tag:blogger.com,1999:blog-4065431786770790982024-03-13T01:09:56.632+01:00La Taula d'en BernatLa Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.comBlogger310125tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-60403563996548352042014-11-14T15:42:00.001+01:002014-11-14T15:42:12.101+01:00Mandonguilles sense gluten a l’estil de la Conxi<p><a href="http://lh5.ggpht.com/-Z3PuNDopa1Q/VGYUspEkOFI/AAAAAAAAE1k/iYjj5RX3h6M/s1600-h/IMG_5931%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_5931" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; border-left: 0px; display: block; padding-right: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="IMG_5931" src="http://lh5.ggpht.com/-Tols5-ucEvM/VGYUtsv02JI/AAAAAAAAE1s/eSay2xBvQWY/IMG_5931_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="508" height="374"></a></p> <p>Feia dies que no escrivia cap post i, tot i que hi ha hagut mil motius, un d’ells ha estat <strong>el descobriment que l’Aleix és celíac</strong>. Els que coneixeu la malaltia ja sabreu que tenir una persona celíaca, és a dir intolerant al gluten, altera els hàbits culinaris de tota la família. Però després d’uns mesos d’adaptació ja ho tenim tot per la mà i sembla que no n’hi ha per tant com semblava. Pasta sense gluten, cereals sense gluten, farina sense gluten… I anar llegint les etiquetes dels productes al súper, tot i que ara ja ens sabem quines marques podem comprar i quines no.</p> <p>Avui, aprofitant que tenia temps al matí, <strong>he volgut preparar unes mandonguilles sense gluten per a l’Aleix</strong>. És un dels seus plats preferits i des que sabem que és celíac que no n’havia fet. </p> <p>Jo abans, les mandonguilles les comprava sempre fetes a l’Albert, però aquest cop <strong>he tingut l’ajuda inestimable de la Gemma, que m’ha ensenyat a fer les mandonguilles tal com les prepara la seva mare, la Conxi</strong>. I la veritat és que han quedat unes mandonguilles que tenen una pinta brutal.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-uuDA6PQgI7k/VGYUvGJmX8I/AAAAAAAAE10/FlTlY9S9otU/s1600-h/COMPO%25255B4%25255D.jpg"><img title="COMPO" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; border-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px" border="0" alt="COMPO" src="http://lh5.ggpht.com/-hPc_ScAth3M/VGYUwRI9D6I/AAAAAAAAE18/4cXqemSXDNE/COMPO_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="581" height="715"></a></p> <p><strong>Ingredients per a 4-5 racions:</strong></p> <p>400g de carn picada de vedella<br>100g de carn picada de porc<br>1 ou<br>julivert<br>2 llesques de pa de motlle sense gluten<br>un rajolí de llet<br>farina sense gluten<br>Per a la salsa i l’acompanyament mireu els ingredients d’<a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/search?q=mandonguilles">aquí</a>.</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 1’5h</p> <ul> <li>Mescleu bé en un bol les dues carns picades amb l’ou i una mica de julivert picat.</li> <li>En un plat fondo poseu-hi les dues llesques de pa de motlle sense la crosta i remulleu-les bé amb un rajolí de llet fins que quedin ben pastadetes.</li> <li>Afegiu el pa remullat al bol i mescleu fins que quedi ben homogeni.</li> <li>Per fer les boletes, no us perdeu el truquet de la mare de la Gemma: poseu una mica de farina al fons d’un got, amb dues culleres agafeu una porció de massa i poseu-la dins del got, sacsegeu bé fins que quedi una bola perfecta i aneu posant les boletes en un plat pla.</li> <li>Mentre acabem de fer les mandonguilles, escalfem una cassola amb una mica d’oli, on anirem fregint les mandonguilles per tots els costats.</li> <li>Un cop cuites, retireu les mandonguilles de la cassola i deixeu-les escórrer sobre paper absorbent.</li> <li>Ja teniu les mandonguilles a punt per fer-les com més us agradin: amb salsa de tomàquet, amb verduretes. <a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/search?q=mandonguilles">Aquí</a> hi teniu la meva versió ràpida de les mandonguilles de casa. </li></ul> <p>Les mandonguilles han quedat perfectes, tot gràcies a l’habilitat i els truquis de la Gemma, i l’acompanyament de verduretes crec que estarà per llepar-se’n els dits. Ara falta que vingui l’Aleix i les provi, a veure què tal les troba. Les hem fet amb molt d’amor, paciència i, això sí, hem passat un matí ben entretingut i ens ho hem passat molt bé!</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-8607705226691201102014-09-29T16:56:00.001+02:002014-09-30T17:03:54.782+02:00Restaurant Cal Siscu<p><a href="http://lh3.ggpht.com/-zirpzZQl-TA/VClybCFh3kI/AAAAAAAAEzM/2DSJIyanVpk/s1600-h/IMG_5800%25255B6%25255D.jpg"><img title="IMG_5800" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5800" src="http://lh6.ggpht.com/-qAZkGWycico/VClychkao_I/AAAAAAAAEzU/U8Mk50pDW8M/IMG_5800_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="576" height="431"></a></p> <p>El dia <strong>11 de setembre</strong> va ser un dia especial. No només vam acudir a la gran “v” catalana per reclamar el dreta a decidir, sinó que també ens vam reunir amb els oncles i cosins de l’Aleix, amb qui feia un munt de temps que no ens trobàvem. </p> <p>Per acabar-ho d’adobar, el meu sogre –que és una mica cap quadrat- es va entestar a anar a dinar a <strong>Cal Siscu</strong>, una tasca sense cap mena de pretensió i amb certa pàtina d’altres temps, on vam menjar un dels millors suquets de llamàntol que he provat mai. El local, regentat per en Toni i la Dolors, ofereix un tracte proper i amable, sense deixar de ser del tot professional, i la seva especialitat són el peix i els mariscos. Va valer la pena desplaçar-nos fins a l’Hospitalet del Llobregat i caminar gairebé una hora fins al tram 2 per conèixer un lloc tan singular.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-pA88XqBNRJw/VClyel_FMMI/AAAAAAAAEzc/fS6in0DFDtM/s1600-h/IMG_5796%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_5796" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5796" src="http://lh6.ggpht.com/-XT73PxWCzTM/VClyha0HN_I/AAAAAAAAEzk/6VfIov-DymI/IMG_5796_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="581" height="389"></a></p> <p>Per anar fent boca, vam demanar alguns plats per compartir, entre els quals jo destacaria el <strong>rap arrebossat</strong> i els <strong>cigrons amb ou escalfat i espardenyes</strong>. Una veritable delícia!</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-O-FgJmK8Cy0/VClyilGG-9I/AAAAAAAAEzs/GTf_hUs3K4g/s1600-h/IMG_5802%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_5802" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5802" src="http://lh6.ggpht.com/-E4FmxLztpzE/VClyjglu46I/AAAAAAAAEz0/4zBpzz9PBLA/IMG_5802_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="584" height="410"></a></p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-9mWk723t8KE/VClylOKD3MI/AAAAAAAAEz8/zUSi3D3fY28/s1600-h/IMG_5807%25255B7%25255D.jpg"><img title="IMG_5807" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5807" src="http://lh3.ggpht.com/-4oOcxDaNF3w/VClymFJNIhI/AAAAAAAAE0E/eS0cN6jyInQ/IMG_5807_thumb%25255B4%25255D.jpg?imgmax=800" width="584" height="498"></a></p> <p>També vam compartir uns <strong>calamarsons guisats</strong> i unes <strong>cloïsses </strong>delicioses. I, després del pica-pica, va arribar el plat fort de la casa: <strong>el suquet de llamàntol</strong>. La meva sogra va preferir el rap, que també van cuinar amb el suquet, i els meus cunyats i l’Aleix van optar per altres plats de la carta com les mandonguilles, el calamar a la romana o la tonyina a la planxa.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-UdGi9SorhLI/VClyoydg_lI/AAAAAAAAE0M/5DTVZOp0SBs/s1600-h/IMG_5813%25255B6%25255D.jpg"><img title="IMG_5813" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5813" src="http://lh6.ggpht.com/-WIbVHj0nnOk/VClyrTXDhRI/AAAAAAAAE0U/ooOe4VYp6WU/IMG_5813_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="576" height="463"></a></p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-0dW6Eyhsphs/VClytjMsPHI/AAAAAAAAE0c/3SHBp6R0ZQ4/s1600-h/IMG_5815%25255B7%25255D.jpg"><img title="IMG_5815" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5815" src="http://lh3.ggpht.com/-1IRwevPxRSA/VClyu86W0wI/AAAAAAAAE0k/3vlsaJDsyPI/IMG_5815_thumb%25255B4%25255D.jpg?imgmax=800" width="578" height="450"></a></p> <p>Un cop acabat el llamàntol els nostres amfitrions ens van proposar aprofitar el suc de la cassola per fer-hi uns ous escalfats que haurien estat, sens dubte, irresistibles. Però havíem menjat molt, estàvem tips i ens esperava una tarda mogudeta amb el tema de la diada, així que vam renunciar a aquesta mítica tradició del Siscu, que algun dia haurem de provar. Això sí, demanant menys entrants, perquè el pica-pica ens va matar.</p> <p>I després d’unes postres lleugeres i uns cafès, va començar la nostra peregrinació fins al tram 2 de la “V”, on ens vam trobar amb l’altra part de la família Gabarre i vam poder gaudir una estona de l’ambient d’eufòria i germanor.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-Ocoy202e-as/VClyxgfNAeI/AAAAAAAAE0s/TLOmfY1FBwk/s1600-h/IMG_5823%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_5823" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5823" src="http://lh3.ggpht.com/-xe_vAzinHPk/VClyzTysnNI/AAAAAAAAE00/7VdeZM2HES8/IMG_5823_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="580" height="388"></a>.<a href="http://lh6.ggpht.com/-cUb52erWXAA/VCly4FecjoI/AAAAAAAAE08/h0Whf51YeAw/s1600-h/IMG_5850%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_5850" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5850" src="http://lh5.ggpht.com/-N--yTO9epr0/VCly7zPAHYI/AAAAAAAAE1E/E-ZF2G9nJvk/IMG_5850_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="581" height="389"></a></p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-30HAqX6cOy8/VCly_A7mpzI/AAAAAAAAE1M/xrpgJNUxrAg/s1600-h/IMG_5853%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_5853" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5853" src="http://lh5.ggpht.com/-8aucdZkidzI/VClzAjyVukI/AAAAAAAAE1U/wtudzdfZccA/IMG_5853_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="582" height="389"></a></p> <p>Visca Catalunya!!!</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-49279174490016897052014-09-06T19:45:00.001+02:002014-09-13T10:54:21.105+02:00Koy Shunka, tot una revelació<p>Com alguns ja sabeu, el menjar oriental no és una de les meves debilitats, però em resisteixo a tancar les portes a una cuina que ha estat elogiada pels millors cuiners d’arreu del món. És per això que aquest estiu, amb l’Aleix, vam decidir anar al Koy Shunka. La idea va sorgir de l’entrevista que la revista Cuina feia a Hideki Matasuhisa, el xef del restaurant i dels mil elogis que n’havíem sentit. I la veritat és que l’experiència va superer amb escreix les nostres expectatives.</p> <p>D’entrada, el local ja és molt acollidor i ofereix la possibilitat de menjar a la barra, des d’on pots veure un munt de cuiners japonesos preparant amb diligència i rapidesa tots els plats que es van encomanant. Nosaltres vam optar per menjar a taula, ja que feia temps que no sortíem tots dos sols a sopar i ens venia de gust una mica d’intimitat. Pèrò si repetim –que de ben segur ho farem- no descarto seure a la barra per poder gaudir de l’espectacle de la preparació dels plats.</p> <p>El primer dilema que vam tenir només seure va ser: “quin menú escollim?”, “demanem a la carta?”. Tenint en compte que a mi no m’agrada gens el peix cru i que l’Aleix és celíac (ho sabem des de fa uns mesos) no semblava gaire fàcil trobar una fórmula que ens satisfés a tots dos. Doncs cap problema: en preguntar-ho al cambrer, ens va aconsellar que demanéssim el <strong>Menu Koy</strong>, a mi me l’adaptarien sense res cru i a l’Aleix sense res de gluten. Fantàstic!</p> <p>El menú va començar amb un aperitiu amb la tradicional sopa de miso que mai havia provat i que vaig trobar excel·lent, acompanyada d’uns cruiixents d’arròs de gust intens i textura molt agradable. L’àpat no podia començar millor!</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-GSzM4ZlG_Ao/VAtILrSkkaI/AAAAAAAAEuA/pc_z9L6EkZk/s1600-h/IMG_20140805_215205%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_215205" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_215205" src="http://lh6.ggpht.com/-w-StFxJxx6Q/VAtIMj_Ui6I/AAAAAAAAEuI/xn2NJDkX4kE/IMG_20140805_215205_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="523" height="421"></a></p> <p>A continuació tocava la famosa <strong>vieira amb cogombre i tòfona d’estiu</strong>, un plat que pot semblar senzill però que porta la seva feina, ja que s’ha de tallar el cogombre per fer-ne anelles que encaixin amb les vieires.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-DrKE31ne83U/VAwlhwIF2AI/AAAAAAAAEuY/dEl8aoI1lZ0/s1600-h/IMG_20140805_220109%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_220109" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_220109" src="http://lh5.ggpht.com/-Un03XzRnjNI/VAwli5uFZKI/AAAAAAAAEug/mNw3ODz1R6A/IMG_20140805_220109_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="536" height="436"></a></p> <p>Com que a mi el peix cru no m’agrada, aquest plat me¡l van substituir per unes <strong>anxoves</strong> que també estaven molt bones. Però em vaig atrevir a provar una vieira de l’Aleix i em vaig penedir d’haver demanat un menú alternatiu. Estaven exquisides!</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-AC1t2PuSZ0Q/VAwlkLHRHvI/AAAAAAAAEuo/e7AcwhAlyf4/s1600-h/IMG_20140805_220019%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_220019" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_220019" src="http://lh5.ggpht.com/-3ovLO3oBR8o/VAwllcEzeYI/AAAAAAAAEuw/g_svDDl5gx4/IMG_20140805_220019_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="549" height="435"></a></p> <p>A continuació, tocava el plat que han batejat com a <strong>“qué bonito”</strong>, i ho escric en castellà perquè si no perd tota la gràcia del joc de paraules. Com podeu imaginar l’ingredient principal del plat era el bonítol, que a mi em van portar molt més cuit, decorat amb flor de carbassó i acompanyat amb gelatina de tomàquet. El més curiós és que el plat estava pintat de color vermell i donava la sensació que havia de ser una salsa. Em va semblar un gran encert perquè, mentre els ulls percebien el vermell del tomàquet, el paladar en degustava el sabor. