arantxa dijo...

Una pena... eso de ajustarse a los tiempos de crisis tiene que ser con un poco de sentido común y lógica, lo que no se puede pretender es engañar y servir lo que no se puede. Si no se puede, pues no se hace. Así lo único que harán es perder clientela en vez de ganarla, que es lo que seguro que esperan con esa oferta.

Fem un mos dijo...

Nosaltres també hi vam anar el mes d’octubre aprofitant l’oferta i la veritat és que vam sortir molt satisfets, cap problema amb el vi, dons vam repetir i tot d’un d’ells.
Al final ens van oferir repetir de l’últim plat cosa que vam acceptar i fins i tot va estar millor que l’inicial.
Llàstima doncs és molt desagradable anar a un restaurant d’aquest nivell i sortir-ne decepcionat.
Petons

La Taula d'en Bernat dijo...

Roser, m'anoto la recomanació. El restaurant fa molt bona pinta. Quan hi anem t'ho faré saber!

Manel, si vols donar una altra oportunitat al Manairó, potser millor que no sigui amb una oferta...

La nostra experiència negativa no té per què ser del tot representativa del servei del restaurant. Veig que hi ha altra gent que hi ha anat, fins i tot amb ofertes, i n'ha sortit contenta. Però de la mateixa manera que m'agrada comentar les coses que m'agraden, trobo just manifestar també allò que em decep.

Petons a tots!

Els fogons de la Bordeta dijo...

Ostres, quina ràbia... jo he tingut algunes experiències francament decebedores amb ofertes d'aquest tipus i encara que són temptadores, procura evitar-les ja. I mira que al Manairó li tenia ganes...
Petons
Sandra

Marta Padenous dijo...

Jo en tinc un bon record del MANAIRO però pas pel que vaig menjar... de fet... em vaig adonar més tard del malament que havíem sopat...sort que la companyia i la conversa va ser perfecte que si no....
Ptnts

margot dijo...

Hola Maca.
Yo soy de las que me suelo quejar.
Creo que así cuando un restaurante deja de funcionar, se sabe porque es...
A mi me paso lo mismo este sábado, pero vamos yo ya iba con la expectativa dr que no valdría nada el menú, mi hija lo compro en el Lets Bonus y no se acuerda cuanto pagó,Pero pagamos 10 por cabeza de bebidas y postres también para llorar.
Todo fatal, pero cuando ya habíamos pagado, le dije a la camarera, que sepas que el proyecto de solomillo con cama de puré de trufa con foie, salió el puré de todos los platos frío
Hace bien de decírmelo, me contestó...

Lo mejor de la noche fue el personal,eran educados, simpáticos y serviciales.

Pasamos un momento agradable con la familia,olvidándonos del Lugar.

Este se llama Fahrenheit que es un bar de copas y lo han querido hacer restaurante esta en la calle Aribau.

Para que se sepa...;)
T escribo para contarte una cosa del libro...
Besos

starbase dijo...

Collons, quina merda de experiència :O

Judith dijo...

ostres Anna, quin greu em sap. Si et soc sincera no tenia ni idea d'aquest restaurant, però ara ja me l'apunto. Molts cops aquest tipus d'oferets són un timo, i no tenen molt a veure amb el menúd e la carta... molts petonets

etiametiam.blogspot.com dijo...

quin greu, hi ha molts llocs q no s'adonen de les faltes que cometen, quin greu, fa poc tambe em va passar a un restaurant de llança.. i realment no els va importar masa la meva critica. gracies per posar aixo, ja que cal saber tan si es menja be com si es menja malalment, i aixo hi ha gent q no ho posa. fins ara i gracies.! un bon blog.

Mireia dijo...

Jo ja no em fio d'aquesta clase d'ofertes, com tu dius, oferten una cosa y et venen una altre... es el que hi ha, es injust per aixó, a sobre que volen fer-se publicitat, perquè ho fan malament?! Podent tenir clients que cantin meravelles i parlin bé d'ells, no se perquè fan ofertes i tracten als compradors amb desinterés... al cap i a la fi es tirar-se pedres sobre el seu mateix sostre perquè només fareu publicitat negativa...
És una llàstima perquè jo hi hvaig estar fa un parell de setmanes i la veritat es que molt contenta, ens va agradar molt i tot i que és car, va valdre la pena!
Petonets!