31/8/08

La Cúpula del Garraf

Una de les festes més sonades a casa l’Aleix és la celebració de Santa Maria, en honor a la iaia que tant estimem i de la qual us he parlat més d’un cop perquè és una gran cuinera. Aquest any, ha costat una mica trobar una data que a tots ens anés bé perquè hem tingut unes vacances una mica atapeïdes, però l’espera ha valgut la pena. Hem celebrat Santa Maria amb gairebé quinze dies de retard, però ho hem fet por todo lo alto.

El lloc de trobada, enguany, ha estat el Garraf, un bonic poblet de la costa que, tot i no posseir gaire coses per veure, manté un encant particular.El millor de tot, però, va ser el tiberi que ens van oferir al restaurant La Cúpula, situat al costat mateix de la platja i amb vistes privilegiades de la costa del Garraf. Es tracta d’un restaurant de cuina mediterrània de mercat, elaborada amb productes frescs i de temporada. El producte estrella del dia va ser el llamàntol nacional a la planxa que el meu sogre va demanar i va tenir la gentilesa de compartir. Exquisit! I la relació qualitat-preu més que acceptable. Avui ja no és fàcil menjar llamàntol de casa nostra a 37 euros.

El pica-pica va ser més que generós, a base de calamar a la romana, escopinyes al vapor, mariscada de closca, calamarsons i peixet fregit.

De segon, alguns ens vam atrevir amb un suculent arròs caldós de llamàntol (aquest canadenc) i d’altres van preferir un peix a la planxa o un filet amb salsa de pebre verd. Les postres –a les quals alguns ja no vam poder arribar- també tenien una pinta deliciosa, especialment el fondant de xocolata amb gelat de festucs.

Al costat mateix de La Cúpula hi ha el Chiringuito, dels mateixos amos i de caire més informal. S’hi poden menjar diferents plats o fer un bon picoteo a base de marisc, però l’especialitat de la casa són els arrossos i les fideuàs. Tot això amb unes vistes espectaculars de la platja del Garraf i pràcticament a tocar de l’aigua. Un lloc ideal per anar a fer una paella després d’un dia de platja!

Un detall important i positiu és que el restaurant disposa d’un parking privat, la qual cosa s’agraeix, ja que al més d’agost és gairebé impossible aparcar dins del poble.

5 comentarios:

Núria dijo...

Anna, quina passada de menjar!!M'en alegro que haguéu passat una jornada tan bona...

núria

Anna dijo...

Hola Anna, m'anoto el que comentes en els últims posts...fer un bon àpat després d'un dia de plataja amb bones vistes és perfecte! Comparteixo la teva opinió respecte a que les vacances amb viatges són força cansades. Quan anem a Menorca, encara no hi hem estat i en tenim ganes, passarem per aquests restaurants, així ja anem sobre segur! Definitivament, he de tastar un just married.

La cuina vermella dijo...

Per molts anys a l'àvia Maria, i que per molts anys ho pogueu anar celebrant! un petó només per a ella!

La Taula d'en Bernat dijo...

Snur: La veritat és que vam passar una jornada molt agradable i vam menjar de primera. Llàstima que després de dinar vam haver d'agafar el cotxe amb la panxa plena...

Anna: Heu d'anar a Menorca! Si Hawai us ha agradat, Menorca us encantarà. I per un dia d'aquests, no dubteu en provar algun dels preparats de la Just Married. Ja em diràs el què.

La cuina vermella: Felicitarem a la iaia Maria de part vostre i li farem aquest petonet. Gràcies!

Francesc dijo...

Això de poder fer cas de les àvies que ens han donat tants moments de bona cuina casolana és una sort. Trobe que és molt bonic (i altament abellidor) això de menjar junt unes coses tan bones. Salutacions