Apfelstrudel made in Braunschweig

Vull començar l’entrada d’avui desitjant-vos a tots un feliç 2012. Com heu vist, aquestes vacances nadalenques han estat molt intenses i m’han deixat poc temps per publicar algunes entrades que encara tinc pendents. Avui, però, us vull parlar del nostre viatge a Alemanya on hem passat alguns dies amb l’objectiu principal de veure la meva amiga Cristina que, des de l’agost passat es va traslladar a Braunschwig, on viu amb el seu marit i els seus dos fills, l’Ignasi i el Lucas.

Aprofitant el viatge i que Braunschweig està força a prop de Berlín, vam decidir passar els primers quatre dies a la capital. La veritat és que Berlín no estava entre els nostres destins predilectes, però ens va semblar que valia la pena passar-hi uns dies.

Malauradament, el temps no ens ha acompanyat gaire. Tot i que les temperatures han estat força agradables, des del primer minut fins el darrer no ha deixat de ploure i hem hagut de resistir un vendaval força empipador. Berlín és una ciutat estupenda, sí, però això de no veure el sol en una setmana sencera s’acaba fent molt dur per als qui estem acostumats a la més benèvola climatologia mediterrània.

Aquest cop, l’encarregat d’organitzar el viatge ha estat l’Aleix, i s’ha de dir que no ha estat una feina fàcil, perquè Berlín és una ciutat enorme i a l’hivern a les quatre de la tarda ja és fosc. Si a això hi afegim que els museus tanquen entre les cinc i les sis de la tarda, concentrar totes les visites en hores de sol no resulta gens fàcil.

Per si algun cop us decidiu a visitar Berlín, us aconsello que us mireu bé el transport públic: metro, autobús i tramvia. La línia 100 del bus és fantàstica perquè dóna la volta a la ciutat i para a la majoria de punts d’interès, mentre que les línies de metro són sovint insuficients. I, alerta, les distàncies són més grans del que sembla a primera vista!!!

Dels múltiples museus que hi ha a la capital germànica, vam decidir visitar-ne dos: l’Aleix va escollir l’Alte National Galerie, on ens vam centrar en la pintura romàntica –l’Aleix és un apassionat de Friederich- i a la sala impressionista; i jo vaig escollir el Museu de Pèrgam, que ens va impressionar amb el seu gegantesc altar de Pèrgam i altres imponents edificis de l’Antiguitat.

Però la major part de temps la vam dedicar a veure Berlín per fora. El primer dia vam recórrer Unter Den Linden fins arribar a la porta de Branderburg i vam acabar la passejada a Potsdamer Platz, el barri més modern de la ciutat i que més ens ha captivat, amb els seus enormes edificis enllumenats, entre els quals destaca el de la Sony.

El segon dia vam visitar el zoo i la zona de Tiergarten, on vam poder contemplar edificis tan emblemàtics com la Columna del Triomf, la Haus der Kulturen (coneguda com l’ostra prenyada), la Filarmònica o el Reichstag, el parlament alemany.

El tercer dia vam fer un intensiu d’història alemanya. Vam començar amb un agradable passeig al llarg del tram de mur més gran que s’ha conservat (1’3 km); vam seguir amb el Museu dels Terrors, on vam poder contemplar algunes imatges que recordaven la supremacia nazi i l’holocaust jueu; vam fer-nos la típica fotografia al Checkpoint Charlie; i vam dedicar una estona a tafanejar per les galeries Lafayette i altres centres comercials de la transitada i popular Friedrichstrase.

 

El darrer dia vam començar amb una vista panoràmica des de la torre de TV de Berlín, cosa que us aconsello que feu el primer dia perquè us ajudarà a tenir una idea més global de la ciutat que heu de visitar. Seguidament, vam agafar el tramvia per visitar el barri jueu amb la seva majestuosa sinagoga i, vam acabar el matí a l’enorme Aquari que hi ha a prop d’Alexanderplatz, on es trobava l’hotel Park Inn, on ens vam allotjar i que, per cert, no us recomano. L’Aquari sí que és del tot recomanable, sobretot si hi ha menuts a casa.

Pel que fa a la gastronomia, cada cop que anem de viatge torno amb la mateixa certesa: com a casa, res! Però en aquest viatge ha estat potser més evident que en altres. A part de les omnipresents salsitxes, les mandonguilles, les kartofen (patates) i el chucrut (col), poca cosa més hi ha. Per això no és d’estranyar que la majoria de restaurants de certa categoria tinguin cartes molt italianitzades o afrancesades. Entre els que vam anar, us recomano el Bocca di Bacco, un restaurant molt ben posat que permet trencar amb la monotonia de la gastronomia germànica: salsitxen, salsitxen i més salsitxen!