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-vFwRXv-xhVk/VAwlmV5gRCI/AAAAAAAAEu4/RAZNdQ9oWaM/s1600-h/IMG_20140805_221055%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_221055" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_221055" src="http://lh6.ggpht.com/-OOnMlG7E-jw/VAwlnL3x6NI/AAAAAAAAEvA/69jO79TEsdY/IMG_20140805_221055_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="555" height="449"></a></p> <p>El següent plat van ser les <strong>ries de koy</strong>, amb una presentació molt espectacular que fan incrustant el marisc en una massa feta amb sal i algues que li dóna un sabor molt intens. El més sorprenent del plat és que el marisc tenia gust de marisc, no com en molts restaurants japonesos on el marisc no té gust de res. Un escamarlà, tres percebes i dos cargols de mar. La recepta d’aquest plat surt a la revista Cuina que dedica una entrevista al xef del restaurant,</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-VMGYASVFWz8/VAwloW5cwaI/AAAAAAAAEvI/_R7a7xI4Yw4/s1600-h/IMG_20140805_221947%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_221947" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_221947" src="http://lh5.ggpht.com/-LPFiYZedgwM/VAwlpLaA1EI/AAAAAAAAEvQ/uo6kVXI4IV0/IMG_20140805_221947_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="562" height="411"></a></p> <p>El següent plat era el<strong> sashimi</strong>, un dels plats japonesos més típics consistent en peix cru, normalment acompanyat d’alguna salsa. Com que a mi el peix cru no m’agrada gens, em van preparar un altrre plat totalment diferent. Però em vaig atrevir a tastar una mica del plat de l’Aleix i la veritat és que no ho vaig trobar tan desagradable com imaginava.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-uGSpUZKO2CQ/VAwlqA8BAbI/AAAAAAAAEvY/NHDaqw87DMI/s1600-h/IMG_20140805_223512%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_223512" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_223512" src="http://lh6.ggpht.com/-4UZvISvq2lI/VAwlq8nuYZI/AAAAAAAAEvg/4_Eo3U8t1zg/IMG_20140805_223512_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="554" height="442"></a></p> <p>El meu plat, doncs, va ser un <strong>bacallà amb bolets</strong>, cuit al punt i molt saborós.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-9FfYjix3DcQ/VAwlr1LNE3I/AAAAAAAAEvo/NZfb2Gv1rOE/s1600-h/IMG_20140805_223449%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_223449" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_223449" src="http://lh4.ggpht.com/-I8H5bYdeZlg/VAwlsgi9l9I/AAAAAAAAEvw/dMgD1gzv6nw/IMG_20140805_223449_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="556" height="446"></a></p> <p>El següent plat, molt vistós, van ser les <strong>gambes d’estrella</strong>, presentades com una gran gamba prenyada de gambetes petites arrebossades amb una mena de tempura. Una altra vegada ens va sorprendre el sabor intens del marisc, poc comú en restaurants orientals.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-ssMtC1OnXPY/VAwltiHiRgI/AAAAAAAAEv4/0BRb6XIFUqc/s1600-h/IMG_20140805_224926%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_224926" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_224926" src="http://lh5.ggpht.com/-vOr47_bIA0g/VAwluN4scJI/AAAAAAAAEwA/82QPkJIwUTM/IMG_20140805_224926_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="572" height="316"></a></p> <p>El següent, del qual parlava Hideki Matasuhisa a la revista cuina, va ser el <strong>llamàntol nyàmara</strong>. Deliciós. El xef explicava que el secret del plat i la part més difícil d’elaborar era el puré de nyàmares i ique, per justificar el preu del plat, l’acompanyava amb llamàntol.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-fqGDW-jyX1w/VAwlvCBQeTI/AAAAAAAAEwI/G5QFyR6DkDk/s1600-h/IMG_20140805_230238%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_230238" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_230238" src="http://lh3.ggpht.com/-wkSNiKiXXWs/VAwlvuqcG5I/AAAAAAAAEwQ/DIsTHwzDP4o/IMG_20140805_230238_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="480" height="446"></a></p> <p>A continuació va arribar el torn al <strong>sushi</strong>, amb una presentació espectacular. A l’Aleix li van servir tot cru, tal com toca, i a mi em van adaptar el plat amb el peix cuit al punt. Tot un detall perquè aquest plat sí que no hagués estat capaç de menjar-me’l cru. Entre els peixos que ens van servir hi havia tonyina, salmó, calamar, anguila del Delta, etc.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-BZS2FTkRDNo/VAwlwwD7s6I/AAAAAAAAEwY/6hFmOwy4ib8/s1600-h/compo%252520sushi%25255B4%25255D.jpg"><img title="compo sushi" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="compo sushi" src="http://lh6.ggpht.com/-_UHiTetF_lA/VAwlxrGnQGI/AAAAAAAAEwg/28Q9U8uwinQ/compo%252520sushi_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="565" height="420"></a></p> <p>Per acabar, tot i que no constava en els plats del menú koy, ens van portar uns cucurutxos d’alga farcits de peix. El de l’aleix era de tonyina i el meu d’anguila del Delta cuita. Vaig estar molt contenta perquè en el plat anterior jo no vaig poder degustar la famosa anguila del Delta i en aquest darrer plat en vaig tenir l’oportunitat.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-umIS1rhl6Rc/VAwlyoukjmI/AAAAAAAAEwo/B2TfhLvy8co/s1600-h/compo%252520cucurutxos%25255B4%25255D.jpg"><img title="compo cucurutxos" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="compo cucurutxos" src="http://lh4.ggpht.com/-GGjjwxqgsLw/VAwlzVB-jiI/AAAAAAAAEww/giuKjIr4wgw/compo%252520cucurutxos_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="544" height="505"></a></p> <p>Les postres, més aviat lleugeres, eren una composició de fruits vermells amb crema, gelat i petits bescuits de xociolata. Una delícia! I unes postres molt adequades per concloure amb un àpat més que complert.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-MnSHRDhzwwY/VAwl0WGQYaI/AAAAAAAAEw4/nfgV5mbOTNY/s1600-h/IMG_20140805_233717%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_233717" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_233717" src="http://lh4.ggpht.com/-tskd1YsOMzo/VAwl0xMMnCI/AAAAAAAAExA/XlYVrgMaIvM/IMG_20140805_233717_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="572" height="324"></a></p> <p>Com que l’Aleix no podia menjar alguns dels ingredients del plat, li van portar unes postres molt típiques del Japó, i totalment aptes per a celíacs, ja que estan fetes a base d’arròs. Es tracta dels famosos <strong>mochis</strong>, que en aquest cas estava farcit de maduixa.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-KOeB-6UXv3Y/VAwl2Npsx_I/AAAAAAAAExI/E4JzW9iv8fI/s1600-h/IMG_20140805_233808%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_20140805_233808" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140805_233808" src="http://lh4.ggpht.com/-Q0ZDBFr8vVI/VAwl22Nc1LI/AAAAAAAAExQ/aSMnMAKNEDg/IMG_20140805_233808_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="566" height="463"></a></p> <p>Vam acabar la degustació amb un xarrup de sake, cortesia de la casa, que em va semblar molt menys fort del que pensava.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-RtLkd8M694A/VAwl3hrGncI/AAAAAAAAExY/J9DPk2bDlps/s1600-h/IMG_20140806_000542%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_20140806_000542" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_20140806_000542" src="http://lh5.ggpht.com/-QaGiGbSRJag/VAwl4evXphI/AAAAAAAAExc/crEViE1hCt0/IMG_20140806_000542_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="358" height="412"></a></p> <p>L’experiència va ser de 10. Servei correctíssim, productes de primera qualitat i elaboració i presentació immillorables. Vam sortir del restaurant pensant en quan hi podríem tornar. És d’aquells llocs que no et sap greu repetir i, tenint en compte que té una estrella Michelin i que els productes són frescos i de primeríssima qualitat, el preu (<strong>82 euros el menú Koy)</strong> no em sembla excessiu. Us el recomano a tots aquells aficionats a la cuina japonesa, però també als més escèptics, no us en penedireu.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-64340306291388285542014-09-06T19:20:00.001+02:002014-09-13T10:55:33.619+02:00La Taula d’en Bernat a la tele de Badalona<p>Aquest estiu la Gina de Tera, companya de facultat i directora del magazine <strong>L’hora del vermut,</strong> em va proposar col·laborar-hi amb una secció de cuina que tenia per objectiu mostrar plats molt fàcils de fer, frescos, ideals per a aquests dies d’estiu en què no ens volem tancar gaire temps a la cuina i preferim gaudir de menges més lleugeres.</p> <p>D’entrada em va fer una mica de respecte posar-me en un terreny que no domino com a professional, però em va semblar que ens ho podíem passar molt bé i que valia la pena viure l’experiència. A més, com que la secció de cuina no és en directe, no hi ha tant de risc que et traeixin els nervis.</p> <p>I la veritat és que ens ho vam passar molt bé. Vam rodar els cinc programes a l’espai gastronòmic que el <strong>Cullerot</strong> ens va cedir i, durant els mesos de juliol i setembre s’han anat emetent els programes amb les diferents receptes, que espero que més d’algú s’hagi atrevit a provar perquè són realment senzilles i molt resultones.</p> <p>A continuació us deixo els vídeos de les receptes, tal i com han sortit per la tele de la nostra ciutat.</p> <p><strong>Cuscús de verduretes i panses</strong></p> <p><iframe height="315" src="//www.youtube.com/embed/wsOQtbFbaS8?list=UUELjTSmMwIj-K0LSaM0lcyQ" frameborder="0" width="560" allowfullscreen></iframe></p> <p> </p> <p><strong>Carbassó farcit de tonyina i formatge</strong></p> <p><iframe height="315" src="//www.youtube.com/embed/E5cuPXfiPRg?list=UUELjTSmMwIj-K0LSaM0lcyQ" frameborder="0" width="560" allowfullscreen></iframe></p> <p><strong></strong> </p> <p><strong>Pinxo de llenguado amb bacó</strong></p> <p><iframe height="315" src="//www.youtube.com/embed/qtpcQuUljUQ?list=UUELjTSmMwIj-K0LSaM0lcyQ" frameborder="0" width="560" allowfullscreen></iframe></p> <p> </p> <p><strong>Sopa de meló amb pernil i gaspatxo de síndria</strong></p><iframe height="315" src="//www.youtube.com/embed/IpkPFNxgET4?list=UUELjTSmMwIj-K0LSaM0lcyQ" frameborder="0" width="560" allowfullscreen></iframe> <p> </p> <p><strong>Espàrrecs blancs amb maionesa d’espàrrecs bladers</strong></p> <p><iframe height="315" src="//www.youtube.com/embed/OFmws7E6h6Q?list=UUELjTSmMwIj-K0LSaM0lcyQ" frameborder="0" width="560" allowfullscreen></iframe></p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-42110442212756630632014-04-13T14:49:00.001+02:002014-04-13T14:50:42.846+02:00Merengues THM<p><a href="http://lh4.ggpht.com/-ubRLIY86aro/U0qH6yk2DLI/AAAAAAAAEq4/exoPmvPNoYY/s1600-h/IMG_5394%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_5394" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; border-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px" border="0" alt="IMG_5394" src="http://lh4.ggpht.com/-ftkDUlnwVGc/U0qH8GaVWPI/AAAAAAAAErA/XjtGm7UX-uo/IMG_5394_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="588" height="420"></a></p> <p>La veritat és que a mi les merengues no m’han dit mai res. Massa dolces per al meu gust! Però a l’Aleix li encanten i, un cop a l’any, aprofito les clares que sobren de fer la crema de Sant Josep per fer-li unes quantes merengues que desapareixen en un parell d’esmorzars.</p> <p>Aquest cop va ser el primer que em vaig decidir per seguir la recepta de les merengues amb Thermomix, i la veritat és que estic contenta amb el resultat i, sobretot, d’haver-me estalviat de muntar les clares!</p> <p><strong>Ingredients per a 8-10 merengues:</strong></p> <p>6 clares d’ou<br>300 g de sucre blanc<br>un polsim de sal<br>un rajolí de llimona</p> <p><strong>Preparació: <br>Temps estimat</strong>: 20 minuts + 1h mínim de cocció</p> <ul> <li>Primer de tot, preescalfem el forn a 150º</li> <li>Tot seguit, col·loquem a la Thermomix les varetes en forma de papallona, que seran ideals per muntar les clares.</li> <li>Posem al vas de la Thermomix les clares d’ou, procurant que no hi hagi cap resta de rovell; el sucre; un polsim de sal; i unes gotes de llimona.</li> <li>A continuació programem 4 minuts a velocitat 3’5 i temperatura 37º.</li> <li>Passat aquest temps, tornem a programar 4 minuts a velocitat 3’5, però aquest cop sense temperatura.</li> <li>Passats els 4 minuts, ja tindrem la pasta de merenga a punt. Col·loqueu una màniga pastissera dins d’un vas americà, poseu-hi una<em> boquilla</em> de forma arrissada i empleneu la màniga amb la pasta de merenga.</li> <li>Aneu omplint amb la pasta els motlles que tingueu preparats. Jo us aconsello emprar motlles de silicona per a magdalenes o <em>muffins </em>amb papers de magdalena a l’interior.</li> <li>Introduïu les merengues al forn i deixeu que coguin a 150º durant 10-15 minuts. Passat aquest temps, abaixeu el foc a 80-100º i deixeu les merengues, com a mínim una hora més. Si us agraden més cuites de dins, les podeu deixar ben bé mitja hora més, vigilant que no es cremin.</li> <li>Si voleu que quedin més daurades de sobre, podeu apujar el foc els darrers 10 minuts de cocció.</li> <li>Deixeu que les merengues es refredin, desmotlleu-les i serviu-les com a esmorzar, com a berenar o com a postres.</li></ul> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-7266357760700328932014-04-08T14:36:00.001+02:002014-04-08T14:36:19.172+02:00El truc del calamar a la romana<p><a href="http://lh5.ggpht.com/-JO7Qgw0PGmY/U0PtOxsStnI/AAAAAAAAEqg/aj9gHI0VY5s/s1600-h/IMG_53784.jpg"><img title="IMG_5378" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5378" src="http://lh4.ggpht.com/-5L-Schz-ifQ/U0PtP1Uhw3I/AAAAAAAAEqo/mPqUq0XbiM8/IMG_5378_thumb1.jpg?imgmax=800" width="584" height="410"></a></p> <p>Una de les coses més empipadores del calamar a la romana és que, si no saps el truc que us explicaré tot seguit, solen esquitxar molt i deixen la cuina feta un niu d’oli.</p> <p>El truc, que vaig aprendre de la meva àvia Roser, consisteix a deixar una estona les rodanxes de calamar dins una bossa amb farina. Passats uns minuts ja les podrem passar per ou batut i fregir-les sense un sol esquitx.