4/9/08

De com vam conèixer el Patrick i la Florence i sobre la nostra estada a la Dordogne

Vistes al camp des de casa del Patrick

Aquest estiu, una de les activitats més especials que hem dut a terme l’Aleix i jo ha estat un intercanvi amb la Florence i el Patrick, una parella de francesos dels quals potser ja m’heu sentit a parlar.

Tot va començar quan, cap a la primavera, jo vaig començar a buscar la manera de fer un intercanvi amb alguna persona francesa. El motiu d’aquest interès és que aquest any vaig acabar el darrer curs de francès a l’Escola Oficial d’Idiomes i tenia moltes ganes de posar en pràctica tot el que havia après i de conèixer una mica millor el país i la seva gent.

La meva idea inicial era anar a passar una temporada tota sola a França, però aleshores, a través d’una senyora francesa que fa molts anys que viu a Badalona –la coneguda Madame Auba- , vaig posar-me en contacte amb el Patrick i la Florence. El més de maig, aprofitant un pont de quatre dies, vam anar a fer-los una visita a casa seva, a la Dordogne. La regió ens va fascinar i la Florence i el Patrick ens van semblar molt agradables, així que vam decidir fer un intercanvi amb les corresponents parelles: ells vindrien una setmana el mes de juliol i nosaltres hi aniríem el mes d’agost.

Mentre els nostres amics francesos van estar per aquí, van aprofitar per fer un munt de coses. Van fer els recorreguts més típics per la ciutat de Barcelona i, per completar el tour amb un toc de màgia, els vam portar a fer una cervesa al Bosc de les Fades i unes tapes al Quimet&Quimet.


A l'squerra, la Font de Caneletes i El Bosc de les Fades, a la dreta Quimet&Quimet

El cap de setmana vam aprofitar per anar tots plegats a Montserrat, on vam tastar i gaudir del famós mel i mató i de la cèlebre coca montserratina. També vam dedicar un dia a visitar Sitges i la seva platja plena de glamour. I per posar punt i final a la seva estada en terres catalanes, què millor que una bona paella a Can Majó, a la república independent de la Barceloneta.

A mitjans d’agost va arribar el nostre torn de descobrir terres franceses . La casa del Patrick es troba en plena muntanya, als afores de Saint Martial, un poblet minúscul que a penes té quatre cases. La Florence conserva el seu apartament a Gourdon, un poble més gran on es troba l’escola on treballen tots dos. Des d’aquest indret, estratègicament situat entre el Lot i la Dordogne, hem pogut realitzar diverses excursions i visitar llocs tan encantadors com Sarlat, Dômme, La Roque Gageac, els jardins de Marqueyssac, les famoses coves prehistòriques de Lascaux o el village perché de Rocamadour.

A més, hem tingut la sort que el Patrick sigui un gran cuiner. I durant els dies que hem estat a casa seva ens ha tractat com a reis. Els plats que més ens han agradat han estat el confit de canard, amb unes patates irresistibles; i el bacallà amb salsa de bolets, sorprenentment deliciós.


Alguns dels plats del Patrick

Però potser el més curiós de tot ha estat veure com preparaven l’Aligot, una barreja de puré de patata i Tome –un formatge típic de la regió d’Aubrac- que s’ha de treballar curosament per tal d’obtenir la textura perfecta.



La Florence també ens va sorprendre amb un foie mi-cuit que va preparar davant nostre per ensenyar-nos la recepta. Però això és una altra història que veureu, ben aviat, en un altre post.

Pel que fa a les postres, els francesos tenen predilecció per al formatge –que mai ha faltat després de cada àpat- i els gâteaux. Els més típics de la zona són els gâteaux au noix i un deliciós pastís de pasta fina que podeu observar a continuació.


El darrer dia, per celebrar el meu aniversari i acomiadar-nos de la gastronomia francesa, vam anar a degustar un menú esplèndid a un restaurant que ens van recomanar els nostres amics. Els plats, més innovadors que tradicionals, incloïen alguns dels productes típics de la regió i d’altres més exòtics. De primer vam poder degustar una amanida de pomelo amb gambes arrebossades amb coco; una amanida perigordina a base de pernil d’ànec, foie i gigots de canard; una trilogia de textures de foie gelat, a la planxa i mi-cuit; i un foie a la planxa amb fruits vermells.



De segon, el plat estrella van ser unes exquisides vieires amb salsa de múrgules; d’altres van preferir una cassoulette d’orada amb verduretes.



Seguint el plat principal van arribar els formatges: una porció de formatge Camembert, una altra de Gruyère de Savoie i una tercera del formatge de la regió, un formatge fer amb nous i conyac del qual no recordo el nom. I seguint els formatges van arribar els desserts, tan bons com vistosos. Aquí en teniu la prova...


4 comentarios:

Ro dijo...

Una idea molt bona aquesta de l'intercanvi i al final va sortir molt bé en tots els sentits, sobretot el gastronòmic. A mi també m'han interessant sempre els intercanvis i també la possibilitat d'intercanviar cases per viatjar.

La Taula d'en Bernat dijo...

Gemma: me'n vaig ara mateix a veure aquesta croustade de fruits del bosc!

Ro: La veritat és que ha estat una experiènci adiferent i divertida. No ha estat ben bé un intercanvi de cases, perquè hem conviscut tots els dies, tant aquí com a França, però ami també em sembla genial poder viatjar d'aquesta manera.

Petons per a totes dues!

La cuina vermella dijo...

Caram nois, com us cuideu!!! Bravo!

Francesc dijo...

Estic bocabadat per tot el que conteu. Quina sort! Salutacions