25/9/08

Llobarro al forn amb patates

La recepta que us presento avui és una de les meves preferides. Perquè és ben senzilla, mai no falla i sempre ve de gust. El secret de la recepta, sens dubte, fregir les patates abans de posar-les al forn, secret que vaig aprendre de la meva àvia –la Rosereta-, una gran cuinera.

Ingredients per a 4 persones:
2 llobarros de quilo filetejats
6 patates
3 tomàquets
2 cebes
2 alls
sal, pebre i oli d’oliva
2 fulles de llorer
mitja copeta de vi blanc sec

Preparació:
Temps estimat: 20 minuts + 15 de cocció
  • Primer de tot, talleu les patates en rodanxes de mig centímetre i fregiu-les lleugerament en una paella amb força oli fins que quedin dauradetes. Quan estiguin rosses, poseu-les al fons d’una safata de forn.
  • A continuació feu el mateix amb la ceba tallada en juliana i els alls tallats en làmines ben fines. Un cop la ceba estigui transparent, escorreu-la i afegiu-la a la safata damunt de les patates.
  • Seguidament talleu el tomàquet en rodanxes ben fines i col·loqueu-lo en cru per sobre les patates i la ceba. Saleu-ho.
  • Salpebreu els filets de llobarro. Aquest cop, m’he atrevit a treure els filets dels llobarros a casa, però us aconsello que li ho demaneu al peixater, més que res perquè a casa no solem tenir els estris més adequats per fer-ho. Aquesta vegada he aconseguit sortir-me’n força bé, però com que no tenia el ganivet adequat per tallar les espines ho he hagut de fer amb les tisores i penso que han patit una mica...
  • Col·loqueu els filets damunt les patates amb la pell cap amunt. Afegiu un parell de fulles de llorer. Si en teniu, també hi podeu posar una mica de farigola. Regueu-ho tot amb mitja copa de vi blanc i introduïu la safata al forn prèviament escalfat a 200º.
  • Deixeu coure el peix durant uns 15 minuts. Passat aquest temps, traieu la safata del forn i emplateu posant els filets de llobarro amb la pell cap amunt. Un cop al plat, retireu la pell del peix. Ja veureu que surt amb facilitat.
  • Tot seguit, passeu el suc de la safata a una paella i deixeu que faci xup-xup durant un minut a foc fort. D'aquesta manera aconseguireu que la salsa redueixi.
  • Regueu el peix i les verdures amb un parell de cullerades del suc i procureu servir els plats ben aviat perquè el peix es refreda de seguida.
Bon profit!

9 comentarios:

Ro dijo...

Quina bona pinta. Jo ho he fet molt semblant alguna vegada, únicament que no trec les espines. M'ha vingut molt de gust, segur que el faig molt semblant un dia d'aquests.

xisco dijo...

Uep, quina monada, aquí a Sa Roqueta, en feim un molt parescut, però al forn, a una greixonera de fang de ses rectangulars, li posam ses patates a rodanxes en es cul, tomàtiga a daus o a tallades, ceba a juliana, i frigola, es peix a damunt de tot un rajolí d'oli i un poc de brou de peix!!!! i això està mal dit.. però és MELASSA PUTA!.

La Taula d'en Bernat dijo...

A casa meva sempre ho havien fet amb el peix sencer. Això de filetejar el peix ho vaig aprendre de l'Arguiñano i m'ha anat molt bé perquè l'Aleix odia les espines i aquesta és la manera que mengi una mica de peix...
Espero la teva proposta amb candeletes!
Fins aviat!!!

La Taula d'en Bernat dijo...

Ei, Xisco, m'encanta com descrius aquest plat tan apetitós amb aquest mallorquí tan adorable. Però no entenc això de MELASSA PUTA!!?? Necessito traducció!

xisco dijo...

ok, mirarem de traduir. Si una cosa és mel: està bona.
si és mel d'abella: està bona també
si és melassa: ja és l'hòstia
i si es melassa puta: "es lo mas de lo mas".
Se podria entendre com a superlatiu...

Anna dijo...

Aquest llobarro es veu fresquíssim!! M'agrada la foto ;)

xaro dijo...

A mí com l'Aleix, aixó de trobar espines em molesta molt, i tb m'el faig preparar com tu filetejat!!

Anónimo dijo...

Mart
El vaig fer fa dies i avui el repetiré perquè estava boníssim

nuria parera dijo...

aquet cap de setmana el faré, tinc el teu llibre , m'el va ragalar la meva germana Glória per nada. ja et diré el que.Núria.