</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>4 calamars grans<br>farina de blat<br>1 ou <br>oli d’oliva verge extra<br>sal</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 30 minuts</p> <ul> <li>Quan aneu a la peixateria, demaneu a la peixatera que us talli els calamars a rodanxes per fer a la romana, si pot ser no massa gruixuts. Jo les potes les congelo i les reservo per fer un arròs un altre dia.</li> <li>Un cop a casa, poseu les rodanxes de calamar ben netes en una bossa de plàstic plena de farina de blat. Sacsegeu la bossa procurant que les rodanxes quedin ben enfarinades i deixeu reposar uns minuts.</li> <li>Mentrestant bateu l’ou amb un polsim de sal i poseu al foc una paella amb un bon raig d’oli.</li> <li>Passeu les rodanxes enfarinades per l’ou debatut i aneu-les posant a la paella, si és possible amb ajuda d’unes pinces per no empastifar-vos els dits.</li> <li>Quan estiguin daurades per les dues bandes aneu retirant les anelles de calamar i deixeu-les sobre paper absorbent.</li> <li>Repetiu l’operació fins acabar les rodanxes.</li></ul> <p>Podeu acompanyar el calamar a la romana amb unes gotes de suc de llimona o amb una mica de maonesa. A mi, la maonesa feta a casa és l’acompanyament que més m’hi agrada, i és ben fàcil de fer: posem un ou, un polsim de sal, un rajolí de vinagre o unes gotes de llimona i dos dits d’oli d’oliva suau en un vas americà; posem la batedora al fons a màxima potència i esperem uns segons abans de començar un moviment ascendent i descendent mentre acabem d’incorporar una mica més d’oli ben lentament. De seguida tindreu una maonesa ben compacta i deliciosa! </p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-47853048308490475332014-04-04T15:02:00.001+02:002014-04-08T14:39:08.340+02:00Bacallà amb mel i sobrassada<p><a href="http://lh6.ggpht.com/-EeQZ0fXBoak/Uz6tcaGSN9I/AAAAAAAAEqI/2L7Z5C5gJ3w/s1600-h/IMG_5388%25255B9%25255D.jpg"><img title="IMG_5388" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5388" src="http://lh4.ggpht.com/-_8VwWKMmAgI/Uz6tda5Im1I/AAAAAAAAEqQ/9l2Hne1op5I/IMG_5388_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="591" height="452"></a><br><br>Un dels nostres plats preferits de <a href="http://www.lasargantana.org/">La Sargantana</a> són les torradetes amb sobrassada i mel que, tradicionalment, sempre havien acompanyat amb tàperes.</p> <p>Aquesta vegada, vaig decidir agafar-ne la idea principal per preparar un bacallà que va quedar per sucar-hi pa!</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>8 talls del morro de bacallà (dessalats)<br>8 talls de sobrassada<br>8 cullerades de mel<br>1 pot petit de tàperes<br>oli d’oliva verge extra i farina</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 30 minuts</p> <ul> <ul> <li>Primer de tot fregirem els talls de bacallà: passeu-los per farina, espolseu-los bé i poseu-los a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. És important no coure el bacallà en excés perquè si no queda sec per dins! <li>Reserveu els trossos de bacallà en un plat amb paper absorbent. <li>Un cop absorbit l’excés d’oli, poseu dos talls de bacallà a cada plat i unteu-los amb una cullerada de mel. Jo he fet servir mel de farigola, que és la que corria per casa, però també hi pot anar bé una mel de romaní o de taronger. <li>Tot seguit, passeu els talls de sobrassada per la paella i poseu-ne un damunt de cada tall. Amb l’oli que hagin anat deixant anar, acabeu de decorar el plat. <li>Finalment afegiu-hi les tàperes i ja estarà llest per poder servir.</li></ul></ul> <p>Una altra opció hagués estat posar els trossos de bacallà amb la mel i la sobrassada crua uns minuts a gratinar al forn. Segur que també queda bé!</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-55430455530154391132014-04-01T17:01:00.001+02:002014-04-08T14:40:40.961+02:00Llenties estofades amb xoriço i xistorra<p><a href="http://lh6.ggpht.com/-jI8o9BRHThg/UzrUzHB7EvI/AAAAAAAAEpw/HX0Cp7X_ROI/s1600-h/IMG_53554.jpg"><img title="IMG_5355" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5355" src="http://lh5.ggpht.com/-1W_RsvSNx38/UzrU0YpdHpI/AAAAAAAAEp4/X85vkdZ2Mlo/IMG_5355_thumb1.jpg?imgmax=800" width="592" height="367"></a></p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>750 g de llenties cuites<br>1 pot petit de tomàquet triturat<br>1 ceba de Figueres<br>1/2 pebrot verd<br>1-2 alls<br>1 fulla de llorer<br>1/2 litre de brou de verdures<br>12 talls de xoriço<br>12 talls de xistorra<br>oli d’oliva verge extra<br>sal, sucre i pebre</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 45 minuts</p> <ul> <li>Primer de tot fregiu el xoriço i la xistorra en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. La cocció ha de ser molt ràpida així que, de seguida, aneu posant els talls d’embotit en un plat amb paper absorbent. <li>Seguiu picant la ceba, el pebrot verd i l’all. <li>Amb el mateix oli de fregir el xoriço i la xistorra, sofregiu-hi la ceba i el pebrot a foc mig amb un polsim de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent i toveta, afegiu-hi l’all i deixeu que s’acabi de coure uns minuts més. <li>Afegiu a la cassola el tomàquet triturat. Jo aquest cop he fet servir tomàquet de pot per anar més ràpid, però també podeu emprar tomàquets madurs ratllats. <li>Deixeu que el sofregit faci xup-xup durant uns 10-15 minuts més. Afegiu-hi un polsim de pebre, un polsim de sucre i rectifiqueu de sal. <li>Un cop llest el sofregit, afegiu-hi les llenties ja cuites. A mi m’agrada comprar el gra cuit al mercat però, com que no sempre m’és possible, per casa sempre hi tinc algun pot de llegums en conserva de bona qualitat. <li>Mescleu bé les llenties amb el sofregit de tomàquet procurant no aixafar-les. Afegiu-hi el brou i la fulla de llorer. Jo aquest cop vaig aprofitar el brou de bullir una minestra de verdures, però podeu fer servir un brou de verdures de brick o una mica d’aigua amb una pastilleta de brou concentrat. <li>Afegiu a la cassola els trossets de xoriço i xistorra que havíem reservat i deixeu que faci xup-xup 10 minutets més. Podeu afegir una mica d’aigua si us agraden unes llenties més caldoses. <li>Passats aquests darrers minuts, apagueu el foc, deixeu reposar uns minuts l’estofat, retireu la fulla de llorer i ja podeu servir. </li></ul> <p>Aquesta vegada, a més de la xistorra i el xoriç vaig afegir a les llenties un parell de salsitxes de pollastre per donar-li de tall a la Tanit. Les llenties li van encantar, i jo crec que s’hagués menjat el xoriç i tot, però per començar en va tenir prou amb les salsitxes.</p> <p>I per acabar, un apunt lingüístic: al <strong>DIEC</strong> (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) hi apareixen dues entrades diferents per a “xoriç” i “xoriço”</p> <p><strong>xoriç</strong> m. Llonganissa de llom de porc.<br><strong>xoriço</strong> m. Tros curt de budell farcit de carn principalment de porc, adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-54670929063541735692014-03-25T17:53:00.001+01:002014-04-08T14:41:31.460+02:00Poma amb oli d’oliva i canyella<p><a href="http://lh3.ggpht.com/-pwOBu3NnfS0/UzG0aju3tyI/AAAAAAAAEpQ/4WDmdU82cdg/s1600-h/IMG_53154.jpg"><img title="IMG_5315" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5315" src="http://lh5.ggpht.com/-1A3w6xhpOsM/UzG0buRhvUI/AAAAAAAAEpY/Rcm-jfNEMkA/IMG_5315_thumb1.jpg?imgmax=800" width="584" height="345"></a></p> <p>Unes postres més senzilles i saludables us seran difícils de trobar. Només cal tenir pomes Golden per casa, oli d’oliva, una mica de canyella en pols i poques ganes o temps per cuinar!</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>4 pomes Golden<br>oli d’oliva<br>canyella en pols</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 10 minuts + 10 minuts de cocció</p> <ul> <li>Peleu les pomes, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en forma de mitges llunes. <li>Coeu-les durant uns 10 minuts dins d’un recipient tapat al microones. Cal que quedin ben groguetes i toves. <li>Col·loqueu en un plat, amaniu amb un rajolí d’oli d’oliva i empolvoreu amb una mica de canyella.</li></ul> <p>Senzillament deliciós!</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-85445509620650653942014-03-19T16:52:00.001+01:002014-04-08T14:42:45.977+02:00Quiche Lorraine<p><a href="http://lh3.ggpht.com/-SXSsrvz-_Ow/Uym9HaRUs0I/AAAAAAAAEoY/aX5-l-6e67I/s1600-h/IMG_5343%25255B5%25255D.jpg"><img title="IMG_5343" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5343" src="http://lh5.ggpht.com/-Q5dGUyUHQLU/Uym9IhKh23I/AAAAAAAAEog/_T3x7wxznEg/IMG_5343_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="589" height="338"></a></p> <p>Aquesta és un d’aquells plats que fem tot sovint a casa, però que mai penso a fotografiar per poder-ne posar la recepta al blog. Tal com el seu nom indica, té el seu origen a la regió francesa de la Lorraine i és una proposta ideal per quan es fan sopars informals amb amics o has de portar algun plat fet en algun sopar o dinar comunitari. Un xic calenta és molt millor, però freda es deixa menjar i sempre se li pot donar un cop de microones.</p> <p><strong>Ingredients:</strong><br></p> <p>1 base de pasta brisa fresca<br>150 g de bacó tallat a tires<br>200 g de formatge Emmental ratllat<br>250 ml de crema de llet o nata per cuinar<br>100 ml de llet<br>4 ous<br>sal, pebre i oli d’oliva</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat</strong>: 10 minuts + 45 minuts de cocció</p> <ul> <li>Primer de tot preescalfeu el forn a 180º. </li> <li>Col·loqueu la base de pasta brisa damunt d’un motlle d’un 28 cm de diàmetre sense retirar-ne el paper. Premeu amb els dits perquè s’adapti bé al motlle, punxeu-ne la base i, amb ajuda d’un corró, retireu les puntes que sobrin. <li>Coeu la base durant uns 15 minuts al forn. <li>Mentrestant, fregiu les tires de bacó amb un rajolí d’oli d’oliva, retireu-les de la paella i escorreu-les sobre paper absorbent. <li>Bateu els ous en un bol, juntament amb la nata, la llet, el formatge ratllat, un polsim de sal i un polsim de pebre. Afegiu-hi les tires de bacó i ja tindreu el farcit de la quiche a punt. <li>Quan la pasta brisa estigui cuita, retireu-la del forn, ompliu-la amb la barreja que hem preparat i torneu-la a posar al forn durant uns 3-40 minuts, fins que estigui dauradeta per fora i ben cuita per dins. Per saber si està prou cuita de dins podeu fer servir el truc de l’escuradents: punxeu al centre de la quiche i si l’escuradents surt net és que ja està al punt!</li></ul> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-pscD8QfkflM/Uym9Popk_KI/AAAAAAAAEo4/JS95Mgv1q98/s1600-h/IMG_5340%25255B8%25255D.jpg"><img title="IMG_5340" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5340" src="http://lh3.ggpht.com/-FW5aoQ6XRhk/Uym9R-PaD_I/AAAAAAAAEpA/mESKUGUTGIw/IMG_5340_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="588" height="410"></a></p> <p>Podeu servir la quiche dins del mateix motlle i tallar-la a la taula o bé servir-la tallada en porcions en plats individuals. Un toc de julivert o de porradell tallat sempre donarà un toc de color al plat. </p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-24487245735793222862014-03-07T10:42:00.001+01:002014-03-07T10:42:10.089+01:00Remenat de xampinyons amb bacó<p><a href="http://lh4.ggpht.com/-v45HtysXq3o/UxmUbAMO83I/AAAAAAAAEns/pGruZIV4Fow/s1600-h/IMG_52934.jpg"><img title="IMG_5293" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5293" src="http://lh4.ggpht.com/-LpBdlGjh_0U/UxmUbx93OFI/AAAAAAAAEn0/kN9Omq3SVoc/IMG_5293_thumb1.jpg?imgmax=800" width="593" height="473"></a></p> <p>Sembla mentida com la presentació d’un plat el pot canviar completament. De vegades val la pena dedicar-hi un parell de minuts més i una mica d’enginy per convertir una menja ben senzilla i quotidiana en un petit àpat de gala.</p> <p>És el cas d’aquest remenat de bolets i bacó que vaig preparar ahir per sopar. No teníem cap motiu de celebració, i tampoc és que tingués massa temps per passar a la cuina, però em va venir de gust presentar el plat d’una manera diferent i una mica més atractiva.</p> <p>Un motlle cilíndric, una mica de julivert fresc picat i reservar una mica de xampinyons i bacó abans de fer el remenat, va ser l’únic que vaig necessitar per muntar el plat.</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>500 g de xampinyons<br>4 talls de bacó una mica gruixuts<br>8 ous<br>1 got de xarrup de llet<br>oli d’oliva verge extra i sal<br>julivert picat</p> <p><strong>Preparació: <br>Temps estimat:</strong> 30 minuts</p> <ul> <li>Comenceu netejant els xampinyons, els partiu per la meitat i, cada meitat, en tres o quatre trossos segons com siguin de grans. <li>Talleu els talls de bacó a tires primetes i les poseu a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva . <li>Quan el bacó estigui rosset, hi afegiu els xampinyons trossejats i un polsim de sal. Deixeu coure 5 minuts a foc mig amb la paella tapada i acabeu la cocció amb la paella destapada. Al darrer minut afegiu-hi el julivert picat. Si us hi agrada, també hi podeu posar un all picat. <li>Reserveu quatre cullerades de xampinyons per decorar el plat. <li>Bateu els ous i un rajolí de llet amb un polsim de sal i afegiu-ho a la paella. <li>Aneu remenant amb una cullera de fusta fins que l’ou hagi quallat, procurant que no quedin qualls massa grans. Un cop quallat apagueu el foc i reserveu. <li>Damunt d’un plat pla disposeu-hi un motlle cilíndric metàl·lic, empleneu-lo amb el remenat amb ajuda d’una cullera. Premeu una mica perquè el timbal no es desmunti en retirar el motlle. <li>Un cop retirat el motlle, disposeu damunt del timbal una cullerada de xampinyons amb bacó i empolvoreu-lo amb una mica de julivert fresc picat.</li></ul> <p>Si voleu tenir julivert fresc picat per a una bona temporada, només cal que piqueu un bon manat de julivert retirant-ne les tiges i ho poseu a la nevera en un plat pla durant un parell o tres de dies. Després ja ho podeu posar en un pot o una tassa i us durarà setmanes en bon estat. És un truc ideal per tenir sempre una mica de julivert picat llest per decorar qualsevol plat.