Escalivada de pebrot i albergínia

Quina és la millor manera de preparar una bona escalivada? La resposta no és tan senzilla perquè tot depèn de què entenguem per “millor”. Sens dubte, per a mi, l’escalivada més autèntica i més gustosa és la feta a la brasa. Però si el que volem és ser pràctics, s’ha de dir que no hi ha res com el forn. A casa hi ha hagut moltes discussions sobre el tema, ja que l’àvia de l’Aleix és una acèrrima defensora del procediment tradicional. Fins no fa massa, sempre que feia escalivada sortia a la terrassa amb un fogonet i rostia amb paciència les verdures fins que quedaven gairebé cremades per fora. Jo, en canvi, gairebé sempre faig l’escalivada al forn perquè em resulta més pràctic.

Ingredients:

2 pebrots vermells
1 albergínia
oli d’oliva verge extra

 Preparació:
Temps estimat: 5 minuts + 45 minuts de cocció

• Primer de tot, preescalfeu el forn a 250º.
• Netegeu les verdures passant-les per aigua.
• Moltes persones couen les verdures senceres i després les netegen, però jo amb el pebrot segueixo un procediment diferent: un cop net, el parteixo per la meitat longitudinalment, en retiro la cueta i les llavors i, amb un ganivet retiro també les parts blanques de la polpa.
• Quan el forn sigui ben calent, introduïu-hi les verdures sobre un paper de plata i deixeu-les coure durant 45 minuts a 200º.
• Retireu les verdures del forn i deixeu que refredin.
• Un cop temperades, peleu les verdures i fe-les a tires amb ajuda dels dits o d’unes tisores.
• Podeu guardar l’escalivada en un tuper ben amanida amb oli d’oliva, que la conservarà durant 4-5 dies perfectament.

Podeu emprar l’escalivada com acompanyament, com a primer plat acompanyada d’uns dauets de formatge feta o formatge de cabra o damunt d’una torradeta amb una mica de tonyina, un filet d’anxova i olives negres, tal com he fet jo aquest cop.