30 anys a Madrid!

Aquest any amb el grupet d’amigues de tota la vida tenim un motiu especial de celebració. Totes fem els trenta aquest estiu!!! Sí, sí, treeeeenta!!!! Com passa el temps! El cas és que la majoria de nosaltres ens coneixem pràcticament des de que vam néixer i hem anat juntes a l’escola des de ben petites, així que aquests trenta anys, són també per a nosaltres trenta anys d’amistat i els hem volgut celebrar d’una manera especial. Després de descartar vàries propostes, la nostra elecció final va ser fer una escapada a Madrid per passar els darrers dies dels nostres 29. La idea ha estat genial: la Mariona s’ho ha pogut muntar bé per venir de Milà –on ha estat vivint aquest darrer any-, la Sara, la Núria i jo hem abandonat els nostres maridets per uns dies, i la Raquel –la nostra manager oficial- s’ha encarregat d’organitzar el viatge a la perfecció. I la veritat és que ha estat fantàstic: hem tingut temps per visitar la ciutat, per conèixer gent madrilenya, per estirar-nos al Retiro a prendre el sol i xerrar de les nostres coses, per gaudir de l’espectacle de dansa de la Sara Baras i, evidentment, per aprofundir una mica en la gastronomia de la nostra capital.

Un dels restaurants més populars de la ciutat és, com ja sabeu, la famosa Casa Lucio. Des que vaig saber que anàvem a Madrid que vaig començar a moure cel i terra per poder menjar els cèlebres ous amb patates, especialitat de la casa. Però es veu que les taules del restaurant estan molt sol·licitades perquè ni amb quinze dies d’antel·lació vaig aconseguir una maleïda taula per a cinc.

De totes maneres la senyora que em va atendre per telèfon va ser molt amable i em va proposar trucar ella mateixa al Viejo Madrid per intentar-nos aconseguir lloc. I... finalment vam triomfar!

El Viejo Madrid es troba just al davant de la famosa Casa Lucio, al número 32 del carrer Cava Baja. Els amos són els mateixos i els plats que elaboren són idèntics, així que no vam tenir problema per degustar els famosos “huevos de Lucio”. De primer vam demanar unes amanides, uns daus de formatge manxego i jo no vaig poder evitar demanar una sopa castellana deliciosa però excessivament contundent. De segon vam demanar els ous, el plat estrella de la casa, que vam poder sucar amb el pa rodó típic de l’establiment que veieu més avall. El plat no té cap secret, es tracta de patates fregides amb ous ferrats rebentats pel damunt. Estaven força bons, però potser no n’hi ha per tant i, a més, estaven molt oliosos. En una altra ocasió potser enlloc de demanar un plat sencer per a cadascú, en demanarem una ració per compartir, tal com vam veure que feien en moltes taules.

El tracte del cambrer que ens va servir va ser molt amè i familiar i el local ens va semblar molt acollidor. L’únic defecte és que només hi havia un bany per a senyores i l’espera se’ns va fer una mica llargueta. Menys mal que després de dinar ens vam anar a estirar una estona al parc que hi havia més a prop, perquè us asseguro que els ous del Lucio i la sopa castellana costen de digerir!

El dissabte a la nit, vam anar a celebrar la rotunda victòria del Barça (2-6) amb alguns amics madridistes de la Raquel i la Mariona que van aguantar estoicament la derrota i ens van portar a degustar algunes de les especialitats madrilenyes en una tasca d’allò més acollidora. En una taula per a 12 persones hi vam acabar seient vint. Alguns ni ens coneixíem però ens vam anar trobant amb diferents amics i amics d’amics fins a ser una gran colla.

Els nois es van encarregar de triar els plats que ens van anar servint amb inesperada diligència –més tenint en compte que es tractava d’una taula nombrosa- i la veritat és que van fer molt bona tria: vam menjar musclos a la marinera, pop a la gallega, pebrotets del Padrón, patates al caliu, carn de be a la brasa... tot amenitzat amb un vi blanc força correcte i una música celta que no va deixar de sonar.

Va ser una nit surrealista però molt divertida que vam acabar ficant-nos en plena “movida” madrilenya.

La darrera experiència gastronòmica a la capital va ser una encertada recomanació de la Mariona, que va insistir a que provéssim les delicioses croquetes de bacallà de la Casa Labra, molt a prop de la Puerta del Sol.

Estaven delicioses, tot i que les nostres panxes no en van poder acollir més de dues perquè encara estaven una mica ressentides per la ressaca del dia anterior. El local estava ple de gom a gom, com la majoria de bars i de llocs de picoteo. Madrid és una ciutat que no descansa, sempre hi ha gent al carrer, els bars sempre estan plens i a qualsevol hora es pot trobar un lloc per fer un mos o prendre una copa.

El viatge va sortir tan rodó que, quan va ser l’hora de tornar, ja estàvem planejant una propera escapada. I és que això de trencar amb la rutina i retrobar-nos totes un altre cop s’ha de fer sovint.

Què, quan celebrem els 31?!!!