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-73302803188389095902014-02-27T15:55:00.001+01:002014-03-07T10:54:44.739+01:00Patates farcides de tonyina<p><a href="http://lh3.ggpht.com/-rhYqw3AXT4Q/UxmXYMEp0sI/AAAAAAAAEoA/z1gDlJ1fIT8/s1600-h/IMG_5183%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_5183" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; border-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px" border="0" alt="IMG_5183" src="http://lh5.ggpht.com/-cXEoJOcQlSo/UxmXY8ycApI/AAAAAAAAEoI/W7GO9-1Tw8Q/IMG_5183_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="587" height="485"></a></p> <p>L’altre dia l’Aleix em va demanar un desig: unes <a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/search?q=empanadilles">empanadilles</a>! Feia un munt que no en feia i és cert que a casa ens agraden molt. Sempre que en faig en preparo de carn (les preferides de l’Aleix) de tonyina i de formatge, i en preparo un bon gavadal per poder-ne tenir vàries safates congelades. Aquesta vegada, em vaig passar amb el farciment de tonyina i el vaig guardar per si em venia la inspiració i se m’acudia alguna recepta d’aprofitament.</p> <p>Ahir, en obrir la nevera i veure el plat amb el farciment, vaig tenir la inspiració: prepararia unes patates farcides i les decoraria amb una mica de pebrot del piquillo que també m’havia sobrat. Sopar solucionat!</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>1 pot petit de tomàquet triturat<br>1 ceba gran<br>oli d’oliva verge extra<br>sal i sucre<br>4 patates grans, arrodonides i de pell llisa<br>4 llaunes de tonyina<br>2 ous durs<br>1 pot d’olives farcides d’anxova o pebrot vermell<br>6 pebrots del piquillo<br><strong><br>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 1 hora i 30 minuts</p> <ul> <li>Primer de tot, prepareu el sofregit: peleu la ceba i piqueu-la ben fineta i poseu-la en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva a foc mig. Quan comenci a estar toveta i una mica daurada, afegiu-hi el tomàquet triturat, un polsim de sal, i un polsim de sucre per contrarestar l’acidesa del tomàquet. Deixeu coure el sofregit fins que tingui la consistència desitjada, durant uns 10-15 minuts. <li>Mentrestant podeu coure les patates al microones. Remulleu-les una mica amb aigua perquè no quedin eixutes i poseu-les 10 minuts a màxima potència. Comproveu el punt de cocció punxant amb un ganivet i, si cal, les poseu uns minuts més, fins que estiguin totalment toves per dins. Reserveu. <li>Un cop fet el sofregit, afegiu-hi la tonyina esmicolada, les olives tallades a rodanxes fines, l’ou dur ratllat i el pebrot del piquillo tallat a quadradets fins. Reserveu-vos un pebrot i quatre olives per decorar les patates un cop farcides. <li>Un cop temperades les patates, partiu-les per la meitat i, amb ajuda d’una cullera buideu-les per dins deixant un marge d’un mig centímetre. Amb la polpa de la patata en podeu fer un puré per a una altra elaboració o reservar-la per a l’acompanyament d’un altre plat, però penseu que d’un dia per l’altra la patata perd molt. <li>Empleneu les mitges patates amb el farcit i decoreu-les amb una tira de pebrot i mitja oliva.</li></ul> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-3953439844822306902014-02-24T15:28:00.001+01:002014-02-24T15:28:39.475+01:00Tempura de verdures i rap<p><a href="http://lh4.ggpht.com/-gFIFpqgHoE0/UwtXEnBOQUI/AAAAAAAAEm8/6avCyeNdb6M/s1600-h/IMG_51995.jpg"><img title="IMG_5199" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5199" src="http://lh3.ggpht.com/-zngsuvaqMdA/UwtXFSFWDbI/AAAAAAAAEnE/3VhdW3fXLps/IMG_5199_thumb2.jpg?imgmax=800" width="583" height="346"></a></p> <p>Fa dies que tenia ganes de menjar unes verduretes en tempura i, de fet, quan aquesta setmana vaig fer la compra habitual a Can Cuevas, ja hi vaig incloure carxofes, pastanagues i albergínies amb ànim de preparar-les d’aquesta manera. Quan al vespre vaig mirar el que tenia a la nevera intentant inspirar-me per al segon plat, me’n vaig adonar que tenia alguns talls de rap descongelats que s’havien de menjar aviat. Res millor! Faria plat únic: les verduretes en tempura amb el rap. Sé que el més tradicional en restaurants orientals és acompanyar les verdures amb llagostins, però us asseguro que el rap també hi va anar de perles.</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>4 carxofes<br>2 pastanagues<br>1 albergínia<br>12 talls de rap<br>preparat per fer tempura<br>julivert picat<br>salsa de soja<br>oli d’oliva verge extra i sal</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 45 minuts</p> <ul> <li>Primer de tot netegeu les verdures i talleu-les en formes diferents. Les carxofes s’han de netejar ben netejades i deixar-ne poc més que el cor si no voleu que faci fils. Jo he tallat el cor en sis parts. Les albergínies les he tallat en forma de mitges llunes deixant-ne la pell i les pastanagues, un cop ben pelades, a tires allargades. <li>Tot seguit, prepareu la tempura: només cal barrejar tres o quatre cullerades soperes del preparat per a fer tempura amb la quantitat adient d’aigua freda, si pot ser de la nevera. El millor és anar afegint l’aigua poc a poc fins aconseguir una pasta fina però prou espessa per poder cobrir bé les verdures. <li>Poseu en una paella oli abundant i espereu que estigui calent per anar-hi fregint les verduretes prèviament passades per la tempura. La pastanaga, per donar una mica de color al plat, només l’he passat per la tempura fins una mica més de la meitat. D’aquesta manera, la part de dalt ha quedat més ataronjada. <li>Escorreu les verdures sobre un plat amb paper absorbent i saleu-les. <li>Per últim, passeu per la tempura i fregiu els talls de rap. Si se us acaba el preparat torneu a preparar-ne seguint les mateixes instruccions que abans. Jo, quan és per fregir, demano a la peixatera que em posi una cua de rap sencera, en tregui l’espina central i, dels dos lloms, me’n faci talls primets per arrebossar. Segons la mida del rap, en tinc per un parell de vegades. <li>Un cop fregit el rap i escorregut sobre paper absorbent, passem a muntar el plat: disposeu les verdures de manera vistosa, jugant amb formes i colors i al damunt poseu-hi tres talls de rap per plat. Podeu amanir amb una mica de salsa de soja i un polsim de julivert sec.</li></ul> <p>I ja veureu com el plat té èxit, fins i tot amb els que arrufen el nas davant el peix o les verdures!</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-50268625401397138602014-02-20T16:47:00.001+01:002014-02-20T16:47:41.046+01:00Restaurant Loidi, la proposta bistronòmica de Martín Berasategui<p><a href="http://lh6.ggpht.com/-EEzTkXEtQ84/UwYjVZde9SI/AAAAAAAAEkU/hGsM1IQKcVs/s1600-h/Logo-Loidi-OK-redu3.jpg"><img title="Logo-Loidi-OK redu" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: left; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin: 0px 9px 0px 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="Logo-Loidi-OK redu" src="http://lh5.ggpht.com/-SVk4PdSAjT4/UwYjV3Bvm7I/AAAAAAAAEkc/yF5bECgP8Os/Logo-Loidi-OK-redu_thumb1.jpg?imgmax=800" width="338" align="left" height="175"></a></p> <p>El divendres passat, vam aprofitar que els pares de l’Aleix es van quedar la Tanit a dinar, per fer una escapada gastronòmica a Barcelona.</p> <p>Feia pocs dies que la meva tieta havia estat al restaurant <a href="http://www.condesdebarcelona.com/es/restaurante-loidi/">Loidi</a>, de <a href="http://www.martinberasategui.com/es/martin-berasategui">Martín Berasategui</a>, i ens n’havia parlat molt bé. A més, vam tenir sort de trobar una oferta a través d’Atrapalo, en què el menú Condes, que a la carta surt per 28 €,<strong> ens va sortir per 23 €</strong> (begudes i IVA a part).</p> <p>El Loidi, està situat a la planta baixa de l’<a href="http://www.condesdebarcelona.com/">Hotel Condes</a> de Barcelona, que es troba situat entre Passeig de Gràcia i Mallorca. A la banda de muntanya s’hi troba l’edifici més antic de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el més conegut i estrellat restaurant <a href="http://www.restaurantlasarte.com/">Lasarte</a>. Just al davant, a la banda de mar, s’hi troba l’edifici més modern de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el Loidi, també dirigit per Martín Berasategui, però amb un aire molt més informal, més proper al concepte tan actual de restaurant “bistronòmic”. </p> <p>S’ha de dir que el menjador és gran i acollidor, amb decoració moderna però gens carregosa. La veritat és que és un espai molt agradable ideal per a un dinar de cada dia o per a qualsevol celebració.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-cYhQKWxaEOI/UwYjXbJCbxI/AAAAAAAAEkk/2p2yMP8CfOo/s1600-h/3069_loidi24.jpg"><img title="3069_loidi2" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="3069_loidi2" src="http://lh6.ggpht.com/-jJZTSOsZH44/UwYjYKQD5wI/AAAAAAAAEks/mmOu__hlMpA/3069_loidi2_thumb1.jpg?imgmax=800" width="576" height="385"></a></p> <p>Nosaltres vam seure a la part del darrere, on una mena de galeria interior deixa entrar la claror natural. D’entrada tenir llum natural ens va semblar molt agradable, però a mig dinar el sol va anar baixant i ens va començar a molestar. No ho vam haver ni de dir: de seguida, una de les cambreres va agafar un comandament a distància i va fer baixar un tendal que va cobrir mig celobert, just el necessari perquè el sol no ens molestés.</p> <p>El servei, majoritàriament oriental (al menys a la zona on vam estar nosaltres) va ser molt amable i atent durant tot l’àpat. Només hi va haver dues coses que no em van agradar. La primera, pot semblar una tonteria, però em va fer una ràbia excepcional. Com podeu veure a la imatge inferior, només arribar ens van dur el pa, uns bastonets i unes olives delicioses. La llàstima va ser que dos minuts després, quan només havíem tingut temps de menjar una oliva cada un, ens les van retirar sense ni preguntar. Ens vam quedar tan parats que no vam tenir tems de reaccionar i la veritat és que em va fer molta ràbia perquè, com he dit, les olives estaven delicioses.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-3Wjnq64VksM/UwYjZMP2uoI/AAAAAAAAEk0/42M2GDzrCiU/s1600-h/IMG_51404.jpg"><img title="IMG_5140" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5140" src="http://lh6.ggpht.com/-86doByuWorE/UwYjZ7c8qhI/AAAAAAAAEk4/Y2V_Yx3zL4o/IMG_5140_thumb1.jpg?imgmax=800" width="542" height="387"></a></p> <p>L’altra cosa que no em va agradar és que des del començament de l’àpat, el servei no va parar d’intentar colar-nos extres que no estaven al menú: que si voldran algun aperitiu, que si els recomano unes croquetes de bolets delicioses… Amb algunes coses, com podeu veure, vam picar. I acabat l’àpat amb les postres, la cambrera ens va demanar què prendríem de cafès donant per descomptat que l’havíem de prendre.</p> <p>L’Aleix diu que vaig ser massa crítica amb el servei per culpa de les olives. I potser té raó, que em posessin la mel a la boca i me la traguessin sense preguntar em va creuar una mica i potser vaig estar a la que salta durant tot el dinar. Però la veritat és que ens van servir correctament i van ser molt amables i, olives a part, no vam tenir cap queixa. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-oJRsbykxA7c/UwYjaz8MgVI/AAAAAAAAElE/nyTITo9bddw/s1600-h/IMG_51455.jpg"><img title="IMG_5145" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5145" src="http://lh6.ggpht.com/-NWV7xbJMYTI/UwYjbpHxhdI/AAAAAAAAElM/9urJSaHFoZ4/IMG_5145_thumb2.jpg?imgmax=800" width="541" height="384"></a></p> <p>El menú Condes, que havíem elegit a través d’Atrapalo, consistia a escollir un primer plat, un segon i unes postres entre la carta, força reduïda, però amb plats força elaborats i molt suggerents. </p> <p>Com a entrant, jo vaig escollir el <strong>gratin de vieires carbonara amb anguila fumada i gelat de foie</strong>. No cal que us digui que va ser tot un encert: les vieires tenien el punt just de cocció i la combinació amb l’anguila fumada i el gelat de foie em va semblar excepcional.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-MTReXK9-les/UwYjcoIOKII/AAAAAAAAElU/rC2QvZuwKcU/s1600-h/IMG_51495.jpg"><img title="IMG_5149" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5149" src="http://lh4.ggpht.com/-m_nEVlMzm5Q/UwYjdKnZSmI/AAAAAAAAElc/z0tR8K1wjKw/IMG_5149_thumb2.jpg?imgmax=800" width="540" height="413"></a></p> <p>L’Aleix es va decantar per <strong>l’arròs melós de la masia Loidi</strong>, perfumat i acompanyat de tòfona negre. El punt de cocció de l’arròs també era perfecte i el sabor intens i l’aroma de la tòfona el feien un plat molt llamenc. La ració també em va semblar molt correcta, tot i que d’entrada poués semblar escassa.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-i-hJ2gvxJtk/UwYjeKdWksI/AAAAAAAAElk/pnNKHWBkk54/s1600-h/IMG_51535.jpg"><img title="IMG_5153" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5153" src="http://lh5.ggpht.com/-RQ-rP0Hur2c/UwYjfDGWXsI/AAAAAAAAEls/qEYDorQ90sg/IMG_5153_thumb2.jpg?imgmax=800" width="540" height="417"></a></p> <p>El segon plat que va escollir l’Aleix van ser els <strong>xipironets d’ham sobre un brou untuós de pernil i bèric a l’”olorós”</strong>. He de dir que, tot i que no em va semblar el plat més apetitós de la carta, estaven deliciosos i el prou de pernil hi combinava a la perfecció.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-UqrVhyufDP0/UwYjf4sFz0I/AAAAAAAAEl0/S6p-J7KO6YI/s1600-h/IMG_51625.jpg"><img title="IMG_5162" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5162" src="http://lh4.ggpht.com/-DvtNCQjAzVE/UwYjgdgYjVI/AAAAAAAAEl8/CM3TEnhgbPo/IMG_5162_thumb2.jpg?imgmax=800" width="541" height="407"></a></p> <p>Però el plat estrella de tota la degustació va ser el meu <strong>llom de turbot sobre ragout de verduretes i lletons d’ànec, ou tremolós i xips de nyàmera</strong>. El plat em va semblar excel·lent, no només per la combinació de sabors sinó també per l’esclat de colors i l’efecte visual del conjunt. Sobre els lloms de turbot, les xips de nyàmeres tenyides de color coure cobrien el peix com si fossin pètals de rosa. Al costat, l’ou tremolós cuit al punt exacte, descansava sobre un llit circular de verduretes i lletons. Fenomenal. I el cas és que, encara que a primera vista pogués semblar que els ingredients no lligaven massa, la combinació de cada sabor i cada textura em va semblar rodona. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-W4-pycn1gnM/UwYjhxcsIPI/AAAAAAAAEmE/N_KcV2-S-g0/s1600-h/IMG_51554.jpg"><img title="IMG_5155" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5155" src="http://lh3.ggpht.com/-eczCln2OAys/UwYjimkSs7I/AAAAAAAAEmM/6yDDTV4Fk5U/IMG_5155_thumb1.jpg?imgmax=800" width="547" height="314"></a></p> <p>Les postres vam decidir compartir-les i en vam escollir unes de més refrescants i les altres més contundents. La meva elecció va ser la <strong>taronja, ruibarbre, cacau i arbequina</strong>. Unes postres diferents amb un toc exòtic i el toc més tradicional del melindro farcit de crema de cacau.