15/10/08

Spaghetti Carbonara a la catalana

Com molts sabreu, la carbonara és una salsa d’origen italià que, probablement, rep aquest nom perquè era el plat típic dels obrers de les mines de carbó dels Apenins. Altres teories atribueixen aquesta nomenclatura al fet que el pebre, present en la recepta original italiana, manté certa similitud amb aquest combustible natural.

La recepta que us presento avui és una adaptació de l’autèntica carbonara italiana, elaborada amb cansalada, ceba, ou, pebre, nou moscada, vi blanc i ni una gota de nata o crema de llet. Els italians i els partidaris d’una cuina purista consideren que aquesta mena d’adaptacions no són dignes de la denominació d’origen, però el cas és que a casa meva sempre hem fet els spaghetti així i els hem anomenat “Spaghetti Carbonara”. A partir d’ara, els anomenarem “Spaghetti Carbonara a la catalana”, o potser millor “Spaghetti Carbonara de casa nostra”.

Aquí us exposo la recepta i, de totes maneres, us animo a provar la recepta original, que segur que ha d’estar ben bona.

Ingredients per a 4 persones:

500g de spaghetti Barilla
100g de pernil serrà tallat a daus
3 rovells d’ou
100 ml de nata líquida
una ceba tendra
oli d’oliva, sal i una fulla de llorer

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts

  • Poseu una cassola al foc amb aigua, un polsim de sal i una fulla de llorer. Quan arrenqui el bull afegiu-hi els espaghetti i coeu-los durant uns 10 minuts fins que estiguin al dente. Podeu emprar la pasta que desitgeu, mentre sigui del tipus spaghetti o tallarines, però us recomano fervorosament la marca Barilla. Jo abans era una escèptica i feia servir sempre pastes Gallo, però els nostres amics de sang italiana tenien raó en recomanar-nos Barilla, especialment pel que fa als spaghetti.
  • Mentre feu bullir la pasta, piqueu la ceba finament i coeu-la a foc ben baix en una paella amb una cullerada sopera d’oli d’oliva. Quan comenci a daurar-se, afegiu-hi el pernil (també podeu fer servir bacon o cansalada).
  • A continuació afegiu-hi la crema de llet o la nata i aneu remenant. Al cap de dos minuts, afegiu-hi els rovells d’ou i retireu ràpidament del foc. Si deixeu la paella al foc massa estona, els ous poden començar a quallar i malmetre la salsa.
    Un cop cuita la pasta, coleu-la sense passar-la per aigua (els italians no us ho perdonarien mai). Podeu posar la pasta al plat i regar-la amb la salsa o, si la paella és prou grossa, afegir-la a la salsa i mesclar-ho bé tot abans de servir.
  • Serviu els spaghetti ben calents i acabats de fer. Si deixeu passar massa estona, la salsa comença a espessir i no val res.

1 comentario:

mai dijo...

....... Qui no hi és , no hi és sentat.

Un plaer , passar per el teu blog , m´agrada i hi tornaré.

Molta raó amb la carbonara , jo la faig " a la catalana " com tu dius , però la ceba no m´hi agrada.
Els meus Italians diuen , que això no és " alla carbonara" , només cansalada i ou hi posen , però el món és tan plural.......que jo segur que no faig l´escudella com un de la Cerdanya.

Repeteixo, un plaer i salutacions.