El darrer recorregut per Berlín ens va pemetre veure algunes petites joies com l’ajuntament, l’església de Marienkirche, l’interior dels tribunals de justícia i l’encantador barri de Nikolaiviertel.

Cap al vespre vam agafar el tren direcció Braunschweig i, en un trajecte de dues hores que ens van passar volant, ja estàvem a l’estació esperant la Cristina, que ens va venir a buscar de seguida amb una rialla immensa als llavis. Feia gairebé cinc mesos que no ens vèiem i la trobada va ser molt emotiva.

Vaig estar molt contenta de poder conèixer el lloc on viu la Cristina. Braunschweig és una ciutat preciosa, amb molt d’encant, i la casa de la Cristina és espectacular. Els pocs dies que vam poder gaudir juntes vam dedicar-los a passejar pel centre de la ciutat, veure el mercat, tafanejar pels centres comercials i supermercats i, com no podia ser d’altra manera, també vam dedicar una tarda a la cuina. Vaig quedar meravellada de la quantitat de productes de pastisseria que es poden trobar als supermercats alemanys, i per uns preus molt més econòmics que els de casa nostra! Colorants, aromatitzadors, farines de mil tipus per fer pa, fruites confitades de tota mena, diferents varietats de sucres, gelatines, almívars, masses per fer pastissos… Un autèntic paradís per als més llaminers! No cal que us digui que vaig tornar amb la maleta ben plena…

La nostra tarda de cuinetes la vam dedicar a preparar un apfelstrudel que vam improvisar a partir de la recepta que tenia de la Raquel (una altra amiga meva que va viure uns anys a Munich), una recepta que tenia la Cristina i alguns vídeos que vam veure per Internet i que ens van orientar sobre com doblegar la pasta filo. A continuació us en dono la recepta:

Ingredients:

3-4 làmines de pasta filo
1 kg de pomes
125 g de sucre
unes gotes de concentrat de vainilla
un grapat de panses
un grapat de pinyons
un polsim de canyella en pols
dues nous de mantega
sucre llustre

Preparació:
Temps estimat: 2 hores

• Primer de tot, peleu les pomes i talleu-les en làmines fines.
• Poseu les pomes en una paella, juntament amb el sucre i el concentrat de vainilla, i deixeu-les coure a foc mig fins que estiguin tovetes i hagin agafat un color marronós. A mitja cocció, afegiu-hi els pinyons, les panses i la canyella en pols.
• Mentre es couen les pomes, poseu una primera làmina de pasta filo sobre un drap de cuina humit i unteu-la amb la mantega fosa al microones. Si teniu un pinzell de silicona us serà molt fàcil.
• Poseu sobre la primera làmina una altra planxa de pasta filo i repetiu l’operació fins arribar a tres o quatre capes. Nosaltres vam fer servir quatre làmines i ens va semblar que hi havia un excés de pasta, així que la propera vegada ho farem amb tres. També ho podeu fer amb una base de pasta de full (en aquest cas només en necessiteu una, no s’han de superposar capes).
• Quan la poma estigui al punt, retireu la paella del foc i l’escampeu sobre la pasta filo deixant marges d’uns dos dits.
• Doblegueu les marges i enrotlleu la pasta filo amb ajuda del drap de cuina, com si fos un braç de gitano.
• Poseu l’apfelstrudel al forn, prèviament escalfat a 180º, sobre un paper de forn i deixeu coure uns 20-25 minuts.
• Retireu del forn i empolvoreu l’apfelstrudel amb una mica de sucre llustre. Us anirà millor si empreu un colador fi.
• Serviu l’apfelstrudel com a postres o berenar, sempre un punt calent. Per acompanyar-lo podeu utilitzar una bola de gelat de vainilla desfeta. Nosaltres vam utilitzar un preparat de crema de vainilla que vam trobar al súper.

Ja veieu que la nostra estada a Alemanya ha estat ben profitosa. Hem fet turisme, hem fet i degustat dolços deliciosos i, sobretot, he pogut passar uns dies amb la meva amiga a qui ja torno a enyorar… Ànims Cristina, que 10 setmanes passen volant!!!