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-DRoAdrWMsd0/UwYjjv_BimI/AAAAAAAAEmU/-NrLLnRZfps/s1600-h/IMG_51725.jpg"><img title="IMG_5172" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5172" src="http://lh4.ggpht.com/-Fu0UraInLlA/UwYjk5suQvI/AAAAAAAAEmc/6mwPknKw1zs/IMG_5172_thumb2.jpg?imgmax=800" width="547" height="366"></a></p> <p>L’Aleix va escollir la <strong>Torrada de Santa Teresa amb rovell d’ou cremat, gelat de poma al forn i strudel de sèsam</strong>. Tot i que les coques de Santa Teresa no són Sant de la meva devoció, he de reconèixer que aquesta estava molt aconseguida, però el que més em va sorprendre del plat va ser el gelat, amb el sabor exacte de les pomes cuites al forn.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-Vi6VEYcB6fk/UwYjl5fbtuI/AAAAAAAAEmk/6qNm2Y64b0g/s1600-h/IMG_51665.jpg"><img title="IMG_5166" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_5166" src="http://lh5.ggpht.com/-9dUG0isFjnY/UwYjmnP0TUI/AAAAAAAAEms/rHMGt6DFQ9Q/IMG_5166_thumb2.jpg?imgmax=800" width="548" height="367"></a></p> <p>Després de les postres i els cafès, que ens van servir amb una xocolatina força discreta, va arribar el moment del compte. L’Aleix i jo sempre juguem a endevinar el preu de la factura i aquest cop vaig ser jo qui més s’hi va acostar:<strong> 69,30 €</strong>, una mica més del que havíem imaginat, però és que als 23 € del menú s’hi havien d’afegir dues copes de vi blanc, els cafès, l’aigua i les croquetes.</p> <p>Tot i així, el preu ens va semblar raonable tenint en comte la qualitat dels plats, l’ambient agradable de la sala i el servei professional i atent que vam rebre. Un lloc per tornar-hi i més que recomanable.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-28689087925426670652014-02-13T17:07:00.001+01:002014-02-13T17:07:38.161+01:00Peres caramel·litzades amb ratafia, mató i gelat de vainilla<p><a href="http://lh5.ggpht.com/-xOHLSuwK45o/UvztwwwVEYI/AAAAAAAAEj8/xYlqkF3hGss/s1600-h/IMG_45474.jpg"><img title="IMG_4547" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_4547" src="http://lh5.ggpht.com/-XNyrRmJL7gA/Uvztx0qNTPI/AAAAAAAAEkE/t5H4VyhPcaM/IMG_4547_thumb1.jpg?imgmax=800" width="578" height="434"></a></p> <p>La recepta que us presento avui la vaig veure no fa massa en un dels programes del Cuines de TV3. Em va semblar tan senzill i llaminer que, el mateix dia,<strong> vaig anar al K-nonge-50 a buscar uns carquinyolis i a la Cristina Guillén a buscar una ampolleta de Ratafia</strong> i el dia següent vaig fer les postres per dinar.</p> <p>El resultat va ser excel·lent, segur que repetirem!</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>4 peres Conference<br>1 got de ratafia<br>50 g de sucre<br>1 nou de mantega<br>200 g de mató<br>50 g de carquinyolis<br>gelat de vainilla<br>ratlladura de 1/2 llimona</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 30 minuts</p> <ul> <li>Comenceu pelant les peres i talleu-les en forma de mitges llunes. Al programa de TV3, el cuiner va fer servir un llevacors per tallar les peres en forma de cilindres, però si no teniu l’estri no cal que us compliqueu la vida perquè la presentació és igualment acurada. <li>A continuació, en un cassó al foc, poseu-hi el sucre i espereu que es desfaci i agafi color marró. Seguidament, afegiu-hi una nou de mantega i els talls de pera i caramel·litzeu-los a foc mitjà durant un minut. Després, poseu-hi la ratafia, deixeu-ho coure durant 5 minuts més, retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient. <li>Mentrestant, piqueu amb un ganivet els carquinyolis a trossets petits i talleu el mató a daus. <li>Per emplatar, col·loqueu els carquinyolis picats al fons d’un plat fondo, poseu-hi a sobre els talls de pera intercalats amb els daus de mató, afegiu-hi una mica de pell de llimona ratllada al damunt i acabeu el plat amb una <em>quenelle</em> de gelat de vainilla i una mica del caramel de ratafia. Al programa de TV3 van acompanyar les peres amb gelat de xocolata blanca, però trobo que la vainilla també queda bé amb els carquinyolis i la pera. En tot cas, l’elecció del gelat queda a les vostres mans.</li></ul> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-75073688286520636232014-02-06T14:49:00.001+01:002014-02-06T14:50:33.949+01:00Sardines amb pebrots del piquillo i Brie<p><a href="http://lh6.ggpht.com/-jxObW1CrGq8/UvOS-WlBBLI/AAAAAAAAEjQ/HqLQizpAl4s/s1600-h/IMG_51791%25255B1%25255D.jpg"><img title="IMG_5179" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; border-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px" border="0" alt="IMG_5179" src="http://lh5.ggpht.com/-G0XH403m6i4/UvOS_Qds3qI/AAAAAAAAEjY/PUMDjmPmLF0/IMG_51791_thumb.jpg?imgmax=800" width="591" height="437"></a></p> <p>Aquest cap de setmana, després de molts dies sense veure’ns, van venir a dinar a casa l’Àlex i l’Elisenda amb la Venezia, que cada vegada està més gran i més espavilada. Vam passar una estoneta a la rambla gaudint del solet i el bon temps i després vam venir cap a casa a preparar el dinar de les criatures.</p> <p>Un cop enllestit el primer torn, em vaig disposar a fer el dinar per als més grans. I, com que ja vaig preveure que massa temps per estar a la cuina no tindria, vaig dedicar-me a buscar alguna recepta que fos molt fàcil de preparar però que sorprengués, ni que fos una mica, els nostres convidats.</p> <p>Aquest cop vaig trobar la inspiració en l’edició que la revista <a href="http://www.cuina.cat/">Cuina</a> ha fet <em>d’Un any a la cuina amb els millors xefs</em>, on apareixia una <strong>terrina de sardines amb pebrots del piquillo</strong>, proposta de <a href="http://www.alkimia.cat/jordi-vila/">Jordi Vilà, xef del restaurant Alkimia</a>. </p> <p>La versió que jo n’he fet no és tan elaborada, ni de bon tros, començant perquè jo he emprat sardines de llauna enlloc de sardines fresques. A més, jo hi he afegit el Brie, un ingredient que d’entrada sembla que no s’hagi d’adir amb les sardines però que ja havia comprovat amb <a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/search?q=sardines">altres receptes</a> que hi marida la mar de ve. Així que, aquí teniu la meva versió. Més senzilla impossible!</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>1-2 pots de pebrots del piquillo<br>1 paquet de formatge Brie<br>2 llaunes de sardines amb oli d’oliva<br>porradell fresc<br>oli d’oliva verge extra</p> <p><strong>Preparació:</strong><br><strong>Temps estimat:</strong> 10 minuts</p> <ul> <li>Obriu els pebrots del piquillo, traieu-ne les llavors i esteneu-ne un parell sobre del plat. <li>Poseu-hi a sobre dos talls de formatge Brie. <li>Torneu a posar-hi a sobre dos pebrots oberts i sense llavors. <li>Poseu-hi al damunt les sardines obertes per la meitat i sense espines. <li>Decoreu el plat amb una mica de porradell picat i amaniu-lo amb un bon raig d’oli d’oliva.</li></ul> <p>Ja veieu que és un plat molt acolorit, diferent i que podeu preparar en menys de deu minuts just abans de servir-lo.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-15771131965602660902014-01-30T16:12:00.001+01:002014-02-06T14:55:07.641+01:00Llenguado amb bacó a la salsa de taronja<p><a href="http://lh5.ggpht.com/-Zzz4y2d_eSw/UvOUMPfhr0I/AAAAAAAAEjk/WZthNQzhPM8/s1600-h/IMG_2809%25255B4%25255D.jpg"><img title="IMG_2809" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; border-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px" border="0" alt="IMG_2809" src="http://lh5.ggpht.com/-9iTg1BAFxmc/UvOUM4dm7OI/AAAAAAAAEjs/FLsKgpGc3s8/IMG_2809_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="587" height="393"></a></p> <p>La recepta d’avui torna a ser un plat de peix molt fàcil de fer i amb una presentació ben atractiva. A l’Aleix, com que el peix no li entusiasma, sempre procuro presentar-li de maneres diferents i aquesta va triomfar de debò.</p> <p><strong>Ingredients per a 4 persones:</strong></p> <p>4 llenguados fets a filets<br>16 làmines fines de bacó<br>1 taronja<br>oli d’oliva verge extra<br>sal i farina blanca<br>1/2 cullerada de cafè de xantana<br>4 brotxetes de fusta<br><br><strong>Preparació:<br>Temps estimat</strong>: 30 minuts</p> <ul> <li>Comenceu preparant la salsa de taronja: escorreu mitja taronja, afegiu al suc una punteta de goma xantana (la podreu trobar en llocs especialitzats) i passeu-ho tot per la batedora. La xantana actuarà com a espessant i el suc adquirirà textura de salsa. Reserveu. <li>A continuació prepareu les brotxetes de llenguado: enfarineu cada filet prèviament salat, poseu-hi al damunt una làmina de bacó, enrotlleu-ho i claveu el rotllet a la brotxeta. Perquè quedi més bonic podeu col·locar els filets en diferents posicions, com es veu a la foto. <li>Fregiu les brotxetes amb oli abundant per les dues bandes, fins que el peix es vegi dauradet, i escorreu-les sobre un paper absorbent. <li>Emplateu col·locant la brotxeta al centre del plat, una mica de salsa al costat i mitja rodanxa de taronja per decorar. Si voleu que predomini el sabor del cítric també podeu escórrer unes gotes de taronja sobre la brotxeta.</li></ul> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-80122029560994480032014-01-25T11:15:00.001+01:002014-01-25T11:21:04.461+01:00Restaurant Topik, un gran descobriment<p><a href="http://lh4.ggpht.com/-hsRZOlE6jKk/UuOOR3hhNPI/AAAAAAAAEgQ/HkONnGs7D2A/s1600-h/DSC_00083.jpg"><img title="DSC_0008" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="DSC_0008" src="http://lh6.ggpht.com/-Qf5XN6LwK8Y/UuOOUamN81I/AAAAAAAAEgY/XteG04U15yk/DSC_0008_thumb1.jpg?imgmax=800" width="578" height="389"></a></p> <p>Des que tenim la nostra filla, que anar a menjar fora de casa s’ha convertit en una activitat ben esporàdica. I, si abans escollíem els restaurant pensant en la seva carta o el seu prestigi, ara ens fixem més en si tenen menú infantil, trones i espai per al cotxet.</p> <p>Però quan, de tant en tant, els avis s’ofereixen per fer-nos de cangur, aprofitem per fer totes aquelles coses que amb la nena no podem ni somniar. L’altre dia vam decidir anar a passar el matí a Barcelona per fer algunes compres nadalenques i, després de voltar una mica per la capital, l’Aleix em va proposar anar a dinar al restaurant <a href="http://www.topikrestaurant.es/idioma/cat/carta.php">Topik</a>.</p> <p>La nostra primera intenció era provar el menú de migdies, que sembla tenir molt d’èxit i té un preu més que raonable. Però quan vam veure la llarga llista de tapes que proposa el restaurant, no ens en vam poder estar.</p> <p>L’interior del restaurant és acollidor i d’ambient familiar. Crida l’atenció, només entrar, la selecció d’ostres que s’exhibeixen a la mateixa barra. No cal dir que són un dels plats forts de la casa, juntament amb els tàrtars i els arrossos.</p> <p>La carta, on es fa visible la fusió entre la cuina japonesa i llevantina que dóna caràcter al restaurant, ofereix tres propostes diferents per als comensals: <strong>el menú del dia</strong> (entre setmana);<strong> un menú de sis tapes elegides pel xef, un arròs i unes postres</strong>; i una bona selecció de<strong> <a href="http://www.topikrestaurant.es/idioma/cat/carta.php">tapes i plats tan suggerents</a> com les ostres a la brasa amb salsa ponzu, el mini steak tartare a l’estil japonès amb salsa yakiniku, el tataky de tonyina amb guacamole suau o l’arròs d’eriçó de mar</strong>.</p> <p>Tot i que les ostres i els arrossos semblen ser l’especialitat de la casa, nosaltres ens vam inclinar per fer un dinar a base d’algunes de les apetitoses tapetes de la carta.</p> <p>Vam començar la degustació amb els <strong>mini rotllets de primavera</strong>, molt cruixents i acompanyats de la típica salseta japonesa que sempre els dóna un toc molt llaminer. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-KlAtV_JPeWM/UuOOWBEOG4I/AAAAAAAAEgg/tKVU_ZLoyGE/s1600-h/DSC_00534.jpg"><img title="DSC_0053" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; display: block; padding-right: 0px; border-top-width: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="DSC_0053" src="http://lh4.ggpht.com/-5vTpDL2BndE/UuOOXjHWo2I/AAAAAAAAEgo/BGCi40hnsCE/DSC_0053_thumb1.jpg?imgmax=800" width="517" height="316"></a></p> <p>Seguidament, ens van servir les <strong>croquetes de txangurro</strong>, amb un intens gust de mar ben diferent a les típiques croquetes de peix, normalment elaborades amb rap i gambes.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-OccwGC0migc/UuOOZrd5mtI/AAAAAAAAEgw/OYLJCQO2zK4/s1600-h/DSC_00564.jpg"><img title="DSC_0056" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="DSC_0056" src="http://lh4.ggpht.com/-BFdjZ-OWyLk/UuOOazARa1I/AAAAAAAAEg4/yFSYWiwdxrw/DSC_0056_thumb1.jpg?imgmax=800" width="576" height="340"></a></p> <p>Vam seguir amb la terrina de <strong>foie caramel·litzat i melmelada</strong> que, com us podeu imaginar, va ser un dels plats forts de la degustació.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-ra5r_XAREDI/UuOOeoOrLaI/AAAAAAAAEhA/nH1UmGN_6m4/s1600-h/DSC_00624.jpg"><img title="DSC_0062" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; display: block; padding-right: 0px; border-top-width: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="DSC_0062" src="http://lh5.ggpht.com/-HIdziW5B0FE/UuOOgNdVogI/AAAAAAAAEhI/UwAW67_Avo4/DSC_0062_thumb1.jpg?imgmax=800" width="470" height="392"></a></p> <p>Tot seguit van arribar els <strong>canelons de bolets amb oli de tòfona blanca</strong>. Només arribar a la taula l’aroma intensa de la tòfona ja va impregnar els nostres narius. Un plat més que generós i amb un sabor exquisit.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-aHGd7lzXJ-U/UuOOhx87xqI/AAAAAAAAEhQ/KrFDNG6ewq0/s1600-h/DSC_00664.jpg"><img title="DSC_0066" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; display: block; padding-right: 0px; border-top-width: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="DSC_0066" src="http://lh3.ggpht.com/-rWCvLgpdUSo/UuOOi9QEVDI/AAAAAAAAEhY/C-rFcSB-JQM/DSC_0066_thumb1.jpg?imgmax=800" width="449" height="338"></a></p> <p>Després dels canelons va arribar el seu torn a les <strong>cuixetes de guatlla amb caramel de soja</strong>. Tot i que el plat el va triar l’Aleix i a mi no em va motivar massa d’entrada, he de dir que la salseta estava tremenda i les cuixetes van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-iXD4AYjEmv4/UuOOkTjVbKI/AAAAAAAAEhg/1UxOHnpEDjY/s1600-h/DSC_00604.jpg"><img title="DSC_0060" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="DSC_0060" src="http://lh5.ggpht.com/-dT4cClE8lGg/UuOOmRbYQwI/AAAAAAAAEho/j0dOV0_heH4/DSC_0060_thumb1.jpg?imgmax=800" width="575" height="320"></a></p> <p>El darrer plat va ser la <strong>topik burguer</strong> de vedella i calamarsons, servida amb pa de tinta de calamar del Forn de la Trinitat.</p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-m2dW1UsZKu0/UuOOoqaSGnI/AAAAAAAAEhw/iGOra2HZWH4/s1600-h/DSC_00714.jpg"><img title="DSC_0071" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; display: block; padding-right: 0px; border-top-width: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="DSC_0071" src="http://lh3.ggpht.com/-cy2Z1E1p_rE/UuOOpnVFNjI/AAAAAAAAEh4/MgMX5rfpow4/DSC_0071_thumb1.jpg?imgmax=800" width="437" height="343"></a></p> <p>I encara vam tenir lloc per degustar dues de les postres: la <strong>tatin de poma amb gelat de canyella</strong> i el<strong> fondant de xocolata</strong>, que estaven realment deliciosos. No sé pas amb quin dels dos em quedaria…</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-JN709IMvMQM/UuOOrpyMQQI/AAAAAAAAEiA/z0T7TOg89dg/s1600-h/DSC_00764.jpg"><img title="DSC_0076" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; display: block; padding-right: 0px; border-top-width: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="DSC_0076" src="http://lh5.ggpht.com/-vX1G-DaEq9I/UuOOsmnf6nI/AAAAAAAAEiI/mTiyFXqAYq8/DSC_0076_thumb1.jpg?imgmax=800" width="479" height="372"></a></p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-aq_34D9NQ_g/UuOOvA0IPcI/AAAAAAAAEiQ/VyYARintC8o/s1600-h/DSC_00784.jpg"><img title="DSC_0078" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; display: block; padding-right: 0px; border-top-width: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="DSC_0078" src="http://lh3.ggpht.com/-5WnW1dExogM/UuOOws_JLOI/AAAAAAAAEiY/RRcjo4z12ZI/DSC_0078_thumb1.jpg?imgmax=800" width="482" height="333"></a></p> <p>I, a més a més, vam tenir la sort de seure just al costat de la taula on va menjar Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. I, en acabar l’àpat, el xef, <strong>Adelf Morales</strong>, va sortir a xerrar una estona amb ell i li va estar explicant les expectatives del restaurant i un munt de coses interessants sobre el món de les ostres. És de mala educació escoltar converses alienes, ho sé, però va ser inevitable parar l’orella davant d’una conversa gastronòmica tant interessant.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-14575063355897478502014-01-19T11:00:00.001+01:002014-01-19T11:00:27.641+01:00Pastís de poma<p><a href="http://lh5.ggpht.com/-XHO_2jjvSnw/UtuiNKL5mbI/AAAAAAAAEf4/7suxiu_cEB8/s1600-h/IMG_42574.jpg"><img title="IMG_4257" style="border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; background-image: none; border-bottom-width: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px; border-top-width: 0px" border="0" alt="IMG_4257" src="http://lh6.ggpht.com/-b9M4oVUueEA/UtuiOZsRJhI/AAAAAAAAEgA/VIDDKAw3Uyk/IMG_4257_thumb1.jpg?imgmax=800" width="577" height="458"></a></p> <p>El setembre passat vam celebrar el bateig d’en Quirze, el fillol de l’Aleix, i per col·laborar amb el pica-pica, la Marta em va demanar si podia fer un parell de pastissos de poma seguint una recepta que ella mateixa em va passar.</p> <p>El cas és que la coca ens va agradar tant que ja l’he repetida due_s vegades! És ben fàcil de fer i té un èxit assegurat. L’únic inconvenient que hi trobo és que s’enganxa una mica, per això us recomano que utilitzeu un motlle de paper del tipus que veieu a la fotografia i que podeu trobar en qualsevol basar oriental.</p> <p><b>Ingredients:</b> <p>200 g de mantega i una mica més per untar el motlle<br>100 g de farina<br>200 g de sucre<br>2 ous<br>1 llimona<br>2 cullerades de cafè de llevat químic (Royal)<br>4 pomes Golden<br>1 got de xarrup de llet<br>farina de galeta (opcional) <p><b>Preparació:<br>Temps estimat:</b> 20 minuts + 45 minuts de cocció<br> <ul> <li>Primer de tot, talleu les pomes a quarts, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en làmines fines. Reserveu les pomes tallades amb el suc de la llimona perquè no s’oxidin. <li>Foneu la mantega al microones fins que quedi líquida. Reserveu-ne una quarta part per regar el pastís al final. <li>Barregeu en un bol la farina, 150 g de sucre, la major part de la mantega, els ous, el llevat i la llet. Mescleu amb unes varetes fins que quedi una pasta ben homogènia. <li>Unteu un motlle rodó de dos dits d’alt com a mínim amb la mantega i empolvoreu-lo amb la farina de galeta (pa ratllat). Jo la primera vegada ho vaig fer així i se’m va enganxar una mica, però ho he provat sense la farina de galeta i també se m’ha enganxat un xic. El millor que podeu fer és emprar un motlle d’usar i tirar i així us serà més fàcil desemmotllar el pastís. <li>Aboqueu la massa dins del motllo i col·loqueu-hi a sobre les làmines de poma de manera que es solapin una amb l’altre i vagin formant cercles concèntrics. <li>Aboqueu sobre la capa de pomes la mantega que teníem reservada i empolvoreu-ho amb la resta de sucre. <li>Coeu el pastís al forn prèviament escalfat a 180 graus durant uns 45 minuts, segons la potència del forn.</li></ul> <p>Us recomano que feu el pastís per berenar o després d’un àpat lleuger, perquè és un pastís contundent i és impossible conformar-se amb un tros petit!</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-87782719943298497582014-01-11T18:45:00.001+01:002014-01-11T18:46:41.657+01:00Bacallà amb romesco, espàrrecs bladers i olives negres<p><br><a href="http://lh3.ggpht.com/-IybuXUmx0SE/UtGDP1FeAZI/AAAAAAAAEfg/IpgHuodFr4c/s1600-h/IMG_3608%25255B10%25255D.jpg"><img title="IMG_3608" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; padding-top: 0px; padding-left: 0px; border-left: 0px; display: inline; padding-right: 0px" border="0" alt="IMG_3608" src="http://lh3.ggpht.com/-GmHS6YsI8nk/UtGDQjOnt8I/AAAAAAAAEfo/6NLMx-cYVk0/IMG_3608_thumb%25255B4%25255D.jpg?imgmax=800" width="575" height="442"></a></p> <p>Fa ja més d’un any del darrer post i, en aquest temps, la meva vida s’ha transformat radicalment. <strong>El 27 de desembre de 2012 naixia la nostra filla, la Tanit, i començava per a nosaltres un nou camí com a pares</strong> inexperts, emocionats i, sovint, desbordats. No ha estat un camí fàcil, sobretot els primers mesos, i ens ha costat acostumar-nos al nou ritme de vida que ens exigeix la nostra filla. Però veure créixer la nostra petitona ha estat l’experiència més emocionant de les nostres vides. <br><br>Des que he tornat a treballar que sembla gairebé impossible trobar una estona de tranquil·litat per gaudir de les meves aficions. Cuinar s’ha convertit en un acte rutinari i les hores que dedicava al blog i a tafanejar alguns blogs amics ara les dedico a canviar bolquers, preparar farinetes o contemplar embadalida els primers passets de la Tanit. </p> <p>Sé que el temps que tenia quan la Tanit no era a la família no el tornaré a recuperar fins d’aquí molts anys, però trobo a faltar alguns moments d’experimentació a la cuina i les estones que passava preparant les entrades dels posts. Així que, encara que no sigui al mateix ritme que mesos enrere, m’he decidit a reemprendre la meva activitat blocaire amb una de les receptes que darrerament han tingut més èxit a casa nostra.</p> <p>Es tracta d’una recepta senzilla, que podeu preparar en poc més de 15 minuts. Però el resultat, creieu-me que és sorprenent. <p><strong>Ingredients per a 4 persones:<br></strong><br>4 talls generosos de morro de bacallà dessalat<br>1 manat d’espàrrecs verds<br>1/2 pot d’olives negres sense pinyol<br>8 cullerades soperes de <a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/2011/03/calcotada-vallgorguina.html">romesco</a><br>oli d’oliva verge extra i sal</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat:</strong> 20 minuts (si ja tenim el romesco)</p> <ul> <li>Primer de tot, netegeu els espàrrecs rebutjant-ne la part més blanca i més dura, i talleu-los a rodanxes ben primetes. </li> <li>Feu el mateix amb les olives negres i saltegeu-ho tot junt en una paella amb una mica d’oli d’oliva verge i un polsim de sal. Reserveu.</li> <li>En un estoig de silicona coueu el bacallà prèviament dessalat durant uns 5 minuts al microones a màxima potència. El temps de cocció pot variar segons el gruix del bacallà, però la qüestió és que quedi una mica cruet de dintre.</li> <li>Disposeu un tall de bacallà al centre del plat, poseu-hi per damunt un parell de cullerades de romesco i acabeu de cobrir-lo amb els espàrrecs i les olives. Jo, aquesta vegada, he fet servir un romesco fet de la casa Molí de Pomerí que vaig comprar a La Senalla i que he de dir que és exquisit.</li></ul> <p>El bacallà, que sempre compro a la Judith de La Islandesa, us aconsello que el dessaleu a casa. N’hi ha prou amb tenir-lo tres dies amb aigua abundant perquè es vagi rehidratant i després anar canviant l’aigua cada dues hores fins que tingui el punt de sal desitjat. Les vegades que s’ha de canviar l’aigua també dependrà del gruix del bacallà.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-16650217506769541982012-12-25T12:34:00.001+01:002012-12-25T12:35:41.976+01:00Le petit Bergerac, cuina francesa del Périgord<p><img src="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/02/31/a6/65/le-petit-bergerac.jpg" width="600" height="397"></p> <p>Fa temps que amb els meus sogres teníem pendent de provar aquest restaurant que en plena Eixample de Barcelona ofereix als seus clients algunes de les elaboracions i productes més típics de la regió francesa del Périgord, una regió molt coneguda gastronòmicament per l’elaboració de foies i la criança d’ànecs i oques.</p> <p>El restaurant compta amb un <strong>menú degustació per 39’70 euros</strong> que ofereix algunes de les especialitats de la casa com ara el foie mi-cuit amb pa de nous, al magret d’ànec amb poma i oli de nous o una selecció de formatges francesos. També prepara alguns plats per emportar com el foie o l’exquisida tarta Tatin.</p> <p>Nosaltres vam optar per la carta, que ofereix <strong>una selecció de deu entrants, deu plats principals i deu postres a escollir per un preu tancat de 28 euros</strong>. </p> <p>De primer plat, jo vaig demanar el <strong>capritx de vieires amb créixens</strong>, una magnífica elecció ja que les vieires estaven delicioses i el plat va resultar molt lleugeret; l’Aleix va demanar el <strong>foie mi-cuit amb pa de nous</strong>, una de les especialitats de la casa que també van demanar els meus sogres; la meva cunyada va optar pel <strong>milfulles de formatge de cabra Cabécou amb vinagreta de mel</strong>, que també tenia una pinta fantàstica.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-qoxdH2YdGZI/UNmPL9fGhOI/AAAAAAAAEbM/2Q6j0rRTPDA/s1600-h/Compo16.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="Compo 1" border="0" alt="Compo 1" src="http://lh6.ggpht.com/-q48MiGnTq6U/UNmPN-cFYeI/AAAAAAAAEbU/60Ztgx9Ps8U/Compo1_thumb4.jpg?imgmax=800" width="598" height="461"></a> </p> <p>Els plats principals, tots acompanyats amb abundants racions de patates fregides, van resultar més contundents. Els meus cunyats van optar pel <strong>filet de bou Sarladais</strong> (Sarlat és un dels pobles més bonics del Périgord Noir i té un mercat impressionant on s’exhibeixen alguns dels productes més preuats de la regió com el <strong>foie de canard</strong> o les trufes). Jo vaig optar per una altra especialitat de la regió, la <strong>Tourtière Périgourdine</strong>, una mena de pasta de full farcida de carn picada i ànec, amb un suquet que estava per sucar-hi pa! L’Aleix va demanar el <strong>magret d’ànec amb poma i oli de nous</strong> i el meu sogre l’<strong>steak tartar “Cyril” </strong>i també en van quedar molt satisfets.</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-c52guRgfvw0/UNmPPwlymzI/AAAAAAAAEbc/rY6bVYKLmfo/s1600-h/Compo26.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="Compo 2" border="0" alt="Compo 2" src="http://lh3.ggpht.com/-_gcuNIawv7k/UNmPRY3MibI/AAAAAAAAEbk/xjfNnvlRDaY/Compo2_thumb4.jpg?imgmax=800" width="598" height="429"></a> </p> <p>Si el menú ja va ser tot un èxit, les postres no van quedar pas a segon terme. I, un cop més, he de dir que penso que vaig encertar de ple amb la meva elecció: la <strong>Tarta Tatin de sempre</strong>, elaborada amb una fina base de pasta de full farcida abundantment de pomes caramel·litzades i acompanyada de gelat de vainilla. De les millors que he menjat mai! L’Aleix i els meus cunyats van preferir la <strong>tarta fina de poma amb gelat de canyella</strong>, segur que deliciosa, però no els la canvio per la meva tatin. La meva sogra va optar per la <strong>tarta de nous i cafè amb gelat “Galette de Bretagne”</strong> i el meu sogre, més atrevit, va demanar la <strong>piràmide de xocolata negra amb salsa de taronja i gelat de Cointreau</strong>, una altra excel·lent elecció que, per sort, vaig poder tastar!</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-vG-7C6of2Sk/UNmPSuSKfqI/AAAAAAAAEbs/oftCinwqGUU/s1600-h/Compo310.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="Compo 3" border="0" alt="Compo 3" src="http://lh4.ggpht.com/-Ad9kSr6NQcw/UNmPUqKsVKI/AAAAAAAAEb0/cQ2Z1bOQm1E/Compo3_thumb8.jpg?imgmax=800" width="595" height="431"></a> </p> <p>Vam posar punt i final al nostre àpat en família amb uns tallats molt originals servits en tres nivells, una presentació que ens va cridar l’atenció i ens va semblar d’allò més creativa.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-o_ZFgNX9vRY/UNmPWTFaONI/AAAAAAAAEb8/ZWZjMhlou3E/s1600-h/2012120116.40.144.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="2012-12-01 16.40.14" border="0" alt="2012-12-01 16.40.14" src="http://lh4.ggpht.com/-NiNTVT40DHM/UNmPXUx980I/AAAAAAAAEcE/EXdho6Yh9-c/2012120116.40.14_thumb2.jpg?imgmax=800" width="434" height="329"></a></p> <p>Així que, si busqueu un bon restaurant per degustar especialitats franceses per Barcelona, no dubteu a escollir Le Petit Bergerac, segur que no us decep i la relació qualitat preu és més que acceptable. </p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-79992861991235347942012-12-19T11:09:00.001+01:002012-12-19T11:09:29.909+01:00Ab ovo usque ad mala: poma rostida amb fruits secs i mel de romaní<p><a href="http://lh6.ggpht.com/-bqX5cnXDj4Q/UNGSTx7NJjI/AAAAAAAAEZo/1nn0lxXHnfE/s1600-h/IMG_1544%25255B4%25255D.jpg"><img style="border-bottom: 0px; border-left: 0px; display: inline; border-top: 0px; border-right: 0px" title="IMG_1544" border="0" alt="IMG_1544" src="http://lh3.ggpht.com/-SGnnJoF8b50/UNGSVg63PjI/AAAAAAAAEZw/jGKLXOwwXuU/IMG_1544_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="596" height="421"></a> <p>En el post anterior us explicava que un banquet romà solia començar amb uns entremesos o <em>gustatio</em>, en què a més de verdures, llegums i hortalisses hi tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la <em>secunda mensa</em>, que eren les postres. D’aquí l’expressió d’Horaci “Ab ovo usque ad mala” (des de l’ou fins la poma). <p>Si en el darrer post el protagonista va ser l’ou, en el post d’avui les protagonistes seran les pomes, que ens serviran per fer unes postres molt a l’estil de l’antiga gastronomia romana. Tot i que la recepta original no porta cap mena de base, jo he emprat la pasta de full, que és un tipus de massa molt semblant a la que empraven els romans en algunes de les seves elaboracions. <p><strong>Ingredients per a 4 racions:</strong> <p>1 base de pasta de full fresca<br>4 pomes Golden<br>nous, pinyons i panses<br>mel de romaní<br>pebre negre i canyella</p> <p><strong>Preparació:<br>Temps estimat</strong>: 45 minuts</p> <ul> <li>Comencem pelant i trossejant les pomes a trossets petits. Les courem al microones durant uns 10 minuts a màxima potència, fins que estiguin ben tovetes. Si voleu, les podeu aixafar una mica amb una forquilla o les podeu servir senceres. Reserveu.</li> <li>Preescalfeu el forn a 200º. Mentrestant, retalleu quatre porcions quadrades de la pasta de full i reforceu-ne els contorns amb la massa sobrant, com si estiguéssiu fent el marc d’un quadre. Punxeu la part central de cada requadre amb una forquilla i enforneu durant uns 15 minuts, fins que la massa estigui rosseta.</li> <li>Retireu les tartaletes del forn i, si la part central ha pujat i no baixa per si sola, enfonseu-la una mica amb els dits. Empleneu-les amb la poma que havíeu reservat abundantment.</li> <li>Poseu per sobre la poma els fruits secs. Jo he fet servir pinyons, nous i panses Sultana, però també podeu emprar avellanes, ametlles, orellanes… Als romans els encantaven els fruits secs!</li> <li>Empolvoreu amb una mica de pebre negre i canyella. Els romans també van ser molt aficionats a les espècies, que importaven de països llunyans i exòtics i donaven categoria als seus plats. El pebre, present en moltes receptes de cuina romana antiga, va ser una de les seves preferides. La canyella també la coneixien, però la feien servir més com a perfum que com a condiment culinari. Es diu que Neró, quan va morir la seva estimada Popea, en va fer cremar en senyal de dol i amor, i que Vespesià solia exhibir corones d’or i canyella.</li> <li>Finalment, disposeu la mel de romaní sobre cada tartaleta.</li> <li>Si voleu, podeu acabar posant les tartaletes uns minuts al forn perquè la mel es desfaci i estiguin una mica calentes.</li></ul> <p>Tant si sou aficionats a la cuina romana antiga com si no, estic segura que us en llepareu els dits! La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-80165673342532763372012-12-17T17:40:00.001+01:002012-12-19T11:10:09.245+01:00Ab ovo usque ad mala: truita de llet<p><a href="http://lh3.ggpht.com/-EX2GX86BJXk/UM9K9n_92hI/AAAAAAAAEYM/kHrgMtTGM8o/s1600-h/IMG_1567%25255B4%25255D.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="IMG_1567" border="0" alt="IMG_1567" src="http://lh6.ggpht.com/-NeppvPRIZ-4/UM9K_Dl-7nI/AAAAAAAAEYU/z735b6T6IdA/IMG_1567_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="600" height="498"></a> </p> <p>Aquest cap de setmana, cercant receptes de cuina romana antiga no massa complicades de fer, vaig trobar un article del blog <a href="http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/" target="_blank">De re coquinaria</a> que em va encantar. Charo Marco, autora del blog i professora de grec i llatí, ens explica en aquest post interessantíssim –que titula <a href="http://http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/2012/12/ab-ovo-usque-ad-mala.html" target="_blank">Ab ovo usque ad mala</a>- des de l’etimologia de la paraula “ova” (ous), fins els usos culinaris que en donaven a l’Antiguitat, sempre citant fonts clàssiques com Apici, Varró, Petroni, Plini o Marcial. Us recomano que doneu un tomb pel seu bloc perquè, a més de ser molt interessant, està documentat fins el darrer detall i il·lustrat amb imatges molt curioses, gairebé sempre pertanyents a l’època grecollatina.</p> <p>El títol del post, <em>ab ovo usque ad mala </em>(“des de l’ou fins la poma”), és una cita d’Horaci, que en una de les seves sàtires es referia així a l’inici i el final d’un banquet típicament romà, que començava amb la <em>gustatio</em> o entrants, en què es degustaven aliments més lleugers entre els quals tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la <em>secunda mensa</em> o les postres, en què es degustaven tot tipus de dolços, des de pastissos, fins a fruits secs amb mel o fruites variades. <p>L’ou, dins de la gastronomia romana, va ser un aliment força apreciat, no només pel seu sabor i el se valor nutritiu, sinó perquè era un aliment relativament fàcil d’obtenir mitjançant la criança d’aus i, per tant, força econòmic. Tot i que els romans menjaven ous de tot tipus d’aus, els més preuats eren els de paó i els d’oca. Els de gallina, però, eren els més consumits, especialment durant el <em>ientaculum</em> o esmorzar o durant la <em>cena</em> o sopar i, més que com a plat principal, com a acompanyament dels llegums, la carn o el marisc. També s’empraven ous en l’elaboració de dolços i pastissos, i es podien presentar en forma de truita tant dolça com salada. <p>La seva elaboració era tan variada com avui en dia: crus, bullits, fregits, remenats, durs, passats per aigua, escalfats… Avui veurem una recepta ben senzilla, extreta del receptari d’Apici, en què l’ou es presenta en forma de truita. <p><strong>Ingredients per a una truita:</strong></p> <p>4 ous<br>1/4 litre de llet<br>oli d’oliva<br>pebre<br>mel<br>una branqueta de romaní o farigola</p> <p><strong>Elaboració:<br>Temps estimat:</strong> 10 minuts</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-cDT5xsOdoN8/UM9LAvulfxI/AAAAAAAAEYc/Pkr66ckDkBc/s1600-h/IMG_1560%25255B4%25255D.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="IMG_1560" border="0" alt="IMG_1560" src="http://lh4.ggpht.com/-BoZ-46ADqJk/UM9LCKDoBKI/AAAAAAAAEYg/FQ2HodTAuLc/IMG_1560_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="598" height="402"></a> </p> <ul> <li>Primer de tot, batem els quatre ous sencers amb la llet i una cullerada sopera d’oli d’oliva. <li>Mentrestant escalfem una paella amb un rajolí d’oli i, quan estigui calent, hi aboquem la mescla. <li>Remenem una mica i deixem que es faci per un costat a foc mig. <li>Amb ajuda d’una tapadora plana, donem la volta a la truita i la deixem coure per l’altra banda. <li>Un cop cuita retirem la truita del foc i la disposem en un plat. Si voleu la podeu servir sencera, o podeu fer com jo i tallar-la a porcions amb ajuda d’un motlle rodó. <li>Unteu la truita amb mel abans de servir-la i empolvoreu-la amb una mica de pebre negre. <li>Podeu decorar el plat amb una branqueta de romaní o farigola, que li donaran un toc molt mediterrani i una aroma molt bona.</li></ul> <p>Vull dedicar l’entrada d’avui a la campanya d’Intermon Oxfam <a href=" www.taulapera7000milions.org" target="_blank">Taula per a 7.000 milions de persones</a>, perquè l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-lbws7H00awk/UM9LDUcJFiI/AAAAAAAAEYs/tSAzNJ2MHP8/s1600-h/mesa7000_RGB_NEG_CAT%25255B2%25255D.png"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="mesa7000_RGB_NEG_CAT" border="0" alt="mesa7000_RGB_NEG_CAT" src="http://lh3.ggpht.com/-MCAOD0Nsxxw/UM9LEhHds_I/AAAAAAAAEYw/GjHlFW_EXgs/mesa7000_RGB_NEG_CAT_thumb.png?imgmax=800" width="244" height="244"></a></p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-61641157562261557862012-12-13T13:27:00.001+01:002012-12-13T13:29:29.190+01:00Jornades gastronòmiques dels cítrics i la galera<p><img style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto" src="http://oficina.alcanarturisme.com/wp-content/uploads/2012/11/cartell-xix-jornades-gastronomiques-citrics-2012-web1.jpg" width="464" height="656"></p> <p>Enguany, un cop més, un bon grapat de restaurants d’Alcanar, Alcanar Platja i Les Cases d’Alcanar tornen a participar en les conegudes <a href="http://www.alcanarturisme.com/cat/" target="_blank">Jornades Gastronòmiques dels Cítrics</a>, coincidint amb la temporada de màxim esplendor d’aquestes fruites, tan típiques de les terres de l’Ebre. Alguns dels restaurants que enguany hi participen són el <a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/2008/12/taller-de-cuina-carme-guillemot.html" target="_blank">Taller de cuina Carmen Guillemot</a>, del qual us he parlat en altres ocasions; el Racó de Jesús, on vam anar a dinar no fa massa; o el <a href="http://taulabernat.blogspot.com.es/2011/12/restaurant-mareny.html" target="_blank">Restaurant Mareny</a>, del qual no us vull deixar de parlar perquè els meus pares hi van anar a fer el menú aquest cap de setmana i en van sortir més que encantats.</p> <p>En aquesta ocasió, l’Helena els va sorprendre amb un deliciós <strong>empedrat de bacallà amb taronja</strong>, seguit d’un <strong>salmó a l’essència de taronja amb pipes de gira-sol</strong> que també els va agradar molt. El plat estrella, però, va ser <strong>l’arròs melós de galera i bròquil</strong>, que la meva mare em va dir que és un dels millors que ha menjat mai. Les postres van ser un <strong>flam amb melmelada de clementina</strong> que també va merèixer els elogis dels meus pares, sobretot per l’equilibri entre la dolçor de la melmelada i l’acidesa de la clementina. Tot plegat, amb vi blanc D.O Terra Alta, cafès i un xarrup d’orujo de taronja per posar fi a la degustació, els va sortir per <strong>25 euros</strong>, un preu difícil d’igualar tenint en compte la qualitat del menú.</p> <p>Així que, a veure si us hi animeu, i aprofiteu que el proper cap de setmana és el darrer d’aquestes atractives jornades gastronòmiques per fer un tomb per les terres de l’Ebre i visitar Les Cases d’Alcanar.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-406543178677079098.post-90106935098429306752012-12-12T11:44:00.001+01:002012-12-12T11:44:40.668+01:0060 anys al restaurant Àbac!<p><a href="http://lh6.ggpht.com/-ubFCB5dqC40/UMhfFx9eeCI/AAAAAAAAEQ8/x0_TJf9ouOo/s1600-h/9b4fd726dd1bccfee2c3df59370836827.jpg"><img style="border-right-width: 0px; margin: 0px 15px 0px 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="9b4fd726dd1bccfee2c3df5937083682" border="0" alt="9b4fd726dd1bccfee2c3df5937083682" align="left" src="http://lh6.ggpht.com/-m8UgSEAE60A/UMhfG6_yB5I/AAAAAAAAERA/qXpu-UCtqgI/9b4fd726dd1bccfee2c3df5937083682_thu.jpg?imgmax=800" width="268" height="164"></a> El 27 de novembre, el meu pare va fer 60 anys i, per celebrar una xifra tan rodona i plena com aquesta, la meva mare em va demanar que escollíssim un bon restaurant de Barcelona per fer un àpat especial en família. Val a dir que vam dubtar una mica, però tenint en compte la reputació del seu xef, el manresà Jordi Cruz, i la calidesa de la sala, aviat vam tenir clara quina seria la nostra opció: el <a href="http://www.abacbarcelona.com/" target="_blank">restaurant Àbac</a>.</p> <p>Arribat el gran dia, vam presentar-nos a casa els meus pares sense que ell sabés res i li vam dir que seguís el nostre cotxe fins arribar al restaurant, situat a l’avinguda Tibidabo, en ple barri de Sant Gervasi. Vam aparcar el cotxe al garatge privat del restaurant i, de seguida, ens van acompanyar al menjador, una sala molt agradable, decorada sòbriament amb colors beixos i blancs, i amb vistes a una bonica terrassa que, durant els mesos més càlids, ha de ser un lloc ideal per prendre els aperitius o el cafè.</p> <p><img style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto" src="http://www.sibaritissimo.com/wp-content/uploads/2008/09/abac_restaurant.jpg" width="513" height="235"></p> <p><img style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto" src="http://q8concierge.files.wordpress.com/2012/07/abac-restaurant-and-hotel-barcelona_yellowtrace.jpg?w=627" width="508" height="346"></p> <p>La nostra taula, rodona i àmplia, quedava a la part de darrera de la sala, en una mena de reservat que ens va permetre la intimitat necessària per gaudir gratament de la nostra celebració.</p> <p>Després de les explicacions de la cap de sala, vam optar per fer el menú Àbac, consistent en 2 aperitius, 8 plats i dues postres. Tot plegat ho vam acompanyar d’un vi negre anomenat <a href="http://www.espectaclevins.com/default.asp" target="_blank">Espectacle</a>, denominació d’origen de Montsant, que el meu pare tenia moltes ganes de provar; i d’una bona selecció de pans acabats de fer que no van deixar de servir-nos al llarg de tota la degustació. El que va tenir més èxit a la nostra taula va ser el pa d’olives.</p> <p>La degustació va començar amb un aperitiu de <strong><em>mojito</em> de pinya, elaborat amb nitrogen líquid</strong>, i que van elaborar davant nostre amb un ritual ben curiós, tot i que ja força freqüent en restaurants de cuina experimental. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-kGOo7XUcDM4/UMhfH0umGlI/AAAAAAAAERI/eAMN9L1PT8c/s1600-h/IMG_13056.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1305" border="0" alt="IMG_1305" src="http://lh5.ggpht.com/-22-DXRUIQSo/UMhfI5alSrI/AAAAAAAAERQ/B4_zylYV3Ww/IMG_1305_thumb4.jpg?imgmax=800" width="512" height="341"></a> </p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-JLDKxGuOYOA/UMhfJ5ah6BI/AAAAAAAAERY/MN9qLZJGmNc/s1600-h/IMG_13066.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1306" border="0" alt="IMG_1306" src="http://lh6.ggpht.com/-hkw6MkNwSzI/UMhfLWhIbFI/AAAAAAAAERk/Ud43GQz8p-0/IMG_1306_thumb4.jpg?imgmax=800" width="512" height="343"></a> </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-mKIHaOd8tvA/UMhfMUbU7jI/AAAAAAAAERs/DHc9X5DW4Zc/s1600-h/IMG_13177.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1317" border="0" alt="IMG_1317" src="http://lh5.ggpht.com/-R6PLL9QkQ0U/UMhfNdIv1CI/AAAAAAAAERw/gVNrUd4KEWg/IMG_1317_thumb5.jpg?imgmax=800" width="515" height="345"></a> </p> <p>A mi, com que no podia prendre alcohol, em van preparar una <strong>versió apta per a embarassades del mateix <em>mojito</em></strong><em> </em>que em va semblar fins i tot millor que la dels altres comensals. No n’estic del tot segura, però diria que la gelatina era de pinya i el sorbet tenia un punt d’alfàbrega exquisit.</p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-szo55XTTXtc/UMhfOSaCc9I/AAAAAAAAER8/xsxnU7gsF5E/s1600-h/IMG_13198.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1319" border="0" alt="IMG_1319" src="http://lh5.ggpht.com/-T51rX1tWpIk/UMhfPn5uceI/AAAAAAAAESA/mQAohhH4Bz4/IMG_1319_thumb6.jpg?imgmax=800" width="511" height="342"></a></p> <p>El següent aperitiu va ser un <strong>curri de garoines amb cacauets i llima Kaffir</strong> que, si he de ser sincera, a mi no em va acabar de convèncer. La llima Kaffir, molt típica de la cuina tailandesa, és un cítric d’aroma molt potent, amb la pell de color verd intens i molt rugosa. El que més em va agradar va ser la presentació del plat dins d’un eriçó de mar de color blanc.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-Dj1Pv9sS7u8/UMhfQrR_IUI/AAAAAAAAESI/AqQrfhbFpYc/s1600-h/IMG_13245.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1324" border="0" alt="IMG_1324" src="http://lh3.ggpht.com/-3yRrqvHoBok/UMhfR-xLAHI/AAAAAAAAESQ/xE615aaX-rg/IMG_1324_thumb3.jpg?imgmax=800" width="512" height="364"></a> </p> <p>El primer entrant va ser <strong>la ventresca de tonyina amb macarrons de <i>Ponzu</i>, brots marins i algues cruixents,</strong> que tots els amants del tataki de tonyina van assaborir molt complaguts. A mi, com que havia dit que no podia menjar peix cru, em van servir uns <strong>tomàquets de branca assecats amb aigua de pebrots a l’oli d’oliva amb sardina fumada, pell de pa i alfàbrega</strong>. I la veritat és que em sembla que, un cop més, hi vaig sortir guanyant perquè els tomàquets estaven deliciosos!</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-PBOKTaaB5YI/UMhfSrVaHvI/AAAAAAAAESc/S_PvrzIf1J8/s1600-h/IMG_13324.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1332" border="0" alt="IMG_1332" src="http://lh5.ggpht.com/-lDN213XGWDM/UMhfUnGKvTI/AAAAAAAAESk/OiY5IhbRjBU/IMG_1332_thumb2.jpg?imgmax=800" width="512" height="275"></a> </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-osjlHpYhey8/UMhfWOPRqLI/AAAAAAAAESs/9tamH5xswbQ/s1600-h/IMG_13375.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1337" border="0" alt="IMG_1337" src="http://lh3.ggpht.com/-HXIC9Plb-R8/UMhfXP5GB9I/AAAAAAAAES0/GONyw2LM3cc/IMG_1337_thumb3.jpg?imgmax=800" width="512" height="387"></a> </p> <p>El segon entrant van ser els <strong>nyoquis líquids de parmesà a la mantega de cítrics amb nous, infusió de bolets amb citronella i tòfona, </strong>un plat de textura molt curiosa que no va deixar indiferent cap comensal tot i que, pel meu gust, tornava a donar massa protagonisme als cítrics.</p> <p align="center"><a href="http://lh6.ggpht.com/-NB3ocLfoF1A/UMhfYq2ftOI/AAAAAAAAES4/O0l5cfC0Zqk/s1600-h/IMG_13436.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px" title="IMG_1343" border="0" alt="IMG_1343" src="http://lh5.ggpht.com/-MGDc6rqZAO8/UMhfZuVKa2I/AAAAAAAAETE/2b34q2qMkDM/IMG_1343_thumb4.jpg?imgmax=800" width="512" height="343"></a> </p> <p>El següent entrant, un dels que va tenir més èxit a la nostra taula, va ser el <strong>foie gras amb gelat de resina de pi i pebres, i raïm al<em> Recioto di Valpolicella, </em></strong>que vam acompanyar amb un vi dolç molt adequat per degustar el foie (jo només en vaig fer un glopet de l’Aleix)<em>. </em></p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-EOxWM2glx-U/UMhfammpL_I/AAAAAAAAETM/Vk733i9Qt7s/s1600-h/IMG_13465.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1346" border="0" alt="IMG_1346" src="http://lh5.ggpht.com/-P37zicSTVBQ/UMhfb9pdHUI/AAAAAAAAETQ/4HXUUFUUPck/IMG_1346_thumb3.jpg?imgmax=800" width="602" height="375"></a> </p> <p>El següent plat va ser el <strong>bistec tàrtar fumat amb neu de vedella amanida, rovell cuinat, vel de mostasses i cruixent de pa al pebre</strong>. Però com que a casa no som massa aficionats a la carn crua i jo tampoc en podia menjar, les dones vam demanar que ens canviessin aquest plat pel <strong>rovell d’ou cuit amb ibèrics, Parmentier de patata, oli de tòfona i rúcula</strong>.</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-2Xfp5ZpEUkk/UMhfdLF1L3I/AAAAAAAAETc/wYHREBLyiyM/s1600-h/IMG_13634.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1363" border="0" alt="IMG_1363" src="http://lh3.ggpht.com/-u7ofDHV5-9o/UMhfeDRy9YI/AAAAAAAAETg/cklWBXF8NLU/IMG_1363_thumb2.jpg?imgmax=800" width="510" height="301"></a> </p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-uKibWatGI-w/UMhffK5iIsI/AAAAAAAAETs/bvzoN2J276M/s1600-h/IMG_13586.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1358" border="0" alt="IMG_1358" src="http://lh3.ggpht.com/-f1QbJ_W_b28/UMhfgYZ54-I/AAAAAAAAETw/6te91JxnxcI/IMG_1358_thumb4.jpg?imgmax=800" width="511" height="358"></a> </p> <p>Una de les coses que em va cridar més l’atenció és que gairebé tots els plats ens els van servir tapats a taula i els cambrers, cada vegada, es coordinaven per destapar-nos-els al mateix temps.</p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-EBb9jzlUWM8/UMhfhm4lvmI/AAAAAAAAET8/6BPsNgRQQJE/s1600-h/IMG_13545.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1354" border="0" alt="IMG_1354" src="http://lh5.ggpht.com/-tnjcj8W57Ms/UMhfi6vhbfI/AAAAAAAAEUA/SF9kTbjCffk/IMG_1354_thumb3.jpg?imgmax=800" width="511" height="342"></a><br>El següent plat van ser les <strong>gambes de Palamós amb avellanes com cigrons, suc de f<i>ideuà</i>, llàgrima ibèrica i allioli de citronella</strong>, un plat molt creatiu tant per la manera de servir-lo com per la combinació d’idees, gustos i textures. L’única cosa que ens va semblar una mica repetitiva, sobretot a la meva germana que no n’és gaire amant, va ser la presència de cítrics per aromatitzar el plat. En aquest cas, però, prescindir dels cítrics va ser tan fàcil com deixar de tastar l’allioli de citronella.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-WmZ6tWdmU8A/UMhfj4DpmyI/AAAAAAAAEUM/uU8GUDM1t4E/s1600-h/IMG_13704.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1370" border="0" alt="IMG_1370" src="http://lh4.ggpht.com/-zpj6PicZJ7w/UMhflUQSU0I/AAAAAAAAEUU/1Zrh4c4E1KE/IMG_1370_thumb2.jpg?imgmax=800" width="527" height="353"></a></p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-fiIf5RACOPk/UMhfmOHHHII/AAAAAAAAEUY/JbQ9jnBNVTk/s1600-h/IMG_13654.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1365" border="0" alt="IMG_1365" src="http://lh5.ggpht.com/-qTdkBs4dUr4/UMhfnHfM9BI/AAAAAAAAEUk/NCXzDVDz_ZI/IMG_1365_thumb2.jpg?imgmax=800" width="527" height="364"></a> </p> <p>Vam continuar la degustació amb la <strong>pasta Casarecce cuinada en aigua de calamars, espardenyes, formatge “<i>Comté</i>” i alfàbrega llimonera</strong>, un altre plat que no ens va permetre escapar de l’omnipresència cítrica del menú, tot i que a tots ens va semblar un gran encert. Menys mal que a l’Edmon, el meu cunyat, li vam explicar què són les espardenyes després d’haver-nos-les menjat!</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-JJkoBRQKMOQ/UMhfo7t_JyI/AAAAAAAAEUs/FViJg3vWBCY/s1600-h/IMG_13724.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1372" border="0" alt="IMG_1372" src="http://lh6.ggpht.com/-peSXXWNYtX0/UMhfp6PuLhI/AAAAAAAAEUw/isshge6yBMw/IMG_1372_thumb2.jpg?imgmax=800" width="511" height="350"></a> </p> <p>El plat principal de peix va ser el <strong>llenguado a la brasa amb cebes de Figueres, <i>Parmentier</i>, <i>Kumquat</i>, foccacia d’alls amb tomàquet sec i herbes fresques</strong>, una autèntica delícia. El kumkuat, o taronger xinès, és un altre cítric asiàtic, cada cop més freqüent en la cuina mediterrània i en els patis de les nostres cases. El seu sabor és molt intens i, normalment, només se n’empra la pell per aromatitzar els plats.</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-5pxR9yVJCxc/UMhfrSfH_rI/AAAAAAAAEU8/XgWLb4lQblM/s1600-h/IMG_13936.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1393" border="0" alt="IMG_1393" src="http://lh6.ggpht.com/-e3jgHVYgqaA/UMhfsskj47I/AAAAAAAAEVE/bfaSFyFEBio/IMG_1393_thumb4.jpg?imgmax=800" width="512" height="350"></a> </p> <p>El plat principal de carn va ser la llebre a la Royal amb farsa guisada, carns rostides, <i>foie-gras</i>, suc de pinya, nabius i pinyons, un plat original i molt elaborat, però que a no ens va acabar de convèncer. De fet, a casa, no estem massa acostumats a la carn de caça i la vam trobar massa forta. </p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-uipt1-smmCM/UMhft0bqAoI/AAAAAAAAEVM/2sajlz55wKI/s1600-h/IMG_13975.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1397" border="0" alt="IMG_1397" src="http://lh3.ggpht.com/-pOz_g3Iuhyk/UMhfvrxA1uI/AAAAAAAAEVU/Grcqz8tQn_o/IMG_1397_thumb3.jpg?imgmax=800" width="511" height="340"></a> </p> <p>La veritat és que després del plat de carn estàvem tots força tips, però s’ha de dir que les quantitats ens van semblar molt correctes i encara vam poder fer lloc per a les postres, que van començar amb un plat força lleuger i refrescant: el <strong>gebre de merengue i iogurt, maduixetes, Kaffir, llima i gingebre</strong>. Impossible escapar dels cítrics, però la combinació de textures i sabors em va semblar exquisida!</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/--OhovymI_fo/UMhfwrNSVTI/AAAAAAAAEVY/ZOkeH96oH6E/s1600-h/IMG_14085.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1408" border="0" alt="IMG_1408" src="http://lh4.ggpht.com/-qFuFYGdbNjY/UMhfxqrlEZI/AAAAAAAAEVk/z8oZsQeP-60/IMG_1408_thumb3.jpg?imgmax=800" width="510" height="345"></a> </p> <p>Finalment, van arribar les postres principals: <strong>damunt de terres fumades, pa de pessic rostit, plàtan, cafè, vainilla i bourbon.</strong> I, amb elles, una petita sorpreseta per al meu homenatjat pare. </p> <p><i><a href="http://lh4.ggpht.com/-zJ21ZsLNKrY/UMhfzIqnStI/AAAAAAAAEVs/zs2SILfWvCI/s1600-h/IMG_14145.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1414" border="0" alt="IMG_1414" src="http://lh3.ggpht.com/-_6gloo-QmIE/UMhf05grV6I/AAAAAAAAEV0/wQ-dbq4TwTE/IMG_1414_thumb3.jpg?imgmax=800" width="596" height="317"></a> </i></p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-vvrfGkEi7P4/UMhf1_UHDqI/AAAAAAAAEV4/XwEpYGaGcvM/s1600-h/IMG_14315.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1431" border="0" alt="IMG_1431" src="http://lh6.ggpht.com/-0CiwohCTE40/UMhf3KEl7MI/AAAAAAAAEWA/SOqsfpIB66A/IMG_1431_thumb3.jpg?imgmax=800" width="602" height="403"></a> </p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-D9dKox_IGZo/UMhf4WMnV3I/AAAAAAAAEWM/jGF9P0qhY5U/s1600-h/IMG_14167.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1416" border="0" alt="IMG_1416" src="http://lh4.ggpht.com/-_QyrJ6VJ_-Q/UMhf5vx538I/AAAAAAAAEWQ/iufO7mkQtk0/IMG_1416_thumb5.jpg?imgmax=800" width="600" height="401"></a> </p> <p>Un cop més, el nitrogen líquid, que havia obert la nostra degustació, va servir per donar un toc d’espectacle i ritual a les postres, donant al nostre àpat un punt i final que tancava un cicle i en recordava l’inici. Però el més bonic de tot va ser que, <strong>uns ocellets s’havien encarregat de demanar al restaurant que les postres tinguessin algun detall per homenatjar els 60 anys del meu pare</strong>, i aquest en va ser el resultat…</p> <p><a href="http://lh3.ggpht.com/-BPTznWNxYcY/UMhf7NMm8mI/AAAAAAAAEWc/SU0iUFuSP1o/s1600-h/compo15.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="compo 1" border="0" alt="compo 1" src="http://lh6.ggpht.com/-xcjwBUHnpZo/UMhf8syLRdI/AAAAAAAAEWk/76jg7Hl5fR4/compo1_thumb3.jpg?imgmax=800" width="598" height="468"></a> </p> <p>Tampoc no van faltar els clàssics <em><strong>petit fours</strong></em> per acompanyar cafès i infusions, molt originals i deliciosos!</p> <p><a href="http://lh6.ggpht.com/-qQoesRuF6Pw/UMhf-e34U9I/AAAAAAAAEWo/xE3ELFM2zH4/s1600-h/IMG_14463.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1446" border="0" alt="IMG_1446" src="http://lh5.ggpht.com/-73nqGB68qfU/UMhf_seOaDI/AAAAAAAAEWw/BTIcqdJtaK0/IMG_1446_thumb1.jpg?imgmax=800" width="417" height="624"></a> </p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-sP7dljOwcZ8/UMhgA5pkILI/AAAAAAAAEW4/BCYqOPy8_JY/s1600-h/IMG_14434.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1443" border="0" alt="IMG_1443" src="http://lh3.ggpht.com/-fEt6-UX-1T4/UMhgB9lXupI/AAAAAAAAEXE/6sWEIdn0yBc/IMG_1443_thumb2.jpg?imgmax=800" width="514" height="344"></a> </p> <p>El que més gràcia ens va fer van ser els <strong>sorbets presentats en forma de pintallavis</strong>, que ens van fer descobrir el costat més femení dels homes de la casa…</p> <p><a href="http://lh4.ggpht.com/-W1Yt4J1pls0/UMhgDpYBNZI/AAAAAAAAEXM/-EWqc9awYbo/s1600-h/IMG_14505.jpg"><img style="border-right-width: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto" title="IMG_1450" border="0" alt="IMG_1450" src="http://lh5.ggpht.com/--ZsYQe1nrVg/UMhgFYara5I/AAAAAAAAEXQ/ocPKyXxg8Cs/IMG_1450_thumb3.jpg?imgmax=800" width="518" height="377"></a> </p> <p>Va ser un àpat inoblidable, que crec que ens va fer gaudir a tots, tant del menjar com del bon ambient. La degustació em va semblar perfecta, tot i que per qüestió de gustos no vam acabar de gaudir d’algun plat. L’única cosa que em va semblar excessiva va ser la presència dels cítrics en la gran majoria dels plats. És cert que n’és època i que, fins i tot en algunes localitats, se celebren les conegudes jornades gastronòmiques dels cítrics, però en un menú degustació no temàtic la presència cítrica em va semblar excessiva… Malgrat això, hem de dir que <strong>la cuina de Jordi Cruz ens va sorprendre gratament i segueix fent honor a les dues estrelles Michelin que llueix el restaurant Àbac</strong>.</p> La Taula d'en Bernathttp://www.blogger.com/profile/12225045660743670904noreply@blogger.com3